ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DURAN NO ENTÉN O NO VOL ENTENDRE ELS DUBTES

General
En Duran diu no entendre els dubtes que els republicans plantegen sobre els pressupostos, dient que coneixien perfectament la situació de dèficit i l’objectiu a assolir. Alhora el conseller Mas Collell veu inviable el 0,7 plantejat, ja que representarien una nova retallada de 4400 milions d’euros. Sembla que el primer encara no ha entès que el context es diferent, i que s’apropa l’hora de dir prou, i sortir d’aquest cercle viciós que ens faria desaparèixer com a societat.

De fet el conseller adverteix que es impossible fer uns pressupostos amb un dèficit del 0,7 que marca l’Estat. Duran no entén ERC, i parla del coneixement d’aquests nivells de dèficits i de la situació global, cosa que Mas Collell diu que no beneficia ningú. El primer insisteix que UDC no acceptarà més pressió fiscal de la pactada a l’acord d’estabilitat, ja que la classe mitjana està prou castigada. Ens diu que ell no critica el pacte amb els republicans, però te dret a dir la seva opinió. Pel que fa als nous impostos com el de les begudes refrescants ha remarcat que el Govern els aplicarà quan cregui que ho ha de fer. Alhora el conseller parla de que no te sentit elaborar uns pressupostos que no tinguin en compte l’objectiu de dèficit ja que l’únic finançador de Catalunya actualment és el Tresor Públic.
En Duran sembla que visqui en altres situacions ja feliçment superades, i sembla no entendre que les finances catalanes es troben al límit, en una part per la crisi, però en un altra molt més important pels impagaments de l’Estat de prop de 8 mil milions per llei, i també per l’espoli fiscal de prop de 20 mil milions anuals que fan de la situació insostenible. Amb aquestes condicions l’únic crèdit com diu el conseller be del Tresor de l’Estat i la bola de neu va creixent a un ritme que ja no es pot engreixar més. Per altra banda el mateix culpable, o sigui l’Estat obvia aquests raonaments i exigeix un objectiu de dèficit totalment impossible, ja que comportaria una nova retallada a una classe mitjana ja ofegada, i que amb moltes àrees ja ha arribat com es sol dir fins al moll de l’os de l’estat del benestar. Mentrestant els nous impostos com a mesura per alleugerir aquest drama, i aconseguir noves fonts d’ingressos no els aplicarà el Govern quan ho cregui convenient com diu en Duran, ja que com la resta de nous impostos acabarà al TC per part del Govern espanyol. Per tant els dubtes i incerteses republicanes i compartides pel mateix conseller son molt clares, i no haurien de sorprendre a ningú. El xoc de trens s’acosta, i el més raonable seria fer un pressupost tenint en compte els deutes espanyols, i amb l’objectiu que es pugui arribar per no haver de fer unes noves retallades que només amb el condicionant d’un estat moros que no paga el que deu no caldria, i fins hi tot hi hauria superàvit per crear riquesa i dinamitzar el territori.
Aquest xoc, i abandonar la submissió absoluta, suposo no agrada en Duran, però la situació ho requereix i el procés ho demana tard o d’hora. Ha de quedar molt clar davant la ciutadania qui es el principal responsable de la situació, i simplement dir prou amb mesures de xoc.
En definitiva, en Duran ja no viu a l’època dels pactes del Majestic, o de vendre engrunes com grans acords de la història mundial, estem en un context de consulta a la ciutadania sobre el nostre futur, i amb una opció per l’Estat propi majoritària que no te marxa enrere.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.