LIBRES E IGUALES
Es alarmant veure com grinyola la teòrica democràcia espanyola, que veu com davant demandes legítimes, pacífiques i demòcratiques sorgeixen moviments com aquests de caràcter feixista i negant les llibertats i drets de les persones en nom de la idea de la unitat d’Espanya per damunt de les persones.
Neguen fins hi tot el diàleg, i qualsevol altre via per modificar la situació catalana dins la plena legalitat espanyola, s’aferren a un text constitucional que gairebé 40 anys més tard segueix intocable sense data de caducitat. Els noms de les persones que els integren ja parlen per si sols, persones amb clares mancances democràtiques que simplement rebutgen que una part molt impotant de la societat catalana te una reclamació concreta, i que apart una encara molt més majoritària vol passar per les urnes com en democràcia seria normal fer les coses.
Consideren el sol fet de decidir en democràcia i per la gran força del vot una ideològia de guerra, francament demencial i ens diuen que el nacionalisme no vol ser encaixat, com si això fos una obligació pels segles dels segles i per damunt de l’opinió del poble, teòricament el que ha de gaudir de l’última paraula en una democràcia plena i que lògicament no defensen els “libres e iguales”.
En definitiva, el tema “iguales”, suposo que es refereixen els que accepten les seves normes sense cap altre pretensió, i el de “libres” deu ser un privilegi que s’atorguen en exclusiva i que poden negar a qui vulguin.