Pols d'estels

Fa uns mesos la companyia de transport marítim assentada al port de València, Trasmed, es posà en contacte amb el departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València per, aprofitant els viatges regulars entre València i Eivissa i tornada, fer activitats astronòmiques i veure a bord l’eclipsi de Sol la vesprada del 12 d’agost.

La idea va semblar interessant a les autoritats acadèmiques de la Universitat però calia veure si les activitats pensades eren factibles en un vaixell en moviment.

Primerament, durant el mes de maig, visitàrem el vaixell Ciudad de Granada en el port de València. Amablement la direcció de la companyia ens mostrà les instal·lacions del vaixell, la coberta des d’on s’hauria de veure l’eclipsi i les sales on es farien les activitats. També varem provar els telescopis que ens enduríem.  Tot ens semblà bé.

Mentrestant es va formar un grup de voluntaris entre professors i estudiants de doctorat que farien les activitats a bord i coordinarien l’observació de l’eclipsi. També es va signar un conveni de col·laboració entre la companyia Trasmed i la Universitat de València.

Aquests darrers mesos han estat intensos preparant activitats: concursos astronòmics, xarrades de l’eclipsi, observació nocturna de les constel·lacions, mesures de seguretat d’observació solar, us de telescopis i observació final de l’eclipsi en alta mar, entre d’altres.

Calia, però, validar algunes d’aquestes observacions com ara l’ús de telescopis en alta mar. És possible observar el Sol en un vaixell en moviment? Els llums de la coberta no molestaran les activitats nocturnes?

El viatge de prova es va fer entre la nit del dijous 30 de juliol amb el Ciudad de Granada i la vesprada del 31 de juliol amb un vaixell més menut. Amb un grup de tres companys voluntaris vaig fer el viatge d’anada i tornada a Eivissa portant el material necessari en un cotxe que embarcàrem. Durant la nit vàrem podem veure les constel·lacions i comprovar que el telescopi seguia de manera prou satisfactòria la Lluna plena. En tornar de dia, amb un altre vaixell, provàrem els telescopis observant de manera segura el Sol. Cal dir que els telescopis eren menuts i utilitzats amb pocs augments per a minimitzar els errors de seguiment.

El temps corria de pressa i ja estàvem a menys de 15 dies de l’eclipsi. Era moment de declaracions als mitjans, a À Punt i a Europa Press. El dilluns 2 d’agost va ser l’entrevista amb la directora de Passatge i Marketing de Trasmed, Jana Peiró, i amb el representant del departament, jo mateix. A la sala de reunions vaig expressar la joia de la col·laboració per observar un esdeveniment que ens emocionava a tots. Després fotos i gravació de recursos a l’exterior. Gràcies per totes les facilitats.

I arribà el gran i definitiu viatge. En aquest jo no vaig participar ja que estava per Palència per veure l’eclipsi. Encara no m’ho han contat tot però sembla que les activitats anteriors a l’eclipsi van tindre molt d’èxit.

La vesprada de l’eclipsi, per contra, va tindre problemes. Amb tota la península Ibèrica lliure de núvols, només n’hi havia a Astúries, els Pirineus i el sud del País Valencià i Múrcia. I part del mar Balear. Durant la primera part de l’eclipsi, l’eclipsi parcial, els núvols van dominar el cel de l’oest. Tanmateix, poc abans de la totalitat, el cel millorà i l’encontre entre la Lluna i el Sol es pogué veure perfectament, així com la resta de l’eclipsi parcial.

La gent del vaixell va quedar satisfeta i els companys també. El Sol eclipsat va mostrar-se imponent sobre l’horitzó net de la mar Balear.

Les fotos són de diversos companys però principalment de Marco José Molina Pradillo.

Hi ha diverses notícies a la premsa escrita. També el viatge en alta mar per veure l’eclipsi s’ha explicat en la ràdio i la televisió d’À Punt i a Europa Press TV.

Informació. Premsa i Televisió

Trasmed y la Universidad de Valencia trasladan el visionado del eclipse al mar. 11 d’agost 2026. Europa Press TV

Imágenes de Jana Peiró, directora Comercial de Pasaje y Marketing junto con Enric Marco, Técnico Superior de Astronomía en la Universidad de Valencia. Ambos representan el convenio para el viaje del 11 y 12 de agosto para observar el eclipse solar.

Trasmed prepara una travesía en alta mar para vivir el eclipse a bordo. 11 d’agost 2026. Europa Press TV

Declaraciones de Jana Peiró, directora comercial de Pasaje y Marketing de Trasmed. La directora ha destacado que la idea nace de la colaboración con la Universidad de Valencia, para vivir el eclipse junto con una “experiencia divulgativa”. Peiró ha asegurado que ya habían completado el aforo y que tuvieron que “ampliar otras cubiertas” y que todavía queda alguna posibilidad de sumarse a la experiencia.

Altres vídeos en youtube

Así se vivió el ECLIPSE SOLAR en alta mar! 🌒🚢 | Experiencia Trasmed

Entrevista Ràdio d’À Punt: Amunt i Avall 11 d’agost

11.08.2026 | Amunt i avall | Cinquena Part

https://www.apuntmedia.es/programes/amunt-i-avall/complets/11-08-2026-amunt-avall-cinquena-part_135_1888486.html

Des del minut 1.

Comunicat de premsa. 

Así se vivió el eclipse en altamar: el ferri Ibiza-Valencia se convirtió en observatorio flotante con expertos

https://www.andaluciainformacion.es/articulo/sociedad/asi-vivio-eclipse-altamar-ferri-ibiza-valencia-convirtio-observatorio-flotante-expertos/202608131000533453803.html

Activitats a bord i el seu horari 

Embárcate en el eclipse del año. Disfruta del eclipse en el mar y aprende con los mejores científicos.

Al voltant del dia de l’eclipsi del 12 d’agost s’han fet moltíssimes activitats per animar la gent a veure el fenomen. Els mitjans de comunicació valencians han fet molta feina per divulgar les característiques de l’eclipsi i com veure’l de manera segura. À Punt i RTVE València, especialment, han recorregut les comarques valencianes per trobar testimonis i traure temes interessants sobre l’encontre còsmic.

Uns dies abans de l’eclipsi, un equip de RTVE València es desplaçà a ma casa per parlar dels últims eclipsis històrics valencians. Els eclipsis de 1860, 1900 i 1905 foren especialment interessants ja que feren ús de les noves eines de la fotografia, l’espectroscòpia i la polarimetria que permeteren registrar de manera permanent el procés de l’eclipsi.

Durant l’eclipsi de 1860 cal destacar el paper del catedràtic de Química de la Universitat de València, Josep Monserrat, que, des del Desert de les Palmes, aconseguí obtindre quatre fotografies de la corona solar, en les que es demostrà que les protuberàncies eren part de l’atmosfera solar en comparant-les amb altres obtingudes al País Basc per Warren de la Rue. L’expedició estava comandada per l’astrònom Antonio Aguilar de l’Observatori Nacional que invità el pare Angelo Secchi, astrònom del Col·legi Romà.

Amb la periodista Mireia Baixauli vaig compartir alguns moments de la història valenciana dels eclipsis de Sol, ben rica entre 1860 i 1905. L’entrevista es publicà el migdia del 12 d’agost de 2026.

Aquest eclipsi total de Sol és un dels esdeveniments astronòmics més importants del segle. És el primer visible a la Península Ibèrica des de 1912, però abans les comarques valencianes han estat testimoni d’altres que han passat a la història.

La Comunitat Valenciana ha sigut testimoni d’alguns eclipsis totals els últims segles. RTVE València. 12 agost 2026.

https://www.rtve.es/play/videos/linformatiu-comunitat-valenciana/comunitat-valenciana-ja-sigut-testimoni-dalguns-eclipsis-totals-els-ultims-segles/17189232/

El passat 29 d’abril de  2026 va ser un dia espill del dia de l’eclipsi. El Sol passava exactament per mateix punt del cel que en el moment de l’ocultació per la Lluna. La posició al cel serà azimut 285º i altura 4,5º així que és fàcil simular-lo.

El matí del 29 vaig ser entrevistat per a les Notícies de Migdia d’À Punt a la platja de les Arenes de la ciutat de València. Aquest lloc serà punt oficial d’observació de l’eclipsi per a la ciutat de València. De moment l’únic. Calia comprovar si complia les expectatives.

Aquell dia estava ben nuvolós així que es va poder fer poca cosa. Sort que dos dies abans, el capvespre del dilluns 27 d’abril, vaig fer unes fotos en el moment exacte en que el Sol se situava en la posició adient i vaig poder comprovar que la meitat de la platja, vora mar, encara rebia la llum del Sol. Així que des d’aquest punt es podrà veure l’eclipsi.

Informació

Entrevista:

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-29-04-2026-informatiu-migdia_134_1865213.html

A partir del minut 27:50

Més notícies:

https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/video-nuvols-dificulten-visibilitat-dia-d-assaig-l-eclipsi-12-d-agost_1_1865495.html

La contaminació lumínica és pot definir com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de les fonts artificials de llum. La causa, per tant, són els llums artificials, que de dia són molt útils, però per la nit són un agent contaminant. La llum no natural sempre contamina i, per això, cal fer-ne un ús adequat. Il·luminar quan, on i quant siga estrictament necessari. Cal posar límits tal com posem límits als gasos que emeten els cotxes amb motor de combustió. Una avaluació ambiental de la llum que vols posar sempre seria convenient.

Exemples d’enllumenats abusius:

• Llums dels carrers que il·luminen façanes. Aquesta afecció sobre la intimitat s’anomena intrusió lumínica i té com a conseqüència problemes d’insomni. No et deixa dormir bé.
• Llums a la platja. L’arena i la làmina d’aigua són zones naturals i s’han de protegir. És necessari il·luminar-les? I més ara que la tortuga Caretta caretta torna a pondre ous a les nostres platges només si són fosques.
• Aparcaments buits enllumenats tota la nit. Quin sentit té? Molt millor si s’utilitza un sensor de moviment.
• Monuments il·luminats tota la nit sense públic.
• Llums de seguretat excessives per damunt de la normativa (<= 50 lux).
• Zones urbanitzables sense  edificar.
• Poliesportius que il·luminen tot el barri o el poble.
• Projectors de llum al cel. Totalment prohibits per la llei de seguretat aèria però que veiem contínuament a moltes de les festes o festivals estiuencs.

Un altre aspecte a tindre en compte és el color de la llum. Els LED de llum blanca són els més contaminants ja que la dispersió a l’atmosfera és major ja que contenen molta llum blava. Sempre serà millor utilitzar llum LED càlida (sense massa blau) i molt millor encara si la temperatura de color és menor o igual a 2200 K.

La possibilitat d’observació de la Via Làctia és un indicador de l’excel·lència del cel nocturn. Segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.

La legislació estatal és escassa i és compleix poc, llevat d’alguns indrets com Canàries, Andalusia o Catalunya on tenen legislació pròpia i la fan complir. La Llei de restauració de la Natura de la Unió Europea inclou la contaminació lumínica com un estressor de la natura i s’està treballant per millorar el medi ambient en aquest àmbit.

Tanmateix la Llei de l’atmosfera del 2007 ja indicava que les administracions públiques havien de reduir la contaminació lumínica. Doncs encara no s’han assabentats d’aquesta obligació.

El passat divendres 15 d’agost, Mare de Déu d’agost, vingué un equip de la televisió valenciana À Punt amb la periodista Susa Calafat per parlar del problema. El diumenge 17 d’agost, en els noticies del migdia va eixir l’entrevista que em férem. Ací l’enllaç:

Apagar llums per veure el cel, 17.08.2025 | Informatiu migdia. À Punt NTC. (entre 31:23 i 33:17)

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-17-08-2025-informatiu-migdia_134_1809532.html

De l’article:

“Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi. VilaWeb 12 agost 2025.

Alba Tebar Gutiérrez

El 12 d’agost de 2026, d’ací a exactament un any, els Països Catalans rebrem un regal únic i excepcional: un eclipsi solar total que es podrà veure al sud de Catalunya, al nord del País Valencià, i a les Illes. Es podrà veure totalment en grans ciutats com ara Lleida, Tarragona, València, Palma, Castelló de la Plana i Ciutadella, però, en canvi, si sou a Barcelona o a Andorra, solament el veureu parcialment, i l’efecte visual és molt diferent.

Fora dels Països Catalans i una franja de la península ibèrica (Galícia, Castella-la Manxa i l’Aragó), l’eclipsi sencer es podrà veure en pocs llocs del món, concretament, a part de Grenlàndia i Islàndia, uns indrets més inhòspits, amb pitjor clima i no tan preparats per a una arribada en massa de gent.

Milers de persones vindran de tot el món a casa nostra per veure l’eclipsi. Ací no s’ha pogut veure d’ençà del 1905, i no en tornarem a veure cap fins el 2180. “És un esdeveniment que no han viscut els nostres avis i que no viuran els nostres néts. Per tant, és un relat emocional únic, personal, que transmetrem a les generacions futures”, detalla Aleix Roig, del Parc Astronòmic de Prades.

És precisament aquesta aura d’excepcionalitat i transcendència la que ha desencadenat una bogeria col·lectiva per a no quedar-se sense lloc per a observar l’eclipsi solar total. Ara, quan encara falta un any per al 12 d’agost de 2026, els experts diuen que ja hi ha pobles sencers llogats, i les reserves d’allotjaments han augmentat exponencialment en les poblacions on es podrà veure més bé l’eclipsi.

Una saturació turística extraordinària

Casa nostra és una destinació turística de primer ordre, i l’eclipsi passarà pel nord del País Valencià, el sud de Catalunya, i les Illes, indrets molt visitats habitualment. Tal com advertia el divulgador científic Joan Anton Català en una entrevista a VilaWeb, tindrem un còctel molt interessant: un eclipsi total de sol, que és molt rar de veure, i, a més, un 12 d’agost, punt culminant de la temporada turística d’estiu. “Ja hi ha grups, sobretot de nord-americans, que fa mesos que han reservat pobles sencers de l’Aragó i Catalunya”, remarcava.

Segons Airbnb, s’ha registrat un augment d’un 830% de les cerques d’allotjaments rurals que són en la zona en què es veurà totalment l’eclipsi. Segons que explica la plataforma, el fet que el 75% dels indrets on es veurà l’eclipsi siguin en terreny rural fa que no hi hagi gaire infrastructura hotelera i que els petits propietaris dels allotjaments es puguin beneficiar d’aquest augment significatiu de la demanda. Airbnb detalla que alguns dels destins més buscats dels Països Catalans són Reus (Baix Camp), Ares dels Oms (Serrania), Morella (Ports) i Valldemossa (Serra de Tramuntana). De fet, Valldemossa és entre els deu destins més cercats per a veure l’eclipsi solar del 2026.

A més, Airbnb oferirà experiències relacionades amb l’eclipsi i el cel nocturn, com ara rutes astronòmiques i observacions guiades. I no són els únics que es preparen per treure’n un benefici econòmic. Agències de viatges especialitzades com ara The Ventourist ja han posat a la venda un paquet d’experiències per a gaudir de Mallorca del 9 al 14 d’agost de 2026, emmarcant-ho en l’eclipsi. “Sigueu testimonis de l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 en una barca tradicional a la Mediterrània”, detallen a la pàgina web. El preu per persona d’aquest paquet d’experiències s’enfila als 6.280 euros.

La major part dels turistes interessats a gaudir de l’eclipsi prevenen dels Estats Units i del Regne Unit, seguits de prop pels habitants de l’estat espanyol, segons Airbnb. També hi ha un interès creixent per part dels turistes de França, Alemanys, els Països Baixos, Itàlia, el Canadà, Eslovàquia i Bèlgica.

Penjar el cartell de complet

“Imagina’t la bogeria del tema de l’eclipsi, que ha fet que gent dels Estats Units reservessin hotels a Prades. Hi ha hotels que ja fa mesos que estan complets”, diu Roig. De fet, l’Ajuntament de Prades adverteix que ja hi ha alguns allotjaments de la zona que han hagut de penjar el cartell de complet per aquelles dates. I l’Ajuntament de Morella explica que tenen grups d’anglesos entre trenta persones i quaranta que fa mesos que van reservar allotjament en un hotel. Tot i que encara no disposen de dades concretes, auguren un augment molt pronunciat de la demanda en aquestes dates.

A les Illes, hi ha hotels que van rebre reserves amb dos anys d’antelació. Per exemple, l’Hotel Esplèndid, a Port de Sóller, ja ha llogat el 65% de les habitacions disponibles per a la setmana del 8 al 15 d’agost de 2026.

Podem comprovar nosaltres mateixos l’augment de demanda d’allotjaments arreu dels Països Catalans en aquestes dates. Tot i que és cert que encara hi ha uns quants allotjaments disponibles, es nota a primer cop d’ull una disponibilitat molt més escassa que no és habitual en certs pobles situats en punts clau d’observació de l’eclipsi.

Continua a l’article:  “Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi Alba Tebar Gutiérrez. VilaWeb, 12 d’agost 2025.

Cada estiu, de mitjan juliol a final d’agost, de qualsevol punt del planeta estant, es poden observar els Perseids, un dels fenòmens astronòmics més mediàtics i espectaculars. Popularment, s’anomenen llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer amb més intensitat pels volts del 10 d’agost, dia en què es commemora aquest sant.Enguany, la nit de màxima intensitat per a observar-los serà la del 12 al 13 d’agost. Malauradament, les llàgrimes de Sant Llorenç coincidiran amb la lluna plena, i això en dificultarà la visió.

És per aquest motiu que l’astrònom Enric Marco recomana d’intentar-ho abans de la sortida de la Lluna, prevista cap a les onze de la nit.

Què són els Perseids?

Els Perseids són restes emeses pel cometa Swift-Tuttle, que té un període d’òrbita al voltant del Sol de 133 anys i que va acostar-se a l’astre per darrera vegada el 1992. Cada agost, la Terra travessa la zona per la qual va transitar el cometa, i aquestes partícules alliberades entren a l’atmosfera, fet que produeix els estels fugaços.

La majoria d’aquestes partícules de pols tenen la mida d’un gra de sorra, si bé poden arribar a la mida d’una pedra que càpiga a la mà. Una vegada entren a l’atmosfera, es comencen a escalfar a causa del fregament amb el gas i s’acaben desintegrant, i això genera l’efecte visual dels estels fugaços.

Quina és la millor manera de veure les pluges d’estels?

No cal tenir un telescopi ni uns prismàtics per a veure els delta Aquàrids australs (o Perseids), perquè es poden observar fàcilment a ull nu. La clau és cercar un lloc fosc, on no hi hagi llum artificial a la vora ni urbanitzacions. És a dir, com més lluny de la civilització, millor.

A més, aconsella d’allunyar-se de les grans ciutats tant com sigui possible. És essencial d’estirar-se completament per mirar el cel i no perdre-se’n cap que passi per darrere.

També és important una dosi de paciència. Els ulls triguen uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora. “Com tot a la vida, les coses bones demanen paciència. No és arribar i moldre”, diu Marco.

De la notícia de VilaWeb: Perseids 2025: com veure la pluja d’estels més famosa de l’estiu? Redacció. 09.08.2025 – 21:40

La contaminació lumínica produïda per la llum artificial nocturna és cada vegada més estudiada des del punt de vista mediambiental. Aquesta llum nocturna actua com a agent contaminant, primerament esborrant les estrelles del cel, després alterant ecosistemes nocturns sensibles. També pertorba els cicles circadiaris dels humans, modificant els patrons de son amb conseqüències nefastes per a la salut humana. Cal tenir en compte que qualsevol llum nocturna causada per l’activitat humana s’ha de considerar contaminant. Així els llums dels carrers, de les botigues, dels aparadors, de l’enllumenat de monuments, etc. contamina i, és qüestió nostra, determinar quin grau d’afectació podem permetre al medi natural i a la vida silvestre.

Algunes administracions públiques han estat pioneres en l’estudi del problema com ara la Generalitat de Catalunya. Gràcies a l’impuls de l’associació Cel Fosc, liderada en aquell temps pel nostre company Pere Horts, i de diversos investigadors de la Universitat de Barcelona, es va aconseguir que ja el 2001 s’aprovarà la llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el reglament posterior del 2015.

Deu anys després s’ha fet molt per caracteritzar la contaminació lumínica sobre tot el territori català. S’ha instal·lat una xarxa de detectors que mesuren el cel cada nit des del Pirineu fins al Baix Ebre per tindre en temps real com és l’afectació de la llum artificial nocturna. A més s’han fet també, i es continuen fent, mesures amb detectors mòbils per les principals carreteres catalanes. A més s’ha estudiat Catalunya de nit des de satèl·lits per abastar tot el territori, encara que aquestes mesures són puntuals i difícils de calibrar.

Per això era necessari realitzar un estudi més acurat per obtindre informació de tota la Catalunya nocturna. A partir de les dades anteriors, i sobretot de l’Inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya 2024 (Instal·lacions de via pública de titularitat municipal) fet públic fa uns mesos, s’ha fet ús d’un programa de simulació a partir del model Illumina, que simula la propagació de la llum artificial tenint en compte les característiques físiques de la llum nocturna i la composició de l’atmosfera per a estendre els valors de la contaminació lumínica a tot el territori. El nou inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya, que proporciona una radiografia detallada de les instal·lacions, ha esdevingut clau per desenvolupar el projecte. Amb una resolució de moment d’1 km² , zones inaccessibles com ara muntanyes, boscos, ciutats (no té sentit mesurar sota les làmpades), s’ha aconseguit, després de moltíssimes hores de càlcul, completar la vista de l’afectació de la llum artificial nocturna a tot Catalunya.

Diversos diaris se’n feren ressò d’aquest avanç en la modelització de la contaminació lumínica a tot el territori.

Roger Rubió del Diari de Girona m’entrevistà fa uns dies.
Aquest és el mapa de la contaminació lumínica de Girona i Catalunya, Roger Rubió, 24 juliol 2025.
Entre altres coses vaig dir:

«A Catalunya hi ha una llei de contaminació lumínica molt potent, els límits estan ben explicats», assegura Marco. Aquest reglament de protecció del medi nocturn prohibeix l’ús de fanals que tenen el feix de llum apuntant cap amunt i limita, entre d’altres, les hores que poden estar encesos els llums (ornamentals) del carrer. I Enric Marco ho té clar: què poden fer els ajuntaments? Doncs, «complir la normativa».

Publiquen el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya, Vilaweb, 24 juliol 2025

Catalunya publica el primer mapa de contaminació lluminosa realitzat per un superordinador, El Periódico, 24 juliol 2025.

Primer mapa global de la contaminació lumínica a Catalunya desenvolupat mitjançant modelització avançada

Nota de premsa de IEEC -UB

Dimarts passat em van convidar al nou programa de la ràdio d’À Punt, Queda’t amb mi, per parlar dels 35 anys del telescopi espacial Hubble. També es va aprofitar per parlar de la dèria d’observar el cel, amb entrevistes a Joanma Bullón, president d’AstroAras i per fer referències a pel·lícules amb forta càrrega astronòmica com Interstellar. Una bona estona per parlar amb les periodistes Mar Hernàndez i Gemma Juan de ciència i de com influeix en la societat.

Si vos abelleix ací està l’àudio a la meua participació al programa amb l’entrevista que em fa Mar Hernàndez.

Queda’t amb Mar per mirar les estrelles. 20 maig 2025.

https://www.apuntmedia.es/programes/quedat-amb-mi/clips/queda-t-amb-mar/20-05-2025-queda-t-mar-mirar-estrelles_135_1788624.html

Ací baix l’enllaç a l’àudio complet de tota la tercera hora del programa.

20.05.2025 | Queda’t amb mi | Tercera Part
Temporada 1 53 min.

https://www.apuntmedia.es/programes/quedat-amb-mi/complets/20-05-2025-queda-t-tercera-part_135_1788630.html

Eva Gallen ens presenta Abraham Climent, fundador de la firma Abraham Sebâstian. Mar Hernández ens parla de l’obsessió per mirar les estrelles.

Ahir m’entrevistaren en el programa Podríem fer-ho millor de la ràdio d’A Punt. Vaig estar parlant amb Miguel Coll i amb el meteoròleg de la cadena Lluís Obiols, sota la mirada vigilant de la directora Susa Calafat, sobre la possibilitat de viure a Mars en els pròxims 30 anys i de la mini-lluna 2024 PT5 d’uns 10 metres que acompanyarà al nostre planeta fins el 25 de novembre.

La idea que és possible l’arribada dels humans a Mart i, encara més, l’establiment d’una colònia humana al planeta és només resultat del tecno-optimisme de la societat actual. Sembla que la tecnologia resoldrà els nostres problemes actuals. Aquesta actitud és especialment acusada en l’aplicació de mesures per combatre el canvi climàtic. Segur, pensen molts, que hi haurà una màquina que absorbirà de manera eficient el CO2 atmosfèric i la temperatura baixarà.

Aquestes solucions també s’apliquen a l’exploració espacial. Una de les persones que fomenta més aquests pensament és el magnat i emprenedor Elon Musk, president de Space X i de la plataforma X, abans Twitter. Pretén enviar a Mart naus Starship sense tripulació el 2026 i amb humans el 2028. Això és totalment inviable amb el nivell de la tecnologia actual.

Mart, en el moment de màxima aproximació a la Terra, es troba a uns 50 o 60 milions de km. El viatge més curt, seguint una òrbita de Hohmann, és major de 6 mesos (de fet, uns 260 dies). La permanència sobre el planeta ha de ser, com a mínim de 2 anys de manera obligada per les oposicions orbitals entre la Terra i Mart. Així que un viatge d’anada i tornada a Mart sempre serà superior a 3 anys.

Quin problemes es trobaran els astronautes una vegada hi arriben?

Primerament la radiació ambiental causada pel vent solar i les tempestes solars durant el viatge i a la superfície marciana serà intensa, incompatible amb la vida humana, com va demostrar el sensor de radiació RAD situat a la nau que portà el robot Curiosity al planeta roig.

Segon l’atmosfera marciana té una pressió d’una centèsima part de la de l’atmosfera terrestre. Això implica que els futurs habitants de Mart han de viure sempre en habitatges pressuritzats i eixir a l’exterior amb tratges espacials.

I finalment sempre s’oblida que el planeta Mart va tindre en el seu inici rius i mars que possiblement van disposar d’una vida incipient. L’arribada massiva de naus i humans al planeta pot destruir els possibles rastres de vida primitiva marciana que és importantíssim estudiar. Si contaminem el planeta amb els nostres bacteris com podrem descobrir la fauna bacteriana autòctona?

De tota manera les agències espacials hi treballen per arribar a xafar Mart, pense jo, més enllà de 2040.

Després passàrem a parlar la mini-lluna 2024 PT5 que ara mateix orbita la  Terra.

Des del 29 de setembre fins al 25 de novembre, la gravetat del nostre planeta ha capturat  el petit asteroide 2024 PT5, que es mou al seu voltant amb enrevessades trajectòries de ferradura. Alguns experts suggereixen que és un fragment de la superfície lunar.

Dos astrònoms de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), els germans Carlos i Raúl de la Font Marcos, han comprovat que l’asteroide recentment descobert i denominat 2024 PT5 es convertiria també en una mini-lluna aquest any. Els detalls els acaben de publicar en la revista Research Notes of the AAS, on també s’indica que tornarà en 2055.

El petit objecte, amb una grandària estimada d’uns 10 metres, va ser descobert el passat 7 d’agost des de Sud-àfrica amb el Sistema d’Última Alerta d’Impacte Terrestre d’Asteroides (ATLES, per les seues sigles en anglès), un conjunt d’instruments robòtics de prospecció astronòmica per a detectar els NEO de menor grandària poca temps abans del seu possible impacte contra la Terra.

Ací teniu l’enllaç al programa del Podriem fer-ho millor del primer d’octubre. Jo isc a partir del minut 26:55 i durant uns 20 minuts

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-6/01-10-2024-ho-millor-primera-part_135_1734640.html

Ja hi son altra vegada. La Terra torna a impactar contra els residus del cometa 109P/Swift-Tuttle com cada any. Encara que els meteors Perseids es podran veure des del 17 de juliol al 24 d’agost serà la nit del 12 al 13 d’agost quan serà el màxim de la pluja d’estels.

Enguany la Lluna la trobarem en fase de quart creixent però s’amagarà per l’oest cap a les 12 de la nit i ens deixarà el cel ben fosc per admirar les partícules cometàries cremades en l’alta atmosfera. Per tant, entre la mitjanit i abans de l’eixida del Sol (00-4 h) pense que serà el millor moment per veure els Perseids ja que tindrem al mateix temps el radiant i la constel·lació de Perseu ben alts en el cel del nord-est.

Els meteors entren a l’atmosfera a uns 214.000 k/h o siga uns 60 km/s i cremen a 1650 ºC a uns 100 km d’altura. No penseu, per tant que els tenim a tocar de la ma.

Cada estiu, de mitjan juliol a final d’agost, de qualsevol punt del planeta estant es poden observar els Perseids, un dels fenòmens astronòmics més mediàtics i espectaculars de l’any. Són coneguts popularment per llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer amb més intensitat pels volts del 10 d’agost, dia en què es commemora aquest sant. El caràcter efímer i fugaç de les cues dels meteors en fa encara més especial l’observació. Tot i que el fenomen va començar cap al 17 de juliol, es faran especialment visibles entre l’11 i el 13 d’agost, i es mantindran al cel fins al 24.

No és casual que apareguin cada any durant els mateixos dies. Les òrbites del planeta Terra i les del cometa del qual provenen són totalment estables. Per això, la interacció de totes dues òrbites passa justament en aquest moment. Les velocitats d’aquests meteors poden superar els cinquanta quilòmetres per segon i la taxa d’activitat pot arribar a 200 meteors per hora. El radiant, és a dir, el punt d’on sembla que vénen, és a la constel·lació de Perseu, i per això s’anomenen Perseids.

Què són exactament els Perseids?

Els Perseids són restes emeses pel cometa Swift-Tuttle, que té un període de 133 anys i que va passar prop del Sol per darrera vegada el 1992. Aquests residus cauen cap a la Terra en forma de pols il·luminada. Els cometes són cossos celestes gelats i, quan s’acosten al Sol, part d’aquest gel es converteix en gas i deixa anar una pols que en forma la cua. Quan la Terra travessa l’òrbita del cometa, aquests petits fragments xoquen contra l’atmosfera i es cremen, cosa que crea unes traces de llum que es poden veure de nit.

Quan serà el millor moment per a contemplar-los?

Enguany, el millor moment per a contemplar-los serà la nit del 12 al 13 d’agost. Tot i que el punt màxim s’assolirà entre les 15.00 i les 18.00 del dia 12, l’astrònom Enric Marco recomana d’anar a veure’ls entre les 0.00 i les 4.00. “Una característica d’enguany és que la lluna està en quart creixent, justament aquesta nit. Això vol dir que, quan es ponga el sol, la lluna estarà brillant, es veurà la meitat il·luminada, però quan vagen passant les hores, a partir de les 0.00, la lluna es pondrà, pel nord-est començarà a eixir la constel·lació de Perseu i es veuran els Perseids. Això no vol dir que no se’n vegen abans, però com que el cel estarà il·luminat, no es veuran tan bé”, aclareix.

Marco explica que, realment, el moment en què es podrien veure millor seria cap a l’alba, perquè és quan la Terra és més a prop de la zona d’impacte, anomenada radiant, però com que surt el sol, la nit és més recomanable per a l’observació.
Quina és la millor manera de veure la pluja d’estels?

No cal tenir un telescopi ni uns prismàtics per a veure els Perseids, atès que es poden observar fàcilment a ull nu. La clau és cercar un lloc fosc, si pot ser en direcció nord-est, on no hi hagi llum artificial a prop ni urbanitzacions. Marco recomana d’allunyar-se de les grans ciutats tant com sigui possible. A més, és essencial poder estirar-se completament per mirar el cel i per no perdre-se’n cap que passi per darrere.

També és important una dosi de paciència. Els ulls tarden uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora.

Quins són els millors llocs per a observar-los?

Per a contemplar els Perseids és cabdal de fugir de la contaminació lumínica i cercar cels ben foscos. Per això, al País Valencià es recomanen les comarques de l’interior, com ara la Canal de Navarrés, els Serrans, el Racó d’Ademús, la Plana d’Utiel-Requena i els Ports. En concret, el parc natural de la Tinença de Benifassà és un dels millors llocs per a observar-los.

Alguns pobles d’aquestes comarques han aconseguit la denominació de Reserva Starlight, és a dir, zona certificada amb condicions adequades per a l’observació astronòmica. En són exemples Ares dels Oms, Toixa, Titaigües, Xelva i Benaixeve, als Serrans. En aquella àrea hi ha uns quants observatoris, com ara l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Al Principat, el millor indret per a veure la pluja d’estels és al Parc Astronòmic del Montsec, que té un certificat internacional de qualitat nocturna. Tanmateix, també poden ser bones opcions la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, el cap de Creus i Cadaqués o les vetllades que s’organitzen en observatoris com ara el Fabra i el Cosmocaixa a Barcelona, al centre Món Natura Pirineus i el de Castelltallat, Albanyà i Batet de la Serra.

Finalment, a les Illes, es destaca el nord d’Eivissa –Cala d’Hort, les platges de Comte, el pou del Lleó i el pla de Corona–; a Mallorca, la costa nord i la serra de Tramuntana; i Menorca, que també és una Reserva Starlight.

Com s’anomenen: llàgrimes de Sant Llorenç o Perseids?

Popularment, les pluges de meteors del mes d’agost s’han batejat amb el nom de llàgrimes de Sant Llorenç. Tanmateix, segons el “Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors” elaborat pel Termcat, s’han d’anomenar Perseids. El nom respon al fet que, quan els observem de la Terra estant, la trajectòria que dibuixen els meteors sembla provenir de la constel·lació de Perseu.

Article original: Perseids 2024: tot allò que heu de saber sobre les llàgrimes de Sant Llorenç. Us oferim una guia amb tot allò que cal saber per a sortir a contemplar la pluja d’estels. Vilaweb.

13.07.2024 – 21:40| Actualització: 07.08.2024 – 18:26

Imatge:

1.- Pluja de meteors dels Perseids amb flaixos de satèl·lits Iridium i altres objectes que no són avions o estrelles fugaces. A la part superior central es pot veure una petita explosió d’un perseids Alemanya. gph.is/1IR8IVi Wikimedia Commons.

S’ha de considerar un èxit de l’astronàutica valenciana. PLD Space, una petita empresa d’Elx de 150 treballadors creada el 2011, ha aconseguit enlairar a la primera un coet amb tecnologia pròpia.El passat dissabte 7 d’octubre a les 2:19 el coet Miura 1 s’enlairava des de la base de l’INTA (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial) a El Arenosillo, Huelva. Una instal·lació al costat del mar que permet fer proves de coets sense por a que res caiga sobre zones habitades.

Era el tercer intent. La primera vegada s’anul·là a causa dels forts vents en altura, la segona per un problema de sincronització de la desconnexió dels cables que subjecten el coet. Ara tot ha funcionat de manera nominal, com se sol dir en l’argot astronàutic, quan tot funciona segons el previst.

El coet de 12,5 m d’alçada, 2620 kg de massa i 100 kg de càrrega útil pujava sense problemes espentat pel motor Teprel-B amb la màxima potència als 3,84 segons en alliberar-se totalment de la rampa de llançament.

El vol de tant sols 12 min va fer assolir al coet una alçada de 46 km, ben lluny dels 100 km que se sol assumir com a arribada a l’espai. No va arribar a l’espai, per tant, sinó molt més avall. A més a més, i per això, també, no va fer cap volta a la Terra sinó que va realitzar un vol suborbital. El motor només va funcionar durant 103 segons i el coet caigué finalment al mar en la badia de Cadis a uns 70 km de la base de llançament. Cal recordar que Miura 1 és només un demostrador tecnològic.

PLD Space comunicà que la idea inicial era assolir els 80 km d’alçada però ha volgut ser prudent, primar la seguretat i conformar-se amb l’èxit de la pujada.

Els objectius primaris s’han aconseguit que és sempre l’important. El sistema de propulsió ha funcionat així com el sistema de guiat i navegació. Els objectius secundaris només s’han aconseguit en part. Sembla que el paracaigudes s’ha obert però el coet no s’ha pogut recuperar del mar. Caldrà ajustar la part del rescat marí.

Com a carrega útil Miura 1 portava l’experiment de microgravetat del grup ZARM de la Universitat de Bremen que no s’ha pogut recuperar però potser enviava els resultats durant el vol.

Aquest ha estat el primer vol d’un coet totalment privat amb combustible líquid (kerosé i oxigen líquid) llençat des de territori de l’estat espanyol. Bé, no és  totalment privat ja que dels 65 milions que ha costat el projecte, un 30% ha estat amb aportacions públiques a través del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial), uns 10 milions d’euros només entre 2020-2022. Realment un preu molt barat per al que s’ha aconseguit.

PLD Space ha demostrat que ha estat capaç de construir i provar un sistema de propulsió de disseny propi.

Encara calen moltes fites per assolir. Arribar als 100 km per demostrar que es vol/pot arribar a l’òrbita terrestre. Potser ho proven en el següent llançament d’un Miura 2 però sembla que l’empresa es decanta més per anar directament per un coet més gran de 29, 4 m i potent, el Miura 5 que volen enviar a l’espai des del Port Espacial Europeu a Kourou, Guaiana Francesa el 2025. L’Agencia Espacial Europea ja ha elegit PLD Space com a contratista principal del programa LPSR (Liquid Propulsion Stage Recovery), que forma parte del Programa Preparatori de Futurs Llançadors. Ja n’estan fent proves.

S’obre un mercat comercial de microllançadors per arribar a l’espai a baix cost. Ho seguirem.

De tot això i més vaig parlar amb T.J. Llopis, periodista d’À Punt, a les instal·lacions de l’Aula d’Astronomia. Un plaer parlar amb els periodistes del nostre treball. Al muntatge final només parle una mica. Coses de la tele.

Un moment de l’entrevista amb els periodistes d’À Punt a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/10-10-2023-informatiu-nit_134_1651098.html

A partir del minut 23:47

Ho vaig contar en la jornada amb els tècnics municipals del 21 de març passat. Les imatges en color fetes pels astronautes des de l’Estació Espacial Internacional mostren que el centre de València s’ha anant enfosquint en els últims anys. Però és que, a més a més, els nostres detectors situats prop de les Torres de Serrans mostren ja el mateix efecte. Com dic en l’entrevista que m’han fet al diari Levante:

“El efecto visual es evidente”, señala el astrónomo de la Universitat de València, “pero además podemos aportar datos. Nuestro grupo de investigación tiene tres detectores instalados en la zona de las Torres de Serranos y desde 2015 hasta la actualidad hemos detectado que la intensidad de la luz ha bajado en una magnitud astronómica: el cielo de València es ahora el doble de oscuro que hace ocho años”, detalla Marco al tiempo que celebra el descenso en contaminación lumínica.

El fons del cel s’ha fet una magnitud astronòmica més fosc. Això és un 2,5 més fosc que quan començarem a prendre dades l’any 2015. És encara un resultat provisional ja que encara hem de fer correccions i ajustos.

Si mirem en la darrera imatge que tenim de la ciutat de València, obtinguda per l’astronauta italiana Samantha Cristoforetti en la missió 67 de l’Estació Espacial Internacional el 6 de juliol del 2022, s’observa clarament una baixada d’intensitat de l’enllumenat públic en la zona central de la ciutat en comparació en les zones més allunyades. És el que s’esperava després de la gran reforma de l’enllumenat de la ciutat: eliminació de boles, reducció de fanals per columna, baixada de potència, us de llum més càlida (2700 K). Això ha permés a la ciutat estalviar energia, protegir la natura i millorar l’habitabilitat per als seus ciutadans.

Divendres 5 també m’entrevistà Amparo Martin de l’equip de l’Oratge de la televisió valenciana per parlar del tema del canvi a millor de l’enllumenat de la ciutat de València i com les nostres dades de brillantor del cel nocturn comencen a registrar la tendència.

Dijous 11 s’entrevistà a Joanma Bullón, agent mediambiental, en el programa Terra Viva de la televisió valenciana sobre el mateix tema.

En aquest article de l’empresa Schreder s’explica el procés del canvi d’enllumenat i s’entrevista a Vicent Mayans, enginyer en cap del Servei d’enllumenat de València.

Enllaços:

• • https://www.levante-emv.com/valencia/2023/05/05/valencia-brilla-brilla-mejor-86885788.html
  • https://www.apuntmedia.es/l-oratge/08-05-2023-informatiu-migdia-l-oratge_134_1613587.html   a partir del minut 21:35 fins al final.
  • https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/11-05-2023-terra-viva_134_1614391.html   a partir del minut 30:10 al 34:24.
  • https://sp.schreder.com/es/proyecto/la-iluminacion-inteligente-ayuda-valencia-ahorrar-energia-proteger-la-naturaleza-y-mejorar

  Imatges:
  1.- Foto d’un carrer de València. Schreder.
  2.- 6 juliol 2022. Samanta Cristoferettti, ISS67