BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Com a novetat aquest any, ens passaran les coordenades de les valises (controls de pas) de mica en mica. Farem trams de dos o tres controls cada vegada. Per tant, de sortida només sabrem les tres primeres valises; la C1 en una mina prop de can Cabanyes, la C2 a Can Nogueres i la C3 la font del Sot (font ferruginosa de Dosrius). Per tant, la llargada i la duresa d’aquest raid no la sabrem fins que ens entreguin les últimes coordenades i/o distàncies azimuts. Conseqüentment haurem de carretejar les bambes, el regle, transportador d’angles i la brúixola al llarg de tot el raid.

Com sempre el ritme imposat en un principi per l’Andreu, i posteriorment per altres equips, rodant  per la riera d’Argentona va ser infernal però després de la primera valisa la cosa es començar a estirar i els equips ens vam anar distanciant. Sense la pressió  darrera de l’orella, vam aconseguir trobar el nostre ritme i arribar al C3 sense massa incidències. Ens donen dos controls més amb distància azimut per passar amb bici: el C4 cruïlla de camins entre Sta Agnès i el Pla de l’Espinal, i el C5 que serà ja St. Bartomeu. Tres valises més i canvi, doncs deixem les bicis i sortim a peu direcció a la placa de Cellecs (C6), punt en el qual farem les activitats amb cordes, ràpel, escalada i remuntada per una corda fixa  amb punys autoblocants. Tot seguit, descens a peu fins a prop de Can Tarascó (C7). D’aqui cap a St Bartomeu (C8),  per tornar a rebre instruccions i agafar la bici altre cop. Tot va bé, però el fort ritme, la calor, i el poc entrenament que porto corrent fan que les cames ja em treguin “xispes”… Per sort, el següent tram és amb bici i espero poder recuperar cames, mentre passem per Cal Amat Vell (C9),  sota un pont prop de Can Blanc (C10). Per acabar aquest tram, ens fan arribar fins el coll del Turó de Matacabres (C11). Deixem la bici amb nostàlgia doncs les cames ja piquen de veritat. Ens calcem les bambes per sortir corrents per terreny trencacames fins un turó a l’Est del turó de Cirés (C12), continuem per trobar el C13 que es a la cruïlla de la pista que puja de les banyadores amb la línea elèctrica i el C14 que és a la torre del castell de Burriac.

Tot va bé, les cames encara aguanten el fort ritme i des d’aquí dalt no veiem de moment  cap equip, però anant cap el castell ens hem creuat amb dos equips que si troben bé la C12 i la C13 els podríem tenir força a prop. Sense adormir-nos refem el camí direcció a Matacabres. Remuntant els esgraons dels “ui-ui-uis” les cames ja fan figa, però anem primers des de pràcticament l’inici del raid, i ara no toca defallir. Com sigui ho hem d’aconseguir! A mida que ens acostem al C15, on s’acaba el tram a peu, les possibilitats de victòria són ja molt reals i l’eufòria ens anima a seguir corrents. Un cop arribats al C15 recuperem les nostres estimades bicis… i de nou, tres valises de pas més : la C16 a la font del Castanyer, la C17 prop de can Martí de la pujada i, la C18 i última!!! Ja a la platja de Pequin!!! L’eufòria ens embriaga per uns moments, però, collons!, encara no estem! Poden passar moltes coses, ens hem de concentrar altre cop i a tot drap que la natació ens espera…

Sense cap altre incidència que la fatiga muscular, arribem per fi a la platja on ens fan fer un gratificant bany d’uns 400m i d’aquí al port on hi ha l’arribada.

Hem arribat primers!!! Ho hem aconseguit !!! Per segon any consecutiu guanyem el divertit Open Raid Ciutat de Mataró.Gràcies Andreu i enhorabona per haver corregut un impecable raid.

Gracies també  a l’ACE i principalment als organitzadors d’enguany, per
que s’ho han “currat”molt bé!