Cada dia d’aquest judici a la democràcia valdrà per multiplicar la independència i la república. Les repúbliques que calga.
«Si n’hi ha cap govern criminal —que n’hi ha—, no és el govern de catalunya… I si n’hi ha, que n’hi ha un de criminal, que no ha aprés quin és el sentit profund de les paraules democràcia i llibertat, és un govern que els últims quaranta anys no ha respectat completament els drets humans, malgrat que ha sigut representat per diversos partits espanyols.»
Així podria començar el segon capítol d’un segrest anunciat. El segrest d’uns quants demòcrates catalans pel govern d’espanya i la seua repressió, policial i judicial: si no és que el govern d’espanya l’exerceix el mateix Suprem o el TC, que són jutges, tot de jutges que són per damunt del bé, del cel i de l’OPUS.
Empresonament i trasllat a Espanya del govern democràtic de Catalunya. Sainet 1: una croada contra la llibertat dels homes.
—el judici contra la democràcia ja ha començat. Ja fa més d’un any que ha començat. Contra tots els demòcrates d’ací i d’Europa. Ha començat a espanya, que s’ha erigit en una nova croada contra la llibertat dels homes.
Els representants de la democràcia a catalunya, elegits lliure i democràticament en unes eleccions, feia anys que s’hi dedicaven a defensar-la, la democràcia, a posar-li filosofia i contingut, i ara són empresonats, fins i tot emmanillats… Més d’un any en presó després, són de nou cap a espanya, enviats en furgons policials, amb tracte de criminals.
Són a mans de vells feixistes i de nous feixistes, tots plegats un 155 que no li cal disfressa. Gent que ni en sap ni en vol saber de llibertat. Protagonistes d’una espanya que va provar de passar del feixisme a la democràcia sense perdre privilegis ni, sobretot, perdre què significa ser feixista en temps de democràcia a Europa.
I tanta gent aconformada en aqueixa imperfecció corrupta, com més va més precària i menys democràtica, va acceptant aquest passar cap a la neodemocràcia marca espanya: un franquisme disfressat amb uns quants organismes que no enganyen: claveguera, fons reservats, tortura, assetjament, violència, amenaça, fins i tot assassinat. Ells no s’ho pensen. Vinga com vinga fan. Marca espanya.
Aquells jutges o polítics o borbons que van acceptar a contracor la mort de la dictadura, del poc esperit demòcrata que patien, decideixen empresonar un parlament democràtic, sense recança, amb disciplina militar tanquen un parlament que només si ha fet ús dels drets universals, que no va renunciar al dret a la participació de la majoria del poble: si només és democràcia, sinyors.
Ens roben la gent, ens roben els recursos, els diners, si ens voldrien robar la filosofia, les institucions democràtiques, que es vestiran amb medallons, amb maedéus, amb creus i cristos grossos, però no ens enganyen. Ens roben. És espanya, a la cua de les democràcies del món. A la cua de la capacitat, de la professionalitat, de l’honestedat, i encara a la cua de la justícia., una espanya a mans de veritables delinqüents, malgrat que siguen jutges, o bisbes, o banquers, o ves a saber què.
Aqueixa espanya ens han segrestat uns homes, uns quants líders, i ens voldrien segrestar tota la democràcia. Així que no podem anar vivint com si no hagués passat res. No podem fer la vista grossa al feixisme espanyol que continua governant els nostres pobles, els mitjans, el país, la llengua o la cultura.
Cada dia d’aquest judici a la democràcia valdrà per multiplicar la independència i la república. Les repúbliques que calga.
