EUROPA RENYA ESPANYA
El Consell d’Europa ha deixat molt clar en un informe prou extens entre d’altres coses que considera que atribuir al Tribunal Constitucional la responsabilitat de fer complir les seves pròpies sentències i donar-li capacitat penal i sancionadora “és una excepció a Europa”.
Sembla molt clar que aquesta excepcionalitat vol dir que Europa no veu amb bons ulls aquesta manera de fer i no considera que sigui la via correcte que corrobora com excepció, ja que la resta d’Estats no van per aquest camí. En definitiva dona un toc d’alerta i renya l’Estat espanyol per aquesta deriva autoritaria i poc democràtica que traspassa la ratlla sagrada de la separació de poders, cosa cabdal i fonamental en qualsevol democràcia que vulgui ser-ho.
Hem vist com els hooligans de la política amb PP, PSOE i Ciudadanos al capdavant han intentat interpretar el que nomes veuen ells davant tota Europa en aquest cas que no ho veu així, i ho expressa clarament. El Govern espanyol s’atreveix a dir que es un aval de la reforma del TC. Albiol va més enllà i diu que es un toc a la Generalitat per complir les lleis, la paranoia no te limits, el PSC fent seguidisme i ja sense cap personalitat va pel mateix camí. Ciudadanos com no podia ser d’altra manera ho corrobora.
Cal tenir molta barra, per poder fer afirmacions com aquestes i intentar donar la volta a la realitat. Amb el mateix estil que els mitjans esportius espanyols al servei d’un determinat equip que vesteix de blanc, han intentat amb mesquinesa i remant en sentit contrari a la resta del planeta desvirtuar la remuntada blaugrana recent. Si ho traslladem a la política veiem la mateixa actitud, allà on diu clarament blanc, ells ho interpreten com a negre i ho escampen als quatre vents sent complices de les seves mateixes mentides sense fi.
El Consell d’Europa comença a veure com la ja de per si trista i feble democràcia espanyola amb el procés català ha perdut els papers i cada cop ensenya més les seves vergonyes amb un regim de partits que van sustentar la farsa de la transició i uns organismes de poder amb olor a naftalina que no resistirien cap comparació amb els Estats moderns de la Unió Europea, com a mínim amb drets i estructures democràtiques.
En definitiva, no hi ha res pitjor que viure en una realitat paral·lela feta a mida i que saben que tard o d’hora ha de xocar amb la realitat.