SENSE LÍMITS
Les declaracions de Garcia Margallo amb els favors que deu Espanya a molts Estats per fer declaracions contra el Procés independentista, i deixant anar com el més normal els viatges fets repetidament a diferents llocs europeus per poder negociar aquests fets han deixat veure el que consideren normal com ja ha dit De Cospedal i la seva justificació en forma de defensar la unitat d’Espanya. Per altra banda la campanya per fomentar el vot dels residents catalans a l’exterior ha provocat la demanda de retirada per part del PSC i la seva por perquè no sigui utilitzada pel referèndum en un nou acte mesquí i sense precedents en partits democràtics contraris a la participació de la ciutadania.
Margallo ha ensenyat amb tota la cruesa les males arts d’un Estat amb greus contradiccions democràtiques sense cap recança en utilitzar mètodes foscos contra els seus mateixos ciutadans i atemptar contra els seus drets més elementals. Independentment del joc brut reconegut cal considerar que la propaganda on es deia que a nivell internacional tenien la partida guanyada no lliga pas amb tots els esforços i favors ocults reconeguts per aconseguir adhesions en forma de declaracions. Una cosa o l’altra, les dues no semblen compatibles. Apart veure com a l’Estat sembla que la ciutadania no s’escandalitza per aquesta utilització de diner públic per fins antidemocràtics i que sembla vista amb normalitat.
Un frau que cal denunciar i que ens ensenya el que ja intuiem, que a nivell internacional els posicionaments son molt més favorables al costat de la democràcia i el diàleg del que ens volien fer creure i de la capacitat limitada d’Espanya per influir a les diplomàcies europees més enllà de com es presenti cada cas.
Menció apart, pel PSC, que viu obsessionat en prohibir que la societat catalana decideixi i fins hi tot prefereix que els ciutadans catalans que viuen a l’estranger no votin o tinguin moltes dificultats abans no puguin participar de forma lliure i democràtica en qualsevol contesa electoral, inclos el referèndum. Una mancança democràtica tant forta, no hi ha dubte ens dona idea de qui son els aliats d’aquest partit i de com ha perdut el rumb per impedir com sigui i amb respecte la voluntat de la societat catalana.
Son dos exemples clars, del que representen i que son aquests partits i com de fals es el seu discurs de la por i al mateix temps la desesperació on viuen sense fre.