BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Ens toca matinar ja que hem quedat a 2/4 de vuit a Ur, a la Cerdanya Francesa, passat Bourg-Madame. Amb mitja horeta de retràs ens trobem amb en Joan i en Carles que ja estan a lloc. Per aquesta sortida serem: ells dos, l’Àngel, l’Adrià, l’Albert, l’Enric, en Marcel (que s’estrena), en Pep i en Valentí.Comencem a pedalejar que deurien ser 2/4 de nou per boniques carreteretes que a aquella hora estan força tranquil·les. Passem Targasonne, Egat i arribem a Font Romeu. Continuem cap a Mont-Llouis i passem pel pantà de Matamala fins arribar a Formigueres on ens aturem per esmorzar. Comprem croissants, entrepans I demés en una “boulangerie” i ens ho mengem en la terrasseta d’un bar on ens cobren 3 euros i mig per les coca coles. Bufff!!! Que hi farem. Continuem cap a Puyvalador per deixar la carretera principal i seguir cap a Querigut per una via més tranquil·la que ens porta a Mijanés. Aquí ja s’hi veu ambient del Tour, gent amunt i avall, cotxes aparcats, encallats…… Amb el permís dels gendarmes comencem a pujar el Coll de Palleres, que per on l’hem agafat són uns deu quilòmetres. L’ambient és molt gran i els vorals de la carretera són plens de gent que t’animen, és tota una experiència, “Allez Mesier, Allez”, també allò “Visca Catalunya” o “Vinga Alpina, amunt “. A mesura que ens anem enfilant és més emocionant amb unes llaçades espectaculars. Un cop dalt i la colla junta tenim ben bé tres horetes llargues fins no passin els professionals d’aquest esport que tant ens agrada. Tenim temps de xerrar baratu, ja sabeu ohhhh!!! Mireu, mireu…ostres… que us haig d’explicar, je, je… Aprofitem per menjar els entrepans que portem i beure’ns unes cervesetes que entren la mar de bé.

Entremig de la gentada tenim l’ agradable sorpresa de trobar en “Xapi”, conegut dels esquiadors i a qui sempre ens trobem a la Volta a la Cerdanya. La fem petar una bona estona i ens dona records pels bicicorriolers que no hi són. Entre una cosa i l’altre se’ns fan les tres i comença la corrua publicitària, que obsequia a la gent amb gorres i “ninarres”, mot que feia servir la iaia per definir una cosa que no servia per res. Bé la gorra sí que la fem servir, ja que el sol apreta de valent. Ja falta poc perquè els heroïs passin per davant nostre. Una altre corrua, aquest cop en el cel en forma d’helicòpters, ens volten per sobre al cap, n’hi ha sis o set. Veiem el primer home-màquina de lluny, carai!!! Com puja, és emocionant, impressionant. Costa amb tanta gent de veure’ls bé, els hi tiren aïgua, criden, fa cosa que amb una trompada els facin anar per terra. Quedo parat de la diferència entre els primers, el pilot i els que encara van més enrera, es porten més de mitja hora.

Són tres quarts de cinc quan comencem a pedalejar de nou desfent el coll en direcció Ax Les Termes de baixada i amb molt de trànsit. Un cop a baix ens queda remuntar el Coll de Puymorens. La primera part del coll fins a l’Hospitalet d’Andorra no té gens d’encant i es fa força pesat.

Ara, un cop a l’Hospitalet tot canvia. Els records de la Ruta dels Bons Homes, passem per davant la gite d’etape i ens vé al cap aquella mus de xocolata, o aquella Heineken eh!! Martí !!! Ens refem prenen uns “power” gels i uns croissants que ens han sobrat del matí i comencem la segona part del coll. Per a mi entrem a una altre dimensió, quedo meravellat. La llum en aquella hora al capaltard, com diría en Joan, és impressionant, la pau i la tranquil·litat, sense gota de trànsit i la suau pendent que ens acull amb un somriure amable com si li sapigués greu fent-se patir. Ens plantem dalt al coll amb l’única preocupació de l’Adrià, que està indisposat i està fet pols. Ens fem unes fotos i tirem avall pensant que l’haurem d’anar a buscar. Hi han ganes d’arribar, passem Porta, la Tour de Carol, Enveig i ens plantem a Ur. Abans però l’Albert ha tingut un problema amb un senyor a qui anomenen “l’home del Martell” no sé pas qui és aquest.

Per sort l’Adrià arriba al cap d’uns vint minuts, que bé!!! No ens ho pensàvem pas!!!! Ara només queda sopar i cap a casa. Realment ha sigut una bona jornada de bici i una bona estrena d’en Marcel, amb 140 qms. Uns 3000. Mts de desnivell a un promig de 22,8, tot plegat els bons van fer un promig de 37,8, no n’hi pas per tant!!!!