Ulisses20

No podem esperar que es muiguen ( o es morin) tots els jutges prevaricadors, perquè en vindran d’altres, posats també a dit, d’herència, per uns altres jutges prevaricadors o polítics155 (pp+psoe), com els jutges franquistes que s’han encarregat sempre de decidir què sobre la vida d’una majoria: una minoria antidemocràtica ha jutjat la gent d’aquest país fa més de setanta anys, i prou que es van escarrassar a fer-nos la vida impossible. Ara ja s’entén per què durant anys, totes les accions feixistes han sigut perdonades, justificades i endolcides, per la justícia espanyola. En canvi de castigar durament qui s’ha enfrontat al poder corrupte espanyol.

Nosaltres també anem morint-nos, si fa no fa, així que no podem esperar-nos a veure si ells desapareixen del mapa amb més rapidesa. Cal actuar i cal fer-ho amb contundència, contra el 155 permanent de l’estat espanyol, contra la vergonya del psoe i la seua fiscalia (la fiscalia del PSOE demana vint-i-cinc anys de presó a homes plens de raó), contra tanta gent que actua contra la llibertat dels pobles. Els valencians fa centenars d’anys que ho patim, tant ho hem patit que molts que passen per valencians s’han aconformat al servilisme i a acotar el cap. A viure esclaus amb unes certes almoines del s. XXI: un parell de canals espanyols amb gent progressista que els fa riure, el cap de setmana amb els amics, les falles, els moros i cristians i l’esmorzar de cada dia… Amb això milers de valencians ja abaixen el cap i es deixen pegar per baix i per dalt. Els valencians, malgrat que molts no ho saben, rebem més colps i més durs que ningú. Però encara la mamem.

Altsasu ha escampat el fem contra el feixisme. Catalunya ha dit prou a l’espanya colonial repressora. Els valencians, que som el furgó de cua, encara si ens pensem a ballar-los una jota. Ves si ens tenen atemorits. Agafats. Fins que no ens despertem una majoria, i diguem prou. I diguem aquest país és nostre i el gestionarem com voldrem. Nosaltres. Els valencians.

L’escarni no ens ha agafat de sorpresa. Espanya no és cap sorpresa i, qui diga que s’ha sorprés, menteix. La fiscalia i els advocats de l’estat s’han conxorxat, amb jutges, policia, església i militars, amb el psoe i el pp, per escarnir la llibertat i la democràcia. Fins i tot per escarnir aquell heroi de Trapero, ves si els fa mal i què. S’ha acabat el mambo, xicots, el ball, la jota i la festa. I la democràcia de quinzet, que és uan dictadura disfressada torna a ser ama com ho ha sigut quan li ha convingut. S’ha acabat la festa: espanya vol guerra, vol sang, i per això, com que no aconsegueix una resposta violenta que puga vendre a Europa, eleva el nivell de càstig a l’impossible, passa la ratlla de la mesura i fueteja amb justícia franquista en ple segle XXI.

I què direm? Res, perquè a espanya li la bufa què puga dir ningú: Europa, l’ONU, Amnistia Internacional o el Tribunal de Drets Humans, li la bufen. Menys encara què puga dir una colla de demòcrates catalans. Li-la-bu-fa! Espanya és franquisme pur i dur: dins la justícia, la política, la monarquia, els mitjans, l’església… En el futbol, en els bous, en les TVs, arreu que trobes defensors a ultrança del franquisme més pudent.

Si ja ho sabem, això, què fem? Ara què? On tirem, a on cavallers?

Què pot fer mal, en realitat en aquella ferida, en aquell putiferi polític, burlar la hisenda?, fem-ho! Traure els diners dels bancs d’espanya? Fem-ho. Deixar de comprar-los aquella merda de loteria? fem-ho! Deixar de consumir res que faça tuf a espanya? Fem-ho… Però tot això no és prou. Ni suficient, perquè res canvie en aquella cofurna. Cal preparar les estructures de la república a cada tros d’aquell estat que tinga possibilitats d’anar-se’n. Els valencians també. Fem-ho! Sobretot perquè als valencians ens enganyen cada dia, ens roben cada dia, això sense haver-los organitzat ni el procés ni la revolta democràtica més pacífica dels últims cent anys a Europa. Però ja podem començar, ja… Fem-ho.

Prou de connivència amb els progres? Fem-ho. Prou de… Fem-ho!

[continuarà]

A El sant del dia Alfons Llorenç explica que els valencians encara deixem un badall a la finestra, avui i demà, perquè les ànimes dels nostres tornen a casa i hi troben la taula parada, el llit, nosaltres esperant-los per festejar el record i el retorn, cada any el dia de tots sants. És dia de morts, avui, i demà d’ànimes, i els valencians tenim memòria. Per això enceníem unes minetes de cera petites, protegides d’un plàstic roig que encara feia més tètrica l’escena contra la foscor de les cases.

O morts o ànimes, els valencians ens haurem d’espavilar si volem sobreviure, per bé que si volem mantenir uns quants costums i una mica de cultura, no ho tindrem fàcil: si hom pensa que halloween s’ha menjat els nostres morts, potser que no pensem que els espanyols ja s’han menjat la nostra economia. La quarta part del nostre pressupost anual es destinarà a pagar el que devem als espanyols, que cada any ens roben el necessari per continuar mantenint-nos agafats dels collons dels vius i dels morts. El conseller socialista Vicent Soler, diu al president d’espanya, que també es socialista de la mateixa cofurna política, que això que passa és una vergonya, una deslleialtat als valencians, si tots segons ells som iguals davant aquella prostitució de constitució que ho consent.

Morts i sense ànima és com ens voldrien mantenir els espanyols, als valencians. Muts i a la gàbia. Molls i capcots. Ves quina autoritat ens representa que encara se’n burla del mort i del degollat, quan allà asseguren que els valencians no serem capaços de protestar ni de queixar-nos fins al punt de trencar res. És el modo franquista del psoe, que mentre ens insulta, s’esgola pels badalls de finestres i portes per robar-nos l’ànima.

Si l’única possibilitat de sobreviure és la República dels valencians, si volem evitar-nos tanta carabassa i tanta calavera. I sobretot evitar que continuen robant-nos. Els nostres morts i les nostres ànimes.