Pols d'estels

Comença l’any 2024 amb temperatures de primavera. El cel nocturn ens mostra les constel·lacions de l’hivern, amb l’Orió presidint el firmament, però el fred dur que tenim associat al record d’aquelles sessions astronòmiques de fa dècades ja no hi és.

Les nits de gener permeten veure les constel·lacions més boniques del firmament. Orió, el caçador, amb els gossos Ca Major i Menor, el Taure i Geminis, mentre que cap a l’esquerra la gegantina constel·lació d’Auriga presenta tota la seua bellesa.

El planeta Júpiter continua sent el rei de la nit mentre que Saturn ja només es veu durant les primeres hores de la nit. Venus, ara acompanyat per l’esquiu Mercuri, alegra les matinades abans de l’eixida del Sol.

I com tots els mesos de gener, el dia 3 a les 01:38 la Terra arribarà al periheli, el punt més pròxim al Sol. Llavors el nostre planeta s’hi trobarà a només 0,9833 unitats astronòmiques, és a dir uns 147 milions de quilòmetres.

Planetes

Mercuri es troba ara visible en la part sud-est del cel, una hora abans de l’eixida del Sol. El 10 de gener el planeta assolirà el punt més alt en el cel matutí, 21º sobre l’horitzó sud-est en la constel·lació d’Ofiuc. Dos dies més tard, el 12 de gener Mercuri arribarà a la major separació aparent del Sol, en el punt de màxima elongació oriental.

Venus encara brilla molt a l’horitzó sud-est, abans de l’albada però ha deixat de ser tant brillant com en les setmanes anteriors. El 8 de gener rebrà la visita de la Lluna a 5° 42´ al sud del planeta.

El planetes gegants s’han de veure després de la posta de Sol.

Júpiter és encara el rei de la nit i brilla ben fort en Aries. Present durant la primera part de la nit i gran part de la matinada, rebrà la visita pròxima d’una lluna en quart creixent el 18 de gener. Es produirà una conjunció de la Lluna i Júpiter, situant-se el nostre satèl·lit a només 2° 46´ al nord del gegant gasós.

Saturn, ja de capa caiguda, és troba ara mateix en Aquari i només és visible durant les primeres hores de la nit mirant cap al sud-oest i oest.  El 14 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Saturn, amb una fina Lluna  creixent a 2° 08´ al sud de Saturn.

Objectes notables

Diversos objectes nebulosos o estel·lars seran fàcilment visibles aquest mes. Per a observar-los serà necessari d’ajuda òptica com ara prismàtics per a astres senzills i brillants (M42, M44) però amb altres caldrà utilitzar telescopis.

El cúmul obert M44 o cúmul del Rusc al centre de la constel·lació de Cancer és un objectiu senzill d’observar. La Lluna plena s’hi situarà ben prop la nit del 25 de gener per ajudar a trobar-lo.

La reina de les nebuloses senzilles és la Nebulosa d’Orió  o M 42 en la part central de la constel·lació del mateix nom. La podeu trobar sota les tres estrelles alineades d’Orió.

El Trio de Leo (M65, M66 i NGC 3628) en la constel·lació de Leo, estarà ben visible la major part de la nit. Caldrà un telescopi per veure-ho bé.

Finalment la galàxia Bode o M 81 en la constel·lació de la Ossa Major, és una bonica galàxia espiral. Necessites un telescopi per admirar la seua magnificència.

Pluges d’estels

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 20 de gener. Se situarà a només 0° 45’, una mica més que un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- La Lluna i Júpiter en el cel de la plaça de la Mare de Déu de València. 23 de desembre 2023. Enric Marco.