ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NI UN PAS ENRERE

Sense categoria
Les veus interessades han fet córrer grans rius de tinta per reflectir que la reunió de Govern on el President Mas demanava diàleg a l’Estat espanyol, era una mena de claudicació del procés cap a l’Estat propi, i una manera d’atacar el pacte amb els republicans que ja han avisat que amb una marxa enrere, ni ells ni el poble seguiran el Govern. Enric Millo portaveu dels populars catalans, ja ho considera un canvi de rumb cap al diàleg amb l’Estat, i intentar fer veure que seguir el pas actual es anar contra l’abisme. De totes maneres tant els lobbys que no volen perdre els seus privilegis com partits que ens neguen el dret a decidir com els mateixos populars faran intents desesperats per frenar la democràcia, i tornar a un escenari que ningú ha demanat, com era el del pacte fiscal.

No hi ha cap dubte que volen destruir com sigui el pacte de governació actual, i ressuscitar una sociovergència, encara que sigui amb la destrucció total del país. Veuen clarament com la centralitat política es ara l’Estat propi, i els arguments també, per tant han d’intentar a través del joc brut desfer aquest pacte. Saben perfectament que un pressupost amb l’objectiu de dèficit espanyol es inviable, i no volen exigir un pressupost just per poder tornar a treure la famosa “puta i la ramoneta”, ja oblidades amb persones tant deslleials com el mateix Duran Lleida. Com esmentava, en Millo s’omple la boca amb refer ponts de diàleg amb el govern espanyol, amb una gran oportunitat en la propera reunió del Consell de Política Fiscal del proper dijous on no voldria confrontacions, i posa ERC com un obstacle ja que culpa de tot a Madrid i qualifica de malbaratament de recursos la propera campanya per explicar l’espoli fiscal i no creu les línies vermelles dites pel Govern català amb el dret a decidir com a frontera.
El tema de les línies vermelles s’ha d’aclarir, ja que tenim masses experiències per veure que aquestes línies finalment son oblidades ràpidament. El govern català ha d’aclarir que el diàleg es normal i s’esgotarà per poder fer el referèndum per la legalitat espanyola, amb l’exemple britànic ben a prop. Cal recordar que el problema es polític i no jurídic, cal dir ben clar que no es vol negociar cap pacte fiscal que ja es mort i enterrat i ningú ha demanat, i sobretot accelerar el procés amb la creació del Consell de Transició Nacional, amb la feina discreta internacional, i la llei de consultes catalana. Alhora una campanya ferma explicant el robatori espanyol, o espoli fiscal amb claredat i sense embuts, segur que seran diners ben emprats, i sense cap comparació amb les quantitats perdudes en un Estat que sempre ha actuat igual. En el tema de pressupostos, hauria de quedar molt clar que no assumirem el dèficit que marca l’Estat, i no castigarem més a la societat catalana injustament, cal pensar ja en la insubmissió fiscal dirigida des de la Generalitat. En Millo quan parla de diàleg, en realitat vol dir una part que dirigeix i un altra que obeeix, ja que son dos parts completament desiguals i per tant qualsevol pacte es fictici i ho sap perfectament. Es d’un cinisme escandalós criticar que es culpabilitza a Madrid quan per llei l’Estat ens deu 8 mil milions que es nega a pagar, espoli a banda, i no es capaç de denunciar-ho. Prefereix veure l’Estat del Benestar de Catalunya totalment enfonsat abans d’explicar la realitat per molt que li dolgui i això ja es un gra massa.
No podem generar dubtes, cal seguir endavant amb pas ferm, i la majoria del poble es darrere per fer costat, sempre que no ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.