LA CULTURA DE L’OBLIT
Ara que comença la campanya electoral municipal, i com totes les campanyes sembla que el món hagi començat aquesta setmana i la humanitat hagi aparegut com un bolet o més enrera no existeix absolutament res.
Escoltarem com partits que han compartit govern, en aquest cas municipal ataquen ferotgement a l’alcalde actual que curiosament era el líder del seu Govern, veurem partits que critiquen moltes de les polítiques fetes des de fora, quan ells han format part del conjunt del poder i per tant son corresponsables de cada fet. També quedara com una pel·licula de ciencia ficció per exemple pactes que semblaven impossibles i que ningú recordarà com l’acceptació per part d’Ada Colau a Barcelona dels vots de Manuel Valls, tot un referent de l’esquerra progressista, i també veurem com s’intenta marcar distàncies entre les falses polítiques d’esquerres i les de dretes obviant l’historial dels darrers quatre anys on segurament han votat més d’una proposta que ara rebutgen ofesos. Alhora veurem com es critiquen pactes que diuen mai han existit i a tots els nivells de poder comprovarem que en trobarem molts i molts exemples de que son reals i nomes demostren el cinisme dels que els denuncia.
De fet i es normal tots els partits intenten treure la seva singularitat individual per treure el seu electorat, però això es una cosa i l’altra renegar o convertir la campanya en un procés d’amnesia col·lectiva per amagar la realitat viscuda tota la legislatura anterior. Per tant crec que la honestedat i claredat davant l’electorat seria abordar la qüestió i dir amb qui es pactarà i amb qui de cap manera en cas que sigui necessàri per formar Govern davant l’electorat amb total transparència. Seria una forma de poder donar dades més fiables a un electorat que molts cops veu com pactes que semblaven impossibles s’allunyen del sentit del seu vot o que l’haguessin pogut canviar en el seu moment.
No hi ha dubte que seria una mesura més per donar un plus de qualitat a la democràcia establerta, que converteix el vot cada cop més en un tràmit que res te a veure amb el que a partir del dia següent s’ha venut en campanya.
Es la cultura de l’oblit.