Solstici d’hivern, Barcelona des del Maresme. Sebastià Giralt. 21 desembre 2013. CC BY-NC-SA 2.0
Avui la Terra, seguint el seu camí al voltant del Sol, a causa de la inclinació del seu eix, ha arribat al punt en que el Sol enllumena directament l’hemisferi sud però ho fa de forma molt inclinada al nord. Un fenomen que segur que haureu notat en veure com els raigs de llum del Sol s’endinsen cada vegada més dintre de casa, escalfant en allò possible la vostra llar. El Sol, ben baix al cel, sembla que fregue el cim de les muntanyes que teniu cap al sud.
Astronòmicament parlant, avui, dissabte 21 de desembre, a les 10:20, el Sol se situarà en el punt més baix respecte a l’equador celeste. Aquest serà el moment del solstici d’hivern, el dia més curt de l’any. Comença així oficialment l’hivern.
Inclinació dels raigs solars el dia del solstici d’hivern. Des d’un punt situat a l’hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.
Però com ho veiem des de la superfície de la Terra? Doncs el Sol, ben baix al cel, vist des del nostre país farà avui el camí més curt al cel (amb la durada diürna ben curta) i amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. Ho podem veure en el gràfic adjunt (a la dreta de l’esfera, arc roig de December solstice). El Sol eixirà avui en el punt situat al sud-est i es pondrà en el sud-oest i recorrerà un arc ben curt. Aquest minva de l’arc recorregut pel Sol no s’ha produït de sobte, sinó molt a poc a poc.
Esfera celeste. La meitat superior de l’esfera és el cel visible de dia sobre l’horitzó on se situa la figura. La part superior de la línia més rogenca December solstice és el camí que recorre avui de dia el Sol, dia del solstici d’hivern.
Des del solstici d’estiu, el 21 de juny passat, de manera aparent al cel, la nostra estrella ha anat disminuint la seua declinació, o angle de separació al pla de l’equador (equinox al dibuix), i ara ha arribat al seu mínim, a -23,5º, valor (sense el -) que coincideix amb la inclinació de l’eix de la Terra. Físicament, el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol, direcció dels raigs de llum solar. En conseqüència, tenim estacions perquè la Terra està inclinada.
Longitud del dia 21 de desembre de 2024, solstici d’hivern, a València. De timeanddate.com/sun/spain/valencia.
Com es veu en la taula anterior (punxeu per veure-ho més gran) el dia 21 de desembre de 2024, el Sol eixirà a les 8:18 i es pondrà a les 17:41 a la ciutat de València. Les hores de llum, entre eixida i posta del Sol, seran només de 9h 22 min i 55 segons a la ciutat de València.
Moneda de l’emperador Probe, als voltants de l’any 280, amb el Sol Invictus en una quadriga, amb la llegenda soli invicto, «al sol invicte». També es pot veure l’emperador (esquerra) portant una corona radiada, que també duu el déu (dreta).
El Sol està esmorteït, mig mort, però a partir de demà tot canviarà. La davallada del Sol al cel s’atura avui mateix. A partir de demà el Sol començarà a eixir des d’un punt situat cada vegada més cap a l’est i es pondrà en un punt cada vegada més cap a l’oest, recorrent cada vegada un camí més llarg al cel i amb l’augment de les hores de llum. Així que avui és el renaixement del Sol, el Sol Invictus, És per això que els romans celebraven a partir del 22 de desembre la festa del Natalis Solis Invictio Festa del Sol Invicte. S’encenien fogueres i torxes cerimonials i a l’alba, després d’una nit en vetla, la gent esperava el naixement del disc solar.
És el anunci que en només 89 dies arribarà la primavera.
Sol en llum visible. Primer de desembre 2024, 11:10. Enric Marco. SeeStar.
El darrer mes de l’any finalment ha arribat amb una millora de l’oratge i la presència de les constel·lacions més esperades de l’any, Orió i la seua saga, Taure, Can Major i Menor… Tanmateix encara sota el dol col·lectiu pels 222 morts de la gota freda al País Valencià, moltes d’elles evitables amb una bona gestió de l’emergència. El canvi climàtic, amb una presència major de fenòmens extrems, al costat d’un comandament de la crisi nul ha estat la combinació perfecta per a la major de les catàstrofes mediambientals del nostre país.
Aquest desembre la presència de tres planetes en el cel vespertí ens alegrarà una mica les nits mentre que algunes pluges d’estels importants seran visibles al llarg del mes. Finalment la tardor acabarà el 21 de desembre per deixar pas a l’hivern.
Júpiter, Saturn i Venus en el cel del primer de desembre 2024 a les 19:00 h. Stellarium.
Planetes
Com ja sabem, Mercuri és un planeta molt esquiu que es deixa veure poc i sempre ben prop del Sol. A primer de mes ja no serà possible veure’l al capvespre ja que s’ha anat acostant a l’astre rei. El dia 6 Mercuri se situarà en conjunció solar inferior, just en direcció solar, marcant la fi de la seua aparició vespertina, per a passar a ser un objecte matutí.
A partir d’aquest dia s’anirà allunyant a poc a poc del Sol movent dia a dia cap a l’oest, eixint uns minuts abans de l’alba.
El 23 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Sagitari, mentre que el 25 de desembre arribarà a la seua major elongació a l’oest. Mercuri aconseguirà llavors la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.
Saturn i Venus en el capvespre del 24 de desembre de 2024 a les 19:00h. Stellarium.
Venus, per contra, continuarà brillant ben alt en l’horitzó sud-oest una hora després de la posta de Sol. De fet, és el primer objecte celeste que es veu, llevat de la Lluna, en fer-se fosc.
La nit del 4 de desembre la Lluna i el planeta es trobaran en conjunció (molt pròxims) amb la Lluna a 2° 15´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Sagitari.
El planeta Mart està augmentant de mica en mica la seua lluminositat en aproximant-se a la Terra ja que la pròxima oposició, quan el planeta, la Terra i el Sol s’alineen, serà el 16 de gener de 2025. El 18 de desembre la conjunció de la Lluna i Mart, amb la Lluna situada a només 0° 54′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Cancer, permetrà descobrir-lo fàcilment.
Júpiter ja està pràcticament en oposició en la constel·lació de Taure i per això brilla tant quan ix per l’est en pondre’s el Sol. El 7 de desembre el planeta es trobarà en oposició, alineat amb la Terra i el Sol; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 4,09 ua, uns 611 milions de quilòmetres, amb una magnitud visual de -2,8.
Mart i la Lluna en conjunció amb Júpiter la nit del 14 de desembre a les 21:00 h. Stellarium.
El 14 de desembre la Lluna i Júpiter estarà en conjunció, amb la Lluna a 5° 32′ al nord de Júpiter.
Finalment Saturn, situat en la constel·lació d’Aquari, es trobarà amb la Lluna la nit del 8 i del 9 de desembre. Passarà ben prop del planeta, a només 0° 18′.
Pluges d’estels
Desembre 02. Pluja de meteors Feonícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa d’observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Félix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.
Desembre 06. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 6 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela, amb coordenades. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 6, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.
Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.
Gèminids, la pluja d’estels de desembre.
Desembre 19. Pluja de meteors Leonis Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i el 4 de febrer, amb un màxim el 19 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Lleó Menor. L’objecte celeste responsable d’originar-la no està no ha sigut identificat.
Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.
Solstici d’hivern
La tardor en deixa el 21 de desembre. A les 10:20 serà el solstici d’hivern. Comença l’hivern.
Un any més he col·laborat amb la Mostra art públic / universitat pública, una iniciativa de la Universitat de València que pretén dinamitzar els espais dels campus de Burjassot i de Blasco Ibáñez i transformar l’entorn universitari en un lloc d’intervenció artística obert a la societat. Per això, l’organització va seleccionar una sèrie de projectes artístics de caràcter efímer que reflexionen sobre l’aproximació de l’art contemporani a la ciència i a les ciències socials i humanes, assumint-les i convertint-les en detonadores d’altres sabers transversals descentralitzats.
La XXVII Mostra està impulsada per la Delegació d’Estudiants i organitzada pel Servei d’Informació i Dinamització d’Estudiants (Sedi), amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Societat.
A petició del Sedi, enguany també he ajudat a un dels artistes seleccionats a trobar els espais adequats per a realitzar la seua obra així com a assessorar-lo en tot allà que necessitara. De vegades la feina d’astrònom i divulgador té derivacions estranyes i felices.
I és que l’obra que presentà Fernando Martínez, “El que dura el dia”, té connotacions astronòmiques ben evidents ja que pretén congelar el pas del temps, l’efímer, just en dues dates astronòmiques assenyalades, el solstici d’estiu i l’equinocci de tardor. Amb una mena de caixa fosca, la llum del Sol durant aquests dies marca el camí del dia, cadascun d’aquests amb una geometria ben particular.
L’artista Fernando Martínez és doctor en Biotecnologia i Graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. La seua obra fusiona art i ciència, i convida a reflexionar sobre l’efímer, la mutabilitat i el pas del temps. El seu procés creatiu sorgeix d’assajos experimentals i materials vinculats a l’àmbit científic que resulta en una producció artística amb un marcat llenguatge pictòric.
La presentació de l’obra de Fernando, juntament amb la dels altres artistes es presentaren al Campus de Burjassot el passat divendres 4 d’octubre. La seua obra romandrà exposada al hall de la Facultat de Física fins a final del mes.
I finalment arriba l’estiu. Acaba la primavera, seca però amb núvols sense pluja. Només aquests darrers dies hem tastat una pluja sense excessos només per aguantar una mica tot esperant l’aiguat de veritat. Els núvols persistents i la pols sahariana en suspensió han dificultat molt l’observació nocturna que ha batallat per veure algun objecte interessant entre boires. Aquests darrers dies sembla que les calorades ja han arribat avisant de la imminència de la temporada estiuenca. Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença en uns dies, el 20 de juny.
L’estiu comença ara per un pur atzar geomètric. L’òrbita de la Terra al voltant del Sol, corba que s’anomena eclíptica no és paral·lela a l’equador de la Terra. L’equador del nostre planeta està, de fet, inclinat uns 27,4º respecte a l’eclíptica, i, a causa d’aquest fet, al llarg de l’any la llum del Sol cau amb distinta inclinació sobre la superfície terrestre. I el dia 20 a les 22:40 el Sol assolirà la màxima separació de l’equador celeste o pla equatorial. Com a conseqüència, a migdia de l’endemà 21 de juny l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada. Serà el moment del solstici d’estiu, i el primer dia de l’estiu.
Posició de l’hemisferi nord de la Terra i Inclinació dels raigs solars per a la latitud de 40º (aprox. Castelló de la Plana) el 21 de juny. Nebraska Astronomy Applet Project.
Vist el moviment del Sol al llarg de l’any des d’un Terra estàtica notarem que el Sol puja i baixa. A l’hivern, per exemple, els rajos del Sol entren ben endins de les nostres llars, fet que indica que l’astre rei es troba ben baix i prop de l’horitzó. A l’estiu, per contra, la llum solar només entra per la finestra i baixant una mica la persiana és suficient per evitar el calor.
Moviment del Sol al llarg de l’any considerant la Terra estàtica.
I si ara recordem que la Terra gira sobre el seu eix en 24 hores,aquesta arribada al cim de la posició solar donarà com a resultat que l’arc recorregut durant les hores diürnes pel Sol al cel serà el més gran de l’any, com pot veure’s en la figura adjunta. Avui serà, per tant, el dia més llarg de l’any.
Esfera celeste. June solstice és el camí que recorre avui el Sol, dia del Solstici d’estiu.
El solstici d’estiu assenyala el dia en el Sol es troba més alt al cel. Les hores de llum són les més llargues de l’any i la nit és la més curta. A partir d’avui el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues.
Aquests festes de la natura estaven sempre associades a alguna divinitat. Ja des d’època grega i romana, en aquesta diada era costum encendre grans pires per, d’una banda, ajudar al Sol que ja començava a perdre vigor i de l’altra a purificar totes les persones i camps. L’Església va cristianitzar la festa pagana associant-la a Sant Joan, que segons l’evangeli de Lluc va nàixer sis mesos abans que Jesús. Per aquesta raó la festa grossa d’entrada en l’estiu és la Nit de Sant Joan, desplaçada del dia exacte del Solstici per remodelacions modernes del calendari. I, per això mateix, no, la nit de Sant Joan no és la més curta de l’any.
Imatge de capçalera: Rellotge de sol de Santa Maria degli Angeli en Roma: Solstici d’estiu del 21 juny 2013. Wikipedia Commons.
Enfilem el darrer mes de la primavera i els primers dies de l’estiu. Sense pluja per ací, llevat d’unes minses gotes que han mullat el carrer, els núvols persistents no ens deixen veure el cel nocturn. Així que tenim de tot el pitjor, sense pluja i sense estrelles a la nit. I tot esperant si torna l’aurora boreal ara que la gran regió activa solar AR3664 ha sobreviscut a la rotació del Sol i torna a ser visible al disc solar.
Respecte a l’observació dels planetes en aquest mes poca cosa podrem veure en la primera part de la nit. Tots els planetes continuen a la dreta del Sol i, per tant, només seran visibles abans de l’alba. Només Mercuri guaitarà per l’horitzó oest els últims dies del mes.
La primavera acabarà el 20 de juny. Serà el dia del solstici d’estiu. Benvingut estiu.
Planetes
L’observació dels planetes serà difícil durant el mes ja que només hi seran visibles en les últimes hores de la nit, poc abans de l’alba, mirant cap a l’est. Formaran un alineament d’objectes, des del més separat del Sol, Saturn, cap a l’oest, fins a Venus i Mercuri molt prop del Sol i de l’horitzó.
Alineament dels planetes la matinada del 24 de juny 2024, 6:00 h. Venus i Mercuri ja han passat per darrere del Sol i son ara vespertins. Wikipedia.
Saturn, el més separat de l’horitzó en les hores anteriors a l’eixida del Sol, apareixerà per l’est a partir de les 3 de la matinada els primers dies del mes i a les 2 a mitjan mes. Serà durant les últimes nits de juny quan el podrem veure més aviat, cap a la 1:30 de la matinada. Per tant, durant juliol i agost Saturn serà visible abans de la mitjanit. La matinada del 27 de juny una Lluna minvant s’acostarà al planeta, cosa que permetrà fer-los una bonica foto eixint tots junts per la mar cap a les 1:30.
Saturn ix amb una Lluna minvant per l’est la matinada del 27 de juny 2024 a la 1:30 h. Wikipedia.
Els altres planetes Júpiter, Venus i Mercuri es troben molt prop de l’horitzó est i seran molt difícils de veure enmig de la llüissor solar. Els primers dies del mes, els 4 i 5 de juny, Júpiter i Mercuri estaran molt prop però només amb sort podreu admirar-los. Però passats els dies Júpiter s’anirà separant del Sol i cada vegada serà més fàcil veure’l. Al final del mes serà el rei del cel de la matinada.
Entre mig d’aquests dos, Mart serà visitat per la Lluna minvant la nit del 2 al 3 de juny.
Conjunció de Mart amb la Lluna. 3 juny 2024, 6:00. Wikipedia.
El dia 4 de juny Venus se situarà en el punt de conjunció superior solar, és a dir, amb la Terra, el Sol i Venus alineats. Aquell dia el planeta passarà per darrere de la nostra estrella a només 0° 03´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,74 ua. Venus deixarà llavors de ser un objecte matutí per ser-ne un vespertí. Però no se separarà encara prou del Sol per deixar-se veure durant el mes de juny al capvespre.
Finalment el 14 de juny Mercuri també passarà per darrere del Sol i es trobarà en conjunció superior solar. Mercuri passarà a només 0° 56´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,32 ua. Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a ser-ne un vespertí. El planeta sí que es deixarà veure breument els darrers capvespres del mes si mirem cap a l’oest després de la posta de Sol.
El planeta Mercuri es deixa veure breument al capvespre els darrers dies de juny. 30 juny 2024 22:00. Wikipedia.
Pluges d’estels
A més tindrem diverses dues pluges d’estels, els Boòtids i els Ariètids.
La pluja d’estels dels Ariètids assolirà el màxim el 10 de juny. Amb una activitat des del 22 de maig al 2 de juliol, la seua taxa de meteors sol ser d’uns 50 meteors per hora. Com el seu nom indica, el radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Àries. La font de la pluja és desconeguda, però els científics creuen que està relacionada amb l’asteroide 1566 Ícar, tot i que l’òrbita pot correspondre també al cometa 96P/Machholz.
La pluja d’estels dels Boòtids assolirà el màxim del 27 de juny. Amb una activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, la taxa de meteors és molt variable. Normalment és molt feble, d’1 o 2 meteors per hora però de vegades s’han observat esclats ocasionals, com el darrer l’any 1998, quan la taxa va arribar a 100. El radiant es troba en la direcció de la constel·lació del Bover. El cos celeste responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke.
Solstici d’estiu
La primavera acaba el 20 juny a les 22: 40 quan el Sol, en el seu camí aparent sobre l’eclíptica, arribe al seu punt més alt al cel, a 27º 27′ per damunt de l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’estiu. Al migdia solar del 21 de juny el Sol assolirà uns 74º d’alçada a la Safor.
1.- Gemini North es troba a una altitud d’uns 4.200 metres a Maunakea, Hawaii. Les Cloud Cams nocturnes de Gemini North van poder capturar els extraordinaris fenòmens de llum que es veuen a la part dreta de la imatge. Presenta els fenòmens de llamps anomenats descàrregues super-atmosfèriques vermelles. Es distingeixen pel seu color i també per la direcció en què xoquen. Les llums vermelles i blaves baixen de 50 a 90 quilòmetres cap a la part superior de la coberta dels núvols. És extremadament difícil capturar aquests fenòmens amb la càmera i més encara des d’aquesta perspectiva única. Aquesta imatge va ser presa el 24 de juliol de 2017. Wikipedia Commons.
Finalment arriba l’hivern. Sembla que hem deixat les calorades estiuenques de les darreres setmanes i ja comença a fer fred. Ara, això sí, no plou enlloc del país. De manera que després d’una tardor seca, finalment, de manera oficial, posem punt i final a la tardor i entren a l’hivern.
Aquesta matinada a les 4:27 h del 22 de desembre ja haurem donat la benvinguda a l’hivern. Haurà estat el moment del solstici d’hivern. El Sol que, dia rere dia, ha anat assolint una altura cada vegada més baixa a migdia, amb un increment de la llargada de les ombres i amb l’entrada cada vegada més profunda de la llum solar en les nostres cases, ha arribat finalment al seu punt més baix al cel, a 23º 27′ per sota de l’equador celeste.
Per contra, avui, el Sol es veurà a la màxima altura a l’hemisferi sud. Allí comença l’estiu austral. A Austràlia o Argentina ja van a la platja i Nadal i Any Nou se celebra en manega curta.
Posició de l’hemisferi nord de la Terra i inclinació dels raigs solars per a la latitud de 40º (aprox. Castelló de la Plana) avui el 22 de desembre. Nebraska Astronomy Applet Project.
Avui el Sol, vist des de qualsevol indret del nostre país, fa un camí ben curt al cel, amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. L’eixida del Sol ocorre aquests dies molt prop del sud-est. Mentre van passant les hores, l’altura de l’astre va creixent fins assolir una alçada màxima de només uns 26,6º a migdia. Després davallarà per pondre’s prop del sud-oest. Un camí que, a València, fa en 9 h i 22 min. Avui, per tant, serà el dia més curt de l’any i la nit més llarga.
Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, el dia del solstici d’hivern, és el December solstice.
Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per aquest fet molts edificis antics van ser orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. La Seu de Palma és l’exemple més bonic i més nostrat. Allí podrem admirar aquests dies l’espectacle del calidoscopi de la Seu. I això és així ja que la catedral es va construir amb una azimut respecte al Nord de 120º de manera que es troba exactament orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.
Amb aquesta orientació el Sol, en eixir per l’horitzó, projecta els rajos que travessen simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular amb la posada en marxa d’un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de vermells tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.
El calidoscopi de la Seu de Palma observable al voltant del solstici d’hivern. Maria Victòria Secall.
Imatge: Postals d’hivern 19. Ferran Turmo Gort. Alàs de Balaguer. Gener 2008. CC BY-NC-SA 2.0 Deed
Aurora boreal capturada durant l’expedició Shelios 2023 des de Tasiusaq, Groenlàndia. Setembre 2023. F.F. Porredón. CC BY-NC 2.0 Deed.
Les nits es fan més llargues durant el mes de desembre però també més fredes. Això tan natural del fred no ho era tant fa uns dies. I això que finalment el 22 de desembre acabarà una tardor anormalment càlida i seca, sense pluges dignes d’aquest nom des de setembre i entrarem de ple en l’hivern.
Malgrat el fred i els núvols impertinents que senyoregen el cel sense compassió per als amants de les estrelles, aquests dies cal animar-se a admirar el cel nocturn. Desembre i també gener presenten les més belles constel·lacions del firmament, les més conegudes, les més fàcils de reconèixer. Només pondre’s el Sol i fer-se de nit podrem veure cap a l’est el gran rectangle del gegant caçador Orió, amb el seu cinturó triestel·lar característic. A la seua dreta, la V inclinada de la constel·lació de Taure, amb un estel rogenc en la punta inferior: Aldebaran. Al costat dret del toro trobarem una petita acumulació estel·lar, les Plèiades.
Constel·lació d’Orió, on es veu clarament l’estel Betelgeuse. Wikipedia Commons.
Com que tot caçador ha de tenir gossos de caça, als peus d’Orió podrem trobar-los formant uns grupets d’estels dèbils, Ca Major i Ca Menor, entre els quals destaca l’estel Sírius, la més brillant del cel nocturn.
Els planetes Júpiter i Saturn continuaran sent els reis de la nit. Saturn, tanmateix, ja al sud en fer-se de nit, es pondrà abans de la mitjanit.
Venus continuarà ben brillant al cel de la matinada. Mercuri, per contra, tornarà a veure’s cap a l’oest durant uns dies després de la posta de sol.
Cal destacar un fet extraordinari que ocorrerà la nit de l’11 al 12 de desembre. Serà quan l’asteroide (319) Leona eclipsarà durant uns 12 segons l’estrella Betelgeuse de la constel·lació d’Orió. L’observació acurada del fenomen pot ajudar a determinar la forma real de l’objecte celeste. D’això ja en parlaré més endavant però podeu obtenir més informació en aquest enllaç.
Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. Començarà llavors oficialment l’hivern.
Mapa de la zona de la península Ibèrica on serà possible observar l’eclipsi de Betelgeuse per l’asteroide (319) Leona. Starblink.org
Planetes
Júpiter continua sent el rei de les nits durant el mes de desembre. Visible durant tota la nit i ben brillant a la constel·lació d’Àries és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn, després de la Lluna. Una lluna creixent passarà a uns 2º pel nord del planeta la nit del 22 de desembre i permetrà, per si algú no el troba, assenyalar-lo de manera inequívoca.
El planeta dels anells, Saturn, situat a Aquari, es presenta aquest dies cap al sud en fer-se de nit i per tant, passada la mitjanit deixarà de veure’s en pondre’s. Una lluna en quart creixent s’hi situarà a uns 2º al sud la nit del 17 de desembre. D’aquesta manera serà fàcil trobar-lo al cel.
El planetes Júpiter i Saturn en el cel nocturn de l’11 de desembre de 2023 a les 18:30. Stellarium.
Venus continua embellint el cel de la matinada. Mirant cap a l’est i unes dues hores abans de l’eixida del Sol el podrem veure ben alt al cel. Les matinades del 9 i 10 de desembre una lluna minvant se situarà prop del planeta per assenyalar-lo.
Mercuri
El planeta més esquiu ens tornarà a oferir els seus encants en veure’s per damunt de l’horitzó sud-oest. En ser Mercuri un planeta tan pròxim al Sol, des de la Terra sempre el veiem molt propet de la lluminària solar. Els millors moments d’observació son els dies en que s’assoleix la màxima separació del Sol, uns 27º. L’anomenada màxima elongació oriental del planeta ocorrerà el 4 de desembre i, per tant, durant aquest dies i els següents no heu de deixar passar l’oportunitat d’observar-lo.
Mercuri, amb una òrbita tan apegada al Sol, deixarà de veure’s ben ràpidament. A partir del 17 de desembre ja estarà tan pròxim al Sol que serà impossible la seua observació.
El planeta Mercuri durant el capvespre del 4 de desembre a les 18:00. S’ha dibuixat un tros de l’òrbita que segueix el planeta al voltant del Sol. Stellarium.
Pluges d’estels
El mes de desembre també és ric en pluja de meteors.
El màxim de la pluja de meteors Feonícids ocorre el 2 de desembre. Amb una activitat del 28 de novembre al 9 de desembre, la taxa d’objectes observables és variable amb un màxim de 7 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació del Fènix. L’objecte celeste responsable d’originar la pluja ha estat identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.
El màxim de la pluja de meteors Púpids-Vèlids és el 7 de desembre. L’activitat de la pluja va del 30 de novembre al 15 de desembre, amb una taxa màxima observable de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela. L’objecte celeste responsable de la pluja no ha estat identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 7, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.
El màxim de la pluja de meteors Gemínids és el 14 de desembre. Amb una activitat entre el 4 i el 17 de desembre, la taxa màxima observable de 120 meteors per hora la converteix en una de les més actives de l’any, junt als Perseids d’agost. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.
Bòlid de la pluja dels Geminid.NASA/George Varros. Wikipèdia Commons.
El 23 de desembre serà el màxim de la pluja de meteors Úrsids. L’activitat de la pluja serà entre el 17 i el 26 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible des del vespre del 22 de desembre, sent el millor moment cap a l’alba del 23 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.
Solstici d’hivern
Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. El Sol se situarà en el punt més baix respecte a l’equador celeste. El solstici d’hivern serà a les 4:27 del 22 de desembre.
La Lluna
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:
I finalment arriba l’estiu. Després d’aquesta primavera atípica, amb calorades primerenques per acabar amb dies de pluges intenses ben prop de l’estiu, la nostra estació comença amb calor intensa. Ja hem gaudit de dies ultrapassant els 30 graus i algunes nits tropicals han entrat en escena. Fenòmens que abans només passaven en ple estiu. És innegable que la causa és el canvi climàtic que eixampla els dies de l’estiu meteorològic i n’acurta els d’hivern.Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny.
L’estiu comença ara per un pur atzar geomètric. L’òrbita de la Terra al voltant del Sol, corba que s’anomena eclíptica no és paral·lela a l’equador de la Terra. L’equador del nostre planeta està, de fet, inclinat uns 27,4º respecte a l’eclíptica, i, a causa d’aquest fet, al llarg de l’any la llum del Sol cau amb distinta inclinació sobre la superfície de la Terra. I avui a les 16:58 el Sol assolirà la màxima separació de l’equador celeste o pla equatorial. Com a conseqüència, a migdia d’avui l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada. Serà el moment del solstici d’estiu, i el primer dia de l’estiu.
Posició de l’hemisferi nord de la Terra i Inclinació dels raigs solars per a la latitud de 40º (aprox. Castelló de la Plana) avui el 21 de juny. Nebraska Astronomy Applet Project.
Vist el moviment del Sol al llarg de l’any des d’un Terra estàtica notarem que el Sol puja i baixa. A l’hivern, per exemple, els rajos del Sol entren ben endins de les nostres llars, fet que indica que l’astre rei es troba ben baix i prop de l’horitzó. A l’estiu, per contra, la llum solar només entra per la finestra i baixant una mica la persiana és suficient per evitar el calor.
Moviment del Sol al llarg de l’any considerant la Terra estàtica.
I si ara recordem que la Terra gira sobre el seu eix en 24 hores,aquesta arribada al cim de la posició solar donarà com a resultat que l’arc recorregut durant les hores diürnes pel Sol al cel serà el més gran de l’any, com pot veure’s en la figura adjunta. Avui serà, per tant, el dia més llarg de l’any.
Esfera celeste. June solstice és el camí que recorre avui el Sol, dia del Solstici d’estiu.
El solstici d’estiu assenyala el dia en el Sol es troba més alt al cel. Les hores de llum són les més llargues de l’any i la nit és la més curta. A partir d’avui el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues.
Aquests festes de la natura estaven sempre associades a alguna divinitat. Ja des d’època grega i romana, en aquesta diada era costum encendre grans pires per, d’una banda, ajudar al Sol que ja començava a perdre vigor i de l’altra a purificar totes les persones i camps. L’Església va cristianitzar la festa pagana associant-la a Sant Joan, que segons l’evangeli de Lluc va nàixer sis mesos abans que Jesús. Per aquesta raó la festa grossa d’entrada en l’estiu és la Nit de Sant Joan, desplaçada del dia exacte del Solstici per remodelacions modernes del calendari. I, per això mateix, no, la nit de Sant Joan no és la més curta de l’any.
Imatge de capçalera: Summer Flowers (1903). John William Godward (1861–1922) Oil on canvas, 45.1 x 41 cm. Private collection. Wikimedia Commons.
El mes de juny comença malament ja que el cel no ens ha donat treva. Aquests darreres dies només ens han ofert cels lleganyosos, en els que els núvols alts dominen les altures i no ens deixen veure l’univers. Massa vegades també han aparegut tempestes, núvols grossos que presagien una nit de trons i de terror. Ja sabeu que en el meu petit país la pluja no sap ploure.
Quan escampe la boira i la mala maror tornarem a veure les estrelles. Mentrestant Venus, la bella, continua brillant ben alt en el capvespre valencià.
Planetes
El planeta Mercuri és actualment un planeta matutí. Caldrà aixecar-se ben d’hora per veure’l ben petit ben prop de l’horitzó una hora abans de l’eixida del Sol. El primer dia de juny serà quan podrem veure el planeta a la màxima altura en el cel matutí. Aprofiteu, doncs, aquests primers dies del mes per trobar-lo. El 4 de juny, Mercuri en veurà en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.
Finalment la nit del 16 juny, es produirà una conjunció de Lluna i Mercuri, passant la Lluna a 4° 18´ al nord de Mercuri. Bon moment per trobar-lo al cel amb l’ajuda de la Lluna.
El planeta Saturn es visible a la matinada mirant cap a l’est. A final de mes eixirà per damunt de l’horitzó després de la una. Per tant, el seu bell anell ens alegrarà les nits de l’estiu que ja s’acosta. La nit del 9 juny, la Lluna passarà només a 2° 58´ al sud de Saturn. Bon moment per trobar-lo.
Conjunció del planeta Mart amb el cúmul obert del Pesebre en Càncer. 2 de juny 2023 a les 23:00 h. Stellarium.
El planeta Mart es troba actualment molt lluny de la Terra de manera que amb el telescopi se’n poden veure ben pocs detalls. Tanmateix el seu color rogenc el delata. Aquest mes ens oferirà una bona oportunitat per aconseguir una bona imatge astronòmica ja que la nit del 2 al 3 de juny, al voltant de la mitjanit, el planeta travessarà el cúmul del Pesebre, també conegut per M44, situat enmig de la constel·lació de Càncer. Mart passarà a només 10,4 minuts d’arc del centre del cúmul. El fenomen només serà visible de les 22:00 del 2 juny fins al 00:30. del 3 juliol, ja que més tard Mart i el cúmul es ponen per l’oest.
El planeta Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel, llevat del Sol i la Lluna. Encara es troba bastant alt al cel del capvespre. La nit del 4 de juny Venus es trobarà en dicotomia. el planeta estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada. I com li passà a Venus fa uns dies, la nit del 14 de juny Venus farà un acostament al cúmul obert M44, passant a només 47,9 minuts d’arc d’aquest, enla constel·lació de Càncer. Bon moment fotogràfic.
Aquest nit del 4 de juny, serà el moment de màxima elongació oriental del planeta. Venus aconseguirà la seua major separació del Sol en la seua aparició vespertina.
Triple conjunció de Mart, Venus i la Lluna en el capvespre del 21 de juny del 2023 a les 22:30 h Stellarium.
Pluja d’estels
Màxim 11 juny. Pluja de meteors Ariètids. Activitat entre el 14 d’abril al 24 de juny, amb un màxim el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment serà l’alba del dia 11, però estarà molt prop de l’horitzó, cap a la part nord-est de l’esfera celeste .
Màxim 27 juny. Pluja de meteors Boòtids de juny. Activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, amb un màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà després del vespre del 27, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Solstici d’estiu
Finalment el 21 juny a les 15:57 el Sol se situarà en el punt més al cel, a 23º 27′ per damunt de l’equador celeste, és a dir a uns 72º d’altura en les nostres latituds. Serà el moment del solstici d’estiu. La primavera acaba i torna l’estiu.
Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.
Imatges:
1. Es prepara una nit tempesta sobre l’Aula d’Astronomia. 12 de maig 2023. Enric Marco.
2.- Conjunció del planeta Mart amb el cúmul obert del Pesebre en Càncer. 2 de juny 2023 a les 23:00 h. Stellarium.
3.- Triple conjunció de Mart, Venus i la Lluna en el capvespre del 21 de juny del 2023 a les 22:30 h Stellarium.
Avui la Terra, seguint el seu camí al voltant del Sol, ha arribat al punt en que el Sol enllumena directament l’hemisferi sud però ho fa de forma molt inclinada al nord. Un fenomen que segur que haureu notat en veure com els raigs de llum del Sol s’endinsen cada vegada més dintre de casa, escalfant en allò possible la vostra llar. El Sol, ben baix al cel, sembla que fregue el cim de les muntanyes de l’Ombria, les muntanyes que teniu cap al sud. I avui, dimecres 21 de desembre, a les 22:48, arribarà la davallada màxima del Sol al cel. Serà el moment del solstici d’hivern, el dia més curt de l’any. Comença l’hivern.
Inclinació dels raigs solars el dia del solstici d’hivern. Des d’un punt situat a l’hemisferi nord, el Sol es veu molt baix aquests dies.
Però com ho veiem des de la superfície de la Terra? Doncs el Sol, ben baix al cel, vist des del nostre país farà avui el camí més curt al cel (amb la durada diürna ben curta) i amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. Ho podem veure en el gràfic adjunt (a la dreta de l’esfera, arc roig de December solstice). El Sol eixirà avui en el punt situat al sud-est i es pondrà en el sud-oest i recorrerà un arc ben curt. Aquest minva de l’arc recorregut pel Sol no s’ha produït de sobte, sinó molt a poc a poc.
Esfera celeste. La meitat superior de l’esfera és el cel visible de dia sobre l’horitzó on se situa la figura. La part superior de la línia més rogenca December solstice és el camí que recorre avui de dia el Sol, dia del solstici d’hivern.
Des del solstici d’estiu, el 21 de juny passat, de manera aparent al cel, la nostra estrella ha anat disminuint la seua declinació, o angle de separació al pla de l’equador (equinox al dibuix), i ara ha arribat al seu mínim, a -23,5º, valor (sense el -) que coincideix amb la inclinació de l’eix de la Terra. Físicament, el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol, direcció dels raigs de llum solar. En conseqüència, tenim estacions perquè la Terra està inclinada.
Comença, per tant l’hivern, i tot de fenòmens curiosos ocorren aquests dies. El primer, com ja l’hem dit abans, està relacionat amb la durada del dia 21 de desembre. Com que el recorregut del Sol al cel és ben curt, la durada del dia serà la més curta de l’any. A València, per exemple, les hores de llum seran només 9 h i 23 minuts.
Una segona, esperançadora, és que aquesta davallada del Sol al cel s’atura avui mateix. A partir de demà el Sol començarà a eixir des d’un punt situat cada vegada més cap a l’est i es podrà en un punt cada vegada més cap a l’oest, recorrent cada vegada més un camí més llarg al cel i amb l’augment de les hores de llum. Així que avui és el renaixement del Sol, elSol invictus, És per això que els romans celebraven a partir del 22 de desembre la festa del Natalis Solis Invictio Festa del Sol Invicte. S’encenien fogueres i torxes cerimonials i a l’alba, després d’una nit en vetla, la gent esperava el naixement del disc solar.
L’hivern comença avui però la pujada progressiva del Sol a partir d’ara ens recorda que la primavera ja dona senyals de vida. Així com després de la tempesta, el primer raig de sol ens confirma que la calma arribarà finalment.
Imatge:
MikoFox ⌘ Fotografia. Sortida del sol del solstici d’hivern a les 10:31. El dia més curt al Big Fox Lake, Yukon. 21 desembre 2017. (CC BY-NC-SA 2.0)
El darrer més de la tardor comença amb una baixada important de les temperatures juntament amb passos constants de fronts de núvols. Tot això ens fa difícil l’observació del cel nocturn.
I és una llàstima ja que el firmament presentarà aquest mes un espectacle d’allò més divers i interessant.
Primerament, els planetes continuen presents al cel. Els gegants Júpiter i Saturn hi continuen però ja s’aboquen cap a l’oest les primeres hores de la nit. A poc a poc els perdrem a partir del final del mes de desembre.
Panorama del cel nocturn del 28 desembre 2022 a les 18:30. De dreta a esquerra es veu Venus, Mercuri, Saturn, la Lluna, Júpiter i Mart. Stellarium.
Venus i Mercuri ja són visibles cap al sud-oest poc després de la posta del Sol. Estaran molt prop de l’horitzó, així que caldrà buscar indrets amb l’horitzó oest lliure d’obstacles. Al voltant del dia de Nadal seran ben observables. El 29 de desembre Venus i Mercuri estaran en conjunció a només 1° 24´ entre ells.
Cel nocturn del 25 desembre 2022 a les 18:30 cap al sud-oest. Venus, Mercuri i Saturn. Stellarium.
El protagonista del cel és ara mateix el planeta Mart que brilla intensament al cel de l’est poc després de la posta del Sol. El 8 de desembre el planeta estarà en oposició, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol, amb la Terra al mig. Al mateix temps també estarà en el perigeu de la seua òrbita respecte al Sol. Per tot això serà el moment de la màxima aproximació a la Terra.
Ocultació de Mart per la Lluna
Entrada de Mart a les 6.22:48 del 8 de desembre 2022. Els punts brillants xicotets són Deimos i Fotos. El punt brillant gros és una estrela.
Mart es trobarà en oposició just el 8 de novembre i, per això, actualment és molt brillant. Mart estarà alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra.
Encara que la conjunció entre els dos astres serà visible des de tot l’hemisferi nocturn de la Terra, l’eclipsi només serà observable des d’Amèrica del Nord, Groenlàndia i Europa Occidental.
Per observar el fenomen seria interessant fer servir un telescopi amb una focal llarga ja que Mart té una mida angular petita en comparació amb la Lluna. Amb teleobjectiu o prismàtics només veurem Mart com un punt vermell brillant. L’ocultació també necessita focals molt llargues per obtenir una bona fotografia. No obstant això, la Lluna estarà en fase de plena i, per això, la diferència de brillantor entre ella i Mart serà molt gran. Si volem fotografiar bé Mart, la Lluna quedarà sobreexposada. Per treure els dos ben exposats, necessitarem una càmera amb un alt rang dinàmic o bé fer múltiples exposicions i combinar després les imatges.
Entrada de Mart. 8 desembre 2022 a les 06:22:48. Per a la Safor. Stellarium.
Eixida de Mart a les 7:7.45 del 8 de desembre 2022.
Durant l’ocultació la Lluna estarà molt prop de l’horitzó oest. Per a observar el succés no hem de tindre obstacles cap a l’Oest. Per a la Safor, els valors aproximats del moment d’entrada i eixida de Mart i altura de la Lluna durant l’eclipsi marcià són:
Eixida de Mart el 8 desembre 2022 a les 07:08:18. Per a la Safor. Stellarium.
Pluja d’estels
Desembre també presenta dues pluges d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.
7 desembre. Pluja de meteors Púpids – Vèlids. Activitat entre el primer i el 15 de desembre, amb màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà d’almenys de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Vela. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. La llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.
Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i al 17 de desembre, amb un màxim en la matinada del 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’asteroide (3200) Phaethon és el responsable d’aquesta pluja. El millor moment serà durant la matinada i vespre del 14 de desembre, malgrat la lluentor de la Lluna, potser pot veure algunes fugaces molt brillants, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Pluja de meteors Leònids Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i 4 de febrer, amb un màxim el 20 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Leo Menor. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 20 de desembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i el 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. El cometa 8P / Turttle és l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.
Solstici d’hivern
El 21 desembre a les 22:48 el Sol assolirà el seu punt més baix respecte a l’equador celeste. Per tant, el camí al cel i la durada del dia el 21 i 22 de desembre seran els més curts de l’any. Serà el moment del solstici d’hivern. El final de la tardor i el començament de l’hivern.
Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.
La revetlla de Sant Joan és una nit molt màgica i se sol dir que és la nit més curta de l’any. Però tot i que és una creença força estesa, no és veritat que sigui la més curta, perquè la nit més curta és la del solstici d’estiu. La d’enguany ha estat la del 21 de juny. En canvi, la nit de Sant Joan serà una mica més llarga, si bé tan sols uns pocs segons.
Què és el solstici d’estiu?
Tot i que ja fa dies que els termòmetres toquen sostre, l’estiu tot just acaba de començar. Tal com explica l’astrònom Enric Marco, el solstici d’estiu marca el començament de l’estiu astronòmic i és el moment en què el Sol arriba a la seva màxima elevació sobre l’equador terrestre. Això vol dir que la nit més curta d’aquest 2022 ha estat la del dia 21, i no serà pas la de Sant Joan.
De totes maneres, la diferència és molt minsa. Prenent com a exemple Barcelona, entre la nit del solstici d’estiu i la nit de Sant Joan hi ha solament vuit segons de diferència.
Variació de la nit a Barcelona entre el 21 i el 23 de juny 2022.
“Com que el Sol es troba molt alt al cel, vist des del nostre país, aquests dies el Sol eixirà pel nord-est i es pondrà pel nord-oest, les posicions més separades de l’any”, explica Marco. Per això, durant aquesta època de l’any les nits són tan curtes. De fet, ara podem gaudir de més de quinze hores de llum. Si ens fixem en València, el dia del solstici d’estiu hi ha cinc hores i trenta-cinc minuts més de Sol que no pas en el solstici d’hivern.
Vist des del nostre país, el Sol es troba molt alt al cel.
“Solstici vol dir ‘Sol aturat’ en llatí. Ara el Sol és en el punt més alt i, com que li ha costat molt de pujar, també li costarà de baixar”, diu Marco. D’aquesta manera, durant unes setmanes, el Sol estarà més o menys a la mateixa altura i la diferència de durada entre unes nits i unes altres serà molt poca i dependrà de pocs segons. Enguany, l’estiu durarà noranta-tres dies, fins el 23 de setembre, dia en què arribarem a l’equinocci de tardor.
Sempre és el mateix dia?
El solstici sempre és el 21 de juny, tot i que pot haver-hi petites variacions: “Fa dos anys, per exemple, va ser el 20 de juny a les 23.00, però pràcticament sempre és el mateix dia”, explica Marco.
Per què hi ha aquesta creença?
“Encara que és més bonic, simbòlicament, dir que la nit de Sant Joan és la més curta de l’any, no és cert.” Marco creu que un dels motius que han fet proliferar aquesta creença és la importància que tenen en el calendari agrícola i tradicional les festes vinculades al solstici. De fet, moltes civilitzacions celebren aquests dies amb festes relacionades amb el foc: “Al nostre país en tenim moltes, des de les falles d’Isil o les Fogueres d’Alacant fins a la Flama del Canigó”.
L’església també hi ha tingut un rol important. Hi ha moltes festes paganes relacionades amb l’agricultura que, amb l’arribada de l’església, van quedar absorbides pel cristianisme: “Són festes antiquíssimes, d’origen pagà, però amb l’arribada del cristianisme, l’església se les va fer seves” D’aquesta manera, el dia del renaixement de la llum, que és el solstici d’hivern, era el dia del naixement de Crist, “i al seu cosí Sant Joan Baptista, com que havia nascut sis mesos abans, li va tocar el solstici d’estiu”, explica Marco. “La nit de Sant Joan és una festa cultural que l’església ha intentat de relacionar amb el solstici, però això no té cap base astronòmica”, conclou.
Precisament, per aquesta relació entre les festes tradicionals de culte al Sol de tot el món i el solstici d’estiu, l’any 2019 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 21 de juny com el Dia Internacional de la Celebració del Solstici en les seves diferents manifestacions, una proposta que va començar el govern de Bolívia.
Arriba finalment l’estiu astronòmic. Deixem enrere la primavera tot i que les temperatures ja fa dies que s’han enfilat ben amunt, batent records. Aquella primavera suau d’abans ja no hi és. Ara és tan curta que les onades de calor van començar en maig. Quan patim aquests episodis extrems, ara ja tan freqüents, no podem negar que el canvi climàtic ja el tenim ací.
Mentre tot això passa a aquest planeta malmés, la Terra continua el seu camí al voltant del Sol. La nit s’ha anat acurtant cada vegada més les darreres setmanes. A València el sol ix ara cap les 6:34 i es pon a les 21:32, unes 14:58 hores de llum. Així és que tot ens està anunciant l’arribada definitiva de l’estiu. Ja ha arribat el punt en què la Terra mostra l’hemisferi nord directament al Sol
Finalment avui 21 de juny a les 11:13, el Sol assolirà la màxima altura sobre l’equador celeste. D’aquesta manera, al nostre país, al migdia solar (cap a les 14:00 h), per exemple a una latitud de 40º nord com ara Castelló de la Plana, els rajos solars cauran amb una inclinació de 73,3º. Serà el solstici d’estiu, moment en què la primavera acabarà i l’estació estiuenca farà la seua entrada triomfal. Les ombres en aquesta hora seran les més curtes de l’any. Cap a les 14:00 hores local, (12:00 hora solar) fixem-nos en l’altura en què es troba el Sol i la petita ombra que fan els objectes dels voltants.
Alineament de l’hemisferi nord de la Terra amb el Sol i inclinació dels raigs solars per a la latitud 40º N (aprox. Castelló de la Plana) avui 21 de juny. Nebraska Astronomy Applet Project.
Com podem veure a la captura de pantalla de l’aplicació Basic Coordinates and Seasons del Nebraska Astronomy Applet Project, s’observa que avui és el dia en el qual la Terra presenta més directament l’hemisferi nord cap al Sol. Com a conseqüència, vist des de la superfície de la Terra, a una latitud com la nostra al voltant dels 40º de latitud Nord, els rajos del Sol estaran molt inclinats.
Què podem dir de la posició i el moviment del Sol al llarg del dia d’avui, dia del solstici d’estiu, i els següents, observant des de la superfície de la Terra?
Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste. Demà el Sol recorrerà el camí més llarg al cel, el camí del solstici (June solstice).
Primerament, com que el Sol es troba molt alt al cel, vist des del nostre país, aquests dies el Sol eixirà pel nord-est i es pondrà pel nord-oest, les posicions més separades de l’any (passant pel sud). Això implica que el recorregut per la volta celeste serà la més llarga possible amb la durada màxima d’hores de llum solar. Sí, avui tindrem les hores de llum més llargues de l’any i, en conseqüència, també la nit més curta. I no. La nit de Sant Joan no és la més curta de l’any. A partir d’avui la força del Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues, interés que encara perdura en les tradicions populars.
Conscient d’aquesta relació entre les festes tradicionals de culte al Sol d’arreu del món i el solstici d’estiu, el 2019 l’Assemblea General de les Nacions Unides declarà el 21 de juny com a Dia Internacional de la Celebració del Solstici en les seues diferents manifestacions, una proposta iniciada pel govern de Bolívia. El nostre país té una llarga llista de festes dedicades al solstici, des de les Fogueres d’Alacant, les fogueres a les platges, les Falles d’Isil, la baixada de la flama del Canigó… Totes elles festes relacionades amb el foc. El Sol avui arribarà al seu màxim i a partir de demà la durada del dia començarà a minvar.
Gaudiu la festa del solstici. Bon estiu.
Rellotge del Repoblament. Toni Pla i Joan Olivares. La ruta dels rellotges d’Otos. 12 de juny 2022. L’ombra del xiprer més alt ja ha arribat a la hipèrbola de l’estiu.
Imatges:
1.- Detall del rellotge del Repoblament. Toni Pla i Joan Olivares. La ruta dels rellotges d’Otos, la Vall d’Albaida. 12 de juny 2022. L’ombra del xiprer més alt ja ha arribat a la hipèrbola de l’estiu.
2.- Nebraska Astronomy Applet Project.
3.- Esfera Celeste
4.- Rellotge Repoblament. Toni Pla i Joan Olivares. 12 de juny 2022. L’ombra del xiprer més alt ja ha arribat a la hipèrbola de l’estiu.
El mes de juny comença amb unes calorades pròpies de la canícula de l’estiu. La calor extrema fora de temporada, les pluges fortes fora de temps, tot ens indica que l’oratge està desbocat i que el canvi climàtic avançat sense aturador. Però encara que la calor estiuenca ja ha arribat, el cel clar, lliure de núvols, no és encara present. Aquestes nits fosques, tot ple d’estrelles tan desitjades, es fan esperar. Aquests dies de lluna nova, sempre amb algun núvol al cel, no podem gaudir plenament del cel estrellat.
Respecte a quins objectes celestes veure, estem com estàvem els mesos passats. Tots els planetes s’han aliat per concentrar-se a la matinada. Només passades les dues de la matina podem començar a albirar Saturn per l’est i que serà visible dues hores abans ja a final del mes. El 18 i 19 de juny una lluna minvant s’hi situarà ben a prop i ens permetrà identificar-lo en la constel·lació de Capricorn.
Saturn i la Lluna el 19 de juny del 2022 a les 2 de la matinada. Stellarium.
Saturn romandrà tot l’estiu sobre aquesta constel·lació i, per tant, no s’elevarà massa i ens haurem de conformar a veure’l prop de l’horitzó sud. Això dificultarà l’observació astronòmica. Per altra banda, Saturn s’encamina cap al seu equinocci, moment en que l’equador saturnià i el pla de l’òrbita, l’eclíptica, coincideixen. Això farà que la inclinació dels anells no siga massa gran i no tan espectaculars com en altres anys.
Per contra, Júpiter, que eixirà més tard a la nit, a la 3 a principis de mes i a la 1 a finals, es troba situat a la constel·lació de Peixos que assolirà una major alçada a l’estiu per la qual cosa l’observació del planeta serà millor. La nit del 22 de juny, la Lluna en quart minvant, visitarà el planeta i, podrem conèixer fàcilment la seua posició al cel.
Tots els altres planetes s’hauran de veure a la matinada, prop de l’hora de l’eixida del Sol. Fins i tot Mercuri no es perdrà la cita planetària. La matinada del 17 de juny, poc abans de l’alba, Mercuri haurà assolit la màxima separació angular del Sol, cap a l’oest, uns 27º. Així que al voltant d’aquests dies serà quan el podrem veure més temps al cel matutí en Taure.
Com que els planetes van sobre les seus òrbites segons les lleis de la mecànica orbital, tindrem la sort que a final del mes es posen en línia d’acord amb la seua distància al Sol: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Una bella coincidència que cal aprofitar. Us invite a admirar-ho i, si pot ser, fotografiar.
28 de juny de 2022. 5:40. Mirant a l’est i sud-est. Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Stellarium.
Mart no destacarà massa ja que només presenta magnitud 1, no com una estrella brillant. Tanmateix la zona de la constel·lació dels Peixos on es troba actualment no conté estels destacables així que la brillantor rogenca del planeta ens el farà veure bé.
La temporada de les constel·lacions estiuenques ja comença. A finals del mes i passades les 12 de nit, ja podem admirar la constel·lació de l’Escorpí. És ben fàcil de reconéixer amb les urpes per davant, l’ull rogenc d’Antares i la cua arronsada. Just al final de la cua podem veure el cúmul estel·lar M7, anomenat Cúmul de Ptolomeu. En nits fosques es pot veure a ull nu si us esteu bona estona buscant-lo.
Comença l’estiu
Juny és el darrer mes de la primavera. El 21 de juny a les 11:13 el Sol assolirà la màxima altura sobre l’equador celeste, cosa que farà que, que al nostre país, a migdia solar (cap a les 14:00 h) els rajos solars caiguen amb una inclinació d’uns 72º
Pluges d’estels
Aquests mes podrem gaudir de dues pluges importants de meteors.
Radiant dels meteors Ariètids. 10 juny. Stellarium.
La primera serà la pluja de meteors dels Ariètids. Amb una activitat llarga que dura des d’abril fins a finals de juny, el màxim serà el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora, sempre observant des de zones fosques. Com el seu nom indica, el radiant, la zona del cel des d’on incideixen en l’atmosfera terrestre, es troba en la direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment per a observar-los serà la matinada del 10 de juny, quan isca la constel·lació a la part nord-est de l’horitzó.
La segona pluja de meteors seran els Bòotids de juny. L’activitat està distribuïda entre el 22 de juny i el 2 de juliol, amb el màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora, només des de zones ben fosques. Per tant és imprevisible, ja que pot ser una pluja excel·lent o ben pobra. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà després del capvespre del 27, cap a la part nord-est del cel.
Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.
Imatges:
1.- La conjunció de divendres 27 de maig 2022, la Lluna molt minvada -il·luminada un 10%-, amb el nostre planeta veí Venus, qui orbita més proper al Sol que nosaltres. Foto d’este matí (06:15h), Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), a la torreta del penell/campana de les hores i els quarts. Josep Emili Arias.
