Ulisses20

«No us canseu més del compte, abans que no arriben els xics!», em diu el Jem via telèfon. No, no ens matarem abans d’hora, els mestres, ni perdrem l’esme, ni la vitalitat que demana l’arribada dels xiquets d’ací una setmana. Una setmana i prou per enllestir. Així que, després de l’un, el dos. Si ahir era el primer dia, potser el més difícil psicològicament, avui ja va la rutina, les rutines necessàries a qualsevol escola amb cara i ulls. Més difícil sens dubte serà pensar els grans reptes, o el repte principal a cada escola. I les idees. Us imagineu quantes idees pot aportar una escola el primer dia del curs, quan tot és per fer? I si apleguem totes les idees en una llista que podem fer pública, les escoles del país? Quin seria l’horitzó i la grandesa d’aital propòsit! Potser un dia serà possible, aplegar mil idees bones per l’escola, de Salses a Guardamar, de Mallorca a l’Alguer. No caldria ni llei, ni tantes normatives, ni burocràcia, sinó anar destriant ara això, ara allò, i encara ens en quedarien nou-centes noranta-vuit, d’idees per fer. Un món diferent, a l’escola, potser menys encarcarat, i més lliure. I més sa. Fins i tot més divertit. Què, ho provem?

Ai, l’escola!, s’exclamen els mestres.

Ai, l’escola!, s’exclamen els xiquets.

Ai, l’escola, finalment!, s’exclamen les mares.

Mestres, xiquets i mares s’exclamen per l’escola. Però, i els pares, què diuen?, què en pensen?, de quina cosa s’exclamen, si no és de l’escola?

En unes hores comencem un curs nou, a l’escola, els mestres. Suposem que els responsables polítics de la conselleria ja fa dies que van començar el curs, si és que volien tenir-lo enllestit. Els mestres ens veurem la cara en unes hores, amb la responsabilitat de preparar un curs escolar nou, de deixar enllestit en uns dies què farem durant un curs escolar, pensarem les línies generals, apamaren possibilitats, ens marcarem els reptes, la utopia de l’ensenyament, perquè tenim molta responsabilitat, moltíssima, els mestres, en haver d’ensenyar i preparar els xiquets. La societat hi confia plenament, en nosaltres, perquè ens esforcem a ensenyar i aprendre, a compartir l’escola amb les famílies.

Les invariants, els grans mestres, la filosofia, l’alta literatura, la matemàtica, la ciència, els projectes, la cooperació, la solidaritat, les llengües, les diferències les desigualtats, la necessitat, l’estudi, la lectura, hi ha tantes coses que comencen demà, cada dia que comença l’escola que ho podem resumir en una idea: els mestres tenen un ofici de molt de goig. I tant que tenim sort, mestres, i coratge.

Benvingut el curs nou.

Ai, l’escola!