ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CADENA DE LA LLIBERTAT I L’ATRACAMENT ALS DRETS DELS CIUTADANS

General
 

Aquest dissabte a l’Assemblea es va desvetllar la propera acció per l’11 de setembre, era evident que no podia ser un altra manifestació, ja que la del 2012 ja ha de quedar en l’imaginari col·lectiu per sempre, però si que es podia fer una acció d’impacte a nivell mundial, com es una cadena humana que travessi Catalunya com el seu dia van fer les tres repúbliques bàltiques. Una gran cadena per la llibertat, al mateix temps que això succeïa s’aprovava un rescat als bancs de Xipre, que com un gran atracador de guant blanc, i amb traïdoria tenien que pagar directament els ciutadans dels seus estalvis per decret, una immoralitat que ja passa de mida.

 

Efectivament, una demostració pacífica i serena del que aquest poble vol, per damunt de legalitats imposades i falses democràcies, un guant que el món ha de recollir per força, i ha de servir per donar l’empenta final al procés cap a l’alliberament nacional, i el dret dels ciutadans ha decidir el seu propi futur ara totalment esmicolat per un Estat, que nomes busca la nostra desaparició com identitat, i la nostra contribució pels segles dels segles a l’imperi. Per altra banda a Xipre les promeses del candidat guanyador en forma de demanar un rescat ja que els dos grans bancs eren insostenibles, i el 2011 els seus actius bancaris equivalien al 83,5% del PIB del país, lloats fa poc temps. De totes maneres una agressiva expansió a Grècia que amb la seva crisi els ha deixat tocats de mort, ja que per exemple l’esborrament oficial d’una part del deute grec va desestabilitzar completament les entitats, i Xipre en general. De fet l’acord ens diu que aquells que tinguin més de 100 mil euros perdran el 9,9% dels diners, i els de menys d’aquesta quantitat, o sigui la majoria es perdran el 6,75% ,que aniran directament a l’Estat per a contribuir al rescat dels bancs. La legalitat de la mesura es qüestionable, però aquests processos son molt lents, i ara es poden contagiar, una mena de “corralito” com l’Argentina, però parcial i amb gran traïdoria, ja que la mesura es va anunciar divendres, i la gent amb aquests diners congelats no podia anar nomes que a treure petites quantitats al caixer, cosa que encara s’ha agreujat amb l’ordre de tancament de les entitats avui dilluns. Ara falta l’aprovació del Parlament per veure com acaba tot plegat amb aquest abús sense precedents.

La població xipriota ha vist incrèdula com s’obria una porta que lesiona greument els seus drets, poden sentir l’excusa que s’ha venut de grans quantitats de diners blanquejats per les màfies russes com a pretext, però aquestes son les primeres lògicament, les de més de 100 mil euros, la resta son ciutadans normals que fins ara es pensaven que els seus estalvis eren privats i segurs al Banc, i ara veuen com els atracador ja no van amb una mitja negre i una pistola, sinó que el seu mateix govern actua d’aquesta manera per poder rescatar les entitats i les seves pràctiques, fent pagar als seus ciutadans, primer la mala gestió bancària i ara per segon cop per rescatar aquesta. Es un precedent perillós que deixa indefensos la ciutadania i que s’allunya per exemple de l’exemple islandès que sembla que la Unió Europea no en vol saber res, i si de mesures d’austeritat, retallades sobretot a les classes mitges que poc a poc faran desaparèixer de tot el continent i que realment eren les que aguantaven el sistema i son el centre de tots els abusos del sistema preocupat per protegir els bancs i fins hi tot fer negoci amb la situació dramàtica de molts estats. Cal canviar el sistema i Catalunya amb un nou estat te l’oportunitat de començar el seu propi sistema i intentar fer-lo més just agafant elements de l’exemple islandès barrejat amb altres llocs, per impedir que no es pugui arribar a aquesta barbaritat xipriota amb l’espoli del govern als seus propis ciutadans, un expropiament sense demanar cap tipus de permís. Els banquers no poden queda immunes a qualsevol tipus de pràctica, i han de respondre davant la societat com qualsevol altra. Una cosa es fer negoci i l’altra deixar els ciutadans sense drets adquirits amb els seus propis diners.

En definitiva, la cadena de la llibertat, també hauria de servir precisament per trencar aquesta cadena que ens lliga a un sistema caduc i que li cal una profunda renovació que impedeixi veure el que estem veient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.