ALBERT CORTES MONSERRAT

Ara que comença la campanya electoral municipal, i com totes les campanyes sembla que el món hagi començat aquesta setmana i la humanitat hagi aparegut com un bolet o més enrera no existeix absolutament res.

Escoltarem com partits que han compartit govern, en aquest cas municipal ataquen ferotgement a l’alcalde actual que curiosament era el líder del seu Govern, veurem partits que critiquen moltes de les polítiques fetes des de fora, quan ells han format part del conjunt del poder i per tant son corresponsables de cada fet. També quedara com una pel·licula de ciencia ficció per exemple pactes que semblaven impossibles i que ningú recordarà com l’acceptació per part d’Ada Colau a Barcelona dels vots de Manuel Valls, tot un referent de l’esquerra progressista, i també veurem com s’intenta marcar distàncies entre les falses polítiques d’esquerres i les de dretes obviant l’historial dels darrers quatre anys on segurament han votat més d’una proposta que ara rebutgen ofesos. Alhora veurem com es critiquen pactes que diuen mai han existit i a tots els nivells de poder comprovarem que en trobarem molts i molts exemples de que son reals i nomes demostren el cinisme dels que els denuncia.

De fet i es normal tots els partits intenten treure la seva singularitat individual per treure el seu electorat, però això es una cosa i l’altra renegar o convertir la campanya en un procés d’amnesia col·lectiva per amagar la realitat viscuda tota la legislatura anterior. Per tant crec que la honestedat i claredat davant l’electorat seria abordar la qüestió i dir amb qui es pactarà i amb qui de cap manera en cas que sigui necessàri per formar Govern davant l’electorat amb total transparència. Seria una forma de poder donar dades més fiables a un electorat que molts cops veu com pactes que semblaven impossibles s’allunyen del sentit del seu vot o que l’haguessin pogut canviar en el seu moment.

No hi ha dubte que seria una mesura més per donar un plus de qualitat a la democràcia establerta, que converteix el vot cada cop més en un tràmit que res te a veure amb el que a partir del dia següent s’ha venut en campanya.

Es la cultura de l’oblit.

Que la democràcia no es un sistema perfecte, és evident, però segurament no ho ès bàsicament perquè les el·lits tornen a apartar de l’ecuació precisament al poble que hauria de ser el centre de tot el sistema i no deixa de ser residual.

Un parell d’exemples els podem trobar a França, on la justícia prohibeix l’ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord amb el gran argument que fer-lo servir questiona la primacia del francès inclosa a la Constitució. Ara els consistoris hauran de modificar els seus reglaments en els propers 3 mesos, ja que donaven la possibilitat de parlar en català primer als consellers i amb una traducció posterior al francès. Algun ja ha reaccionat dient que el proper ple el faran amb anglès per veure que passa, i altres han mostrat indignació.

En el caos de Rodalies, Esquerra assenyala com a màxima responsable la Ministra de Transports, i per això ha registrat un moció al Parlament de reprovació i la creació d’una comissió d’investigació per les incidències constants en el servei, el 2022 la xifra de 284 dies amb alguna incidència i 2000 trens cancel·lats. Exposaran la manca d’inversions crònica i impulsaran de nou el traspàs del servei de rodalies a la Generalitat.

En el primer cas, veiem que poc importa al poder, la llengua del territori com es el català, i la qüestió no es facilitar el seu us en benefici de la gent, sinó veure que es com un perill pel francès imposat posteriorment i que de cap manera pot passar a la segona posició en aquest territori, i per tant utilitzen la força del poder per eliminar el català que no consideren una llengua de comunicació normal del poble, sinó un adversari a eliminar per pura imposició. Com deia les persones, el poble, els que veritablement fan us d’una llengua i la mantenen viva queden al marge com sempre.

Pel que fa a Rodalies, es un tema enquistat de fa molts anys, en el que per activa i per passiva ja ens han dit que mai traspassaran aquest servei i que per acabar de rematar la jugada demanen una reprovació de fireta que saben mai es durà a terme ja que el poder de la Generalitat no dona ni per això, ni per massa cosa més. Alhora la burla per la gent que pateix dia a dia en la seva mobilitat les incidències que veu com els mateixos partits que van renunciar a la independència i que automaticament com qualsevol Estat ens donava la gestió del nostre transport, ara pretenen tornar a fer una petició morta des del començament i amb el poble i principalment la classe treballadora com a víctima.

El que deia, jugant amb el poble.

Aquesta setmana començarà una nova campanya electoral, en un context de desencís i incredulitat pel que hem vist els darrers anys, per les moltes preguntes i les nul·les respostes, pel cinisme dels nostres partits i per una falta d’empatia creixent que allunya els representants dels representats, el pitjor que pot passar en qualsevol democràcia.

A Catalunya deprès de la desil·lusió i la rabia de no haver culminat la independència del país quan l’oportunitat era única, van venir unes eleccions en un Parlament on per primer cop es va superar el 50% del vot independentista tant reclamat i on s’esperava que aquesta majoria redreces el camí estroncat per la nostra retirada, cal dir una vergonya i una taca en la nostra història i pel 155 aplicat per Espanya. Gairebé 6 anys desprès del dia on vam validar la nostra emancipació nacional superant totes les dificultats i les agressions d’un Estat sense democràcia standard europeu, la realitat es que per vergonya nostra els nostres partits han intentat esborrar aquests darrers anys tornant al vell autonomisme i les baralles de curta volada entre les formacions com a entreteniment. Una cursa per donar suport a Madrid al Govern de torn, en aquest cas ERC amb el PSOE i un poder totalment desaparegut de les nostres institucions on tant sols la mentida per amagar la realitat es el joc principal.

Ara escoltarem, com reneguen cadascú del que ha vingut fent els darrers anys com si res hagués existit i escoltarem mil i una promeses que als darrers 4 anys casualment no hi ha hagut temps ni tant sols de plantejar, tornarem a escoltar aquell xantatge emocional de posar la nostra confiança en determinats partits ja que sinó governaran uns altres i tot un seguit de topics que tots junts fan una mala democràcia i un símptoma de la misèria política que hem de suportar.

Crec que ha arribat el moment de dir prou, no votar en contra de, sempre una mala decisió, i castigar aquells que s’han allunyat de nosaltres i que pretenen seguir pels segles dels segles amb aquesta comèdia que ja fa massa que dura. Un vot nul o abstenció pot ser un toc d’alerta i una resposta a tanta presa de pel. Un crit de dignitat d’un poble que camina despullat i que no vol fer d’aquesta democràcia de tercera el seu mode de viure. Crec que aquells que diuen el vot es la base de la democràcia tenen part de raó, però caldria afegir que els mandats d’aquest vot també, i si aquesta darrera part es obviada, el vot no val res.

Ara es la nostra.

Ja son moltes les humiliacions lingüístiques que llegim dia si i dia també amb el català. Una deriva provocada per l’ultra nacionalisme espanyol i la seva lluita per eliminar la nostra llengua, i també malauradament per la passivitat de les nostres classes dirigents amb el tema.

Aquest cop Plataforma per la llengua publica un audio amb el polèmic acomiadament pels motius de parlar en català amb els clients als Supermercats Veritas de Puigcerdà. De fet en l’audio l’encarregat reconeix que el motiu ha estat lingüístic amb dos treballadors que es van fer passar per clients i es queixaven que la treballadora els responia en català amb l’argument que s’hi havien adreçat en castellà. La denúncia es per descriminació de llengua, ja que va rebre carta on deia que no havia superat periode prova, ens diu que al cap de dos dies de la feina una companya ja li va demanar que li parlés en castellà amb l’excusa de que tot hi entendre la llengua, aquesta no li agradava, però aquesta es va negar i nomes canviava si l’interlocutor no l’entenia.

Segons sembla l’encarregat va enviar un missatge al grup de Whatsapp de treballadors amb diferents consignes. Tot escrit en castellà i parla de fer servir l’idioma més comode entre els companys i un altre que s’atenia amb la llengua del client i deixa que si no es complia era una falta greu amb sanció. Precisament la companya abans descrita parlava sempre en castellà amb tothom i per tant no complia la normativa sense cap tipus de sanció, cosa que si els va preocupar en el cas que ens ocupa i amb la investigació amb aquests dos clients que en realitat eren treballadors per comprovar-ho i acabar amb l’acomiadament.

En definitiva, un nou atac a la llengua que impunement es permet com deia, sense que els nostres representants facin res per acabar amb aquesta xenofòbia lingüística sense precedents. La submissió de les nostres autoritats amb el tema es alarmant i en nom del vot permeten qualsevol cosa, inclus el maltractament a la llengua catalana sense prendre partit. Per altra banda entenc si tot això s’acaba confirmant, com sembla una sanció, un acomiadament de l’encarregat i una readmissió de la treballadora acomiadada, que simplement actuava amb normalitat i defensant els seus drets lingüístics com en qualsevol lloc normal del planeta.

Cal exigir un compromís amb totes les eines que tenim a l’abast als nostres representants ara que venen eleccions i un seguiment posterior per demanar responsabilitats i sancionar aquests ultres contra la nostra llengua a casa nostra.

Per cert, ja que sabem el nom de l’empresa, no estaria de més passar de llarg en senyal de protesta.

El nou caos de rodalies, malauradament ja es una broma macabra que dia si i dia també ens hem acostumat amb aquest servei del tercer món a preu del primer món i on la gent es la principal victima.

El cinisme des d’Espanya ja ha esgotat els qualificatius, aquet cop van insinuar que el culpable era un llamp, però tant matusserament que el Servei Meteorològic de Catalunya va demostra que no havia caigut cap llampec a la zona en aquells dies, i aquesta excusa tant barata va quedar desmuntada aviat. Posteriorment escoltem la Ministra de torn com diu que la polèmica es generada artificialment i alhora torna a tancar la porta a traspassar les vies recordant que el servei és de la Generalitat. De fet ha tornat a embolicar el llamp fantasma pel mig i ho qualificat de fortuït i dient que no es un problema de manca d’inversió. Per la seva banda la Generalitat i en particular el Govern ha demanat la seva dimissió i ha posat un altre cop el crit al cel per aquest escàndol.

Pel que fa la Ministra, sap que ostenta el poder i per tant te la potestat de poder dir el que vulgui i com vulgui. Insisteix amb una excusa que ja ha quedat demostrat que era una mentida com si la gent fos estúpida i ho qualifica de fortuït, una paraula que un accident aïllat admetria, però quan es compten per centenars els caos de rodalies, sona a insult. Intenta traspassar la culpa a la Generalitat, quan alhora nega el traspàs demanat de la infraestructura dient que ja tenen el servei, seria com regalar un cotxe sense motor, un altra broma macabra, i ho remata dient que el problema no es de manca d’inversió quan es demostrat que des dels anys 90 a Catalunya s’han desdoblat 3 quilòmetres de vies i construit 5 estacions, alhora que a Madrid han estat 84 quilòmetres i 20 estacions per posar una dada. On la tàctica ha estat prometre milions que no han arribat mai amb les quantitats promeses o donar serveis gratuïts com ara va fer Pedro Sanchez saben que el problema no es el preu, sinó el servei.

Per la part catalana, el mateix partit del Govern català ha aprovat tots els pressupostos de Sanchez i per tant ara no val queixar-se, és d’un gran cinisme, i alhora saben que cap Govern de cap color espanyol ha millorat el tema però ha deixat clar que la infraestructura mai serà traspassada. Per tant seguir insistin quan sabem que nomes hi ha una manera de gestionar i ostentar el poder sobre els nostres trens, i malauradament aquest tren el van portar a via morta els nostres partits.

La broma de rodalies.

Aquest caos en les oposicions multitudinaries de dissabte, demostra com la gestió del Govern autonòmic català, que ara bàsicament i un cop abandonat el projecte independentista, nomes té aquesta funció, tampoc dona la talla i per tant continua sent una burla per la ciutadania.

La nostra vida política, ja sabem que no assumeix responsabilitats. Un desgavell de grans proporcions. Acumulació de gent a les aules, gent que entrava i sortia sense control, mòbils engegats i consultats durant la prova, errades en el repartiment de les proves, noms i cognoms a cada prova deixant la confidencialitat en fora de joc i un llarg etcetera d’errades d’un caos que va jugar amb les persones de manera intolerable.

De fet i davant l’allau de critiques, ja s’ha ofert un cap de turc en la persona de la directora general de Funció Pública Marta Martorell, que tot i que el seu currículum en càrrecs anteriors no sigui massa galdós, en aquest cas la seva arribada va ser posterior a la signatura del contracte amb l’empresa CEGOS i per tant causa sorpresa el seu cessament. Es parla també d’una multa de 75 mil euros. De totes maneres si el nivell fos democràtic i normal, la Consellera Laura Vilagrà es la responsable final, i davant aquest caos la seva dimissió hauria d’estar damunt la taula com seria preceptiu. De pas, i vist el que ha passat respondre a la pregunta de perquè per primer cop s’ha externalitzat la gestió d’aquestes opcions quan mai s’havia fet, quan es protegeix a la consellera i s’amaga aquesta pregunta malauradament aixeca les sospites de que la contractació no es aigua clara com ja tenim molts exemples.

La política entesa com a negoci i modus de vida es la que veiem cada moment i en tenim molts exemples, aquest nyap del cap de setmana evidentment no deixa en bon lloc ni el Govern de torn, ni la institució, i més ara que el projecte independentista ha quedat al calaix deixant bona part de la societat catalana sense respostes, però ara tampoc la gestió del dia a dia es favorable, i això no pot ser passat per alt, cal assumir responsabilitats. Ja n’hi ha prou de ser representants del poble nomes el dia de les votacions i desprès desvincular-se en benefici propi o del partit d’aquest contracte, cal depurar responsabilitat ja bàsicament apart de batalletes partidistes de poder autonòmic, per higiene democràtica, el mínim exigible en qualsevol Govern.

Son les misèries autonòmiques.

Els mitjans son el que son, en aquest cas La Vanguardia, no deixa de ser aquell diari del Règim franquista ara suavitzat però al servei del nacionalisme espanyol més ranci i a la causa del relat esbiaixat sobre el que som i sobretot sobre amagar el que mai volen que siguem.

En aquest cas el Concert de Bruce Springsteen a Barcelona en va ser el motiu, el seu escenari amb la senyera en un costa i la bandera americana a l’altre i la seva benvinguda en català “Catalunya, Barcelona, us estimem”, afegint també subtítols d’alguna cançó en pantalla amb la nostra llengua va ser massa per aquest pamflet que matusserament amb la seva crònica titulava “Catalunya, Espanya, us estimem”, un detall no menor però absurd per la quantitat de vídeos que en circulen i el podien desmentir immediatament com així va ser.

De fet a l’edició amb paper apareixia l’errada, i l’edició en línia es va refer davant l’evidència deixant un “Catalunya, us estimem”, que tampoc era el correcte. Tanmateix l’edició en PDF que es pot trobar a l’hemeroteca del Diari, no es va rectificar i quedarà per sempre per vergonya dels mateixos. Malauradament no es el primer cop que es manipulen les paraules del cantant en aquest sentit.

El seu objectiu, esborrar de l’imaginari col·lectiu que Catalunya no te perquè anar lligada amb Espanya, i que per tant es indivisible com ens venen dient des de fa molts i molts anys amb la unitat del territori com a eina principal de la seva manera de ser. Tampoc interessa la renúncia de fet de tots els partits que Barcelona esdevingués en el món la capital d’un Estat amb tot el que això suposa a tots els nivells i que amb la renúncia a la independència han preferit una ciutat de segona sempre a l’ombra de Madrid.

Aquesta manera de fer del Bruce de fet incomoda a totes les misèries que tenim en aquest país, les d’aquí i les d’allà, però es un recordatori del que podria ser la normalitat. Pel que fa al pamflet, evidentment ha tornat a fer el ridícul, ja que en l’era d’Internet amagar la realitat no te cap sentit, més enllà potser de lectors molt grans que simplement s’informen pels mitjans oficials del règim com es la Vanguardia, però per la majoria no deixa de ser una prova més de la desesperació que l’unionisme intenta imposar el seu relat com hem vist en molts i variats àmbits aquests darrers anys.

Al servei dels de sempre.