BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

FALDA VALLESANA DE PARPERS I CÉLLECS 11.07.2010

Per Joan Lladó

L’endemà de la gran manifestació per la independència, que no pas per defensar l’estatut, un grapat de corriolaires ens escapàrem cap al Vallès per assaborir els camins i corriols prehistòrics i esmorzar sota les moreres d’El Parque a Santa Agnès.

Començant per la vall de Riudemeia, enfilàrem a Parpers per can Roviró tot prenent el camí més directe sense apropar-nos a la casa de la vall. Al coll, prengué la iniciativa en Jordi que ens ensenyà un nou corriolet que començava uns tres-cents metres carretera avall tirant cap a La Roca. Aquest caminoi desembocà prop de can Company al torrent d’en Cigala. Comentàrem que també és un camí adient per fer de pujada.

A la carretera tornàrem a enfilar vers Céllecs pel camí de l’Andreu, damunt de can Company de Dalt. Després per pista, perquè hi hagué un malentès, fins tornar a prendre un nou corriol passat el camp de can Vidalet que ens portà fins al Coll de Sant Bartomeu.

A ran de l’ermita ens trobàrem una bona colla de ciclistes. En una presa de decisions força ràpida, hom conclou d’anar a esmorzar a Santa Agnès tot baixant pel camí del la Cabana del Moro fins la Roca de les Orenetes.

Mentre férem una parada per agrupar-nos, un ciclista que ens preguntà si aquell era el camí per anar a Vilanova se’ns avançà. Tots tinguérem el mateix pensament: ens faria tap? Però just iniciar el descens, el passà primer en Martí i uns segons després en zona prou ampla però rocallosa, l’avançàrem jo, en Marcel i l’Àngel tot rostint-li les celles.

Com de costum, gaudírem d’aquest gran descens malgrat la sequera que ja comença a patir el sòl del bosc. Al roc cercàrem i observàrem les pintures rupestres que encara s’hi conserven al costat de les més actuals, aquestes darreres, obra d’omnipotents desaprensius i carcamals.

Pel camí de l’Albert baixàrem al torrent de Sant Bartomeu que resseguírem fins l’entrada de la vella pedrera que també encaràrem cadascú amb la seva tècnica i per l’emboscat i brut camí després que ens avocà a les casetes de les aigües del Ter i arribàrem així a la carretera a tocar de La Roca. Travessàrem el poble i el riu Mogent per apropar-nos a Santa Agnès per esmorzar. De tema per fer-la petar no en faltà i és que la mani del dia abans tenia suc; com també en contenia i amb molts sentiments contradictoris per part dels catalans, el partit que es jugaria al vespre-nit entre holandesos i espanyols en la final de la copa del món de futbol. Personalment desitjava que l’equip ibèric perdés perquè primer, no ens deixen tenir la nostra pròpia sel·lecció i els nostres jugadors hi han d’anar obligats sota pena de sanció econòmica. Molt democràtic, si senyor. Segon, si guanya Espanya, no ho fa pas Catalunya, malgrat tenir-hi set jugadors. Tercer, Espanya no fa absolutament res perquè l’estimi, tot el contrari, per tant, perquè voldria que guanyés la seva sel·lecció? Enfin…

L’Avi Cid ens convidà el beure pel seu 63è. aniversari i que per molts anys ho pugui fer amb aquesta jovialitat.

Per tornar comencem pel torrent d’en Cigala fins a ca l’Espinal. Passem per l’era de l’enrunat mas per baixar fins la Font del LLorer i per la pista, car el camí és molt brut, fins la carretera al Pont de l’Espinal. Arribem a la riera d’Argentona per les feixes de can Pins i Riudemeia.

I cap a la platja hi falta gent!

Fins aviat,
Joan Lladó

Els corriolaires: Martí, Adrià, Marcel, Jordi C., Àngel, Rafa, Valentí i Joan.
Distància recorreguda: no ho sé.
Desnivell + acum.: tampoc.
Les fotos: cliqueu aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.