Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La Mata [i 7]: vam oblidar el safrà

1
Publicat el 2 de maig de 2007
I ara cantarem per jota, tal com ho feien els pares, i si ens feu la providència, botarem dalt les teulades, botarem dalt les teulades, i vorem què trobarem, pastarem la resistència, contra la llei del carrer. Ja hem botat dalt les teulades, i el pensament se?ns ha obert, quallarem la resistència, contra la llei del carrer. Ací dalt hi ha encalades, tres esprais i dues guitarres, que cantaven temps arrere, esperances oblidades. Són tan fràgils com el vidre, aquestes teules de fang, i els meus pensaments travessen, el món de part a part. Tinc per companys l?aigua clara, la frescor d?un vent tranquil, i el coratge que encomana, no haver perdut el meu fil. Ara ja hem cantat per jota, tal com ho feien els pares, i si pren la resistència, pararem dalt les teulades. Que ara ja hem cantat per jota.
-del mestre Vicent Torrent, envit a vares, Al Tall

Finalment, Delfí, que és l?amo de la casa on hem passat aquests quatre dies, ens ha hagut de donar dos sobrets de safrà. Punt final d?aquesta estada a la Mata, on vam començar a preparar l?assalt al país.

post: ZP vol carregar-se qualsevol indici de diàleg, i somou fiscals, policia i psoe a empaitar llistes? El Govern valencià torna a amenaçar TV3 i Acció Cultural: li demana milers i milers d’euros de multa, per la defensa de la Carrasqueta. Iniciativa s’encaparra a tancar anarquistes, i com deien avui a CatalunyaRàdio, el que més assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres? Nosaltres hem oblidat el safrà, però ells encara branden la bandera del requeté.

Preparem el cant de llibertat, a Llíria

0
Publicat el 1 de maig de 2007

Al Tall i la Banda Primitiva cantaran Quan el mal ve d?Almansa el 30 de juny, a l?auditori que la banda té a Llíria. Si el tossal de Sant Miquel va ser un dels cims del projecte Ací Estem, ara el poble acollirà un dels actes de tancament commemoratiu dels fets d?Almansa.

A Consolat de Mar, la Junta de l?Institut d?Estudis Comarcals del Camp de Túria perfila els detalls del que serà aquest esdeveniment, que tancarà el programa d?actes del 25 d?abril, 300 anys després de la desfeta. Programa que els uns i els altres, unitàriament, per barris i col·lectius diversos, han organitzat enguany als pobles.

El 29 de juny de 1707 es va signar el Decret de Nova Planta, que abolia els Furs, els drets i la llengua a València. El 30 de juny de 2007, Al Tall i la Banda Primitiva de Llíria faran un concert especial per explicar que Som perquè hem sigut, Serem perquè som. Més que mai, resistim per reivindicar-nos, per il·lusionar els habitants de la comarca, abans els senyals d?identitat no queden completament esborrats.

L?Institut fa una crida a socis, amics, institucions, ajuntaments, casals, associacions culturals, comerços, cooperatives, bandes de música, escoles, mitjans de comunicació i particulars, que com més serem més ajudarem perquè l?acte final siga celebrat i d?un èxit espaterrant, com mereix la fita que volem commemorar.

Homenatge a tanta gent dels nostres pobles que aquell 1707, segons que explica l?opuscle editat pel mateix institut, va patir persecució i mort per les tropes borbòniques. Cal l?esforç i l?ànim de tothom, la mobilització general de la comarca perquè Llíria siga un clam maulet, el 30 de juny. En pocs dies comencem la feina de veritat. Al Tall i la banda ja assagen partitures. Comencem per escampar la nova. Passeu-ho, i benvinguts al treball de tornar a cantar llibertat.

La Mata [6]: el final de la República

3
Publicat el 1 de maig de 2007
Avui le mares han pujat a Morella i han baixat flaons, rosegons i coques de sagí. Hi havia representació infantil al teatre i una de les portes d?entrada era en obres. Han passejat pel carrer principal, el carrer dels porxos. Han comprat els tiradors per als xiquets, que s?havien quedat a casa i esperaven el regal. Les mares entraven gairebé a totes les botigues que, a Morella, conserven un encant especial: el forn al costat del Museu, l?administració de loteria era oberta, però han passat de llarg. Apareixen les primeres llanes de Morella, els ponxos, els jerseis, i després les essències; els perfums, romaní, timó i flor de taronger, i els sabons. A continuació botigues de mel, formatges, la carnisseria? Plovia, però era matacabra; què voleu, apenes si banyava el carrer. A l?altra vorera més carnisseries, els embotits, les pastisseries, la carn fumada, i malgrat tot, s’han oblidat del safrà. El safrà que era el que havíem encomanat expressament. Com cada any, la botiga de rellotges i joies de disseny és un aparador que sempre crida l?atenció. Un passeig tranquil, això que solament que compren mel, dolços, un anell que canvia el color, i els tiradors per als xiquets.
De nit, després de fer punteria amb els tiradors, dutxem els xiquets i preparem el sopar. Carn de corder a la brassa, llonganisses, botifarres, xoriços, all-i-oli, vi, pa del Forcall, amanides, taronja preparada amb sucre negre, canella i rom. Ja anem pensant que no cal fer un masters de cuina per obrir un restaurant de menjar, clàssic i senzill, però que tomba de tos i reviu un mort. Després que hem sopat escoltem el Botifarra. Amb el respecte i la reverència de l’última nit, hem fet seure els xiquets amb els grans, els joves i els petits i, solament llavors, hem començat a explicar-los què era la República. És 14 d?abril, i ho aprofitem per canviar el clàssic conte d?anar a dormir per contar-los com era el somni, la il·lusió d?un temps de llibertats, l?únic moment fins i tot que va deixar proclamar la independència, ni que fos per unes quantes hores. Rosa ha fet de narradora, els parlava de l?escola [recordem l?homenatge a Marta Mata, a tants mestres que van ser afussellats, castigats, desplaçats, empressonats]. Rosa parlava dels camperols i dels rics, del govern que se suposava del poble, i com en quatre anys es va pretendre d?ensenyar a llegir i a escriure tot el país. Malauradament, diu Rosa, oficianta i historiadora, la cosa es va truncar en uns pocs anys i la dictadura ja va fer la resta, carregar-se una de les esperances de més avantguarda de l?Europa d?aleshores.
Els xiquets atenien i després feien preguntes. Si llavors també jugaven a futbol, si els xiquets i les xiquetes estudiaven junts, si es podia parlar valencià? El goig era que féiem història, els explicàvem conceptes difícils, bo i sabent que no ho havien d?entendre tot, però que pagava la pena aquest moment del dia per atendre les paraules, la història, el temps que va fer somiar tantes persones, malgrat que va durar poc.
Josep m?apunta que sí, que va durar poc però que va encendre una flama, que guspireja en algunes colles i en algunes lluites puntuals. Avui le mares han pujat a Morella, i nosaltres vam tenir a tocar una de les experiències més riques de la història.
El que passà després és l?exemple del que passa avui: un model de comportament en porta un altre: intent de tancament de mitjans, prohibicions, centralisme uniformador, federalisme zero. La democràcia dels espanyols no ha trencat amb la dictadura, encara, això diu que deia Maragall en italià, que sona més atzurro. Independència?, tots a Montjuïc sota la mateixa bandera, diu l’altre alcalde encara, substitut d’un altre que tampoc no ha volgut saber-ne res de València i els repetidors. Hi ha detalls que són sempre iguals. No avancem. Demà és l’1 de maig i els discursos, a València, seran en castellà. Com cada any. I ja en fa un grapat que ens neguem a participar-hi.