LES MISÈRIES AUTONÒMIQUES
Aquest caos en les oposicions multitudinaries de dissabte, demostra com la gestió del Govern autonòmic català, que ara bàsicament i un cop abandonat el projecte independentista, nomes té aquesta funció, tampoc dona la talla i per tant continua sent una burla per la ciutadania.
La nostra vida política, ja sabem que no assumeix responsabilitats. Un desgavell de grans proporcions. Acumulació de gent a les aules, gent que entrava i sortia sense control, mòbils engegats i consultats durant la prova, errades en el repartiment de les proves, noms i cognoms a cada prova deixant la confidencialitat en fora de joc i un llarg etcetera d’errades d’un caos que va jugar amb les persones de manera intolerable.
De fet i davant l’allau de critiques, ja s’ha ofert un cap de turc en la persona de la directora general de Funció Pública Marta Martorell, que tot i que el seu currículum en càrrecs anteriors no sigui massa galdós, en aquest cas la seva arribada va ser posterior a la signatura del contracte amb l’empresa CEGOS i per tant causa sorpresa el seu cessament. Es parla també d’una multa de 75 mil euros. De totes maneres si el nivell fos democràtic i normal, la Consellera Laura Vilagrà es la responsable final, i davant aquest caos la seva dimissió hauria d’estar damunt la taula com seria preceptiu. De pas, i vist el que ha passat respondre a la pregunta de perquè per primer cop s’ha externalitzat la gestió d’aquestes opcions quan mai s’havia fet, quan es protegeix a la consellera i s’amaga aquesta pregunta malauradament aixeca les sospites de que la contractació no es aigua clara com ja tenim molts exemples.
La política entesa com a negoci i modus de vida es la que veiem cada moment i en tenim molts exemples, aquest nyap del cap de setmana evidentment no deixa en bon lloc ni el Govern de torn, ni la institució, i més ara que el projecte independentista ha quedat al calaix deixant bona part de la societat catalana sense respostes, però ara tampoc la gestió del dia a dia es favorable, i això no pot ser passat per alt, cal assumir responsabilitats. Ja n’hi ha prou de ser representants del poble nomes el dia de les votacions i desprès desvincular-se en benefici propi o del partit d’aquest contracte, cal depurar responsabilitat ja bàsicament apart de batalletes partidistes de poder autonòmic, per higiene democràtica, el mínim exigible en qualsevol Govern.
Son les misèries autonòmiques.