Ulisses20

Divendres, a Benaguasil, presentem l’últim llibre de Carles Subiela, Faules i llegendes, editat per l’empresa multicultural ‘Consolat de Mar’, més que no una empresa d’instruments musicals, de qualitat i d’atenció exquisida. Carles Subiela és el director de Consolat, president de l’Institut d’estudis comarcals i ara un autor prolífic, productiu, que no para de tan inquiet, en termes culturals si més no. Després de la presentació, ‘Els últims romàntics’ faran una actuació de pur miracle: els últims romàntics és com una banda amater, carregada de goig, d’un viure que van quedant-ne pocs, d’anar lligant la música popular, d’autor, de compromís, de trobar-se per explicar-se qui som, aquests del viure de poble, amb tants anys i una edat respectable, homes de família (són tot homes, però això també els és perdonable), fins i tot els han penjat al Yutube, i ja fan una patxoca que paga de venir a veure’ls en directe. Jo mateix serà la primera vegada que ho faig. Hi tinc amics que hi són al grup, que els conec fa vint anys, i no sabia ni que cantava en públic. Quin país.
A partir de les 20.00, al casal de Llíria,divendres es projecta el documental Ser Joan Fuster, amb un altre sopar i una tertúlia que tancarà el curs abans de l’estiu al Casal.
Dissabte, a l’era de l’Ateneu de Benaguasil, hi ha la primera trobada de dolçainers de la comarca, bé, potser que siga la segona o la tercera… És un encontre, sí, també de gent d’una edat, respectables, prohoms, però ací sí que n’hi ha dones, poques, però també és una activitat lúdica, recreativa, sense afany de lucre, ni de guanys ni d’inversions en borsa. Dolçaina i tabal de fusta, pura bubinga i pura dinamita, com explicava l’acudit. També hi ha sopar enfaixat. I molt d’enginy per continuar fent civisme comarcal, teixit social de llana pura, i molt poc d’acrílic, malgrat que a l’estiu el cotó pega per vestir-nos més fresquets.
A rogles, la comarca va entrant en aquest estiu que acaba d’arribar polsegós, eixut, però còmode i agraït sempre, l’estiu.

Anit en el lliurament dels premis Ovidi, al teatre Micalet, l’Andreu Fabregat -Fabre és com es presenta-, va guanyar el premi en la categoria de grup revelació. Fa uns dies em va escriure en un dels apunts un breu d’una emoció i agraiment que fan que fer de mestre siga un ofici gratificant, una sort la majoria de les vegades.
El 17 de juliol actuarà a Llíria, el Camp de Túria, i podrem saber què és això del rap valencià lúdic, irònic, carregat amb bala, perquè hi presentarà aquesta primera maqueta ‘A la lluna de València’, que possiblement es convertirà en CD i que podeu apamar ja en aquesta adreça www.myspace.com/mcfabre
Per molts anys, Andreu!