BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Que grans que són les tardes-vespres de dijous! Si ens aturem uns instants a pensar en els recorreguts que fem, pot semblar inassolible. La nostra preparació física i tècnica, en general, ha assolit un nivell tan important, que fer una sortida amb la distància i sobretot amb el desnivell com la dels dijous, ve a ser com aquell que es menja un préssec.

No hi ha patiment. Tot és fruïció. El gaudi damunt la bici, la superació dels diferents esculls que trobem -i que ens marquem- i la bona companyonia ens dónen, a uns més que als altres, aquella pau mental que necessitem després d’unes intenses jornades de treball. En definitiva, que juguem com la canalla i xerrem barato. No ens podem pas queixar.

Aquest dijous vam aparèixer vuit corriolaires a la plaça i decidim d’anar a Argentona per trobar-nos a l’entrada del Collell amb l’Anscari. Hem quedat amb ell a dos quarts de vuit i, per tant, ens resten encara tres quarts. Per arribar al punt de trobada, comencem a enfilar per darrere de can Riera i anem fent fins la Barca. D’allí baixem fins la Font Picant i travessem el poble. En arribar, l’Anscari ja ens espera i comencem el segon ascens de la tarda pel torrent del Collell, travessem les feixes ermes d’aquells verals damunt el Pont d’en Bauxes, el Rocar d’en Serra, i per damunt la Pedrera del Groc, travessem al vessant de Clarà.

Continuem pel corriol fins la Font d’en Quico, la Font dels Castanyers d’en Cabot i per ponent de l’Esquei d’en Ros, en prolongat i esportiu ascens, arribem al Coll de Gironella. Hem hagut de fer una bona aturada per adobar la bici d’en Martí: ha tingut una bona punxada. Seguim direcció Argentona per anar a cercar el camí dels ui-ui-uis. A tocar el Turó de Matacabres, enfilem la Brolla de l’Abril i passem per la Font del Llop.

No ens aturem ni al mirador per fer tot seguit el tram estrictament conegut com els ui-ui-uis. El superem força bé i arribem sota el coll de Burriac per on passem com bales. Ens aturem a reagrupar-nos en la cruïlla de la pista del Castell. Fem el descens fins el dipòsit on ens acomiadem de l’Enric. Flanquegem el Turó dels Oriols cap a llevant i arribem al vessant nord del Bosc del Gitano, damunt de la Barca. Ens aturem a fer-nos unes fotos i davallem cap a Can Riera. Abans, però, ens estudiem la rampa de la nostra vida que, com és habitual, no baixem. Un altre dia serà.Com que avui hem anat voltant la urbanització de can Serra de Lladó, penjo (serà disponible el dilluns 16) la foto que m’ha adreçat l’Enric de la casa pairal que dóna nom a aquest nou veïnat i que és un dels únics testimonis que resten d’aquella desapareguda masia. Es trobava en el replà arran del torrent, allí on hi ha el gual que alguna vegada hem travessat venint de sobre can Riera i que ara és pràcticament ocupat per les cases de la urbanització.