AL SERVEI DELS DE SEMPRE
Els mitjans son el que son, en aquest cas La Vanguardia, no deixa de ser aquell diari del Règim franquista ara suavitzat però al servei del nacionalisme espanyol més ranci i a la causa del relat esbiaixat sobre el que som i sobretot sobre amagar el que mai volen que siguem.
En aquest cas el Concert de Bruce Springsteen a Barcelona en va ser el motiu, el seu escenari amb la senyera en un costa i la bandera americana a l’altre i la seva benvinguda en català “Catalunya, Barcelona, us estimem”, afegint també subtítols d’alguna cançó en pantalla amb la nostra llengua va ser massa per aquest pamflet que matusserament amb la seva crònica titulava “Catalunya, Espanya, us estimem”, un detall no menor però absurd per la quantitat de vídeos que en circulen i el podien desmentir immediatament com així va ser.
De fet a l’edició amb paper apareixia l’errada, i l’edició en línia es va refer davant l’evidència deixant un “Catalunya, us estimem”, que tampoc era el correcte. Tanmateix l’edició en PDF que es pot trobar a l’hemeroteca del Diari, no es va rectificar i quedarà per sempre per vergonya dels mateixos. Malauradament no es el primer cop que es manipulen les paraules del cantant en aquest sentit.
El seu objectiu, esborrar de l’imaginari col·lectiu que Catalunya no te perquè anar lligada amb Espanya, i que per tant es indivisible com ens venen dient des de fa molts i molts anys amb la unitat del territori com a eina principal de la seva manera de ser. Tampoc interessa la renúncia de fet de tots els partits que Barcelona esdevingués en el món la capital d’un Estat amb tot el que això suposa a tots els nivells i que amb la renúncia a la independència han preferit una ciutat de segona sempre a l’ombra de Madrid.
Aquesta manera de fer del Bruce de fet incomoda a totes les misèries que tenim en aquest país, les d’aquí i les d’allà, però es un recordatori del que podria ser la normalitat. Pel que fa al pamflet, evidentment ha tornat a fer el ridícul, ja que en l’era d’Internet amagar la realitat no te cap sentit, més enllà potser de lectors molt grans que simplement s’informen pels mitjans oficials del règim com es la Vanguardia, però per la majoria no deixa de ser una prova més de la desesperació que l’unionisme intenta imposar el seu relat com hem vist en molts i variats àmbits aquests darrers anys.
Al servei dels de sempre.