Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Mart

El cel de febrer de 2023

0

El segon mes de l’any 23 comença amb un fred rigorós que ens ha deixat una mica de neu en les muntanyes valencianes. Una frescor que ara maleïm però que hauria de ser d’allò més normal en aquest dies que estrenem any. Acostumats a temperatures de vertigen a finals d’anys ara que tornem a la normalitat, ens sorprenem.

L’arribada del fred hivernal ha vingut acompanyat de cel rasos que ens han permés reprendre les observacions nocturnes. Nits seguides de cels sense núvols ens han deixat continuar les visites nocturnes als telescopis per admirar els planetes (venus, Júpiter i Mart) que decoren aquests dies la volta celeste.

Els darrers dies de l’any passat i els primers d’aquest ens ha portat la presència del cometa C/2022 E3 (ZTF) que ara mateix es passeja per les constel·lacions septentrionals.

Febrer també és el mes de la constel·lació gegant d’Orió sempre vigilat per Taure, protegint les Plèiades. Les tres estrelles alineades, el cinturó d’Orió, la fan molt distingible al cel hivernal.

Planetes

Els planetes Mart en Taure, Júpiter i Venus en Peixos seran les llumeneres de la nit de febrer. Els dos darrers s’aniran buscant per trobar-se finalment el dia 1 de març. Mercuri i Saturn ja no han deixat de ser fàcilment visibles en les llums del capvespre.

Panorama celeste del 27 de febrer de 2023 a les 20:00 h. D’esquerra a dreta veurem Mart, la Lluna, Júpiter i Venus. Punxa la foto per ampliar-la. Stellarium.

Saturn deixarà de ser visible després de la posta de Sol al llarg d’aquest mes. De mica en mica s’ha anat acostant a la direcció del Sol i no s’arriba a veure la seua suau lluentor en la brillantor del cel del capvespre. Ara mateix es troba físicament a l’altra banda del Sol i de fet el 16 de febrer el planeta es trobarà en conjunció solar. Saturn passarà a una distància aparent de només 1° 15´ de la posició del Sol, una distància angular equivalent a un poc més que dues llunes plenes. En aquest moment el planeta estarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 10,81 unitats astronòmiques.  Saturn deixarà de ser un objecte vespertí a ser-ne un de matutí.

A mesura que passen el dies del mes, mirant cap a l’oest i després de la posta del Sol veurem com Venus s’anirà separant de la direcció solar. Per això serà cada vegada més brillant en mostrar més superfície il·luminada cap a nosaltres i, a més a més, la seua presència al cel vespertí serà més i més llarga. El planeta s’anirà acostant cada vegada més a Júpiter per confluir amb ell, formant una bella conjunció el primer dia de març.

Júpiter, ja ben baix en el cel vespertí, encara mostra la seua bellesa observat la telescopi. Tanmateix ja li queda poc de ser el rei de la nit. A mitjan del mes de març estarà ja massa a l’horitzó després de la posta de Sol i deixarà de ser observable. La nit del 22 de febrer una lluna molt fina de 2 dies farà trio amb Júpiter i Venus. Un bon moment per fer-ne una foto.

Doble conjunció entre la Lluna i Júpiter i Saturn. 22 de febrer de 2023 a les 20:00. Stellarium.

Finalment Mart, en Taure, és encara prou brillant per agafar el relleu com a rei planetari en el cel nocturn quan Júpiter ens abandone en març.

Mercuri, ara mateix és un planeta matutí. El podrem veure en Sagitari poc abans de l’eixida del Sol cap al sud-est però només durant la primera quinzena del mes.

Conjunció entre Júpiter i Venus. 28 de febrer 2023 a les 20:00. Stellarium.

El cometa C/2022 E3 (ZTF)

El cometa C/2022 E3 (ZTF) s’aproxima actualment a la Terra. Molts aficionats ja li han fet belles fotografies. El primer de febrer farà la màxima aproximació a la Terra, a una distància de 0,28 ua, i a 1,16 ua del Sol. Serà  visible a ull nu (en llocs molts foscos sense presència de llum artificial nocturna) amb una magnitud m = 6,3. Josep Maria Trigo de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE – CSIC) ens ho conta en El cometa verde ZTF ha aumentado su magnitud y ya se puede ver a simple vista.

A continuació podeu veure una carta celeste amb la posició del cometa fins a mitjan mes de febrer. A destacar el dia 6 de febrer quan se situarà al costat de l’estrella brillant Capella de la constel·lació d’Auriga. Bon moment per tractar de buscar-lo amb els prismàtics. El problema serà la Lluna que ara comença a créixer i que el dia 6 serà pràcticament plena.

La localizació actual del cometa en el cel nocturn pot veure’s en la carta celeste oferida per The Sky Live.

Posicions del cometa C/2022 E3 (ZTF) en el cel estrellat entre el 14 de gener i el 16 de febrer de 2023. Wikimedia Commons.
El cometa C/2022 E3 (ZTF) en l’Óssa Major la matinada del 28 de gener del 2023 des del Big History i l’observatori La Cambra en Aras de los Olmos . Joanma Bullón.

Pluja de meteors

En febrer només tenim una pluja interessant, la dels α-Centàurids. Amb una activitat llarga, de quasi un mes, entre el 28 de gener i el 21 de febrer, el màxim serà el 8 de febrer. La taxa màxima de meteors visible és tanmateix baixa, de només d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Centaure. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-la serà la matinada del dia 8 mirant cap al sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Febrer 05 19 28
Quart minvant Febrer 13 17 01
Lluna nova Febrer 20 08 06
Quart creixent Febrer 27 09 06

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:

1.- C2022 E3 (ZTF)- Alessandro Bianconi, 27 January 2023,  CC BY-SA 2.0

El cel de gener de 2023

0
Publicat el 2 de gener de 2023

Comença l’any 2023. Deixem enrere l’any més càlid des que es tenen registres. El 2022 s’ha caracteritzat per dies amb temperatures massa elevades. Des del punt de vista astronòmic em fa la sensació que hi ha hagut pocs dies de cel ras, que hagen permés la contemplació completa de la nit. El canvi climàtic avança sense aturador.

El primer mes de l’any ens continuarà mostrant tots els planetes visibles poc després de la posta del Sol, llevat de Mercuri que passarà ràpidament a ser un planeta matutí.

Com a esdeveniments especials podrem gaudir de la primera pluja de meteors important de l’any, els Quadràntids, la conjunció ben pròxima de Venus i Saturn el 22 de gener i el cada vegada més brillant cometa C/2022 E3 (ZTF).

Al final de la primera setmana de gener Mercuri deixarà de ser visible després de la posta de Sol i en pocs dies passarà a ser un planeta matutí. El 26 de gener, Mercuri assolirà el seu punt més alt en el cel matutí. La configuració serà difícil d’observar, ja que el planeta apareixerà a només 20° sobre l’horitzó est. El 30 de gener, Mercuri arribarà a la seua major elongació cap a l’oest poc abans de l’albada. Això vol dir que Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Saturn, ja molt prop de l’horitzó sud-oest en fer-se fosc, és cada vegada més difícil d’observar.  El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest.

Venus, ben visible a la posta del Sol, anirà pujant i allunyant-se de l’horitzó sud-oest.

Júpiter i Mart son, ara mateix els objectes més brillants del cel. Venus en guanyar altura també es farà més brillant.

Mart, Júpiter, Saturn i Venus en el cel de gener. 17 gener 2023. 18:30. Stellarium.

El 3 de gener a fer-se de nit la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a només 0° 32´ al sur de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure. Aquesta separació és equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Del 22 al 26 de gener la Lluna anirà passant prop de tots els planetes per assenyalar-los. El 22 i 23  de gener una Lluna fina passarà prop de Saturn i Venus. La matinada del 26 de gener passarà a 1° 48´ al sud de Júpiter. El 31 de gener a la matinada, la Lluna passarà a 0° 06´ al sud de Mart, en la constel·lació de Taure.

Conjunció entre Mart i la Lluna. 31 gener 2023. 3:00. Stellarium.

Cometa C/2022 E3 (ZTF)

A principis de març de 2022, els astrònoms van descobrir el cometa C/2022 E3 (ZTF) amb la càmera de camp ampli de la Zwicky Transient Facility del Telescopi P48 de Mount Palomar en California (EEUU). Des d’aleshores, el nou cometa de període llarg ha augmentat considerablement la lluminositat; actualment en la constel·lació septentrional Corona Borealis i s’ha de veure abans de l’alba. Encara és massa dèbil per ser vist sense telescopi però s’espera que augmente de brillantor i d’altura al llarg del mes de gener. Tots esperem que es puga veure a ull nu i siga espectacular.

Carta celeste que mostra la localització del cometa C/2022 E3 ZTF en gener 2023. Pete Lawrence.

Distància mínima al Sol

El 4 de gener, a les 17:17, la Terra seguint la seua òrbita el·líptica al voltant del Sol passarà pel periheli. Serà el moment de la mínima aproximació al Sol. En aquest moment el nostre planeta estarà a 0,9833 unitats astronòmiques (147,1 milions de km) del Sol. Al començament de l’hivern resulta que estem més prop del Sol. Evidentment les baixes temperatures son conseqüència de la inclinació de l’eix terrestre que en aquestes dates ens dona raigs solars molt inclinats.

Conjunció entre Venus i Saturn

El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest. A les 20:36, ja sota l’horitzó i, per tant no visible, l’aproximació de Venus arribarà a només 0° 21´ al sud de Saturn.

Pluja d’estels

Gener també presenta una pluja d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja. El millor moment per a observar-les serà unes hores abans de l’alba del dia 4 de gener, quan el radiant s’eleve per damunt de l’horitzó nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Gener 07 00 07
Quart minvant Gener 15 03 10
Lluna nova Gener 21 21 54
Quart creixent Gener 28 16 19

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:
Un meteor de Camelopardalis en Prades. Miquel González Page. 24 maig 2014. (CC BY-NC-ND 2.0).

El cel de desembre de 2022

2

El darrer més de la tardor comença amb una baixada important de les temperatures juntament amb passos constants de fronts de núvols. Tot això ens fa difícil l’observació del cel nocturn.

I és una llàstima ja que el firmament presentarà aquest mes un espectacle d’allò més divers i interessant.

Primerament, els planetes continuen presents al cel. Els gegants Júpiter i Saturn hi continuen però ja s’aboquen cap a l’oest les primeres hores de la nit. A poc a poc els perdrem a partir del final del mes de desembre.

Panorama del cel nocturn del 28 desembre 2022 a les 18:30. De dreta a esquerra es veu Venus, Mercuri, Saturn, la Lluna, Júpiter i Mart. Stellarium.

Venus i Mercuri ja són visibles cap al sud-oest poc després de la posta del Sol. Estaran molt prop de l’horitzó, així que caldrà buscar indrets amb l’horitzó oest lliure d’obstacles. Al voltant del dia de Nadal seran ben observables. El 29 de desembre Venus i Mercuri estaran en conjunció a només 1° 24´ entre ells.

Cel nocturn del 25 desembre 2022 a les 18:30 cap al sud-oest. Venus, Mercuri i Saturn. Stellarium.

El protagonista del cel és ara mateix el planeta Mart que brilla intensament al cel de l’est poc després de la posta del Sol. El 8 de desembre el planeta estarà en oposició, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol, amb la Terra al mig. Al mateix temps també estarà en el perigeu de la seua òrbita respecte al Sol. Per tot això serà el moment de la màxima aproximació a la Terra.

Ocultació de Mart per la Lluna

Entrada de Mart a les 6.22:48 del 8 de desembre 2022. Els punts brillants xicotets són Deimos i Fotos. El punt brillant gros és una estrela.

Mart es trobarà en oposició just el 8 de novembre i, per això, actualment és molt brillant. Mart estarà alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra.

Encara que la conjunció entre els dos astres serà visible des de tot l’hemisferi nocturn de la Terra, l’eclipsi només serà observable des d’Amèrica del Nord, Groenlàndia i Europa Occidental.

Mapa de visibilitat de l’ocultació de Mart. Dominic Ford https://in-the-sky.org

 

Per observar el fenomen seria interessant fer servir un telescopi amb una focal llarga ja que Mart té una mida angular petita en comparació amb la Lluna. Amb teleobjectiu o prismàtics només veurem Mart com un punt vermell brillant. L’ocultació també necessita focals molt llargues per obtenir una bona fotografia. No obstant això, la Lluna estarà en fase de plena i, per això, la diferència de brillantor entre ella i Mart serà molt gran. Si volem fotografiar bé Mart, la Lluna quedarà sobreexposada. Per treure els dos ben exposats, necessitarem una càmera amb un alt rang dinàmic o bé fer múltiples exposicions i combinar després les imatges.

Entrada de Mart. 8 desembre 2022 a les 06:22:48. Per a la Safor. Stellarium.

Eixida de Mart a les 7:7.45 del 8 de desembre 2022.
Durant l’ocultació la Lluna estarà molt prop de l’horitzó oest. Per a observar el succés no hem de tindre obstacles cap a l’Oest. Per a la Safor, els valors aproximats del moment d’entrada i eixida de Mart i altura de la Lluna durant l’eclipsi marcià són:

entrada: 6.22:48             altura: 21º
eixida: 7:7.45                 altura: 12º
eixida completa: 7:8.18 altura: 12º

Barcelona: entrada: 6:17; eixida: 7:7
Palma: entrada: 6:21; eixida: 7:8

Eixida de Mart el 8 desembre 2022 a les 07:08:18. Per a la Safor. Stellarium.

 

Pluja d’estels

Desembre també presenta dues pluges d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

7 desembre. Pluja de meteors Púpids – Vèlids. Activitat entre el primer i el 15 de desembre, amb màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà d’almenys de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Vela. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. La llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.

Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i al 17 de desembre, amb un màxim en la matinada del 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’asteroide (3200) Phaethon és el responsable d’aquesta pluja. El millor moment serà durant la matinada i vespre del 14 de desembre, malgrat la lluentor de la Lluna, potser pot veure algunes fugaces molt brillants, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Leònids Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i 4 de febrer, amb un màxim el 20 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Leo Menor. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 20 de desembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i el 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. El cometa 8P / Turttle és l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

El 21 desembre a les 22:48 el Sol assolirà el seu punt més baix respecte a l’equador celeste. Per tant, el camí al cel i la durada del dia el 21 i 22 de desembre seran els més curts de l’any. Serà el moment del solstici d’hivern. El final de la tardor i el començament de l’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Desembre 08 05 08
Quart minvant Desembre 16 09 56
Lluna nova Desembre 23 11 16
Quart creixent Desembre 30 02 20

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Més informació sobre l’ocultació de Mart per la Lluna. Ocultación de Marte por la Luna el 8 de diciembre. Cielos Boreales.

Imatges:

El cel d’octubre de 2022

0

Els dies suaus, calmats, i lliures de núvols ens permeten finalment admirar el cel nocturn en aquests primers dies de la tardor. En una estació de transició com aquesta, encara podem veure perfectament el triangle d’estiu, format per les estrelles Vega (Lira), Deneb (Cigne) i Altair (l’Àguila) en la part oest de la volta celeste i ja ponent-se cada vegada més prompte.

Mentrestant, en les primeres hores de la nit, la zona del nord s’omple de la saga d’Andròmeda, amb Cassiopea, Cefeu i Perseu. En lloc foscos ja podreu veure fins i tot la galàxia Andròmeda a ull nu. I la grandiosa constel·lació d’Orió domina tot el sud celeste en les últimes hores de la nit.

L’espectacle celeste caldrà, tanmateix, cercar-lo amb els planetes. Júpiter brilla intensament al cel durant tota la nit, mentre que Saturn l’acompanya més dèbil cap a l’oest. Per veure els altres planetes caldrà matinar més. S’han de veure unes hores abans de l’alba.

Panorama del cel on podem veure simultàniament Mart, Júpiter, Saturn i la Lluna el 6 d’octubre a la 1:00. Stellarium.

 

Saturn és una meravella vist a través d’un telescopi. Encara que l’oposició, el punt més pròxim a la Terra, va ocórrer el passat 14 d’agost, encara és molt brillant amb els anells inclinats uns 14 graus respecte a la nostra línia de visió. Però la Terra avança en la seua òrbita i va deixant, a poc a poc, Saturn enrere. Per això, Saturn ja no serà visible durant tota la nit i s’amaga cada vegada més aviat.  A partir de finals d’octubre el planeta es pondrà per l’oest abans de la mitja nit. La Lluna creixent el visitarà la nit del 5 al 6 d’octubre facilitant-ne així la identificació.

Júpiter, per contra, està en el màxim de la visibilitat ja que l’oposició va ser el passat 26 de setembre. El podrem veure, per tant, pràcticament durant tota la nit durant el mes d’octubre. Però, a més a més, el planeta també està aquests dies en la seua ubicació més pròxima a la Terra en 59 anys. En la màxima aproximació, Júpiter ha estat a només 590 milions de quilòmetres de la Terra. Aquest fet ajuda a obtindre durant aquestes setmanes fotos espectaculars de l’atmosfera, de la taca roja i del sistema de satèl·lits del planeta gegant. Amb un diàmetre angular de 50 segons d’arc és veu realment gran al ocular del telescopi. Si no en teniu, proveu amb uns prismàtics i, ben recolzats en una paret per no bellugar massa l’aparell, veureu el disc i els satèl·lits que li fan la cort. Ara mateix és l’objecte més brillant del cel nocturn, llevat de la Lluna. Però si us perdeu mirant la volta celeste, la nit del 8 d’octubre la Lluna s’hi posarà al costat.

La Lluna serà al costat de Júpiter la nit del 8 al 9 d’octubre. 9 d’octubre 2022 a la 1:00. Stellarium.

Mart va augmentant la seua brillantor mentre va acostant-se a la Terra. Malgrat que per a l’oposició del 7 de desembre encara queden 2 mesos, ja es fa mereixedor de ser observat amb un telescopi. Amb un diàmetre angular de 15 segons d’arc a partir del 30 d’octubre fins a finals d’any ja podem tractar de veure’n les estructures superficials. La nit del 13 al 14 d’octubre una Lluna decreixent ens la mostrarà

La Lluna en les proximitats de Mart en Taure. 1:00 del 15 d’octubre de 2022. Stellarium.

Finalment Mercuri també serà visible cap a l’est abans de l’eixida del Sol durant tot el mes. Caldrà buscar-lo 45 minuts abans de l’eixida del Sol. El planeta assolirà la màxima elevació respecte a l’horitzó est la matinada del 9 d’octubre, només a uns 12 graus per damunt de l’horitzó. Es trobarà en aquest moment en la màxima elongació occidental, l’extrem de l’òrbita al voltant del Sol vist des de la Terra.

Mercuri, en la màxima elongació occidental, el 9 d’octubre 2022 a les 7:00. Stellarium.

 

Pluja d’estels

Octubre també presenta tres pluges d’estels interessants.

El 9 d’octubre serà el màxim de la pluja de meteors dels Dracònids. Amb una activitat que durarà entre el 6 i el 10 de d’octubre, amb un màxim el 9 d’octubre, la taxa màxima observable és variable amb, donat el cas, de més de 20 meteors per hora. Com el seu nom indica, el radiant, el lloc de la volta celeste d’on semblen provindre, es troba en la constel·lació del Dragó. El famós cometa 21P/Giacobini-Zinner és el causant d’aquesta pluja. El millor moment per observar-la és durant  tota la nit del 8 al 9 d’octubre. La llàstima és que és nit de lluna plena que farà difícil l’observació.

La pluja anterior se superposarà a la pluja del meteors dels Tàurids del Sud. Amb un llarg període d’activitat entre el 10 de setembre i el 20 de novembre, el màxim cau el 10 d’octubre. La taxa màxima de meteors és ben pobra, de només 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Cetus. El cometa 2P/Encke sembla ser-hi l’objecte responsable. Com en el cas anterior la lluna plena farà la guitza per observar-la.

Finalment el 21 d’octubre tindrem el màxim d’una pluja més interessant i més fàcil d’observar, la dels  meteors Oriònids. Amb una activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, la taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba, clar està, en la constel·lació d’Orió. El cometa 1P/Halley és el responsable de la pluja de restes que cauran. El millor moment d’observació serà quan Orió siga alt al cel, a la matinada. Aquesta pluja es caracteritza per produir meteors dèbils per molt ràpids, que presenten sovint una explosió terminal i deixen, a vegades, un traç de pols persistent.

Eclipsi parcial de Sol
Durant el matí del 25 d’octubre podrem gaudir d’un minúscul eclipsi parcial de Sol. Ja en parlarem més endavant.

OAN.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Octubre 03 02 14
Lluna plena Octubre 09 22 54
Quart minvant Octubre 17 19 15
Lluna nova Octubre 25 12 48

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Eixida del sol a la platja de Tavernes de la Valldigna, la Safor. 23 de setembre 2022. Primer dia de la tardor. Rosa Magraner.

El cel d’agost de 2022

0
Publicat el 1 d'agost de 2022

L’agost comença amb una calor infernal. Dies i dies amb la temperatura per damunt de 35 graus i nits tropicals per damunt dels 25. La Mediterrània, més calenta que mai, acumula energia per soltar-la de colp en la tardor si les condicions meteorològiques son llavors propicies. I de moment, el cel nocturn no millora. Calima, núvols i tempestes no ens deixen gaudir les meravelles del cel estiuenc. On son l’Escorpí, Sagitari i Capricorn amagats sota les brumes baixes? Esperem que, en passar els dies, la cosa millore.

Durant el mes d’agost continuarem gaudint dels planetes durant la matinada. Però, tanmateix, les coses van canviant. Saturn i Júpiter ja es veuen cap al sud-est al voltant de la mitjanit mentre que per veure Mart i Venus caldrà esperar a la matinada. Només el planeta Mercuri farà la seua aparició celeste en el cel vespertí, cap a l’oest, poc després de la posta de Sol.

Recordem també que agost és el mes de la millor pluja d’estels de l’any, la dels Perseids. Tanmateix el pic de la caiguda de meteors ocorrerà enguany durant nits de lluna plena, de manera que només en seran visibles els més brillants.

El cel d’agost està dominat per la presència de la Via Làctia que aquest mes presenta una aparença vertical durant les primeres hores de la nit. A la dreta de la Via Làctia, prop de l’horitzó sud, podrem veure la sempre espectacular constel·lació de l’Escorpí, monstre mític satisfet després d’haver abatut el gegant caçador Orió per ordre de la deessa Àrtemis. El seu ull rogenc, l’estel Antares, és un estel gegant roig. La seua mida exacta roman incerta, però si fora col·locat al centre del sistema solar arribaria a ocupar fins més enllà de l’òrbita de Mart. Es calcula que la seua massa és 12 vegades la del Sol.

Sagitari i l’Escorpí al voltant de la Via Làctia. 4 d’agost 2022. 23:00. Stellarium.

A l’esquerra de la Via Làctia trobarem la constel·lació del Sagitari, amb una forma de caseta ben característica. En aquesta zona del cel se situa el centre de la Galàxia i el forat negre supermassiu Sgr A*.

Els planetes Saturn i Júpiter seran el més matiners a presentar-se en el cel d’agost. El primer ja guaitarà per l’horitzó est a partir de les 22 h, mentre que per veure el rei dels planetes caldrà esperar fins les 12 de la nit. L’hora per veure’ls anirà rebaixant-se en passar els dies del mes. Al final de mes, per exemple, eixiran dues hores més prompte. De tota manera per veure’ls bé, sense massa turbulències atmosfèriques, cal esperar que estiguen més alt al cel.

Júpiter i Saturn sota la mirada de la Lluna. 12 d’agost 2022 a les 00:10. Stellarium.

Del 12 al 15 d’agost la Lluna plena farà acte de presència per visitar els planetes. La nit de l’11 al 12 el nostre satèl·lit se situarà en les proximitats de Saturn mentre que les nits del 15 i del 16 estarà ben prop de Júpiter. Mentrestant, el 14 d’agost Saturn estarà en oposició. El planeta, la Terra i el Sol estarà alineats i, per tant, Saturn serà a la distància més curta a la Terra. Serà aleshores el millor moment per veure’l pel telescopi.

Saturn en oposició. Saturn, la Terra (Earth) i el Sol alineats. 14 d’agost 2022. in.the.sky.org Dominic Ford.

Els altres planetes, Mart i Venus, eixiran més tard per l’horitzó est. Mart serà visible a partir de la una de la matinada mentre que Venus, ja molt prop de l’horitzó, només serà visible una hora abans de l’eixida del sol.

Venus i Mart abans de l’eixida del sol. 15 d’agost 2022. 6:00. Stellarium.

Finalment dir que Mercuri, el planeta més pròxim al Sol, es veu ara mateix al capvespre, en direcció a l’oest, molt poc després de la posta del Sol. Com sempre es veurà ben prop de l’horitzó i només durant uns 30 minuts. El 21 d’agost el planeta assolirà el punt més alt respecte a l’horitzó, mentre que tres dies més tard, el 27 d’agost, serà el moment de la màxima elongació oriental, la màxima separació aparent del Sol.

Pluja d’estels dels Perseids

La nit del 12 al 13 d’agost serà el màxim de la pluja de meteors Perseids. Amb una activitat entre el 17 de juliol i el 24 d’agost la pluja presenta una taxa màxima observable d’uns 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. La pluja tindrà el seu màxim al voltant de les 21 hores del 12 d’agost en eixir la constel·lació de Perseu per l’horitzó nord-est. Enguany, però, el màxim d’activitat de la pluja coincidirà malauradament amb la lluna plena d’agost i, per tant, la brillantor del cel només permetrà veure els meteors més brillants. La pluja és provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Agost 05 13 07
Lluna plena Agost 12 03 35
Quart minvant Agost 19 06 36
Lluna nova Agost 27 10 18

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño (amb permís).
2,3, 5.- Stellarium
4.- Saturn en oposició. Saturn, la Terra (Earth) i el Sol alineats. 14 d’agost 2022. in.the.sky.org Dominic Ford.

El cel de juny de 2022

0
Publicat el 1 de juny de 2022

El mes de juny comença amb unes calorades pròpies de la canícula de l’estiu. La calor extrema fora de temporada, les pluges fortes fora de temps, tot ens indica que l’oratge està desbocat i que el canvi climàtic avançat sense aturador. Però encara que la calor estiuenca ja ha arribat, el cel clar, lliure de núvols, no és encara present. Aquestes nits fosques, tot ple d’estrelles tan desitjades, es fan esperar. Aquests dies de lluna nova, sempre amb algun núvol al cel, no podem gaudir plenament del cel estrellat.

Respecte a quins objectes celestes veure, estem com estàvem els mesos passats. Tots els planetes s’han aliat per concentrar-se a la matinada. Només passades les dues de la matina podem començar a albirar Saturn per l’est i que serà visible dues hores abans ja a final del mes. El 18 i 19 de juny una lluna minvant s’hi situarà ben a prop i ens permetrà identificar-lo en la constel·lació de Capricorn.

Saturn i la Lluna el 19 de juny del 2022 a les 2 de la matinada. Stellarium.

Saturn romandrà tot l’estiu sobre aquesta constel·lació i, per tant, no s’elevarà massa i ens haurem de conformar a veure’l prop de l’horitzó sud. Això dificultarà l’observació astronòmica. Per altra banda, Saturn s’encamina cap al seu equinocci, moment en que l’equador saturnià i el pla de l’òrbita, l’eclíptica, coincideixen. Això farà que la inclinació dels anells no siga massa gran i no tan espectaculars com en altres anys.

Per contra, Júpiter, que eixirà més tard a la nit, a la 3 a principis de mes i a la 1 a finals, es troba situat a la constel·lació de Peixos que assolirà una major alçada a l’estiu per la qual cosa l’observació del planeta serà millor. La nit del 22 de juny, la Lluna en quart minvant, visitarà el planeta i, podrem conèixer fàcilment la seua posició al cel.

Tots els altres planetes s’hauran de veure a la matinada, prop de l’hora de l’eixida del Sol.  Fins i tot Mercuri no es perdrà la cita planetària. La matinada del 17 de juny, poc abans de l’alba, Mercuri haurà assolit la màxima separació angular del Sol, cap a l’oest, uns 27º. Així que al voltant d’aquests dies serà quan el podrem veure més temps al cel matutí en Taure.

Com que els planetes van sobre les seus òrbites segons les lleis de la mecànica orbital, tindrem la sort que a final del mes es posen en línia d’acord amb la seua distància al Sol: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Una bella coincidència que cal aprofitar. Us invite a admirar-ho i, si pot ser, fotografiar.

28 de juny de 2022. 5:40. Mirant a l’est i sud-est. Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Stellarium.

Mart no destacarà massa ja que només presenta magnitud 1, no com una estrella brillant. Tanmateix la zona de la constel·lació dels Peixos on es troba actualment no conté estels destacables així que la brillantor rogenca del planeta ens el farà veure bé.

La temporada de les constel·lacions estiuenques ja comença. A finals del mes i passades les 12 de nit, ja podem admirar la constel·lació de l’Escorpí. És ben fàcil de reconéixer amb les urpes per davant, l’ull rogenc d’Antares i la cua arronsada. Just al final de la cua podem veure el cúmul estel·lar M7, anomenat Cúmul de Ptolomeu. En nits fosques es pot veure a ull nu si us esteu bona estona buscant-lo.

Comença l’estiu

Juny és el darrer mes de la primavera. El 21 de juny a les 11:13 el Sol assolirà la màxima altura sobre l’equador celeste, cosa que farà que, que al nostre país, a migdia solar (cap a les 14:00 h) els rajos solars caiguen amb una inclinació d’uns 72º

Pluges d’estels

Aquests mes podrem gaudir de dues pluges importants de meteors.

Radiant dels meteors Ariètids. 10 juny. Stellarium.

La primera serà la pluja de meteors dels Ariètids. Amb una activitat llarga que dura des d’abril fins a finals de juny, el  màxim serà el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora, sempre observant des de zones fosques. Com el seu nom indica, el radiant, la zona del cel des d’on incideixen en l’atmosfera terrestre, es troba en la direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment per a observar-los serà la matinada del 10 de juny, quan isca la constel·lació a la part nord-est de l’horitzó.

La segona pluja de meteors seran els Bòotids de juny. L’activitat està distribuïda entre el 22 de juny i el 2 de juliol, amb el màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora, només des de zones ben fosques. Per tant és imprevisible, ja que pot ser una pluja excel·lent o ben pobra. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà després del capvespre del 27, cap a la part nord-est del cel.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Juny 07 16 49
Lluna plena Juny 14 13 51
Quart minvant Juny 21 05 11
Lluna nova Juny 29 04 53

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- La conjunció de divendres 27 de maig 2022, la Lluna molt minvada -il·luminada un 10%-, amb el nostre planeta veí Venus, qui orbita més proper al Sol que nosaltres. Foto d’este matí (06:15h), Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), a la torreta del penell/campana de les hores i els quarts. Josep Emili Arias.

El cel d’abril de 2022

4
Publicat el 1 d'abril de 2022

Mentre la guerra continua a Ucraïna amb milions de desplaçats i milers de morts, la primavera comença a traure el nas en aquesta part de la Mediterrània. Després de 15 dies de pluja intensa que ha amarat els camps, ara la natura rebrota resplendent com aquestes acàcies florides a Paterna. El cel, però, encara està ple de núvols que, de tant en tant, ens regala alguna pluja fina.

Aquest mes d’abril el cel nocturn continua sense planetes visibles al capvespre. Fa temps que aquesta buidor planetària vespertina no es veia. Sempre hi havia algun planeta per amanir la nit, per ensenyar als nouvinguts un tast de les meravelles celestes sense tindre que fer grans matinades. Ara, en fer-se de nit, només podem veure les darreres alenades de les constel·lacions hivernals. Orió, Taure, els Bessons ja davallen en l’horitzó oest en fer-se de nit i, en passar aquest mes, no tornaran a fer-se visibles fins a les acaballes de l’estiu, poc abans de l’alba.

Les constel·lacions hivernals, Taure, Orió i Ca Major davallen en fer-se de nit. 20 d’abril 2022. 21:30.

Els planetes podreu veure’l mirant a l’est, poc abans de l’eixida del Sol. Allí, entre les 6 i les 7 del matí, podrem admirar el potent llum del planeta Venus, acompanyat per Saturn i Mart, mentre Júpiter guaita prop de l’horitzó. Una fila ben alineada de planetes que ens dibuixaran de manera aproximada l’eclíptica, el camí que segueix el Sol sobre el cel.

Venus, ben brillant, acompanyat de Saturn i Mart, mentre que Júpiter es troba prop de l’horitzó est. 20 d’abril 2022, 6:30. Stellarium.

L’espectacle del mes se’ns presenta la nit del 4 al 5 d’abril.  Durant la matinada els planetes Mart i Saturn tindran un encontre aparent en el cel. Saturn passarà a només 19´ al nord de Mart (una separació equivalent a mitja lluna plena), en la constel·lació de Capricorn. Aquesta conjunció es podrà veure un poc abans de l’eixida del Sol, ja el 5 d’abril, cap a les 6 o 7 del matí, mirant al sud-est. 

Conjunció Mart-Saturn. Matinada del 5 d’abril del 2022 a les 7:00. Stellarium.

La causa d’aquesta conjunció és un efecte d’alineament planetari observat des de la Terra. Com es pot veure al diagrama adjunt, el dia 5 d’abril els planetes Venus i Mart estaran situats en la direcció de Saturn, vistos des de la Terra. En particular Mart estarà pràcticament damunt de Saturn, a només una separació equivalent a mitja lluna plena.

Posició dels planetes del Sistema Solar el 5 d’abril de 2022. De la web in-the-sky.org. Dominic Ford.

Tindrem un altre encontre còsmic encara més espectacular. El matí del 30 d’abril, Venus s’acostarà a mig grau de Júpiter. Els dos planetes més brillants del cel formaran llavors una parella de llumeneres sobre l’horitzó oriental un poc abans de l’alba, aproximadament una hora abans de l’eixida del Sol. Tindrem un parell d’ulls brillants que ens miraran intensament a la nit!

Conjunció de Júpiter amb Venus la matinada del 30 d’abril. 6:00. Stellarium.

En el mes d’abril podrem gaudir de la pluja de meteors dels Lírids. Aquesta és activa entre el 16 i el 25 d’abril però el màxim de producció de meteors serà el 22 d’abril. La taxa màxima pot arribar a ser de fins a 18 meteors per hora, però només des de llocs foscos. El radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa Thatcher 1861 G1 és l’objecte que origina la pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 fins a la matinada.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Abril 01 08 25
Quart creixent Abril 09 08 48
Lluna plena Abril 16 20 54
Quart minvant Abril 23 13 56
Lluna nova Abril 30 22 29

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Acàcia porpra en flor. Paterna, l’Horta. R. Marco. 30 març 2022.
2.-4. Diverses imatges del cel d’abril 2022. Stellarium.
5.- Posició dels planetes del Sistema Solar el 5 d’abril de 2022. in-the-sky.org. Dominic Ford.
6.- Imatge conjunció Júpiter-Venus. Stellarium.

Europa no anirà a Mart

0

Era d’esperar. La missió ExoMars 2022 que havia d’enviar-se a Mart el setembre pròxim es queda a terra de manera indefinida. La invasió d’Ucraïna ha trencat la majoria de ponts de col·laboració científica i tècnica entre Rússia i Occident i l’exploració espacial també n’ha quedat afectada.

2022 és any d’oposició marciana i, per aprofitar la menor distància al planeta, l’Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb Roscosmos, l’agència russa, hauria d’enviar-hi en setembre ExoMars 2022.   Aquesta missió consta del mòdul de descens rus Kazachok que baixaria a la superfície marciana amb l’ús de retrocoets (com va fer la nau xinesa Zhurong l’any passat). Kazachok, a més de ser una estació científica fixa, portaria a bord el robot explorador Rosalind Franklin, en honor a la científica que obtingué la primera imatge de l’estructura del DNA, construït per l’Agència Espacial Europea (ESA), la missió principal del qual seria la cerca de proves de vida passada o present en Mart.

Ahir (17 de març) el Consell general de l’ESA format pels estats membres acordà de manera unànime respecte a la missió ExoMars 2022

  • Reconèixer la impossibilitat actual de dur a terme la cooperació en curs amb Roscosmos per a la missió del robot d’ExoMars amb un llançament el 2022 i ordenar al director general de l’ESA que es prenguen les mesures oportunes per suspendre les activitats de cooperació en conseqüència;
  • Autoritzar el director general de l’ESA a dur a terme un estudi industrial ràpid per definir millor les opcions disponibles per a implementar la missió del robot d’ExoMars.

La missió ExoMars ha tingut problemes des del principi. Començà essent una col·laboració amb la NASA però l’any 2012 aquesta va posar fi a la seua participació a causa de les retallades pressupostàries per tal de pagar l’excés de despeses del Telescopi espacial James Webb.

El 14 de març de 2013, representants de l’ESA i l’agència espacial russa (Roscosmos), varen signar un acord en el qual Rússia es convertia en un soci de ple dret. Roscosmos subministraria els vehicles de llançament Protó amb etapes superiors Briz-M i serveis de llançament, així com un mòdul d’entrada, descens i aterratge addicional portant a bord un robot explorador.  Constaria de dues missions: Exomars 2016, que duria l’orbitador Trace Gas Orbiter (TGO) i el modul de demostració de descens i aterratge Schiaparelli i Exomars 2018 que baixaria el robot Rosalind Franklin. Tanmateix les finestres de llançament del 2018 i del 2020 no es pogueren aprofitar per diversos problemes tècnics amb els paracaigudes que havien de dipositar suaument Rosalind en terra marciana. Tothom esperava que enguany, resolts els problemes i passada la pandèmia, la col·laboració ESA-Roscosmos duria la tecnologia europea i russa per primera vegada a Mart.

Ara la guerra a Ucraïna ho ha llençat tot per l’aire. De moment Roscosmos, vista la negativa de l’ESA a col·laborar, ja ha anunciat que el coet Proton-M/Briz-M reservat que havia d’enlairar ExoMars2022 des del Cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan s’utilitzarà en alguna altra missió. De tota manera el director de Roscosmos, Dimitri Rogozin tampoc va deixar marge per mantenir les relacions, ja que va ordenar el passat 26 de febrer el final de la col·laboració amb els llançaments espacials a la base europea de Kourou, a la Guaiana francesa, i retirà tot el seu personal. Els ànims entre les dues agències espacials no passen pel seu millor moment.

Ara el director general de l’ESA, Josef Aschbacher, té una feina feixuga gairebé impossible. Buscar un nou coet per enviar el robot Rosalind Franklin a Mart i, més difícil encara, trobar una etapa de descens que la deposite suaument en la superfície.

El repte de salvar ExoMars 2022 és pràcticament impossible ja que  Roscosmos col·labora no només amb el coet llançador i l’etapa de descens. També disposa de dos instruments en el robot Rosalind Franklin (ADRON-RM i ISIM) i, a més a més, ha instal·lat una unitat de calor de radioisòtops amb plutoni 238 per a escalfar el ròver en les nits marcianes.

En teoria, es podria buscar un nou llançador, com per exemple un Ariane 6, llançar la missió des del Port Espacial Europeu a Kourou i utilitzar el modul de descens Kazachok sense assistència tècnica russa. Però tanta incertesa fa impossible que la missió s’enlaire en setembre d’enguany aprofitant la màxima aproximació de Mart. Caldria ja esperar les noves finestres de llançament del 2024 o millor encara el 2026.

Realment, tal com pensa Daniel Marin, expert en astronàutica, l’única solució realista per salvar la missió seria esperar que les relacions entre Rússia i Europa milloren i enlairar ExoMars amb un coet Proton-M/Briz-M tal com estava previst. I si això no s’aconsegueix, potser ExoMars es quede a terra per sempre. Seria una veritable llàstima. Tant Europa com Rússia no han aterrat mai a Mart i tots dos hi perden si no s’hi avenen en algun moment del futur.

Més informació:
Adiós a ExoMars 2022. ¿Veremos algún día el rover Rosalind Franklin en Marte? Eureka, Daniel Marin, 17 març 2022.

El instrumento español para buscar vida en Marte se queda en tierra por la guerra en Ucrania, Mónica G. Salomone. SINC. 18 març 2022.

Images:
1. El robot Rosalind Franklin a Mart i al fons el mòdul Kazachok. Recreació. ESA
2. Modul de descens rus Kazachok a Mart portant a bord el robot Rosalind Franklin. Recreació. ESA

El cel de març de 2022

0
Publicat el 1 de març de 2022

Comença març i ja albirem les primeres passes de la primavera. Deixarem un hivern caracteritzat per una temperatura exageradament suau i una manca absoluta de pluja. Mentrestant els informes recents del IPCC i la invasió d’Ucraïna ens omplen tots de pessimisme.

Si ens centrem en l’observació del cel, en aquest mes tot roman igual que el passat mes de febrer. A la posta de Sol no veure’m cap planeta ni cap fenomen astronòmic rellevant. Caldrà alçar-se abans de l’alba per veure alguna cosa de trellat. En l’escenari del cel de la matinada, els planetes Mercuri, Venus, Mart i Saturn aniran ballant entre ells tot i esperant que la Lluna s’afegisca a final de mes.

Al capvespre només podrem admirar la Lluna. Entre el 2 i el 10 de març aquesta anirà mostrant la seua cara cada vegada més gran. Si el 2 de març estarà en fase de nova, alineada amb el Sol i, per tant, invisible, cada dia la Lluna ens mostrarà un tall il·luminat cada vegada més gran fins que el 10 de març arribarà al quart creixent, amb la meitat de la cara enllumenada pel Sol.

Aquestes nits són també bons moments per admirar les constel·lacions de l’hivern, Orió, Taure, Ca Major i Menor. Són grups estel·lars fàcils de veure que permeten, a partir d’ells, conèixer altres constel·lacions.

Panorama celeste de març després de la posta del Sol. 14 març 2022, 20:30. Stellarium.

Serà, però, a la matinada on podem veure més moviment planetari. Ara mateix tots els planetes es troben situats a la dreta del Sol i, per tant, ixen per l’horitzó est abans que la nostra estrella. El planeta principal del conjunt serà Venus. La bella deessa de l’amor serà l’objecte més brillant del cel de la matinada. Amb una ullada al cel a les 7.00 del matí podreu veure’l de seguida. Situat al centre de la constel·lació de Capricorni l’acompanyen la resta dels planetes: Mart i Saturn. De fet,  les constel·lacions que ara ocupen aquests planetes, Capricorni i la veïna Sagitari, son les zones més interessants del cel de l’estiu.

Planetes Venus, Mart i Saturn en Capricorni prop de Sagitari. 14 de març 2022  a les 6:30. Stellarium.

El 3 de març Venus assolirà  el punt més alt en el cel matutí. Serà però el 20 març quan Venus assolirà la major separació del Sol cap a l’oest, en l’aparició matutina del 2022.

Març també té la seua pluja de meteors associada. Es tracta de la pluja γ Nòrmides amb una activitat entre el 25 de febrer i el 28 de març, con un màxim el 15 de març. La taxa màxima observable serà només de 6 meteors per hora. El radiant, o zona per on sembla que venen els meteors, es troba en direcció de la constel·lació de la Norma. No se sap quin objecte cometari és el responsable de la pluja. Les millors hores per veure-les seran unes hores abans de l’alba del 14 i durant la matinada del 15 de març.

Venus, Saturn i Mart el 28 de març 2022. Stellarium.

L’hivern acabarà finalment en el moment de l’equinocci de primavera que enguany serà el 20 de març, a les 17:33.

Finalment recordar-vos el darrer diumenge de març es farà novament el canvi a l’horari d’estiu. A les 2:00 seran les 3:00 amb la qual cosa perdrem una hora de la nit.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Març 02 18 36
Quart creixent Març 10 11 46
Lluna plena Març 18 08 17
Quart minvant Març 25 06 37

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Eixida de Sol en la platja de Gandia. 23 de febrer 2022. 7:45. Miratge solar inferior amb formació de got etrusc. Josep Emili Arias.
2-4.- Stellarium.

I Venus retrobà Mart

0

Hi ha nits que inspiren. I que també que deixen respirar. Després d’un dia xafogós amb un ponent que no et deixava posar un peu al carrer, la brisa va escombrar la calor i ens permeté gaudir de l’espectacle del cel. I és que els planetes Venus i Mart, vigilats de prop per la Lluna, no oblidaren els seus afers, i seguint les lleis de la mecànica celeste, van acostar-se l’un a l’altre, amb una abraçada fervent.Anit, poc després de la posta de Sol, el planeta Venus destacava per la seua brillantor. El planeta està ara mateix separant-se cada dia més de la direcció solar i, per tant, es veurà cada vegada millor, més brillant i amb més hores present al cel vespertí. I en el seu trànsit per la volta celeste, anit dilluns 12 de juliol de 2021 es trobà amb el planeta Mart. Aquest moment en el qual els dos planetes es troben ben pròxims s’anomena conjunció. La separació dels dos planetes arribà a ser de només uns 0° 29´, ben prop de la constel·lació de Leo. Una separació equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Conjunció de Mart i Venus prop d’una Lluna de 2 dies d’edat. 12 de juliol 2021. Stellarium.

La trobada celeste estava prevista. En l’apunt del mes de juliol ja en vaig parlar. M’agrada veure i anunciar aquests tipus d’esdeveniments ja que serveixen per a que la gent no acostumada a mirar el cel puga reconéixer els planetes, i s’hi fixe en un alineament planetari que, a més de ser intrínsecament bonic, et fa veure com els planetes es mouen en el cel.

La conjunció planetària de Venus i Mart mostrava un planeta Venus molt més brillant ben prop d’un dèbil Mart, difícil de veure a ull nu, però ben visible amb prismàtics o amb les fotos de la càmera. Per això, si voleu veure Mart amb les meues fotos, només cal que amplieu la imatge, picant sobre ella.

Un detall que no va passar desapercebut va ser l’aspecte de la Lluna. Feia 2 dies estava en fase de lluna nova, totalment fosca,  ja que es trobava en la direcció solar, però ahir ja mostrava una fina zona il·luminada a la banda dreta. La banda esquerra de la Lluna, fosca ja que no li arriba la llum solar, era ben visible i mostrava una circumferència completa amb una tonalitat més apagada. Fins i tot es distingien algunes ombres fosques en la superfície que són els mars lunars. D’on li arriba la llum a aquesta zona lunar?  Evidentment, com que al cel nocturn observat des de la superfície lunar només hi ha dues fonts intenses de llum, el Sol i la Terra, i ja hem vist que la llum solar no li arriba, llavors la llum que causa la dèbil lluentor de la Lluna només pot provindre de la llum solar reflectida per la Terra. Aquesta llum sobre la Lluna rep el nom de llum cendrosa.

L’esdeveniment celeste va començar a ser visible en fer-se de nit en direcció oest, poc després de la posta de Sol. Des de les 22:00 h fins aproximadament a les 22:40 la bella dansa planetària va ser objecte d’admiració pels amants del cel.

Imatges:

Conjunció Venus-Mart en presència de la Lluna. Platja de Tavernes de la Valldigna. Panasonic, Lumix. Amb trípode. 12 juliol 2021. Enric Marco.

El cel de juliol de 2021

0

L’estiu ha entrat de ple. El cel finalment ha adquirit aquell to blau intens que invita a gaudir dels passejos matinals i vespertins, de la platja i, a la nit, traure el telescopi i observar la volta celeste. Ara sense excusa confinada podem, fins i tot, fugir de la ciutat a la cerca de cels foscos.

Comprovarem que, com cada estiu, la constel·lació de l’Escorpí serà ben visible, mentre que Sagitari i Capricorn l’acompanyaran. Entre elles la Via Làctia, majestuosa, s’enfila des de l’horitzó, passant pel zenit, i arribant fins al nord celeste. I, és que just en aquesta època de l’any la nostra galàxia es fa ben visible.

Vista des del Sud-Est fins al Sud-Oest de l’horitzó nocturn del 21 de juliol de 2021, a les 00:30. D’esquerra a dreta destaquen Júpiter, Saturn, la constel·lació de Sagitari, la Via Làctia i l’Escorpí, tot presidit per la Lluna. Stellarium.

La figura adjunta mostra un dia de juliol com a exemple del que podem veure mirant cap al sud. Passada la mitjanit del 20 de juliol, ja el 21, la Lluna en assenyalarà la constel·lació de l’Escorpí, amb la mirada inquietant del seu ull rogenc, l’estrella gegant Antares. Però hi ha més meravelles a la vista. D’esquerra a dreta destaca, ben brillant el planeta Júpiter, una mica més amunt Saturn, a la seua dreta la constel·lació de Sagitari, i la banda nebulosa de la Via Làctia.

A més, mirant cap amunt podrem veure el Triangle d’Estiu, format pels estels brillants Vega de la constel·lació de Lira, Deneb, del Cigne i Altair de l’Àguila. Son senyals inequívocs que som al ple de l’estiu.

Conjunció de Mart i Venus prop d’una Lluna de 2 dies d’edat. 12 de juliol 2021. Stellarium.

Els planetes seran cada vegada més visibles al llarg del mes i permetran una fàcil observació aquests pròxims mesos.

A la posta de Sol destaca per la seua brillantor el planeta Venus. El  planeta està separant-se cada dia més de la direcció solar i, per tant, es veurà cada vegada millor. En el seu trànsit per la volta celeste es trobarà amb el planeta Mart. Precisament la nit i matinada del 12 de juliol els dos planetes es trobaran en conjunció, arribant a separar-se només uns 0° 29´, en direcció de la constel·lació de Leo. Una separació equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Els següents dies Venus deixarà enrere Mart i continuarà en la seua òrbita allunyant-se cada vegada més del Sol per arribar a la separació màxima, l’anomenada màxima elongació oriental el 29 d’octubre de 2021.

Venus i la seua òrbita al voltant del Sol, vistos des de la Terra. 20 de juliol 2021 a les 22:15. L’estrella prop de Venus és Regulus, la més brillant del Lleó. Stellarium.

Per observar els planetes gegants Júpiter i Saturn caldrà buscar-los durant les primeres hores de la nit, mirant cap a l’est, sud-est. Passada la mitjanit Saturn primer i després Júpiter seran ben visibles en les constel·lacions d’Aquari i Capricorn, respectivament.

Els planetes gegants Júpiter i Saturn, la matinada del 8 de juliol 2021, mirant cap al Sud-est a la 1:00 de la matinada. Stellarium

Algunes pluges d’estels seran visibles aquest mes. La més destacada és els δ Aquàrids meridionals el 30 de juliol que semblaran eixir de la volta celeste ben prop d’on es trobarà aquell dia el planeta Júpiter. La taxa màxima observable serà d’un 25 meteors per hora. El millor moment per observar-los serà al voltant de les 4 de la matinada del 30 de juliol. Tanmateix la Lluna prop del quart minvant il·luminarà el cel i no ens deixarà gaudir plenament de l’espectacle celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Juliol 01 23 11
Lluna nova Juliol 10 01 17
Quart creixent Juliol 17 12 11
Lluna plena Juliol 24 04 36

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

 

Imatges:

La Via Làctia sobre les muntanyes Tre Cime di Lavaredo de les regions de Trentino-Alto Adige i Vèneto. Aleš Krivec. CC BY-NC-SA 2.0

Una selfie des de Mart

2
Publicat el 18 de juny de 2021

Fa temps que no sabíem res de la missió marciana xinesa. El passat 14/15 de maig el ròver Zhurong arribà a Utopia Planitia i pocs dies després baixà del mòdul de descens i començà a rodar per posar en marxa el seu programa científic. Des d’aleshores les autoritats de l’Agència Nacional de l’Espai xinesa (CNSA) no havien revelat res més de la missió. Un fet que feia pensar a alguns que potser el ròver havia sofert algun problema de funcionament i que fins que no se solucionara no es publicaria cap més fotografia. Acostumats a la política de finestres obertes, peti qui peti, de la NASA, la política de les autoritats xineses d’ocultació sistemàtica de les fites aconseguides no ens acaba d’agradar.

Però sembla que no hi havia cap problema. Finalment el dia 11 de juny la CNSA publicà imatges de la missió que confirmava la bona salut del ròver. Entre les diverses imatges lliurades als mitjans de comunicació destaca la selfie en la que es presenta en primer pla Zhurong i al seu darrere, a uns 10 metres del ròver, la plataforma de descens. Una imatge, que pel color, la textura, la proximitat dels objectes no ha deixat ningú indiferent i que, de segur, passarà als anals de l’exploració espacial. Els xinesos, quan volen, també saben posar-li èpica a l’exploració espacial.

Però com s’ha fet la fotografia? Si  a la zona no hi ha cap artefacte humà més present, com ha estat possible aconseguir tal meravella? El fet és que la imatge ha estat feta per una petita càmera controlada per wifi que soltà el ròver unes hores abans des de la seua panxa. Posar la càmera en el punt just per a que Zhurong i la plataforma queden ben centrats no haurà estat fàcil.

I que veiem en la fotografia? En primer pla hi ha algunes petites roques en un terreny extremadament pla. Més enllà veiem el ròver Zhurong amb el seu cap mòbil que conté les dues càmeres NaTeCam a color a cada costat per a la navegació com si foren dos ulls i la càmera multiespectral MSCam, en el centre, com un puntet. Al dos costats els dos immensos panells solars desplegats. Les dues “antenes” són les antenes del georadar que explorarà pròximament l’interior marcià. Al costat del pal que sosté les càmeres es troba l’antena UHF de baix guany (el cilindre roig) mentre que al seu darrere, mig amagada, veiem l’antena blanca d’alt guany.

A la dreta del ròver, i separat uns 10 metres d’ell, es troba el mòdul de descens. I presidint l’escena la gran bandera xinesa desplegada, de color vermell, que simbolitza la Revolució, amb cinc estrelles grogues de 5 puntes que simbolitzen, al seu torn, la unitat del poble revolucionari sota la direcció del Partit Comunista de la Xina que es representat per l’estrella gran. Sembla que és la primera bandera desplegada en la superfície de Mart. El ròver també té la seua petita bandera que veureu com un petit rectangle roig.

I per damunt de tot, el cel groc-rogenc ple de pols en suspensió.

El mòdul de descens vist des del ròver Zhurong. Destaca en primer pla la bandera xinesa. A la dreta s’observa els solcs fets per les rodes del ròver per girar 90º. CNSA

També s’han presentat altres fotografies. Una d’elles mostra el mòdul de descens. El ròver quan es va situar a l’esquerra d’aquest per fer-se el selfie anterior el va fotografiar. Destaca en primer pla la bandera xinesa. A la dreta s’observa la rampa per on baixà Zhurong i els solcs fets per les rodes del ròver per girar 90º.

Imatge de la superfície marciana obtinguda per la càmera multiespectal situada al “cap” de Zhurong. Destaca l’absència de roques i relleu en aquesta zona extremadament plana d’Utopia Planitia. CNSA.

El lloc on aterrà el maig passat la missió xinesa es va elegir per ser molt plana i de veritat que ho és. Segons els indicis científics, Utopia Planitia és el registre fòssil d’un antic oceà marcià que ocupava tot el nord del planeta. Quilòmetres i quilòmetres d’arena i roques que mereixen exploració. De fet la missió de la NASA Viking 2 (1977) i Curiosity (2013) es troben també en aquesta zona.

També hem pogut admirar la primera imatge panoràmica feta des del ròver quan encara estava sobre el mòdul de descens. Ampliant-ho molt (i amb una major resolució) es pot veure l’escut tèrmic i el paracaigudes sobre els logos de la imatge (Punxeu sobre la imatge per veure-la ben gran).

Hirise des de MRO. 6 de juny 2021. NASA/JPL/Arizona University

Però tenim ara mateix una plèiade de naus orbitant el planeta i esperàvem veure la missió xinesa des de l’espai. El dia 6 de juny la càmera Hirise d’alta resolució a bord del Mars Reconaissance Orbiter (MRO) de la NASA captà el mòdul de descens, les dues ejeccions de gas i el ròver desplaçat del mòdul i un poc més enllà (fora de la foto que presente) l’escut tèrmic i el paracaigudes. Potser la publicació d’aquestes imatges per part de l’Agència Espacial Americana espentà, uns dies després, la publicació de les imatges xineses preses des de terra.

Ara a gaudir de les vistes marcianes des d’Utopia Planitia…. Un terreny que ens resulta ben familiar. Sembla un paisatge del desert del Sàhara amb dunes i tot.

Més informació en:
El rover chino Zhurong se hace un ‘selfie’ en Marte, Eureka, Daniel Marin, 11 juny 2021.

Imatges: de l’Agència Espacial Nacional Xinesa (CSNA)

i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El ròver Zhurong ja roda per Utopia Planitia

0
Publicat el 23 de maig de 2021

Ja fa una setmana que el ròver xinés Zuhong tocà la superfície marciana en Utopia Planitia, una immensa zona més o menys plana de l’hemisferi nord del planeta. I finalment ahir el vehicle va baixar la rampa i va comença a moure’s per allunyar-se del mòdul de descens i començar la feina d’exploració.  Les fotos enviades des del vehicle mostren una plana sense pràcticament roques i sense muntanyes en la llunyania.

En la mateixa plana, però més al nord, aterrà la nau Viking 2 allà pel 1976, al principi de l’exploració de Mart des de la superfície. Però si comparem les dues fotografies veurem que aquella zona era més pedregosa, amb roques ben grosses a la vista que podien haver fet malbé l’aterratge d’aquella missió.

Les primeres fotografies de la zona d’aterratge arribaren el passat dimecres 19 de maig. Zuhong encara estava situat sobre la plataforma però ja tenia desplegats els panells solars mentre que l’antena d’alt guany apareixia en primer pla. Aquest imatge en color es va fer amb la càmera multiespectral MSCam situada en el pal del ròver.

Sembla que la intenció d’utilitzar només la nau orbital de Tiawen-1 com a enllaç de ràdio amb la Terra ha retardat l’arribada de les dades ja que la nau ha hagut de canviar d’òrbita després haver deslliurat el mòdul de descens amb el ròver a bord la setmana passada. Ara la nau orbital passarà una vegada al dia per sobre de Zuhong i la comunicació serà més fluida.

Dimecres ja vàrem veure com els dos raïls de la rampa per on baixaria el ròver ja s’havien desplegat com es pot veure en aquesta imatge de la televisió xinesa.

I finalment el diumenge 22 de maig de 2021 a las 02:40 UTC (04:40 hora central europea) el petit robot xinés va baixar per la rampa i es va moure mig metre per Utopia Planitia. Una de les càmeres de riscos de la part posterior del ròver (l’equivalent de les hazcams de Perseverance) va captar la seqüència de la baixada per la rampa.

Es veuen en primer pla les rodes del ròver i el mòdul de descens que l’ha fer arribar fins allí sa i estalvi.

Una vegada en la superfície, Zhurong ens ha mostrat, amb una de les càmeres de riscos de la part davantera, el terreny que explorarà en les pròximes setmanes. Una plana immensa on fa milers de milions d’anys hi havia un gran oceà que ocupava gran part de l’hemisferi nord del planeta.

En aquesta fotografia, es veuen les antenes i les seues ombres del Georadar (GPR) que servirà per observar fins a una fondària d’uns 100 m sota la superfície marciana.

Mentrestant amb una de les càmeres de riscos de la part posterior s’obtenien vistes del mòdul de descens. És la imatge que obre aquest post que ha estat tractada i acolorida per Alain Mirón Velázquez (@alanmir). S’hi pot veure que la bandera roja de la Xina es troba desplegada a l’esquerra del mòdul.

Ara Zhurong ha d’anar per feina. Li queden per davant 92 dies de missió que podrien ampliar-se si tot funciona bé.

 

 

Més informació:
El rover Zhurong ya rueda por la superficie de Marte, Eureka, Daniel Marín, 22 maig 2021

Imatges:

1.- Fotografia acolorida presa per una de les càmeres de riscos de la part posterior del ròver, cal notar la bandera de la Xina que es va desplegar a la banda esquerra de la rampa. CNSA/Alain Mirón Velázquez
2.- Imatges de CNSA/Joaquín García @GarciafXimo

El rover Zhurong xinés aterra amb èxit a Mart

6
Publicat el 15 de maig de 2021

La Xina ho ha aconseguit. Aquesta nit passada, a les 23:18 UTC (01:18 hora central europea) del 14 (15) de maig de 2021, el mòdul de descens de la missió Tianwen 1, carregat amb el ròver Zhurong (déu del foc, en xinés), ha aconseguit aterrar suaument en la gran plana marciana Planitia Utopia. Una fita que ha fet història i que només havia aconseguit la tecnologia de la NASA fins ara: l’aterratge suau i amb èxit d’una sonda a la superfície del planeta Mart. I ho ha fet a la primera, sense haver de patir les doloroses pèrdues de naus com han sofert americans, europeus i russos quan han tractar d’arribar i posar-se sense danys en el planeta roig.

Feia tres hores que la càpsula que portava el mòdul de descens s’havia separat de l’orbitador. Per aconseguir el seu objectiu havia de travessar la tènue atmosfera marciana, la part més perillosa de la baixada, els anomenats 7 minuts de terror. La travessia seria molt semblant a la baixada del robot Perseverance de la NASA, però sense la part final de la maniobra sky crane, substituïda per una baixada clàssica amb retrocoets. L’èxit dels aterratges de les missions lunars Chang’e ha estat una experiència valuosa per als enginyers de l’Agència Espacial Xinesa (CNSA).

Entrada, baixada i aterratge del mòdul de descens  que du el ròver Zhurong. CNSA

La càpsula que protegia el mòdul de descens i el ròver Zhurong, amb una massa total de 1745 kg, entrà a l’atmosfera marciana a una velocitat de 4,8 km/s. Amb l’ajuda de navegació òptica, comparant les imatges d’un catàleg a bord amb les imatges de navegació obtingudes en temps real durant el descens, buscant punts de referència específic en la superfície, i amb la innovació d’un flap aerodinàmic (una mena de petit aleró que ix de la càpsula), la càpsula va enfilar i dirigir-se al lloc d’aterratge fixat. No debades la missió xinesa arribà a Mart el 10 de febrer passat. Des d’aleshores, en òrbita al voltant del planeta, els enginyers s’han ocupat de trobar un lloc adequat per fer-hi arribar al robot Zhurong.

Quan el fregament atmosfèric frenà la càpsula  a 1660 km/h, es desplegà el gran paracaigudes supersònic que aconseguí rebaixar la velocitat fins a 340 km/h quan es trobava a només 1,5 kilòmetres d’altura. Va ser en aquest moment quan la càpsula enganxada al paracaigudes soltà el mòdul de descens que, amb l’ajuda de navegació òptica i un LIDAR làser va depositar suaument el ròver en la superfície marciana a una velocitat de només 3 km/h, com la d’una caminada ràpida. Com passà amb la baixada de Perseverance, s’espera que en uns dies podrem veure els vídeos de l’aterratge.

Animació de l’aterratge del ròver Zhurong a Mart. CNSA

En aquest cas no hem gaudit de la informació quasi en directe de la baixada del robot xinés per l’hermetisme de les autoritats espacials xineses. A les 00:37 UTC (02:37 hora central europea), més d’una hora després de l’aterratge, les agències xineses donaren la notícia. Un esdeveniment tan important com aquest mereixia una millor i més ràpida cobertura informativa però la política de comunicació de l’Agència xinesa és aquesta i no sembla que vaja a canviar.

El ròver Zhurong ha de baixar del mòdul de descens i rodar per la superfície en els pròxims dies. Evidentment no hi ha informació de quan serà el moment en el que això passe. L’objectiu és que explore el seu entorn durant un mínim de 92 dies (90 sols) i, per a aconseguir-ho, el robot farà servir una plèiade d’instruments científics, la majoria de fabricació xinesa però també d’altres construïts amb la col·laboració internacional d’instituts d’investigació d’Àustria i França. A més a més a l’Argentina s’ha instal·lat una estació de seguiment de la missió.

Instruments científics del ròver Zhurong. (CC BY-NC-ND 2.0)

Ja tenim una altra estació terrestre situada a la superfície marciana. En el mapa adjunt podem veure la situació de la nova sonda, que està en la zona d’Utopia Planitia  just en l’hemisferi nord entre les posicions de Perseverance i del Viking 2.

L’exploració de la superfície de Mart és el primer objectiu de les potències espacials de la Terra. Europa amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i Rússia amb l’Agència Espacial Federal Russa (Roscosmos) encara no han entrat en aquesta nova cursa espacial amb èxit. De moment només disposen de sondes que orbiten el planeta. Tanmateix el 2022 es llançarà la missió Exomars, en la que col·laboren les dues agències, després d’haver d’ajornar el llançament el 2020 per problemes amb el paracaigudes, un element clau per que la missió puga sobreviure als set minuts de terror.

Més informació
El rover Zhurong de la misión Tianwen 1 aterriza con éxito en Marte, Daniel Marín, 15 maig 2021

China succeeds on country’s first Mars landing attempt with Tianwen-1 Tobias Corbett, 14 maig 2021

Imatges

1- Imatge artística de la primera missió xinesa del ròver  Tianwen-1, que aterrà al planeta vermell mitjançant  retrocoets.  CCTV / China National Space Administration (CNSA)
2.- Infografia de la missió Tianwen-1 per  wlr2678 (CC BY-NC-SA 4.0)
3.- Entrada, baixada i aterratge del mòdul de descens que du Zhurong. CNSA
4.- Instruments científics del ròver Zhurong. (CC BY-NC-ND 2.0)
5. Aterratges reeixits a Mart. NASA

L’helicòpter Ingenuity completa els vols de prova i segueix

0
Publicat el 9 de maig de 2021

El petit helicòpter Ingenuity, que va arribar a Mart el passat 18 de febrer amb el ròver Perseverance, ha fet ja els cinc vols previstos i, per tant, ha completat amb èxit el programa per demostrar que la tecnologia usada és factible en una atmosfera tan lleugera com la del planeta roig. La futura exploració robòtica de Mart serà mixta, amb robots rodant per la superfície ajudats per drons que els acompanyaran i faran d’exploradors des de les altures.

Els cinc vols previstos s’han realitzat durant una campanya de proves de 30 dies. Encara que les objectius inicials no eren tan ambiciosos, finalment els vols efectuat han fer arribar el dron a alçades de fins a 10 m i a temps de vol d’un màxim de 120 segons. El recorregut màxim ha estat de 266 m durant el qual s’ha enlairat, planat i ha tornat al punt inicial.

El 25 d’abril Ingenuity va fer el tercer vol. En una de les fotos en color s’observa el ròver Perseverance en la llunyania. NASA/JPL-Caltech. @estelsiplanetes

El 19 d’abril va el moment del primer vol. L’aparell, però, només es va elevar 3 metres i el seu temps de vol va durar 39 segons. En el segon vol, el 22 d’abril, la duració del vol ja va ser de 52 segons pujant a quasi 5 metres i  desplaçant-se 4.3 m en direcció horitzontal. El 25 d’abril Ingenuity es va elevar per damunt dels 5 metres, es va desplaçar 100 m i el seu vol va durar 80 segons amb una velocitat de 2.2 m/s. Va ser llavors quan va realitzar la fotografia en la que es veu el ròver Perseverance al fons. Després d’un vol fallit el 29 d’abril es va tornar a programar el quart vol per al 30. En aquest segon intent Ingenuity es va elevar a uns 5 metres, es va desplaçar a 266 m del seu punt d’eixida i el seu vol va durar 117 segons. Va ser en aquest vol quan es va enregistrar per primera vegada el so d’Ingenuity en el cel de Mart.

D’aquesta manera en el quart vol del 30 d’abril el ròver Perseverance es va convertir en la primera sonda espacial que va enregistrar sons d’una altra sonda en un altre planeta. Durant aquest vol, un micròfon inclòs amb l’instrument SuperCam a bord de Perseverance va captar el brunzit de les aspes i el rebombori del vent.

L’àudio està gravat en mono i potser siga millor escoltar-ho amb auriculars. Els científics van facilitar l’audició aïllant el so de les aspes de l’helicòpter que giren a 84 Hz (voltes per segon), reduint les freqüències per sota dels 80 Hz i per sobre dels 90 Hz i augmentant el volum del senyal restant. Es van retallar algunes freqüències per fer ressonar el brunzit de l’helicòpter, que és més fort quan l’helicòpter passa pel camp de visió de la càmera.

En el cinqué i darrer vol l’enginy arribà fins a 10 metres d’alçada, recorregué 129 m i. per primera vegada no retornà al seu lloc d’origen.

Diagrama que mostra els diferents components de l’helicòpter IngenuityNASA/JPL-Caltech

El bon comportament de l’helicòpter ha sorprés tothom. La que havia de ser una fase de demostració de tecnologia de només 30 dies ha estat un èxit rotund. Per això la NASA ha aprovat una extensió d’activitats del dron. Aquesta nova fase de demostració d’operacions farà enlairar Ingenuity cada 2 o 3 setmanes fins a finals d’agost de 2021, tot tractant de no entorpir les activitats dels instruments de Perseverance. I és que cada vegada que s’enlaira l’helicòpter cal aturar totes les activitats del ròver per a que aquest li faça fotos, vídeo, grave el seu so i sobre tot que reculla tota la informació de telemetria i d’imatges per reenviar-la a la Terra. Aquesta ha estat, per tant, una decisió que no ha agradat gens als directors dels principals instruments del robot mòbil que estan ansiosos per començar a estudiar de manera exclusiva l’entorn del cràter Jezero i deixar arrere l’experiment del dron.

Imatges:

1.- Ingenuity en el quart vol. NASA/JPL-Caltech
2.- Imatge obtinguda en el tercer vol d’Ingenuity. En la part superior esquerra es veu el rover Perseverance. NASA/JPL-Caltech @estelsiplanetes
3.- So d’Ingenuity gravat amb el micròfon de l’instrument SuperCam de Perseverance. NASA/JPL-Caltech/LANL/CNES/CNRS/ISAE-Supaéro
4.- Diagrama que mostra els diferents components de l’helicòpter Ingenuity.  NASA/JPL-Caltech