Pols d'estels

Dimecres passat, el 20 de maig vaig impartit una conferència en el Centre Internacional de Gandia sobre l’històric eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026. Davant d’una audiència d’unes 30 persones vaig abordar què es veurà en el cel, com observar el fenomen amb seguretat i sobretot l’emoció de l’esdeveniment.

Vaig oferir claus fonamentals que preparen per l’eclipsi: detalls del fenomen, que s’ha de veure i quins problemes poden haver relacionats amb la mobilitat.  Cal recordar que és el primer eclipsi total visible en la península Ibèrica en més de 100 anys i no tenim consciència dels milions de persones interessades en aquests tipus de fenòmens que vindran a la península Ibèrica.

També vaig remarcar la importància d’una observació segura. Vaig explicar com usar filtres certificats (ISO 12312-2) per a no danyar la vista durant les fases de parcialitat de l’eclipsi.

L’elecció de la ubicació és important donada la baixa altura del Sol quan la Lluna el tape prop de l’hora del capvespre. A València l’eclipsi s’esdevindrà a només 4.4º d’altura. Per això es recomana fer simulacres (tractant d’observar el Sol a la posta) per a verificar que els edificis, els arbres o les muntanyes en ens bloquegen la visió.

Si t’agradaria saber més sobre la trajectòria exacta de la totalitat en la zona de la Safor o conèixer els tipus d’ulleres i filtres homologats necessaris per a veure-ho, pots informar-te en canals oficials com el Trio de eclipses o els visualitzadors d’eclipsis del IGN.

L’eclipsi del 12 d’agost s’acosta i cada vegada més és notícia o senzillament és utilitzat com a tema central d’un esdeveniment social. Com passà dimarts passat 5 de maig quan el lliurament dels Premis del Consell Social de la Universitat de València va adoptar l’ocultació del Sol per la Lluna com a eix vertebrador de l’espectacle.

El Claustre de La Nau va acollir el lliurament d’uns guardons que reconeixen la tasca de persones i entitats que contribuïxen a reforçar els vincles entre la Universitat de València i el seu entorn social, econòmic i científic. La cerimònia va prendre com a fil conductor l’eclipsi solar del pròxim 12 d’agost com a metàfora de la connexió, la trobada i la generació de coneixement compartit.

La doctora Ana Lluch, l’empresa PowerCo, l’investigador Miguel Andrés Bou i la professora de la Universitat de València Marta Inglés formen la nòmina de premiats en aquesta edició dels Premis Universitat-Societat del Consell Social de la Universitat de València.

En la seua intervenció, el rector de la Universitat de València va subratllat que «les quatre distincions que hui lliurem parlen d’una Universitat útil, exigent, oberta i compromesa» i va destacar el paper de la institució com a generadora de coneixement amb impacte social. En este sentit, va posat en valor la tasca del Consell Social perquè «ens ajuda a construir ponts i ens recorda que la Universitat ha d’estar present allí on es decidix el futur», i ha defensat una universitat «que no es limita a observar la realitat, sinó que vol contribuir a transformar-la».

Per la seua part, la presidenta del Consell Social de la Universitat de València, Ángela Pérez, va subratllar el compromís de tots els membres d’aquest òrgan amb l’emprenedoria, la transferència de tecnologia, el mecenatge i l’adaptació de la formació universitària a les necessitats canviants d’una societat que «avança a una velocitat endiabladament accelerada», ha apuntat en la seua intervenció.

I entremig de tots els discursos, abans del parlament del rector, es demanà la presència d’un astrònom a l’escenari per explicar de manera didàctica i amena que és un eclipsi de Sol i com observar-lo de manera segura. I, jo ja preparat, vaig pujar a l’escenari durant uns minuts per fer conèixer al públic assistent quines són les dades principals del fenomen i com de difícil serà veure’l si no es troba abans un lloc adient, i sense obviar els problemes de mobilitat que vindran. Va ser un acte simpàtic que sembla que va agradar.

https://www.uv.es/uvweb/uv-noticies/ca/noticies/universitat-valencia-lliura-premis-universitat-societat-reconeixer-col-laboracio-entorn-1285973304159/Novetat.html?id=1286486078848&plantilla=UV_Noticies/Page/TPGDetaillNews

El departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València fa 30 anys.

Allà pel 1995, diverses professors provinents de diversos indrets aconseguirem finalment que la Universitat creara un departament dedicat únicament a l’àrea de l’astronomia. Alguns veníem de l’antic departament de Mecànica i Astronomia, adscrit a la Facultat de Matemàtiques, d’altres venien del departament de Física Teòrica, adscrit a la Facultat de Física. Tots ens trobàvem bé en els nostres llocs originals però decidirem fer un pas endavant i provar un gran repte.

Així que, després de molta paperassa, aconseguirem el departament. Els primers anys no foren fàcils però, així i tot, el personal tingué l’oportunitat d’evolucionar, d’investigar, de crear noves línies de treball, de continuar ensenyant astronomia.

Molts de nosaltres llegirem la tesi en aquells primers anys, i després de molt d’esforç aconseguirem estabilitzar-nos.

El camí ha estat llarg i dur però ben s’ho valia. Ara, aquell grup d’unes 20 persones s’ha multiplicat molt i en moltes diverses branques. Ara, astrofísics en formació i astrofísics consolidats de tot el món venen a treballar amb nosaltres. Català i castellà són les llengües de treball però l’anglés dels nouvinguts demana el seu espai.

Durant aquests 30 anys les descobertes en l’àmbit de l’astronomia han estat moltes i molt importants. Per celebrar l’aniversari dels 30 anys del departament, el passat 12 de març cinc professors, cadascú en el seu àmbit de treball, varen explicar a la Sala d’Actes Lise Meitner, davant dels estudiants de la facultat de Física, en una xarrada conjunta alguns dels grans avanços científics que han transformat la nostra visió de l’Univers en els últims tres dècades; des del descobriment dels primers exoplanetes fins a la consolidació del model cosmològic, passant per la primera fotografia d’un forat negre o la detecció de les ones gravitatòries.

En les últimes tres dècades hem descobert que quasi totes les estrelles alberguen planetes, que l’Univers s’expandeix cada vegada més ràpid i que l’espai-temps pot vibrar quan col·lisionen forats negres. Hem aprés a mesurar el cosmos amb una precisió extraordinària i, al mateix temps, hem constatat que la major part del seu contingut és encara de naturalesa desconeguda.

L’astrofísica moderna no sols ha estat capaç de respondre preguntes antigues; n’ha obert d’altres encara més profundes: Què és l’energia fosca? De què està feta la matèria fosca? És comuna la vida en altres mons?

Ha estat una xarrada pensada per a estudiants que vulguen comprendre no sols el que sabem del cosmos, sinó també quines són les preguntes obertes i els reptes científics actuals.

Imatges: Totes són d’Enric Marco.

Dimarts 3 de febrer la rectora de la Universitat de València M. Vicenta Mestre Escrivá i la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, visitaren el Campus de Burjassot-Godella per presentar el programa Els Valors de la Universitat, Art i Patrimoni als Campus.

Els valors de la Universitat: art i patrimoni als campus és un programa del Vicerectorat de Cultura i Societat iniciat amb motiu de la commemoració del 525è aniversari de la fundació de la Universitat de València. El projecte convida artistes contemporanis a fer pintures murals als diferents campus de la UV i, des del compromís de la institució amb la seua funció cultural, proposa els valors universitaris com a eix temàtic per a la creació artística.

El programa, que s’inicia en 2024, s’obri a la diversitat dels llenguatges artístics actuals i atén les necessitats derivades de la conservació patrimonial dels espais arquitectònics en què es despleguen les intervencions. En aquest context, s’han incorporat progressivament altres tècniques de caràcter exempt en espais habitats per la comunitat universitària. Aquesta primera etapa està conformada per un total de setze obres, realitzades pels artistes Moisés Mahiques, Chema López, Calo Carratalá, Cachetejack, Isabel Gálvez, Ernesto Casero, Álex Gambín, Merche Pereira, Ana Císcar Cebrià, Ana Peñas, Joan Olivares i Julieta XLF.

A la fi de 2025 el programa s’ha vist eixamplat per la incorporació d’una sèrie d’obres propietat de l’IVAM, cedides mitjançant el comodat signat entre totes dues institucions. Estructurat en diverses fases, la primera s’ha conclòs amb la incorporació d’un total d’onze obres dels artistes Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Sanleón i Andreu Alfaro. Aquesta ampliació del patrimoni universitari ha permès, així mateix, restaurar i integrar obres d’art adquirides al llarg del temps pel Vicerectorat de Cultura i Societat, així com per altres programes de suport a la creació artística impulsats per la mateixa Universitat de València. Formulat amb voluntat de continuïtat en els pròxims anys, el programa té, entre els seus objectius, integrar aquest procés de repatrimonializació amb l’ampli patrimoni universitari i posar-lo a la disposició de l’estudiantat i de la ciutadania mitjançant itineraris patrimonials.

D’aquesta manera, Els valors de la Universitat: art i patrimoni als campus respon a la missió fonamental de la Universitat de València, centrada en la creació i transmissió de la cultura universitària, així com també en la conservació del patrimoni històric, artístic i cultural, amb la finalitat de democratitzar l’accés a la cultura.

Tres projectes artístics estan relacionats amb diversos aspectes de l’astronomia: el mural sobre Jeroni Munyós i la supernova, el rellotge solar i el tòtem i la corba analemàtica.

El nou mural que homenatja l’astrònom valencià Jeroni Munyós, està situat sobre una paret lateral de l’edifici d’Investigació ara Jeroni Munyós. El disseny de l’obra és de Isabel Gálvez, autora de la portada del llibre A la Lluna de València i pintat per Martín Forés. En el passeig per les obres va ser presentat per Vicent Martínez, catedràtic d’Astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica i pels autors.

El rellotge solar és una obra de Joan Olivares, quadranter d’Otos, i està situat en un jardinet enfront de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. El rellotge, construït en acer inoxidable i perforat en làser, ens dona les hores solars, lunars i també és un calendari que permet determinar les estacions astronòmiques. Va ser presentat per Enric Marco, tècnic d’Astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica.

Finalment el tòtem, L’efímer i el transitori. Una equació del temps, situat al Parc Científic, davant de la cafeteria, és obra de Merche Pereira. Es tracta d’un rellotge analemàtic representat per un tòtem de culte al Sol, un rellotge que encarna la cosmologia, la cosmogonia i el culte des d’una base científica. Aquest rellotge analemàtic ens permet mesurar, en el recorregut d’un any, la variació de la posició del Sol en el cel cada dia al migdia. Així mateix, en el seu analema es veuen reflectits els solsticis, els equinoccis, les constel·lacions i els signes del zodíac, de manera que té un caràcter didàctic i interactiu. Es pretén fusionar la funcionalitat del rellotge amb la profunditat simbòlica del tòtem i crear una obra que celebra la seua natura efímera i transitòria. Va ser presentat per Amelia Ortiz, tècnica d’Astronomia de l’Observatori i per l’autora.

I al final va eixir el Sol i poguérem veure el Tòtem assenyalar l’analema.

Presentació del Rellotge de Joan Olivares. 3 de febrer 2026.Fullets:

Els Valors de la Universitat, Art i Patrimoni als Campus. Burjassot. Invitació.

Els Valors de la Universitat, Art i Patrimoni als Campus. Burjassot. Programa.

Des de la Universitat de València hem col·laborat amb 5 tallers per a estudiants de secundària i batxillerat que s’ha desenvolupat a les aules del Centre Internacional UV.

Dilluns 10 de novembre José Antonio Villena Gómez i Natalia Conejero Ortega del Museu UV d’Història Natural ens portaren el taller Tecnologia 3D aplicada a la identificació de minerals. Els minerals poden ser caracteritzats amb diferents propietats químiques, físiques i òptiques, encara que no sempre són senzilles d’obtindre o resulten ser determinatives en la identificació.

En l’activitat es proposava muntar de forma econòmica una balança hidroestàtica per estimar la densitat relativa o pes específic dels exemplars mineralògics, dada molt estable i precisa que, a més a més, pot ser corroborada amb la resta de propietats físiques com la duresa, el color de la ratlla o la brillantor del mineral. Calia muntar la balança i veure quants minerals es podien identificar en dues hores.

Dilluns 11 de novembre Ángel Morales Rubio i Gianni Gallello dels departament de Química Analítica i del de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga respectivament ens portaren el taller Arqueo-Química: desxifrant Matrix. Es tractava de conéixer per a què serveixen les anàlisis de Raigs-X i de l’Espectroradiòmetre a l’hora d’estudiar materials arqueològics (ceràmica, os, pedra, pintura, metalls, etc.).

De manera amena, es prepararan diferents mostres que es mesuraran explicant com funcionen els instruments emprats i com s’interpreten els resultats obtinguts. D’aquestes anàlisis se’n poden determinar moltes dades de les comunitats i civilitzacions del passat, les seues rutes comercials, l’origen dels seus edificis i eines, com vivien, s’alimentaven i morien.

El dimecres 12 de novembre Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica i Marcelino Álvarez i Paco Pavia de l’Agrupació Astronòmica de la Safor presentaren el taller Astronomia: Sol i eclipses, una activitat a l’aula per parlar del fenomen dels eclipsis solars fent referència al pròxim eclipsi total solar del 12 d’agost de 2026. Es van explicar les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. Després l’activitat es va complementar amb una observació del Sol amb diversos telescopis des de la terrassa de l’edifici.

El dijous 13 de novembre Sergi Maicas del departament de Microbiologia ens portà el taller Microbiologia a l’escola. L’objectiu del taller era avaluar la presència dels microorganismes al nostre cos i a l’entorn. El taller pràctic constava de tres activitats: 1) cerca de microorganismes en diferents parts del cos, especialment a les mans 2) detecció de la presència de microorganismes en la nostra roba o les nostres sabates 3) aïllament de microorganismes presents en l’aire així com en diferents superfícies i ubicacions de l’escola.

I finalment el divendres 14 de novembre personal del departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia ens presentaren el taller Com s’elaboren els medicaments? Els estudiants van conéixer què li passa al medicament a l’interior de l’organisme. Els donaren respostes a preguntes com ara “sap el medicament on ha d’anar?” I finalment elaboraren una forma farmacèutica (placebo) a petita escala, utilitzant material de laboratori i treballant de manera adequada.

Del 10 al 15 de novembre Gandia es convertirà en punt de trobada de la curiositat, la innovació i el coneixement.

Gandia es prepara per a acollir una nova edició de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia. Del 10 al 15 de novembre la població de la ciutat podrà descobrir la ciència de manera pràctica, divertida i propera a través de tota una sèrie de tallers i activitats adreçades tant al públic més jove com a la ciutadania en general.

Des de fa uns dies, el campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València compta amb un rellotge solar equatorial instal·lat al jardí que hi ha davant de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Aquest nou quadrant solar forma part del conjunt d’obres i activitats realitzades al llarg dels últims dos anys per a commemorar el 500é aniversari del naixement de Jeroni Munyós, matemàtic, astrònom i humanista renaixentista que va ser professor de la Universitat de València durant el segle XVI. A més, també serveix de recordatori dels 450 anys de l’observació a València de la supernova de 1572, que estudià Jeroni Munyós i sobre la qual escrigué el tractat Libro del nuevo cometa.

El nou rellotge solar és obra del quadranter d’Otos Joan Olivares, i ha estat realitzat als Tallers Agullent. Joan Olivares és autor d’una extensa col·lecció de rellotges solars distribuïts per tota la geografia valenciana.

El rellotge consta de dos elements principals:
– Un cilindre equatorial d’un metre de diàmetre, en el qual s’han perforat les xifres horàries.
– Un cilindre central de 158 mm de diàmetre, disposat perpendicularment i paral·lel a l’eix de rotació terrestre, sobre el qual es projecten les xifres horàries i es pot llegir tant l’hora com l’estació de l’any.

Per a la numeració de les hores s’ha utilitzat la base duodecimal, en què A correspon a les 10 h, B a les 11 h i 0 a les 12 h. Aquesta elecció respon, d’una banda, al desig de mantindre la simetria de les zones ocupades pels números i, de l’altra, a la voluntat d’introduir un cert grau de dificultat matemàtica en la lectura del rellotge, en un campus de ciències.

Com en tots els rellotges equatorials, a més de determinar l’hora solar, aquest també permet observar els moments d’entrada i eixida de les estacions mitjançant l’ombra que projecta el cilindre equatorial sobre el cilindre central.
Quan l’ombra cau sobre els símbols zodiacals Àries i Lliura, situats a la zona central, indica els equinoccis de primavera i de tardor.
Quan cau sobre Càncer, a la part inferior, assenyala el solstici d’estiu; i quan cau sobre Capricorn, a la part superior, indica el solstici d’hivern.

Aquest rellotge també permet llegir l’hora amb la Lluna. La lectura aproximada es fa sumant o restant hores segons la fracció lunar visible al cel, en comparació amb les indicacions del rellotge.

El rellotge està construït en acer inoxidable, i les xifres i símbols han estat perforats amb làser.

Per millorar la lectura de les hores, uns dies després de la instal·lació es va pintar el cilindre central d’un blau fosc. Jordi Albinyana, artista de l’Olleria, va ser qui es va d’encarregar que tot fora perfecte.

A més, es tracta d’una eina didàctica molt útil per a explicar els fonaments de l’astronomia descriptiva, ja que permet comprendre de manera senzilla el moviment aparent del Sol, les estacions i els diferents sistemes horaris.

Aquest projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració del Servei de Cultura de la Universitat de València, la Unitat de Campus de Burjassot, la Facultat de Física i el Departament d’Astronomia i Astrofísica.

Totes les fotos són d’Enric Marco.

El dissabte 10 de maig tornàrem a presentar el nostre taller de contaminació lumínica a la que és, a hores d’ara, la principal fira científica valenciana.

Expociència és la jornada anual de portes obertes del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV). Enguany, durant aquest esdeveniment s’han pogut gaudir d’unes 100 activitats, organitzades per investigadors dels diferents instituts i professionals de les empreses del Parc i de la resta de la Universitat de València. Totes les activitats estan destinades per a tots els públics i la seua temàtica està sempre relacionada amb la ciència i la tecnologia.

I un any més hem posat en marxa el nostre taller: ENLLUMENAR BÉ PER A VIURE MILLOR amb diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica.

Salvem la nit, el nostre grup de treball de la Universitat de València que estudia els problemes que causa l’enllumenat nocturn sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana, va presentar dues tasques relacionades amb la llum.

La principal activitat va ser la nostra caixa de llum, un dispositiu que mostra l’evolució de l’enllumenat dels últims 50 anys. Començant per la senzilla bombeta de llum incandescent, seguint per la mal anomenada llum de baix consum, un tub fluorescent enrotllat que deixà prompte les nostres llars en arribar la “revolució” dels LED. Aquests darrers dispositius productors de llum poden ser de moltes classes diferents que poden separar-se en dos grups: llums freds que donen una tonalitat blanca o molt blanca i els llums càlids que la donen més groguenca.

La diferència entre ells és la quantitat de component blava que té cada llum: les fredes presenten un pic molt marcat de llum blava mentre que els càlids la quantitat de blau es molt residual.

La literatura científica ha fet notar des de fa anys que la llum artificial nocturna amb molt de component blau és un disruptor del cicle circadiari i causa insomni i altres malalties. Per això és essencial dormir a les fosques i evitar llums blanques a la nit.

Tot això ho contàvem a les famílies que s’acostaven al nostre taller. Per afegir més informació sobre el tema s’oferia el còmic Il·lumina el teu rellotge, en diversos panells i codi QR per poder-se’ls baixar. Una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

La segona activitat per fer comprendre com la llum artificial nocturna ens furta les estrelles consistí en una caixa amb un petit poble, diverses llums càlides i fredes i un projector per fer les estrelles i la Via Làctia. Sense apantallament les estrelles desapareixien essent la làmpada freda la pitjor de totes. Però a més la llum incidia directament en les finestres de les cases simulant la intrusió lumínica. Un exemple pràctic que agradà als visitants.

Finalment, a més de les dues tasques per explicar la contaminació lumínica amb llums reals també disposàvem de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres” que explica, amb ajuda d’infografies i textos literaris relacionats, la defensa del cel nocturn.

Imatges: Ángel Morales i Enric Marco.

El C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS) continua en el cel del capvespre vist des de l’hemisferi nord. Tanmateix les condicions del cel nocturn han empitjorat des de la setmana passada i cada vegada el cometa s’allunya més i més del Sol i, per tant, la seua lluminositat va minvant. Però estic content per haver tingut una finestra d’oportunitat durant els dies 15 i 16 d’octubre passat. Així que puc acomiadar per sempre el cometa, ja que no tornarà mai més prop de nosaltres. (e > 1, òrbita hiperbòlica, òrbita oberta). Bon viatge per l’espai interestel·lar.

Si el dimarts 15 d’octubre el vàrem observar des de l’Aula d’Astronomia del Campus de Burjassot de la Universitat de València amb prismàtics, càmeres i mòbils, el dimecres 16 seriem més ambiciosos i usaríem telescopis per obtenir-ne unes millors imatges. El problema era que la crema de l’arròs continuava i, sense una bona arruixada de pluja com la del dia anterior, l’atmosfera era tèrbola i poc clara.

El capvespre del dimecres 16 d’octubre vaig portar el meu petit joguet, el SeeStar 50, per que em fera unes fotos ben boniques de l’objecte celeste. Una tauleta del projector de transparències sense ús va servir per improvisar una plataforma d’observació ben estable.

Mentre els estudiants de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València preparaven les càmeres i prismàtics per veure altra vegada el cometa, el meu telescopi i jo ens acomodàvem en un racó de la terrassa que no molestara a l’observació dels altres.

Però com que el cel era tan boirós a causa del fum i de la contaminació dels cotxes de l’autovia, els intents de fotografiar-los van ser infructuosos. El cometa es resistia a eixir en les pantalles de les càmeres i mòbils i pels prismàtics com el dia anterior.

Mentre es feia més fosc i com que el meu petit telescopi encara no podia encarar-se cap al cometa per falta d’estrelles guia, vaig decidir fotografiar la Lluna, que ben bella eixia sobre Burjassot. Els mars Serenitat, Tranquil·litat i Fertilitat eren ben visibles així com el gran cràter Tycho.

Avui teníem més marge fins a la posta del cometa ja que aquest s’havia desplaçat cap a l’est durant les 24 h passades. A partir de les 20:10, la foscor ja era suficient i les estrelles ja brillaven per tornar a tractar de trobar el cometa. I, després dels moviments d’ajust correctes i convenients, allí estava en el centre de la imatge de la tablet. Ara només calia fer diverses exposicions per destacar la cua. Amb un minut ja tenim la coma, amb 6 la cua. Amb aquest 6 minuts el nucli brillant del cometa ja eixia allargassat pel moviment propi del cometa cap a l’esquerra, cap a l’est allunyant-se del Sol. Els cometes quan es troben en la part de l’òrbita més pròxima al Sol, el periheli, es mouen molt de pressa, tal com descriu la segona llei de Kepler, o llei de les àrees.

Un processat lleuger posterior descobrirà una llarga cua que ocupa tota la diagonal de la imatge. I, des del nucli tot al llarg de la cua just per la meitat s’hi observa com un tall, una manca de lluminositat. Més tard em dirien que aquest és l’ombra que fa el nucli cometari sobre la cua. Sembla que la part oposada del nucli sobre la que incideix la llum del Sol no és excitada i no emet gas i, per tant és fosca.

Mentrestant els companys havien engegat el telescopi i miraven la Lluna, cada vegada més alta, el planeta Saturn i el cometa.

Un any més he col·laborat amb la Mostra art públic / universitat pública, una iniciativa de la Universitat de València que pretén dinamitzar els espais dels campus de Burjassot i de Blasco Ibáñez i transformar l’entorn universitari en un lloc d’intervenció artística obert a la societat. Per això, l’organització va seleccionar una sèrie de projectes artístics de caràcter efímer que reflexionen sobre l’aproximació de l’art contemporani a la ciència i a les ciències socials i humanes, assumint-les i convertint-les en detonadores d’altres sabers transversals descentralitzats.

La XXVII Mostra està impulsada per la Delegació d’Estudiants i organitzada pel Servei d’Informació i Dinamització d’Estudiants (Sedi), amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Societat.

A petició del Sedi, enguany també he ajudat a un dels artistes seleccionats a trobar els espais adequats per a realitzar la seua obra així com a assessorar-lo en tot allà que necessitara. De vegades la feina d’astrònom i divulgador té derivacions estranyes i felices.

I és que l’obra que presentà Fernando Martínez, “El que dura el dia”, té connotacions astronòmiques ben evidents ja que pretén congelar el pas del temps, l’efímer, just en dues dates astronòmiques assenyalades, el solstici d’estiu i l’equinocci de tardor. Amb una mena de caixa fosca, la llum del Sol durant aquests dies marca el camí del dia, cadascun d’aquests amb una geometria ben particular.

L’artista Fernando Martínez és doctor en Biotecnologia i Graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. La seua obra fusiona art i ciència, i convida a reflexionar sobre l’efímer, la mutabilitat i el pas del temps. El seu procés creatiu sorgeix d’assajos experimentals i materials vinculats a l’àmbit científic que resulta en una producció artística amb un marcat llenguatge pictòric.

La presentació de l’obra de Fernando, juntament amb la dels altres artistes es presentaren al Campus de Burjassot el passat divendres 4 d’octubre. La seua obra romandrà exposada al hall de la Facultat de Física fins a final del mes.

Fotos d’Enric Marco i de Fernando Martínez.

Divendres 10 de maig un flux de protons, electrons i ions solars, embolcallats per una bambolla magnètic impactà contra el camp magnètic i l’alta atmosfera terrestre. Uns hores abans l’enorme regió activa solar AR3664 havia sofert diverses reestructuracions dels seus tubs de flux magnètic i com a resultat, milions de tones de plasma en forma d’ejecció de massa coronal eixiren llençats a l’espai.

La Terra, en aquest moment, estava en la línia de visió de la tempesta i, a la nit i matinada les partícules carregades solars xocaven, interaccionaven i excitaven les molècules atmosfèriques com el nitrogen i l’oxigen.

En principi no hi ha res d’especial en aquest fenomen ja que, amb el Sol prop del màxim d’activitat, s’envien sovint cap a nosaltres aquests andanades de material calent. Les partícules solars queden enganxades al camp magnètic terrestre a gran altitud respecte a la superfície terrestre i, conduïdes per aquest, impacten en les zones polars, tant del nord com del sud. Aquestes interaccions son les causants de les belles aurores boreals i australs. Escandinàvia, Rússia, Alaska, Canadà i Islàndia en el nord i l’Antàrtida en el sud són els llocs habituals on s’observen aquests fenòmens.

Tanmateix divendres a la nit la tempesta geomagnètica tenia categoria G5, la més intensa dels últims 20 anys, així que era de les grosses, com també ho era la taca que l’havia produïda, d’una grandària de 18 terres. Els electrons i protons solars desbordaren les línies magnètiques usuals i pogueren col·lisionar amb l’oxigen i nitrogen a latitud més baixes. Així és com tota Europa, Canàries i Amèrica del Nord fins a Mèxic van observar belles mostres de llum al cel, un fet del tot extraordinari.

Els colors observats depenen de les molècules implicades però també de l’altura. L’oxigen emet llum verda i roja a gran altura mentre que el nitrogen brilla blau i morat a menor altura com es pot veure en el diagrama adjunt.

Durant tota la nit del divendres s’anaven rebent per les xarxes socials imatges impactants des de tot el país, des del nord com Puigcerdà, Prades, Morella, València, fins al sud, Pedreguer, Ontinyent, Alcoi entre milers d’observacions.

Des del 2003 que no se n’havia vist cap aurora boreal tan al sud. Aquella vegada només l’amic Joanma Bullón la fotografià des d’Aras de los Olmos, en els Serrans. L’anterior aurora va ser l’anomenada aurora de la Guerra Civil observada el 25 de gener de 1938 a gran part del món i reportada a Tortosa i Gandia entre molts altres llocs.

Els físics solars i especialistes en oratge espacial han destacat que la gran regió activa AR3664 és similar a la gran regió activa que provocà la tempesta geomagnètica de Carrington el primer de setembre 1859. Les aurores s’observaren fins a Roma, Cuba o Colòmbia. A més aquella fulguració pertorbà les línies telegràfiques.

Sempre s’ha pensat que un esdeveniment similar podria pertorbar o alterar la tecnologia terrestre com ja passà amb les apagades de Montreal causades per les tempestes geomagnètiques de 1989. En la tempesta del cap de setmana sembla que no ha passat res greu llevat d’una notícia no confirmada sobre l’afectació dels satèl·lits Starlink. Això ens portaria a pensar que la societat moderna ha fet els deures front a l’arribada massiva de plasma solar o potser aquesta vegada hem tingut sort.

Jo, per desgràcia, no ho vaig veure. Estava amb un amic sota el cel ras mirant el Benicadell. L’Óssa Major cap al zenit, Sírius a l’oest, Hèrcules a l’est i el Lleó al sud, mentre la Lluna en forma de tall fi de meló buscava l’aixopluc darrere de l’horitzó.

Vídeo: Aurora boreal durant la nit del 10 a l’11 de maig de 2024 observada des de l’Observatori d’Aras de los Olmos (OAO) de la Universitat de València. Alícia Lozano, Vicent Peris, Òscar Brevià, Sergio Marín.

Enguany hem tornat a Expociència, la gran fira de ciència del Parc Científic de la Universitat de València. Cada grup d’investigació ha de fer l’esforç d’explicar d’una manera clara que és el que fa. Una manera de retornar a la societat tot allò que ens han donat. I un any més hem posat en marxa el nostre taller: ENLLUMENAR BÉ PER A VIURE MILLOR amb diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica.

Salvem la nit, el nostre grup de treball que estudia els problemes que causa l’enllumenat nocturn sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana, va presentar dues tasques relacionades amb la llum.

Al centre de la sala, amb una caixa de llums que consta de llums incandescent, fluorescent i LED es va fer una introducció sobre els diversos tipus d’enllumenat que s’han utilitzat històricament als carrers i a les cases així com els seus avantatges i problemes. Podíem distingir els diferents tipus de LED, amb temperatura de color des de 2700 (càlid) fins a 6500 K (molt fred), amb diferents impactes sobre el medi ambient i la salut humana. A més a més, amb l’ús d’un espectrògraf portàtil es va mesurar les diverses llums per determinar directament del contingut de llum blava de cadascuna d’elles i quines son les que menys afecten el medi ambient. En la nostra caixa és el més càlid, el de 2700 K, però se’n poden trobar també més càlids encara, de 2200 K o 1800

Enguany estrenàvem la nova activitat amb un petit poble, diverses llums càlides i fredes i un projector per fer les estrelles i la Via Làctia. Sense apantallament les estrelles desapareixien essent la làmpada freda la pitjor de totes. Però a més la llum incidia directament en les finestres de les cases simulant la intrusió lumínica. Un exemple pràctic que agradà als visitants.

A més de les dues tasques per explicar la contaminació lumínica amb llums reals també disposàvem de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres” que explica, amb ajuda d’infografies i textos literaris relacionats, la defensa del cel nocturn.

Una gran imatge nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda l’any 2011 des de l’Estació Espacial Internacional per l’astronauta Paolo Nespoli va permetre explicar com els llums de qualsevol instal·lació d’enllumenat, encara que siga petita, arriba ben lluny, fins i tot a l’espai.

Finalment s’oferia el còmic Il·lumina el teu rellotge, en diversos panells i codi QR per poder-se’ls baixar. Una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Calculem que unes 50 persones, adults i xiquets, passaren pel nostre taller durant les 4 hores que durà. Esperem haver despertat el seu esperit crític en qüestions d’enllumenat.

Imatges: Ángel Morales i Enric Marco.