Pols d'estels

Les nits es fan més llargues durant el mes de desembre però també més fredes. Això tan natural del fred no ho era tant fa uns dies. I això que finalment el 22 de desembre acabarà una tardor anormalment càlida i seca, sense pluges dignes d’aquest nom des de setembre i entrarem de ple en l’hivern.

Malgrat el fred i els núvols impertinents que senyoregen el cel sense compassió per als amants de les estrelles, aquests dies cal animar-se a admirar el cel nocturn. Desembre i també gener presenten les més belles constel·lacions del firmament, les més conegudes, les més fàcils de reconèixer. Només pondre’s el Sol i fer-se de nit podrem veure cap a l’est el gran rectangle del gegant caçador Orió, amb el seu cinturó triestel·lar característic. A la seua dreta, la V inclinada de la constel·lació de Taure, amb un estel rogenc en la punta inferior: Aldebaran. Al costat dret del toro trobarem una petita acumulació estel·lar, les Plèiades.

Com que tot caçador ha de tenir gossos de caça, als peus d’Orió podrem trobar-los formant uns grupets d’estels dèbils, Ca Major i Ca Menor, entre els quals destaca l’estel Sírius, la més brillant del cel nocturn.

Els planetes Júpiter i Saturn continuaran sent els reis de la nit. Saturn, tanmateix, ja al sud en fer-se de nit, es pondrà abans de la mitjanit.

Venus continuarà ben brillant al cel de la matinada. Mercuri, per contra, tornarà a veure’s cap a l’oest durant uns dies després de la posta de sol.

Cal destacar un fet extraordinari que ocorrerà la nit de l’11 al 12 de desembre. Serà quan l’asteroide (319) Leona eclipsarà durant uns 12 segons l’estrella Betelgeuse de la constel·lació d’Orió. L’observació acurada del fenomen pot ajudar a determinar la forma real de l’objecte celeste. D’això ja en parlaré més endavant però podeu obtenir més informació en aquest enllaç.

Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. Començarà llavors oficialment l’hivern.

Planetes

Júpiter continua sent el rei de les nits durant el mes de desembre. Visible durant tota la nit i ben brillant a la constel·lació d’Àries és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn, després de la Lluna. Una lluna creixent passarà a uns 2º pel nord del planeta la nit del 22 de desembre i permetrà, per si algú no el troba, assenyalar-lo de manera inequívoca.

El planeta dels anells, Saturn, situat a Aquari, es presenta aquest dies cap al sud en fer-se de nit i per tant, passada la mitjanit deixarà de veure’s en pondre’s. Una lluna en quart creixent s’hi situarà a uns 2º al sud la nit del 17 de desembre. D’aquesta manera serà fàcil trobar-lo al cel.

Venus continua embellint el cel de la matinada.  Mirant cap a l’est i unes dues hores abans de l’eixida del Sol el podrem veure ben alt al cel. Les matinades del 9 i 10 de desembre una lluna minvant se situarà prop del planeta per assenyalar-lo.

Mercuri

El planeta més esquiu ens tornarà a oferir els seus encants en veure’s per damunt de l’horitzó sud-oest. En ser Mercuri un planeta tan pròxim al Sol, des de la Terra sempre el veiem molt propet de la lluminària solar. Els millors moments d’observació son els dies en que s’assoleix la màxima separació del Sol, uns 27º. L’anomenada màxima elongació oriental del planeta ocorrerà el 4 de desembre i, per tant, durant aquest dies i els següents no heu de deixar passar l’oportunitat d’observar-lo.

Mercuri, amb una òrbita tan apegada al Sol, deixarà de veure’s ben ràpidament. A partir del 17 de desembre ja estarà tan pròxim al Sol que serà impossible la seua observació.

Pluges d’estels

El mes de desembre també és ric en pluja de meteors.

El màxim de la pluja de meteors Feonícids ocorre el 2 de desembre. Amb una activitat del 28 de novembre al 9 de desembre, la taxa d’objectes observables és variable amb un màxim de 7 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació del Fènix. L’objecte celeste responsable d’originar la pluja ha estat identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

El màxim de la pluja de meteors Púpids-Vèlids és el 7 de desembre. L’activitat de la pluja va del 30 de novembre al 15 de desembre, amb una taxa màxima observable de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela. L’objecte celeste responsable de la pluja no ha estat identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 7, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

El màxim de la pluja de meteors Gemínids és el 14 de desembre. Amb una activitat entre el 4 i el 17 de desembre, la taxa màxima observable de 120 meteors per hora la converteix en una de les més actives de l’any, junt als Perseids d’agost. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

El 23 de desembre serà el màxim de la pluja de meteors Úrsids. L’activitat de la pluja serà entre el 17 i el 26 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible des del vespre del 22 de desembre, sent el millor moment cap a l’alba del 23 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. El Sol se situarà en el punt més baix respecte a l’equador celeste. El solstici d’hivern serà a les 4:27 del 22 de desembre.

La Lluna
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de desembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.