Pols d'estels

Entrem finalment en l’últim mes de l’any. Un any plujós i calorós i que, en general, ens ha deixat poques nits sense núvols. Aquest desembre presenta l’important pluja d’estels dels Gemínids, una superlluna, i, finalment la possibilitat d’observar dos planetes gegants al cel de la primera part de la nit. I també gaudirem del canvi d’estació el 21 de desembre per a entrar en l’hivern.

Planetes

Les meravelles planetàries estaran centrades en la possibilitat d’observar finalment els planetes Saturn i Júpiter durant la primera part de la nit.

Mercuri passarà el mes en el cel previ a l’alba. Durant una hora abans de l’eixida del sol el podrem veure prop de l’horitzó sud-est. La matinada del 7 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Lliura. Poques hores després el planeta es trobarà en la seua major elongació a l’oest, l’anomenada màxima elongació occidental. Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Venus també serà observable abans de l’eixida del sol en direcció sud-est però només durant uns minuts ja que estarà molt prop de l’horitzó. De dia en dia s’enfonsarà en la lluïssor del sol i serà inobservable.

Mart també es troba prop de la direcció solar i, per tant, serà inobservable durant el mes de desembre.

Els planetes interessants seran els gegants. Saturn ja fa mesos que senyoreja el cel en la constel·lació d’Aquari mentre que Júpiter ja guaita per l’horitzó est a partir de les 21 h.

Júpiter ja és visible durant les primeres hores de la nit. Si mireu cap a l’est a partir de les 21:00 el podreu veure en la constel·lació dels Bessons, fent un trio de lluminàries amb Càstor i Pòl·lux. La vesprada del 7 de novembre tindrem una conjunció de la Lluna i Júpiter, en la que la Lluna passarà a 3° 42′ al nord de Júpiter.

Saturn ja molt a l’oest del cel durant aquest més continua en Aquari. La nit del 26 al 27 de desembre tindrem una conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna passant a 4° 01′ al nord de Saturn.

Fenòmens d’interés: Superlluna

Donat que la Lluna serà plena el 5 de desembre a les 00:13 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de 357 190 km i que només unes 12 hores abans la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra a només 356 942 km, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,4 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Solstici d’hivern

El 21 de desembre 21 a les 16:04 el Sol se situarà en el punt més baix del cel, a 23,27º per sota de l’equador celeste. Acaba la tardor i comença l’hivern. Serà el solstici d’hivern per a l’hemisferi nord. L’estació hivernal durarà 88 dies, 23 hores, 42 minuts, essent la més curta de totes les estacions astronòmiques.

Pluja de meteors

Desembre 02. Pluja de meteors Fenícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa de meteors observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació del Fènix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja és el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

• Desembre 07. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 7, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

• Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja és identificat com a asteroide 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

• Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Novembre també és el mes de la gran i bonica pluja d’estels, els Leònids, que a mitjan de mes plouran pacíficament llums celestials. Esperem que els núvols traïdors ens deixen admirar-los.

Planetes

Els planetes Mercuri, Venus i Júpiter encara s’han de veure en la segona part de la nit.

Mercuri serà visible molt prop de l’horitzó oest només poc minuts després de la posta de Sol. Ben prompte s’anirà acostant a la direcció solar. El 20 de novembre el planeta s’alinearà amb el Sol situant-se en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 0° 32´ del Sol i deixarà de ser un objecte vespertí per a ser matutí. En aquest moment, Mercuri estarà en perigeu a 0,68 ua de la Terra. Durant unes poques setmanes caldrà buscar-lo a la matinada mirant cap a l’est abans de l’eixida del Sol.

Venus continua il·luminant el cel de la matinada. Mirant cap a l’est cap a les 7 del matí el podreu trobar entre les primeres llums de l’alba.

Mart es troba ara mateix quasi en direcció solar i, per tant, invisible per als observadors terrestres. El 30 de novembre Mart estarà en apogeu, a l’altra banda del Sol. Mart estarà en el punt més llunyà de la Terra a una distància de 2,42 ua.

Júpiter, finalment, començarà a veure’s abans de la mitjanit. Situat en la constel·lació dels Bessons sortirà per l’horitzó est cap les 23 h els primers dies de novembre mentre que a final de mes ja el podrem veure eixir a partir de les 21 h. La nit del 9 al 10 de novembre podrem observar una conjunció de la Lluna amb Júpiter. La Lluna passarà a 3° 56′ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons. L’11 de novembre Júpiter entrarà en moviment retrògrad. Detindrà el seu moviment habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest.

Saturn és ara mateix l’únic planeta visible després de la posta i durant les hores posteriors. El 2 de novembre la Lluna i Saturn estaran en conjunció. La Lluna passarà a 3° 39’ al nord de Saturn, amb la Lluna en direcció de la constel·lació de Peixos i Saturn en Aquari. La nit del 29 de novembre tornarà a estar en conjunció amb la Lluna. Aquesta passarà a 3° 45′ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Fenòmens d’interés 

Donat que la Lluna serà plena el 5 de novembre a les 14:19 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de 356 954 km i que només unes hores després a les 23:27 la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra a només 356 806 km, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,5 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Pluja de meteors

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 20 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com l’asteroide 2004 TG10. Serà observable des de les primeres hores del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.
Novembre 17. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja de Leònids ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 17, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El mes d’octubre comença amb un episodi de pluges intenses relacionades amb el ex-huracà Gabrielle que ens ha deixat dos dies ficats a casa. Els confinaments climàtics semblen cada vegada més freqüents i la cultura de la prevenció s’imposa en la societat.

El cel nocturn va canviant de mica en mica. Les constel·lacions estiuenques com Lira, l’Aguila i el Cigne van deixant el cel de la matinada mentre les hivernals comencen a guaitar per l’est. Els planetes Saturn i Mercuri seran visibles a partir del capvespre mentre que Venus i Júpiter encara son els reis de la matinada.

L’oratge de la tardor no és massa benigne per a l’observació astronòmica. Esperen que els núvols i les pluges no s’imposen en el cel d’octubre.

Planetes

El capvespre serà visitat per el esquiu planeta Mercuri que es deixarà veure durant l’última setmana d’octubre. El 23 d’octubre una lluna de dos dies se situarà en conjunció amb Mercuri. La Lluna estarà a 2° 15´ al sud de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Libra. El fenomen serà difícil d’observar ja que es produirà amb llum de la posta i a només 5º d’alçada cap ales 19:30. El 29 d’octubre 29 cap les 18:30 podreu admirar durant 30 minuts Mercuri. Serà quan es trobe en la seua màxima elongació oriental, la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Saturn, per contra, prop de l’oposició que passà el 21 de setembre quan s’alineà amb la Terra i el Sol, serà visible durant tota la nit. El planeta està situat sobre la constel·lació de Peixos i ix per l’horitzó est poc després de la posta de Sol. El 6 d’octubre una Lluna quasi plena se situarà en conjunció amb el planeta. La Lluna estarà 3° 47’ al nord de Saturn. Bon moment per trobar el planeta dels anells al cel nocturn. Actualment l’anell es troben de manera perpendicular al pla del cel de manera que són pràcticament invisibles vists amb un petit telescopi. Saturn apareix com un cercle amb una línia recta sobre ell.

Els altres planetes Venus i Júpiter s’han de veure a la matinada, poc abans de l’alba.

Júpiter és el planeta que es troba més alt al cel a la matinada cap al sud-est. Ben brillant a la constel·lació del Bessons serà el rei de la nit. Cada vegada serà més fàcil veure’l abans de la mitjanit. A principi de mes guaitarà per l’horitzó est a partir de les 2 de la matinada. A final de mes es veurà a partir de les 00:00 h.. El 14 d’octubre a les 00:30 h es produirà una conjunció de la Lluna amb el planeta. La Lluna estarà 4° 16´ al nord de Júpiter.

Venus, molt prop de l’horitzó est, serà visible en direcció a l’est, a partir de les 6 de la matinada. Però de mica en mica el planeta s’anirà aproximant al Sol de manera que serà cada vegada més difícil veure’l en la lluïssor solar. La matinada del 20 d’octubre es produirà una conjunció de la Lluna i el planeta. La Lluna estarà 3° 41´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo.

Fets notables

Ceres en oposició el 2 d’octubre. Ceres es troba alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,96 ua. Aconseguirà una magnitud màxima 7.6, en direcció de la constel·lació de Cetus.

Acostament de la Lluna i M 45 el 10 d’octubre a les 07:43. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 54’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Aproximació de la Lluna i l’estrella Antares el 25 d’octubre 25 a les 2:48. La Lluna estarà realitzant un acostament a l’estrella Antares (α Sco), passant a uns minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de l’Escorpí.

Canvi a l’horari d’hivern la matinada del diumenge del 26 d’octubre 26. . El rellotge s’endarrereix una hora. Així doncs, a les 03.00 hores seran les 02.00 hores.

Pluja de meteors

Pluja de meteors Tàurides del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la, encara que amb Lluna brillant, serà al vespre del 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 02 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les, serà durant la matinada del 21 d’octubre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Torna setembre i l’estiu d’enguany fa les darreres passes. El cel encara mostra algunes nits hàbils per a l’observació però, a poc a poc, els núvols seran més presents. Les constel·lacions estiuenques Cigne, Àguila, Lira i l’Escorpí són ben presents però a la matinada ja guaiten les de l’hivern, Orió, Taure i Bessons.

En setembre els planetes s’animen. Saturn ja serà visible abans de la mitjanit, Mercuri torna al capvespre mentre que Venus i Júpiter són els reis de la matinada.

El mes comença amb un eclipsi de Lluna eixint de la mar que pot ser ben interessant. A més el 22 de setembre acaba l’estiu i comença la tardor.

Planetes

La festa dels planetes es troba a la matinada. Els primers dies de setembre, abans de l’eixida del Sol, podrem admirar la fila dels planetes en el cel de l’horitzó est. A les 6:00 del matí podrem veure, de baix a dalt, Mercuri prop de l’horitzó, Venus en la constel·lació del Cranc i més amunt Júpiter en la constel·lació dels Bessons. Júpiter brillarà intensament amb magnitud -2 i estarà ben situat per a observació abans del començar el dia. Venus es desplaçarà ràpidament cap a la constel·lació del Lleó durant els dies de setembre.

Mercuri abandonarà ràpidament el cel de la matinada per passar per darrere del Sol. El  13 de setembre Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 1° 36’ del disc del Sol; al mateix temps, se situarà al punt més distant de la Terra a 1.38 ua. De manera que Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se un vespertí.

Els planetes es mouen i la Lluna encara més, així que hi haurà un moment en que la Lluna minvant es trobe amb Venus. El 19 de setembre es produirà la conjunció de la Lluna i Venus, amb la Lluna a 0° 48´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Leo.

Sense planetes al capvespre després de la posta de Sol, cal mirar cap a l’est on descobrirem un punt brillant en la constel·lació de Peixos. És el planeta Saturn que finalment torna a ser visible abans de la mitjanit. El 8 de setembre a les 22:20 es produirà una conjunció (aproximació) de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 3° 59´ al nord de Saturn. Bon moment per reconèixer el planeta dels anells.

El 21 de setembre, Saturn estarà en oposició. Saturn s’alinearà amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà a la mínima separació de la Terra, a només 8,55 unitats astronòmiques i amb magnitud 0,6, en direcció de la constel·lació de Peixos. Aquests dies que vindran seran els millors per observar-lo pel telescopi.

Eclipsis

El 7 de setembre de 2025 podrem gaudir d’un interessant eclipsi de Lluna. La Lluna s’endinsarà en l’ombra de la Terra i deixarà de rebre llum directa del Sol. L’enfosquiment començarà a les 18:27 i acabarà a les 21:56. Tanmateix, des del nostre país no podrem observar tot el procés ja que la Lluna eixirà per l’horitzó est quan ja estiga eclipsada. Un lloc ideal per observar el fenomen és la platja ja que no hi ha obstacles. El color roig de la Lluna serà un bon objectiu per a les càmeres i telescopis. També es pot veure a ull nu.

A València la Lluna eixirà a les 20:21 ja eclipsada ja que el màxim de l’eclipsi serà a les 20:11. A Barcelona que es troba més a l’est, el màxim de l’eclipsi i l’eixida de la Lluna pràcticament coincidiran a les 20:12.

Equinocci de tardor

Finalment l’estiu acabarà el 22 de setembre a les 20:20 h quan el Sol travesse l’equador celeste. Començarà la tardor en l’hemisferi nord i la primavera en l’hemisferi sud.

Fets notables

El 13 de setembre a les 00:10 la Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 58’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Pluja de meteors

1 de setembre. Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost i el 5 de setembre, amb un màxim l’1 de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja és el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà en l’alba de l’1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

9 de setembre. Pluja de meteors ε Perseids. Activitat entre el 05 i el 21 de setembre, amb un màxim el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà en l’alba del 9 de setembre, amb una Lluna minvant en Peixos, que segurament afectarà el nombre d’estrelles fugaces visibles.

27 de setembre. Pluja de meteors Sextàntids diürns. Activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre, amb un màxim el 27 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Sextant, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte causant de la pluja no ha sigut identificat. El millor moment serà a l’alba del 27 de setembre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Ja som a l’agost i amb les vacances ja tenim més temps per explorar el cel amb el telescopi, gaudir de la bellesa del cel estrellat i d’admirar la grandiositat de la Via Làctia. Les nits són suaus, de vegades refrescants, i animen a restar-hi hores sota la volta celeste ben lluny dels llums de les ciutats. A més, agost és el mes de la pluja dels Perseids, encara que enguany, la lluna quasi plena ens farà la guitza i esborrarà les traces dels meteors més subtils.

Finalment algun planeta tornarà a guaitar per l’horitzó est durant la primera part de la nit. Saturn, finalment, es deixarà veure poc després de la posta de sol.

Planetes

Mart, que actualment està en Verge,  ha deixat de veure’s a l’oest poc després del capvespre. Situat en la seua òrbita actualment a l’altra banda del Sol, ja feia mesos que, vist al telescopi, no és més que un puntet que brilla poc més que una estrella. Caldrà esperar a la pròxima oposició del 19 de febrer de 2027 per tornar a veure’l gran i brillant.

El que ha tornat és Saturn, el planeta dels anells. Ja el podrem veure eixir per l’horitzó est a partir de les 23:30 a principis d’agost, a les 22:30 cap al 15 i a les 21:30 a finals de mes. Encara que els anells continuen estant quasi en la línia de visió i no quasi invisibles, el planeta vist pel telescopi sempre és espectacular.

El 6 d’agost a les 11.51 serà la  conjunció de Saturn i Neptú, amb Saturn passant a 1° 08´ al sud de Neptú, en la constel·lació de Peixos. Encara que el moment de la màxima aproximació serà de dia, podem veure els dos planetes ben junts la nit anterior i posterior. Bon moment per fer-li una foto a Neptú.

Les nits del 12 i 13 d’agost podreu gaudir de la conjunció de la Lluna i Saturn. La Lluna estarà a 4° 02´ al nord de Saturn, en la constel·lació de Peixos. Neptú també estarà en la zona, així que tindrem un trio celeste al cel. Mereix una foto. Coincidirà amb el màxim de la pluja dels Perseids, així que és un al·licient més per gaudir d’aqueixes nits al ras.

Els altres planetes, Mercuri,  Júpiter i Venus s’han de veure de matinada. Cap a les 6:30 els podeu trobar al cel de l’alba en aquest ordre, des de l’horitzó cap al cel, encara que Mercuri es farà visible només a partir de la segona setmana d’agost.

Mercuri pujarà ràpidament i ja el 19 d’agost assolirà la seua major altura respecte de l’horitzó est. Mercuri aconsegueix el seu punt més alt en la seua aparició matutina del 2025, en direcció de la constel·lació de Càncer. També aquest dia el planeta se situarà la màxima elongació oriental. Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

A primeries del mes, Júpiter, més baix, i Venus, més alt, tots dos en la constel·lació de Bessons, seran els astres més brillants de la matinada.  De dia en dia, Venus davallarà i s’anirà acostant a Júpiter fins a quasi “tocar-lo” en una conjunció ben pròxima la matinada del dia 12 d’agost. Venus passarà a 0° 51´ al sud de Júpiter, just l’espai que ocupen dues llunes plenes.

El 19 d’agost una Lluna minvant estarà en conjunció llunyana amb Júpiter i, al cap de poques hores, el dia següent 20 ho estarà amb Venus.

Pluja d’estels

Agost 12. Pluja de meteors del Perseids. Activitat entre el 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost. La taxa màxima observable serà de 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. El cos principal responsable de crear la pluja dels Perseids ha sigut identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle. El millor moment per a veure-les, encara que amb una Lluna minvant, serà en la matinada del dia 12 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Fenòmens curiosos

El 4 d’agost a les 04:09, aproximació de la Lluna i Antares, l’ull de l’Escorpí. La Lluna s’acostarà a l’estrella Antares (α Sco), passant a només uns minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de l’Escorpí, observable al capvespre. Des de casa nostra el fenomen podrà observar-se només fins a la 1:00 de la matinada del dia 4 d’agost.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

L’estiu ha arribat i la calorada continua. Temperatures massa altes per a l’època en que estem mentre la mar Mediterrània acumula cada dia més i més calor. Avui mateix la boia del port de València ja ha assolit el 27,6 graus.

Ens espera una nova gota freda a la tardor en algun lloc del país.

Això sí, l’anticicló continua estable i veiem les estrelles malgrat la contaminació lumínica. La temporada d’observacions nocturnes ja ha començat. La Lluna, Mart i Mercuri són ara visibles en el cel del capvespre, mentre que Venus i Saturn s’han de veure a la matinada, abans de l’alba.

Planetes

Aquests dies de principis de juliol tenim la sort de comptar amb la presència de l’esquiu planeta Mercuri. Poc després de la posta de Sol podrem veure el planeta com un punt no massa brillant prop de l’horitzó oest. Aquests dies el planeta està molt separat del Sol i, per això, és tan visible. El 4 de juliol a les 06:37 es trobarà en la seua màxima elongació oriental, és a dir que, Mercuri assolirà la seua major separació al Sol en la seua aparició vespertina.

A partir d’aquest moment la separació angular del planeta al Sol serà cada vegada menor i, per tant, amb menys temps d’observació. Finalment s’alinearà amb el Sol i deixarà de ser visible. El primer dia d’agost Mercuri se situarà en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 4° 56´ per sota del disc del Sol i, a partir d’aquest moment deixarà de ser un objecte vespertí per a ser un matutí.

Mart, molt baix ja en la posta del Sol, continua en Leo. Està tan lluny que en observar-lo amb un telescopi només s’hi veu un punt rogenc.

Els altres planetes ja s’han de veure a la matinada.

Saturn situat en la constel·lació de Peixos, començarà un moviment retrògrad a partir del 13 de juliol. Saturn detindrà el seu moviment anual habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest. Això es produeix de manera habitual quan la Terra avança a un altre planeta exterior (siga Mart, Júpiter o Saturn) en el seu moviment al voltant del Sol. El planeta Saturn serà visible per l’est a partir de les 2 de la matinada els primers dies del mes però a finals de juliol ja el podrem veure a partir de la mitjanit.

Les matinades del 16 i 17 de juliol la Lluna s’aproximarà molt al planeta Saturn. Bon moment per reconèixer el planeta.

Venus continua sent el planeta més brillant de la matinada. El 5 de juliol, poc abans de l’eixida del Sol, Venus assolirà la seua major altura en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Taure. Serà la reina de la nit. Ben visible sobre l’horitzó marí.

Finalment Júpiter, visible i molt baix a l’horitzó est a partir del dia 10 de juliol, rebrà la matinada del 23 de juliol, la visita de la Lluna amb el nostre satèl·lit passant a 4° 54´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons. A final de més serà ja molt brillant i competirà amb Venus.

Fets notables

Encara que moltes vegades s’oblida, és justament durant el mes de juliol quan ens trobem més lluny del Sol. El 3 de juliol a les 21:54 la Terra se situarà en l’afeli, el punt més allunyat del Sol. En aquest moment el nostre planeta se situarà a una distancia de 1,0166 ua de la nostre estrella.

La matinada del 20 de juliol la Lluna travessarà el cúmul obert M45 (les Plèiades) passant a només 0° 46’, en direcció de la constel·lació de Taure, observable a l’alba.

A més a més durant juliol ja podem meravellar-nos amb l’eixida de la Via Làctia que ens apareix sobre la constel·lació de Sagitari envoltades per les constel·lacions de Capricorn i l’Escorpí.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Pluges d’estels

Juliol 28. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30. Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa P/2008 I 12 (SOHO). S’espera que el millor moment per a observar-les serà des del capvespre del 29 i fins a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30. Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà des del capvespre del 29 i fins a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.
Sagitari, entre l’Escorpí i Capricorni.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Finalment ja som a l’abril, el primer mes complet de la primavera. Les pluges han desaparegut i tornem a admirar el cel nocturn. Però, malauradament, han tornat a canviar l’hora. Ara ja estem a l’horari d’estiu. Més tard per fer-se de nit, l’observació sempre acaba passada la mitjanit.

Planetes

Actualment només dos planetes són visibles en les hores posteriors al capvespre. Júpiter, situat entre les banyes de la constel·lació de Taure, continua brillant mentre que Mart, fent el trio amb Càstor i Pòl·lux en el Bessons, l’acompanya en el cel vespertí.

Els altres planetes, Venus, Mercuri i Saturn ja passaren la conjunció superior, superaren la direcció solar, i se situen ara mateix en el cel de la matinada, observables poc abans de l’eixida del Sol.

El planeta Júpiter serà visitat per la Lluna la nit del 2 al 3 d’abril. La Lluna passarà a 5° 30´ al nord del planeta. Servirà per localitzar-lo.

El planeta Mart, en els Bessons, serà visitat dos dies més tard, per una Lluna en quart creixent la nit del 5 d’abril a 2° 09´ situant-se al nord de Mart. Serà un bon moment per a una foto.

Els altres planetes seran visibles ja a la matinada, abans de l’eixida del Sol.

Venus i Mercuri brillaran molt en el cel est i estaran prou separats del Sol.

La matinada del 21 d’abril, Mercuri assolirà la seua major altura en el cel matutí, arribant a la seua màxima elongació occidental. Serà un moment ideal per descobrir l’esquiu planeta.

El planeta Venus, també serà vist cap a l’est abans de l’eixida del Sol. La matinada del 24 d’abril Venus aconseguirà la seua major lluentor en la seua aparició matutina del 2025; brillant intensament, aconseguirà una magnitud de -4,5. El dia següent una Lluna minvant se situarà a 2° 23´ al sud del planeta.

A les 4:23 de la matinada del 29 d’abril Venus i Saturn es trobaran en conjunció, amb una separació mínima de 3° 43´ en direcció de la constel·lació de Peixos.

Fets notables

La nit del primer d’abril una Lluna fina de 3 dies passarà a només 38,8 minuts del cúmul obert de les Plèiades.

La nit del 16 d’abril una Lluna gibosa minvant passarà a només uns minuts d’arc d’Antares, l’estrella més brillant de la constel·lació de l’Escorpí.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Lírids. Activitat entre el 16 i 25 d’abril, amb un màxim el 22 d’abril. La taxa màxima observable serà fins de 18 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa C/1861 G1 Thatcher és qui origina aquesta pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 i fins a l’alba, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Tal com estava previst, ahir al capvespre la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, tapà el llunyà planeta Saturn. Per pura geometria celeste els dos astres s’alinearen i, des del nostre país, tinguérem la sort de poder albirar el fenomen.

Aquestes aproximacions i ocultacions són uns dels espectacles més bonics del cel. Que dos astres de grandària, llunyania  i aspecte diferent es troben al cel és d’allò més atractiu i curiós. Però, en les societats antigues també va ser motiu de disquisicions mitològiques o religioses en assignar-li un significat especial a l’encontre celeste.

Simulació de l’ocultació de Saturm del 4 de gener de 2024 amb Stellarium

Comença ocultació		Acaba ocultació
4 de gener 18:15		4 de gener 19:24

Així, per exemple, una de les possibles explicacions de l’estrella de Betlem proposada per Johannes Kepler el 1614 fou la triple conjunció dels planetes Júpiter i Saturn que va ocórrer en el període d’un any, entre els anys 7-6 abans de Crist com ja vaig explicar en un llunyà escrit de Nadal de 2005.

També cal destacar el valor de les conjuncions i ocultacions per fer estudis astronòmics. Cal destacar la gran epopeia del seguiment dels passos de Venus sobre el Sol durant el segle XVIII per mesurar de manera exacta la distància Terra-Sol o l’estudi de la corona solar durant els eclipsis de Sol.

Així que les conjuncions tenen una gran acollida entre els astrònoms, i, per això, anit multitud d’astrònoms tractaren de captar els moments d’entrada i sortida del planeta Saturn de darrere d’una Lluna creixent.

Tots estàvem expectants per captar l’espectacle celeste mentre la Lluna cobria el planeta entre les 18:15 i les 19:20 del 4 de gener 2025 aproximadament com es pot veure en la simulació d’Stellarium de més amunt. Tanmateix les condicions foren ben diferents segons el punt d’observació.

A les comarques centrals del País Valencià el cel estava ras al voltant de les 18:00 i el començament de l’ocultació fou visible sense entrebancs llevat que encara era pràcticament de dia. Així i tot el planeta es va veure ben brillant abans d’ocultar-se en la zona fosca de la Lluna. Després, però, les condicions variaren i els núvols dificultaren, encara que no impediren totalment, l’observació de l’eixida del planeta de darrere de la Lluna.

A Catalunya, amb millor oratge, van aconseguir millor resultats. Així ho podeu constatar en les magnífiques fotografies que m’envia l’amic astrònom Josep Maria Bosch des de Bellpuig (l’Urgell).

Aconseguir captar en una mateixa imatge o vídeo la brillant Lluna i el dèbil Saturn i que isquen bé és una tasca reservada a experts com Josep Maria.

Haver perdut Saturn momentàniament en el cel és ben trist però la reaparició de Saturn ens va tornar l’alegria com es va captar des de Bellpuig. Allí estava altra vegada Saturn, amb el seu anell de gaidó poc visible i un puntet brillant a l’esquerra com es pot veure en la primera imatge de l’apunt. No, no era el gran i misteriós satèl·lit Tità que estava situat més lluny a l’esquerra del planeta sinó un estel de fons,  85 Aqr, de magnitud 6.7

Gràcies a Josep Maria Bosch per les fotos i vídeos.

Comença un nou any, aquesta vegada sota la pluja. Els estels i les nebuloses hivernals ens han deixat momentàniament en unes nits molt fredes que no inviten a l’observació. El firmament retornarà en unes hores però la normalitat no ho farà tan aïnes a l’Horta Sud. Els meus records més profunds als amics i persones de l’Horta Sud que viuen sota la persistència d’una desgràcia que trigarà a curar-se.

Aquest gener la presència de quatre planetes en el cel vespertí ens alegraran una mica les nits mentre que l’ocultació de Saturn per la Lluna i una pluja d’estels important seran visibles al llarg del mes.

Planetes

L’any comença amb el domini absolut del planeta Venus al cel del capvespre. Després de la posta de Sol, la brillantor del planeta és ara mateix molt evident mirant cap a l’oest.

El 3 de gener al vespre una Lluna ben fina s’acostarà a 1° 26´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Bon moment per fer-hi una fotografia.

Uns dies més tard, el 10 de gener, Venus se situarà en el punt de la màxima elongació oriental. És a dir aconseguirà la seua major separació aparent del Sol, en la seua aparició vespertina. Tanmateix, a causa de la inclinació de l’eclíptica, no serà aquest el moment en que Venus es veja més alt al cel. Això ocorrerà uns dies més tard, el 20 de gener. Aquell dia el planeta aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en el cel vespertí, a 45° d’alçada sobre l’horitzó oest, en la direcció de la constel·lació d’Aquari.

No massa lluny de Venus trobarem Saturn al cel del capvespre. En fer-se fosc el podrem veure en la constel·lació d’Aquari. A poqueta nit del 4 de gener podrem gaudir d’un dels espectacles celestes del mes, amb l’ocultació del planeta per la lluna creixent. Entre les 18:15 i les 19:24 el nostre satèl·lit taparà Saturn, com es pot veure en les imatges de més avall.

Però com que Venus va allunyant-se del Sol i Venus apropant-se, és inevitable que es troben. El dia 20 al vespre tindrem, per tant, la conjunció dels dos planetes: Venus se situarà a 2° 31´ minuts d’arc al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

El 16 de gener el planeta Mart torna a estar en oposició, és a dir, en línia amb la Terra i el Sol. El planeta roig, ara amb magnitud -1,4, estarà en la direcció oposada al Sol, amb la Terra al mig, i, per tant serà possible observar-lo la major part de la nit. Quan el Sol es ponga per l’oest, Mart eixirà per l’est, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Com que l’òrbita del planeta no és circular sinó el·líptica no serà aquest el moment de màxima aproximació a la Terra sinó uns dies abans. El 12 de gener Mart estarà en perigeu. El planeta roig realitzarà el seu màxim acostament a la Terra, a una distància de 0,64 ua, en direcció de la constel·lació de Càncer.

Finalment la nit del 13 al 14 de gener la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a 13´ minuts d’arc al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Cap a l’est, en pondre’s el Sol podem veure la brillantor del planeta Júpiter en Taure, prop de l’estrella Aldebaran. La nit del 10 a l’11 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Júpiter, amb la Lluna a 5° 25´ al nord de Júpiter.

Fets notables

El 4 de gener a les 14:28 la Terra passarà pel periheli, el punt de mínima aproximació al Sol. La Terra estarà a 0,9833 ua del Sol.

Les primeres hores de la nit del 4 de gener entre les 18:15 i les 19:24 la Lluna creixent, seguint la seua òrbita al voltant de la Terra, ocultarà el planeta Saturn. Serà un fenomen visible al nostre país.

Comença ocultació		Acaba ocultació
4 de gener 18:15		4 de gener 19:24

Acostament de la Lluna al cúmul M 45 la nit del 9 al 10 de gener. Màxima aproximació a les 02:39. La Lluna estarà realitzant una aproximació al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 19,2’ minuts d’arc, en la constel·lació de Taure.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 semblen ser els responsables d’aquesta pluja, amb el millor moment per observar-les les primeres hores del dia 3, mirant cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El darrer mes de l’any finalment ha arribat amb una millora de l’oratge i la presència de les constel·lacions més esperades de l’any, Orió i la seua saga, Taure, Can Major i Menor… Tanmateix encara sota el dol col·lectiu pels 222 morts de la gota freda al País Valencià, moltes d’elles evitables amb una bona gestió de l’emergència. El canvi climàtic, amb una presència major de fenòmens extrems, al costat d’un comandament de la crisi nul ha estat la combinació perfecta per a la major de les catàstrofes mediambientals del nostre país.

Aquest desembre la presència de tres planetes en el cel vespertí ens alegrarà una mica les nits mentre que algunes pluges d’estels importants seran visibles al llarg del mes. Finalment la tardor acabarà el 21 de desembre per deixar pas a l’hivern.

Planetes

Com ja sabem, Mercuri és un  planeta molt esquiu que es deixa veure poc i sempre ben prop del Sol. A primer de mes ja no serà possible veure’l al capvespre ja que s’ha anat acostant a l’astre rei. El dia 6 Mercuri se situarà en conjunció solar inferior, just en direcció solar, marcant la fi de la seua aparició vespertina, per a passar a ser un objecte matutí.

A partir d’aquest dia s’anirà allunyant a poc a poc del Sol movent dia a dia cap a l’oest, eixint uns minuts abans de l’alba.

El 23 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Sagitari, mentre que el 25 de desembre arribarà a la seua major elongació a l’oest. Mercuri aconseguirà llavors la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Venus, per contra, continuarà brillant ben alt en l’horitzó sud-oest una hora després de la posta de Sol. De fet, és el primer objecte celeste que es veu, llevat de la Lluna, en fer-se fosc.

La nit del 4 de desembre la Lluna i el planeta es trobaran en conjunció (molt pròxims) amb la Lluna a 2° 15´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Sagitari.

El planeta Mart està augmentant de mica en mica la seua lluminositat en aproximant-se a la Terra ja que la pròxima  oposició, quan el planeta, la Terra i el Sol s’alineen, serà el 16 de gener de 2025. El 18 de desembre la conjunció de la Lluna i Mart, amb la Lluna situada a només 0° 54′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Cancer, permetrà descobrir-lo fàcilment.

Júpiter ja està pràcticament en oposició en la constel·lació de Taure i per això brilla tant quan ix per l’est en pondre’s el Sol. El 7 de desembre el planeta es trobarà en oposició, alineat amb la Terra i el Sol; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 4,09 ua, uns 611 milions de quilòmetres, amb una magnitud visual  de -2,8.

El 14 de desembre la Lluna i Júpiter estarà en conjunció, amb la Lluna a 5° 32′ al nord de Júpiter.

Finalment Saturn, situat en la constel·lació d’Aquari, es trobarà amb la Lluna la nit del 8 i del 9 de desembre. Passarà ben prop del planeta, a només 0° 18′.

Pluges d’estels

Desembre 02. Pluja de meteors Feonícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa d’observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Félix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

Desembre 06. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 6 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela, amb coordenades. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 6, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Desembre 19. Pluja de meteors Leonis Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i el 4 de febrer, amb un màxim el 19 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Lleó Menor. L’objecte celeste responsable d’originar-la no està no ha sigut identificat.

Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

La tardor en deixa el 21 de desembre. A les 10:20 serà el solstici d’hivern. Comença l’hivern.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Fa anys, a la tardor, solíem tindre un episodi de gota freda (ara anomenat DANA) que suportàvem amb les precaucions que calia. Ara, però, l’escalfament de l’aigua dels oceans, especialment de la Mediterrània, conseqüència del canvi climàtic, ha augmentat l’energia d’aquests fenòmens meteorològics a uns nivells fora mida. Les infraestructures actuals ja no són suficients i ja cal fer accions per mitigar els efectes de l’escalfament global. Esgarrifat per la magnitud del desastre, la meua solidaritat als afectats, molts amics i coneguts de l’Horta Sud, de les Riberes, de la Foia de Bunyol, de Requena-Utiel i la Serrania per les conseqüències dels aiguats del 29 de setembre.

Planetes

Mercuri és visible aquest mes poc després de la posta del Sol mirant cap a l’oest. Per veure’l, però, necessitareu un horitzó sense obstacles ja que el planeta estarà molt baix.

El 16 de novembre a les 10:18 Mercuri es trobarà en la màxima elongació oriental, la màxima separació angular aparent des del Sol. Dos dies més tard, el 18 de novembre, el planeta assolirà la major altura respecte de l’horitzó. Aquests dies seran els millors per observar el planeta.

Venus és visible tot el mes poc després de la posta de Sol mirant cap a l’oest però més brillant i molt més alt al cel que Mercuri i, per tant, serà més temps visible al cel fins a la seua posta.  Llevat de la Lluna, serà l’objecte celeste que primer veurem al cel després de l’ocàs.

El capvespre del 5 de novembre, tindrem una conjunció entre la Lluna i Venus (3° 06′ de separació), és a dir que el la Lluna s’hi situarà prop del planeta, fet que permetrà identificar-lo si cal.

El planeta Mart continua el seu passeig humil i poc vistós pel cel nocturn en la constel·lació de Geminis. Per la seua posició actual es troba alineat amb els estels Càstor i Pòl·lux per formar un trio celeste. Es podrà veure eixir per l’horitzó est a partir de les 23 h a principi de mes i a partir de les 22 h  a finals de mes quan ja el planeta entrarà en la constel·lació de Cancer,

El 20 de novembre a les 22:08 podrem observar una bella conjunció d’una Lluna minvant i Mart. La Lluna passarà a 2° 26′ al nord de Mart, en la constel·lació de Cancer.

El més gegant dels planetes, Júpiter, es troba actualment en Taure, com un llum intens entre les seues banyes. Serà pràcticament visible durant tota la nit, ja que a principis de mes el podrem veure eixir per l’horitzó est a partir de les 20:00 mentre que al final de mes apareixerà ja a les 18 h.

La nit del 17 de novembre la Lluna quasi plena s’aproximarà a 5° 38′ al nord de Júpiter, en una conjunció. Bon moment per fer-li una foto.

Finalment Saturn, que està en Aquari, es deixarà veure només durant la primera part de la nit. La nit de l’11 de novembre la Lluna creixent passarà a 5° 18′ al nord de Saturn, en una bella conjunció. La vista pel telescopi serà espectacular, encara que en aquesta època els anells estan de cantell.

Pluja d’estels

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 20 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. Serà observable des de les primeres hores del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.

Novembre 17. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja dels Leònids ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 17, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Octubre comença i les constel·lacions de l’estiu va a poc a poc deixant-nos per l’oest mentre van apareixent per l’est les meravelloses constel·lacions hivernals. Aquests darrers dies del mes de setembre els astrònoms estan entusiasmats per l’arribada del C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS), un cometa nou que ve directe del Núvol d’Oort, el confí gelat del sistema solar i que sembla que no tornarà a passar prop del Sol. A mitjan mes el podrem veure poc després de la posta de Sol tal com explique més endavant en aquest post. Però compte que dels cometes no te’n pots refiar. Quasi mai són tan grandiosos com anuncien els mitjan de comunicació. Però, així i tot, no deixeu d’admirar les belleses del cel, a ull nu o mitjançant prismàtics o un telescopi.

Per altra banda en octubre les nits es fan més llargues i ja no cal esperar fins massa tard per admirar el cel. Ens esperen bones sessions d’observació del cel de la tardor així com dels planetes Saturn i més endavant Júpiter.

Planetes

Poc després de la posta de Sol podrem veure el planeta Venus prop de l’horitzó oest. Allí està ben visible abans, fins i tot, que apareguen les estrelles. El 5 d’octubre una lluna fina de tres dies s’hi situarà a 3° 00´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Libra.

El planeta Saturn continua sent el rei de la nit ja que serà visible durant pràcticament totes les hores nocturnes. Situat sobre la constel·lació d’Aquari la nit del 14 al 15 d’octubre rebrà la visita d’una lluna gibosa. El nostre satèl·lit s’hi situarà ben prop, a només 6´ 45” (una cinquena part del diàmetre de la Lluna) al nord del planeta i servirà per identificar-lo. En algunes part de la Terra la Lluna arribarà a tapar-lo però això no passarà al nostre país.

Júpiter, el major dels planetes gegants, es deixarà veure per l’est a partir de les 12 de la nit. Situat entre les banyes del Taure, és l’objecte més brillant del cel de la matinada.  Cada dia que passe eixirà per l’est més i més prompte fins que a finals del mes ja serà visible més enllà de les 21:30. El 21 d’octubre tindrem una bonica conjunció de la Lluna i Júpiter. La Lluna estarà 5° 48´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Taure.

Finalment Mart, el planeta rogenc, eixirà a la matinada. Situat a la constel·lació dels Bessons el podreu veure com un punt brillant i vermell prop dels estels Castor i Pòl·lux.

Pluja d’estels

Octubre 10. Pluja de meteors Tàurids del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Octubre 21. Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les, serà en les primeres hores del 21 d’octubre. Pot ser que, la presència de la Lluna cause una certa disminució d’esdeveniments.

Cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS)

Aquest mes és el del cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS), un cometa del núvol d’Oort descobert per l’Observatori de la Muntanya Porpra el 9 de gener de 2023 i trobat independentment pel telescopi ATLAS de Sud-àfrica el 22 febrer de 2023. El cometa passà pel periheli a una distància de 0.39 AU (58 milió km) el 27 de setembre de 2024. Aquestes passades setmanes s’ha observat molt bé des de l’hemisferi sud encara que també des de casa nostra encara que molt prop de l’horitzó. Així Jordi Coy l’ha pogut fotografiar des de Sant Pola sobre l’illa de Tabarca.

A partir del moment del periheli el cometa s’anirà allunyant cada vegada més del Sol i, per tant, la seua visibilitat anirà millorarà. Per tant, a partir de la segona setmana del mes serà possible veure’l poc després de la posta del Sol, en direcció oest, fins a finals de mes.

El millor dia per a veure el cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLES) podria ser el 12 d’octubre de 2024, quan el cometa estarà més prop de la Terra. Durant aquesta data, el cometa aconseguirà la seua màxima esplendor i serà visible a simple vista des de l’hemisferi nord, incloses les zones sud d’Europa, com casa nostra. Però els cometes quasi sempre deceben. Veurem si aquesta vegada compleixen i tenim un gran cometa visible a ull nu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: Cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) el 28 de setembre de 2024, vist des de Creta. La imatge es va obtenir amb un objectiu Samyang 135 mm f/2 i un Olympus E-PL5 d’estoc. Els fotogrames de seguiment de 26 x 8 s es van apilar en DSS (temps d’exposició total 3 minuts 28 segons) i es van editar amb SIRIL. C messier. Wikipedia commons.

Com si el cel sabera que les vacances s’acaben, des de fa uns dies els núvols no ens abandonen. Encara que les ganes d’observar encara romanen, les possibilitats d’obtindre una bona imatge d’una galàxia o d’un cúmul són cada vegada més minses.

A més aquest mes hem notat la persistència de les nits tòrrides amb la xafogor persistent que tot ho embolica i et deixa sense ganes de fer res amarat de suor a la vora de la mar, tot esperant que la brisa marinera et refresque.

Tot això hauria de millorar ja que aquest mes tenim algunes meravelles celestes que no ens podem perdre. I és que podrem gaudir d’un eclipse parcial de Lluna, dues pluges d’estels i el dia de l’equinocci de tardor en el que deixarem finalment l’estiu per endinsar-nos en la tardor.

Planetes

Mercuri és ara mateix un planeta matutí que s’ha de veure abans de l’eixida del Sol. La matinada del 5 de setembre assolirà l’altura màxima respecte a l’horitzó de tot el 2024 i el punt de màxima elongació occidental, assolint la màxima separació angular del Sol. Serà el millor moment per observar-lo una hora abans de l’alba.

El planeta, a causa de la seua petita òrbita al voltant del Sol, no para quiet i la nit del 30 de setembre Mercuri se situarà en conjunció solar superior, és a dir, se situarà en direcció al Sol. Mercuri passarà a només 1° 17´ del Sol; al mateix temps, estarà al punt més distant de la Terra a 1,40 ua. Aquella nit Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per tornar a ser un vespertí.

Venus serà visible durant tot el mes però amb unes condicions molt difícils. Després de la posta de Sol només el podrem veure durant mitja hora mirant cap a l’est i només si tenim l’horitzó oest lliure d’obstacles d’arbres o muntanyes ja que sempre estarà prop de l’horitzó. De fet a les 21:30 ja s’haurà post. El capvespre del 5 de setembre es produirà una conjunció de la Lluna i Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo.

Saturn és, ara mateix, el planeta rei de la nit. Actualment es troba en la constel·lació d’Aquari i és visible durant tot la nit, des de la posta del Sol fins l’alba. Això és així ja que el 8 de setembre a les 06:27 el planeta Saturn es trobarà en oposició. Saturn estarà alineat amb la Terra i el Sol, amb el nostra planeta situat al mig. Això implica també que al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a tan sols 8,66 ua. A causa de la llunyania no serà massa brillant, només assolirà una magnitud de 0,6, com les estrelles més brillants.

Júpiter i Mart es troben a principis de mes situats sobre la constel·lació de Taure, el primer més alt i brillant que el segon i seran observables en la segona part de la nit. A partir de les 2 de la matinada ja el podreu observar eixint per l’horitzó est. Però a mesura que passen els dies Mart s’anirà separant i es desplaçarà a la constel·lació veïna de Bessons. A finals de mes ja apareixeran per l’est a partir de la 1 de la matinada. Les matinades del 24 i 24 de setembre una lluna minvat farà una visita als planetes, facilitant la seua identificació.

Neptú també serà visible però només amb telescopi. La matinada del 21 de setembre a les 02:08 Neptú es trobarà en oposició. Neptú estarà alineat amb la Terra i el Sol, amb el nostra planeta situat al mig.
Al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a tan sols 28,89 ua i amb una magnitud de 7,8, en direcció de la constel·lació de Peixos.

Pluja d’estels

Setembre 09. Pluja de meteors ε Perseids. Amb una activitat entre el 5 i el 21 de setembre, el màxim serà el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. L’objecte responsable de la pluja no ha sigut completament identificat. El millor moment per observar-los serà a l’alba del 9 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Setembre 27. Pluja de meteors Sextàntids diürns. Amb una activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre,el màxim serà el 28 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora, però com el seu nom l’indica, el pluja esdevindrà durant les hores diürnes i, per tant, impossible d’observar-se sense instrumental de ràdio.

Eclipsi parcial de Lluna

La matinada del 18 de setembre es produirà un eclipsi parcial de Lluna de molt baixa magnitud (0,08) que serà visible en alguna de les seues fases en Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. L’eclipsi serà visible com a parcial en tota la Península Ibèrica.

L’eclipse es produirà entre les 04.13 – 05.16 temps local. Més informació al gràfic de l’Observatori Astronòmic Nacional per a la ciutat de València. Per a altres indrets del país la variació de temps serà molt petita. Podeu baixar-vos en aquest enllaç les dades per a la vostra ciutat.

Equinocci de tardor

El 22 de setembre a les 14:42 el Sol, en el seu camí anual per l’esfera celeste, travessarà la línia de l’equador celeste. El dia i la nit duraran el mateix, 12 hores. És el dia de l’equinocci de tardor.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: El cel de Bel, la Tinença de Benifassà. 10 agost 2024. Ángel Morales-Rubio.

El mes d’agost comença amb una calor intensa que no et permet fer una vida normal. Les nits tropicals ja són habituals en aquesta escalada climàtica que ens durà al desastre si hi fem res. Tanmateix aquests dies el cel nocturn està lliure de núvols i, per tant, invita a que l’explorem. De fet he pogut començar a explorar-lo amb el petit i potent telescopi Seestar i vos presente, com a capçalera del mes d’agost, la meua primera foto més reeixida, el doble cúmul de Perseu, visible a ull nu en indrets amb cels foscos.

Aquests mes d’agost no us perdeu l’espectacle celeste de la pluja d’estels dels Perseids, al voltant de la nit del 12 d’agost, també anomenat per les nostres terres com a llàgrimes de Sant Llorenç, la conjunció de Mart i Júpiter la matinada del 15 d’agost  i l’ocultació de Saturn per la Lluna gibosa minvant la matinada del 21 d’agost.

Els planetes seran esquius aquest més durant les primeres hores de la nit. Només Saturn s’arribarà a veure a partir de les 23 h eixint per l’est.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capricorn no us deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la llum intensa del nucli galàctic.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Planetes

Mercuri és difícilment visible molt prop de l’horitzó oest els primers dies del mes però ràpidament davallarà i s’acostarà de manera aparent al Sol. D’aquest manera deixarà de ser visible quan caiga dins de la brillantor solar. El 19 d’agost el planeta es situarà en conjunció solar inferior, és a dir, que en aquest moment la Terra, Mercuri i el Sol estaran alineats. Mercuri passarà molt prop de la direcció solar i, a partir d’aquell dia el planeta deixarà d’aparèixer al capvespre a passar a ser un objecte matutí.

Venus continuarà ser un objecte vespertí però, durant tot el mes, només es podrà veure ben prop de l’horitzó oest uns 30 minuts després de la posta del Sol. El 6 d’agost tindrà un breu encontre amb una fina lluna de 2 dies.

Mart i Júpiter es veuran a partir de les 4 de la matinada mirant cap a l’est. Situats ambdós sobre la constel·lació de Taure, faran amb l’estel rogenc Aldebaran un bonic trio lluminós. Al llarg dels dies Mart es mourà ràpidament en direcció al planeta gegant, de manera que, finalment, les matinades del 14 i 15 d’agost podrem gaudir de la conjunció de Júpiter i Mart. El 15 Júpiter se situarà a 0° 18´ al sud de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure, cap a l’est de l’esfera celeste. Uns bons moments per fer-hi una foto.

A partir d’aquest mes Saturn serà el rei de la nit. Situat en la constel·lació d’Aquari, ara ix per l’horitzó est a partir de les 23 h. Cada vegada serà més brillant ja que s’està acostant a l’oposició, alineat amb la Terra i el Sol, on arribarà el 8 de setembre de 2024. Tanmateix la visió del planeta a través de l’ocular d’un telescopi no serà tan espectacular con altres vegada ja que la inclinació respecte a la Terra és ara només 3°. Això afecta la visibilitat dels anells, que actualment semblen molt prims. El planeta creuarà el pla de l’eclíptica el març de 2025, i, llavors, els anells seran pràcticament invisibles des del nostre angle de visió. La matinada del 21 d’agost una Lluna gibosa minvant la taparà completament durant unes hores.

Pluja d’estels
Agost 12.  Pluja de meteors Perseids. Activitat entre el 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost. La taxa màxima observable serà de 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. El cos principal responsable que causa la pluja de Perseids ha estat identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 12 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste, sobretot quan es ponga la Lluna en quart creixent.

Agost 31.  Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost al 5 de setembre, amb un màxim el 31 d’agost. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. El cos principal responsable que causa la pluja dels Aurígids ha estat identificat com el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 31 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Fenòmens curiosos (ocultacions i conjuncions)

Agost 14, 18.52. Conjunció de Júpiter i Mart. Júpiter estarà a 0° 18´ al sud de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure, cap a l’est de l’esfera celeste. Des de les primeres hores del dia 14, tindrem l’oportunitat de veure aquest acostament .

Agost 21, 02.45 – 06.37. Ocultació lunar de Saturn. La Lluna tindrà un estret acostament amb Saturn, creant una ocultació lunar.

Agost 21, 05.01. Conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 0° 27´ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari, cap a la part més alta de l’esfera celeste.

Agost 21, 21.59 – 23.37. Conjunció de la Lluna amb Neptú. En algunes parts del món la Lluna ocultarà Neptú però no a Gandia.

Agost 26, 05.38. Acostament de Lluna i M 45. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 7,5’, en direcció de la constel·lació de Taure.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge:

1.- Doble cúmul de Perseu. Seestar. 2 d’agost 2024, 2:43 h. Enric Marco. El doble cúmul de Perseu, coneguts també com a h i χ Persei, es troben a uns 7600 anys llum del Sol. L’edat de tots dos cúmuls s’estima en aproximadament 13 milions d’anys, tenint masses respectives de 3700 i 2800 masses solars. Fou descobert per Hiparc de Nicea cap al 130 aC.

Comença juliol i els cels deixen enrere les nuvolades i s’imposa la calor. Retornaran les nits tropicals i les ponentades però finalment podrem observar les estrelles durant la nit, al poble i sobretot en les estades als Parcs Naturals valencians que ens inviten a fer activitats en defensa de la nit.

El mes de juliol es presenta més animat amb la possibilitat d’observar finalment planetes en la primera part de la nit. Mercuri i Venus es veuran poc després de la posta de sol mentre de Saturn guaitarà per l’est abans de la mitja nit. A més a més algunes interessants pluges d’estels faran acte de presència. Finalment alguns fenòmens curiosos com ocultacions d’estrelles brillants i conjuncions de planetes i la Lluna ens alegraran l’entrada de l’estiu.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capricon no us deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Planetes

Els planetes Mercuri i Venus comencen a veure’s al cel de ponent poc després de la posta de Sol. Com que estan encara molt poc separats de l’astre rei només seran visible durant molt pocs minuts i ben prop de l’horitzó.

Mercuri es veurà més alt que Venus durant tot el mes, però així i tot, a les 22:30 ja s’haurà post. El 16 de juliol serà el dia que assolisca la major altura respecte a l’horitzó, en direcció a la constel·lació de Leo. El 22 de juliol el planeta assolirà el punt de la Màxima Elongació Oriental. Mercuri arriba a la seua màxima separació del Sol, en l’aparició vespertina.

Venus, per contra, es veurà durant el mes molt més baixet que Mercuri encara que més brillant. Es podrà veure ben prop de l’horitzó oest des de la posta de sol, cap a les 21:30 fins a les 22.30.

Dels grans planetes només Saturn serà visible abans de la mitjanit però la segona part del mes. A principi del mes el podrem veure eixir per l’horitzó est en la constel·lació d’Aquari a partir de la 1:30 però cada dia anirà eixint uns pocs minuts abans, de manera que a final de mes ja el podrem admirar a partir de les 23:30.

Els altres planetes, Júpiter i Mart s’han d’observar a la matinada abans de l’eixida del Sol. De fet Saturn, Mart i Júpiter es trobaran alineats, Saturn el més alt, Mart al mig i Júpiter prop de l’horitzó cap a les 6:00. Una lluna minvant visitarà cada planeta els primers dies del mes. La matinada del 3 de juliol la Lluna es trobarà prop de Júpiter.

Durant el mes de juliol el planeta Mart s’anirà acostant a Júpiter fins a l’aproximació màxima o conjunció del 14 d’agost. Mentrestant la matinada del 30 de juliol la Lluna farà un trio celeste amb els dos planetes sobre la constel·lació de Taure.

Pluges d’estels

Juliol 28. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30.  Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30.  Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’Esfera celeste.

Fenòmens curiosos (ocultacions i conjuncions)

Juliol 06, 17.35. Ceres en oposició. El planeta nan Ceres es troba alineat amb la Terra i el Sol, fent una línia recta; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,89 ua. La seua brillantor arribarà a una magnitud màxima de 7,3, i, per tant, necessitarà ser observat amb prismàtics o un petit telescopi. Es  trobarà en la constel·lació de Sagitari prop de l’estrella Ascella.

Juliol 14, 03.40 – 06.58. Ocultació lunar de Spica. La Lluna farà un acostament molt pròxim a l’estrela Spica (α Verge) creant una ocultació lunar visible en Amèrica. Aquesta no serà visible des del nostre país ja que a les 5:58 ja farà hores que Spica i la Lluna s’hauran post.

Juliol 15, 11.32. Conjunció de Mart i Urà, amb Mart passant a 0° 33´ al sud d’Urà, en direcció de la constel·lació de Taure. Caldrà veure-ho abans de l’eixida del Sol, a partir de les 3 del matinada quan ixen per l’est. Com que Mart és visible a simple vista, això permetrà descobrir Urà. Millor si s’utilitzen prismàtics o un telescopi petit.

Juliol 17, 20.07 – 00.30. Ocultació lunar d’Antares. La Lluna tindrà un estret acostament a l’estrella Antares (α Escorpí) que en algunes parts del planeta serà una ocultació lunar.

Juliol 24, 22:45. Conjunció lunar de Saturn. La Lluna s’acostarà a 0° 23´de Saturn. En algunes parts de la Terra la Lluna arribarà a tapar-lo però no serà visible al nostre país.

Màxima separació del Sol

El 5 de juliol la Terra es trobarà en l’afeli, el punt de l’òrbita terrestre més allunyat del Sol. Aquest dia la Terra és trobarà a 1,0167 ua de la nostra estrella. Per tant, al ple de l’estiu és quan la Terra es troba més lluny del Sol.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge:

Santa Eulàlia de Can Serra, de nit. Lladorre, Pallars Sobirà. Ramon Oromí. 2016. CC BY-NC-ND 2.0