LA MAJORIA SILENCIOSA
Aquest diumenge nova manifestació organitzada per Sociedad Civil Catalana amb el suport de Populars i Ciudadanos, on s’han sentit acusacions de colpisme a la majoria independentista, escenari de conflicte, risc de la pau social, cop d’estat, laberint sense sortida entre d’altres coses. De fet el President de l’entitat organitzadora ha dit que son majoria i son al costat correcte de la història. Les xifres uns 6500 assistents segons la Guardia Urbana, algun més segons la organització i unes fotos que mostren clarament la poca afluència de la convocatòria.
Realment, un nou fracàs en un grupuscle que jo crec fora dels temps on vivim i que fins hi tot els catalans partidaris del no a la independència legitim han girat l’esquena. Un ancorament en el passat que recorda altres temps ja en blanc i negre i que res tenen a veure amb una societat moderna i oberta a qualsevol raonament o projecte.
Acusar de colpisme la simple democràcia, diu molt d’aquesta gent. No assumir que la democràcia, deixant al marge les demostracions al carrer i les mobilitzacions massives, funciona amb un sistema parlamentari on la societat escolleix als seus representants en base a un programa o contracte amb la ciutadania, i que Junts pel Sí i la CUP tenen una majoria per arribar amb un compromís concret i tant senzill, com que la gent pugui decidir el futur polític de Catalunya amb el seu vot. Es senzillament preocupant, parlar de laberints i riscos socials, quan la ciutadania en la seva majoria no te cap problema en assumir la seva responsabilitat com qualsevol societat adulta, on qualsevol tema tindrà diferents opinions i no comporten cap risc. De fet la societat sense pluralitat i pensament únic es un règim que potser alguns dels manifestants semblen enyorar, però que ja es passat.
Les ganes d’unes eleccions per fugir d’un referèndum es una constant en aquests partits que neguen a la gent la possibilitat de decidir i també resulta força estrany en una democràcia. De fet el President de SCC ens diu que son majoria, jo pregunto en que es basa, en els fracassos continuats de convocatòries al carrer obviant les mobilitzacions dels últims 5 anys en sentit contrari o amb els seus desitjos personals que ha confós amb el país. La segona part assumir la veritat absoluta o camí correcte de la historia si que no deixa dubtes del seu poc o nul sentit democràtic, i el poc respecte a la gent. Un menyspreu que crec el delata i despulla amb una societat que simplement vol decidir com mana la democràcia i els sentit comú.
En definitiva, atorgar-se la veritat absoluta, la imposició i la prohibició son termes que la majoria de la societat detesta i castiga amb mobilitzacions tant tristes com les que protagonitzen aquest minúscul sector en blanc i negre i fora de lloc.