Els astrònoms foren els primers afectats que perderen el seu objecte d’estudi. Però ben aviat els biòlegs s’adonaren que la irrupció descontrolada de llum artificial durant la nit en el medi natural causa un gran efecte negatiu sobre la vida silvestre.
A més a més, la introducció de la tecnologia LED de llum blanca en l’enllumenat públic, amb una forta contribució de llum blava, inhibeix la producció de melatonina, l’hormona reguladora dels cicles circadiaris, i com a conseqüència, també afecta la salut humana.
En l’actual canvi accelerat del tipus d’enllumenament per LEDS blancs només s’està tenint en compte l’eficiència energètica. L’increment d’aquest aspecte, però, realitzat amb tecnologies que danyen la biodiversitat i la salut humana no sembla ser una bona alternativa.
El tipus de llum que tenim al carrer hauria de ser considerat d’una manera molt més crítica. La contaminació lumínica que genera aquesta llum excessiva i inadequada és un problema del que cal conscienciar a la població i és un clar exemple de com un gran avanç de la tecnologia humana com pot ser l’enllumenament nocturn pot tornar-se contra nosaltres si no hi posem mecanismes de control.
El taller Enllumenar bé per a viure millor va consistir en diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica.
Situat en la nova ubicació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria desenes de persones passaren pel nostre taller.
En l’entrada els visitants podien gaudir de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres” que explica, amb ajuda d’infografies i textos literaris relacionats, la defensa del cel fosc.
Seguidament, al centre de la sala, amb una caixa de llums, amb llums incandescent, fluorescent i LED es va fer una introducció sobre els diversos tipus d’enllumenat que s’han utilitzat històricament als carrers i a les cases i els seus avantatges i problemes. Podíem distingir els diferents tipus de LED, amb temperatura de color des de 2700 fins a 6500 K, i informar del contingut de llum blava de cadascun i de quins son els que menys afecten el medi ambient.
Mostrarem les distintes possibilitats d’us dels llums en diverses sessions pràctiques davant la vista dels xiquets i majors que omplien la sala.
També vàrem treballar el tema de la llum de les ciutats a nivell mundial amb l’aplicació lostatnight.org del projecte Cities at night de Stars4all per ajudar directament a estudiar l’abast de la contaminació lumínica i com ens afecta a nosaltres i a d’altres amb els qui compartim el planeta, simplement classificant les imatges nocturnes de l’Estació Espacial Internacional.
Enguany vàrem comptar amb l’ajuda del company Carlos Tapia, referent de l’estudi de la contaminació lumínica a l’estat espanyol.
Aquest taller està coordinat per Salvem la nit, el Grup de Treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València, format per investigadors de diverses disciplines que estudien el problema des de diverses perspectives: astronomia, química o biologia
Aquesta problemàtica és el tema central de la jornada que s’ha celebrat aquest dimarts 23 de novembre, a Riba-roja de Túria, sota el títol Protecció de la nit enfront de la contaminació lumínica. El Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València i l’ajuntament de Riba-roja de Túria organitzen aquesta jornada amb la col·laboració de la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, Cel Fosc i la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre Contaminació Lumínica (REECL).
Josep Maria Ollé, enginyer tècnic d’il·luminació, detallà els problemes del reglament del 2008 i el comparà amb el projecte del nou reglament estatal sobre il·luminació, que, d’aprovar-se tal i com està, serà un pas enrere respecte a la protecció de la foscor de la nit.
Finalment, com una part més de la guerra freda, moltes vegades a pocs minuts de prémer el botó nuclear, els astronautes nord-americans del programa Apol·lo aconseguiren la fita anunciada i promesa pel president John F. Kennedy de dipositar un artefacte comandat per humans en la Lluna, per davant dels soviètics.
El feminisme és un visibilitzador de realitats; és la mà que descorre la cortina i ens permet veure ben bé que està ocorrent a l’altra banda de la finestra. Per això, en molts àmbits, incloent-hi el món de la recerca, no s’acaba de pair bé. Resulta incòmode que es publiquen articles que assenyalen que entre març i abril de 2020, durant els mesos més durs de confinament, les dones investigadores han publicat menys articles científics que els seus companys. No agrada que es diga que l’actual model de recerca i publicació científica esgota els cossos, i fa incompatible el rendiment esperat amb una vida familiar plena (no parlem de la social, íntima…). Tot això no resulta coherent amb el relat d’un món que se suposa que tracta de ser més just, però al qual ja li va bé que les que han estat a primera línia de la pandèmia siguen expulsades del sistema, de nou.
anat descobrint altres manifestacions associades a les tempestes que només es poden veure des de dalt dels núvols i que els astronautes de l’Estació Espacial Internacional observen de tant en tant.
En la seua conferència “Observatorios de ondas gravitatorias: tecnología punta para una ciencia fascinante“, després d’una senzilla introducció a la Relativitat General d’Einstein, ens ha explicat el que són les ones gravitatòries, pertorbacions de l’espai temps causades per gegantins xocs d’estels de neutrons o de forats negres, i que es propaguen per tot l’univers. El seu estudi és proporcionaria, per tant, moltíssima informació sobre aquests monstres celestes. La intensitat d’aquestes ones, però, és tan petita que en arribar a la Terra és pràcticament impossible mesurar-les.
Tanmateix al segle XXI l’interés per obtenir resultats ha impulsat la recerca en tecnologia de làsers, buit, estabilitat estructural, etc i des fa uns anys disposem d’uns revolucionaris observatoris que ens permeten captar aquestes subtils ones gravitatòries quan arriben a la terra. Des de la 
