Vicent Pastor, músic

ViceVicent-pastornt es va morir ahir. L’adéu dels homes bons torna a tantes places com ell feu anar l’acordió, i la veu, perquè la gent ballés. Al si de Tres fan Ball va recórrer el país i el món. Amb l’esperit de la música popular. Una altra festa era possible, però calia organitzar-la, pensar-la, estendre-la. Ell la veia possible, malgrat que som valencians, i la cultura i el patrimoni, i el respecte pel que som no era, ni l’és encara, suficient per considerar-lo mínim. Vicent més que cap altre, en voler fer escola, va pensar el projecte #FolkSona, era ben bé una idea pròpia, un somni en favor de crear una escola per a músics joves que escampés la tradició, i reconegués tants anys i tants esforços de centenars, milers de músics que han portat la música popular dels valencians fins ací. No hem portat el rock, ni el pop, ni banalitats pitjors, hem portat una tradició pròpia de molt nivell. La música popular dels valencians és un patrimoni increïble, i Vicent Pastor, juntament amb més persones, ha fet possible de construir nous projectes en favor del país, en canvi de gratitud. Poca ajuda, poca volada, poca de qualsevol cosa que representés veure el món des d’un horitzó ample. Semblava que els valencians alenaríem diferent, a partir del primer dia que governàssem, però sembla que això també era un miratge. Ell, en canvi, no es desanimava, i continuà fins fa uns dies treballant per aquella escola de música popular, perquè no només de la idiotesa viu l’home, o el jove, o el valencià. Pensava. I dignificar la tradició musical dels valencians era un objectiu prioritari, i per això calia una escola i fer escola.

Hi havia més coses. El reconeixement a la cultura, a l’escola, a l’educació, a l’esport, a la bicicleta, a l’hort, al compromís social. A no abandonar. A no abandonar-nos. Com reclamava Epicur, qualsevol esforç per obrir una escola per ensenyar, des d’un jardinet, una cambra, un pati, un balcó, una plaça, paga la pena si és per aprendre i per ensenyar. A ballar pel món. Tres o tres mil. Si és per aprendre i per ensenyar.

El nostre reconeixement, i la nostra memòria, mestre.

 

Paraules d’agraïment (2)

Paraules d’agraïment (1)

 

Un pensament a “Vicent Pastor, músic

  1. S’ hen a anat un dels bons fills de la terra.que va donar tota una vida.a la musica popular valenciana.trovarem a faltar teu sonrriure.i tambe el teu acodeo.en nits de bureo.cant al ras.festa xarrer d’ ondara.i tantes i tantes nit.per sempre Vicent.

Respon a arturo zaragoza. Polet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *