Pols d'estels

L’estiu avança amb fortes calorades que baden les pedres. El cel nocturn, però, ens deixa veure els seus encants. Les constel·lacions estiuenques ja guaiten per l’horitzó est en fer-se fosc. Les xarrades i les observacions nocturnes ja són preparades enguany amb l’afegit de convidar a gaudir de l’eclipsi de sol. Lluna plena, per tant queda només una llunació i mitja per a la trobada de Selene amb el Sol. Només 42 dies…

Planetes

Mercuri es podrà veure molt prop de l’horitzó oest els primers dies de juliol però serà no visible més endavant per la proximitat aparent al Sol. De fet el 12 de juliol Mercuri se situarà en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 4° 50´ del Sol i deixarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

Venus continuarà sent la reina del capvespre. El 2 de juliol el planeta se situarà al punt de major altura respecte a l’horitzó oest, cap a la constel·lació de Leo.

La nit del 9 de juliol Venus se es trobarà en conjunció (molt prop) de Regulus, l’estel principal de la constel·lació de Leo, formant un bonic duet. Uns dies més tard, el 15 de juliol la Lluna, Regulus i Venus formant un trio.

La nit del 17 de juliol tindrem una conjunció de Lluna i Venus, amb la Lluna a 2° 01´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Leo. Una altra possibilitat de fer una foto interessant.

Júpiter ja ha deixat de ser el rei del cel i s’acosta cada dia que passa a l’astre rei. Els primers dies del mes encara el podem trobar ben prop de l’horitzó oest.  El 29 de juliol Júpiter, s’alinearà amb el Sol, és a dir, es trobarà en conjunció solar. Júpiter passarà a 0° 28′ minuts d’arc del Sol, quasi al mateix temps estarà en apogeu, màxima separació amb la Terra, a 6,30 ua. A partir d’aquest moment Júpiter serà un planeta matutí.

Saturn es veu a la matinada en la constel·lació de Peixos. Els primers dies del mes el podeu veure eixir per l’horitzó est cap a les 2 de la matinada. Per això en passar les hores el veureu ben alt al cel durant la segona part de la nit.

El 26 de juliol Saturn entra en moviment retrògrad. Saturn detindrà el seu moviment habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest.

Fets destacats

•El 6 de juliol la Terra arribarà a l’afelio, el punt de l’òrbita terrestre més allunyat del Sol. La Terra estarà a una distància de 1,0166 ua del Sol.

La nit del 10 a l’11 de juliol la Lluna farà un acostament pròxim al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 1° 06’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Taure.

La nit del 24 de juliol podrem gaudir de l’aproximació de la Lluna i Antares. La Lluna estarà realitzant un acostament a l’estrela alfa de la constel·lació de l’Escorpí, en direcció sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors

29 juliol. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

30 juliol. Pluja de meteors δ Acuárids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

•30 juliol. Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

La primavera ens deixa i l’estiu s’avança amb les calorades actuals pròpies del mes d’agost. I amb l’estiu, que començarà oficialment el 21 de juny, també s’acosta l’eclipsi de l’any. De fet el 15 de juny serà lluna nova i, per tant, serem a només dos mesos sinòdics de la lluna nova que taparà el Sol el vespre del 12 d’agost. Prepareu-vos ja si voleu ser testimonis de l’espectacle celeste.

Planetes

Mercuri continua visible ben prop de l’horitzó oest durant el mes de juny. El vespre del 9 Mercuri serà en dicotomia. Mercuri es veurà amb el telescopi amb mitja fase exacta, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada. La nit del 15 al 16 de juny Mercuri es trobarà en la seua major elongació oriental. Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

El capvespre del 16 de juny la Lluna estarà en conjunció amb Mercuri, amb la Lluna a 2°´35´ al nord del planeta, en direcció de la constel·lació de Bessons.

El planeta Mercuri s’alinearà amb la Lluna, Venus i Júpiter durant el capvespre del 18 juny 2026 visible poc després de la posta de Sol.

Venus és, però, la major lluminària del capvespre i la seua brillantor domina el cel vespertí.  La nit del 17 de juny la Lluna estarà en  conjunció amb Venus, amb la Lluna a només 17 minuts d’arc al nord de Venus, en direcció de la constel·lació de Càncer.

Júpiter continua al cel del capvespre encara que ha perdut molta de la brillantor que tenia fa uns mesos ja que s’està allunyant de la Terra. Actualment està en la constel·lació de Bessons. El 17 de juny 17 hi ha conjunció de la Lluna i Júpiter, amb la Lluna a 2°´32´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Aquests dos planetes, Venus i Júpiter, s’han anat movent al llarg dels darrers mesos sobre les constel·lacions i el  9  de juny  es trobaran ben prop al cel. Serà la conjunció de Venus i Júpiter, amb Venus passant a 1° 38´ (un espai similar al 3 llunes plenes) al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Els altres dos planetes, Mart i Saturn, són planetes matutins. Els has de veure abans de l’eixida del Sol.

Pluja d’estels

El 10 de juny serà el màxim de la pluja de meteors Ariètids diürns. Té activitat entre el 14 d’abril al 24 de juny, amb un màxim el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment serà l’alba del dia 10, però estarà molt prop de l’horitzó, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

El 27 de juny serà el màxim de la pluja de meteors Bootids de juny. Té activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, amb un màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà al capvespre del 27, cap a la part nord-est de l’esfera celeste, no obstant això, la Lluna quasi plena reduirà el nombre de fugaços.

Comença l’estiu

Finalment començarà l’estiu astronòmic el 21 de juny a les 10:24. Serà el moment del Solstici d’Estiu.

Fets destacats

Els dos planetes, Venus i Júpiter, s’han anat movent al llarg dels darrers mesos sobre les constel·lacions i el  9  de juny  es trobaran al cel. Serà la conjunció de Venus i Júpiter, amb Venus passant a 1° 38´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons.

El vespre del 13 de juny hi ha acostament de la Lluna i M 45. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 58,6 minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Taure.

La matinada del 18 de juny 18 la Lluna passarà ben prop de M 44. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 44 (El Pesebre), passant a només 48’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Càncer.

La matinada del 20 de juny 20  Venus s’acostarà a M 44. El planeta Venus realitzarà un acostament al cúmul obert M 44 (El Pesebre), passant a només 43,1’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Càncer.

• Juny 15, #04:55. Lluna Nova. Distància geocèntrica 366163 km. Grandària angular de la Lluna: 32,5 minuts d’arc.  Dos mesos sinòdics per a l’eclipsi.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: 

Déu digué:
—Que hi haja a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys,  i que des de la volta del cel il·luminen la terra.
I va ser així. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles.  Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra,  governaren el dia i la nit i separaren la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.

Gènesis. Creació del Sol i la Lluna. Capella Palatina. Palau reial de Palerm. Enric Marco

El mes de maig comença. L’oratge es fa més amable i el cel nocturn se’ns s presenta àvid de mostrar-nos els seus secrets. El dia de l’eclipsi total de Sol s’acosta. Ja només ens queden 100 dies per trobar-nos sota l’ombra de la Lluna. Tic tac.

Mentre els planetes, el Sol i la Lluna fan el seu camí natural al cel. Venus i Júpiter son els reis del capvespre.

Planetes

Mercuri comença el mes situat en la part est del cel, ben prop de l’horitzó. Només serà observable de bon matí abans de l’eixida del Sol. Tanmateix de mica en mica s’anirà acostant de manera aparent al Sol de manera que el dia 14 de maig el planeta se situarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà per darrere del Sol a només 9 minuts d’arc de l’astre rei. A partir d’aquest moment Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se’n un de vespertí. Preparem-nos per veure aquest esquiu planeta després de la posta del sol al final del mes.

Júpiter i Venus seran els únics planetes que seran visibles durant tot el mes una vegada el Sol es ponga per l’oest. Els dos planetes seran fàcilment reconeixibles per la seua brillantor, sobretot Venus.

Venus es veurà ben alt al cel de l’horitzó oest després de la posta de Sol en al constel·lació de Taure. Al llarg del mes s’anirà desplaçant per cel per trobar Júpiter. Serà, però, a principis de juny quan s’esdevindrà la conjunció dels dos planetes.

Mart i Saturn són planetes matiners. Els hauràs de cercar abans de l’alba. Saturn més alt i Mart més prop de l’horitzó. El 13 de maig a les 23:58, tindrem la conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 5° 41´ al nord de Saturn.

Pluja d’estels

La matinada del 6 de Maig (nit del 5 al 6 de maig) tindrem la pluja de meteors η-Acuàrids. Presenta activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, serà observable en la matinada del 6 de maig, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Fets interessants

El capvespre del 21 de maig tornarem a tindre la Lluna passant ben prop d’un cúmul estel·lar, en aquesta ocasió, de M44 o el Pesebre. La Lluna estarà realitzant una aproximació al cúmul obert M 44 (El Pesebre), passant a només 1° 0, en direcció de la constel·lació de Càncer.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Quan hi ha dues llunes plenes dins d’un mateix mes natural, la segona lluna plena es coneix popularment com a Lluna Blava(o Blue Moon en anglès). Aquest fenomen és poc freqüent, ja que el cicle lunar dura aproximadament 29,5 dies i els mesos del calendari tenen 30 o 31 dies (excepte febrer). Aquest mes de maig tenim aquesta coincidència de dues llunes plenes, una el primer de maig i la segona el 31. Tanmateix aquest fet no té cap transcendència astronòmica, només és una curiositat.

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Ja som al febrer i els cels ennuvolats no ens deixen mirar el cel. Els fronts passen i passen i ens duen núvols i pluja. Algunes estones de cel ras ens deixen veure la meravella de la nit de l’hivern amb les belleses de Taure, Orió, els Bessons i Auriga. Però els telescopis estan encara guardats.

Mentrestant els planetes Saturn i Júpiter senyoregen el cel, Mercuri ens fa una visita fugaç al capvespre mentre la Lluna recorre el cel. I finalment Venus torna per il·luminar el capvespre.

Planetes

Després d’uns mesos, els planetes interiors Mercuri i Venus tornaran a ser visibles en el cel del capvespre.

Mercuri començarà a veure’s per l’horitzó oest poc després de la posta de Sol a partir de la segona setmana del mes. El 19 de febrer Mercuri aconseguirà el seu punt més alt en el cel, en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. També es situarà en la seua màxima elongació oriental.

Venus, més prop de l’horitzó encara, també es farà visible a partir de la segona setmana del mes. La nit del 27 de febrer Venus i Mercuri estaran en conjunció, amb Venus a 4° 41´ minuts d’arc al sud de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos. Bon moment per fer-los una fotografia.

Els planetes gegants Júpiter i Saturn estan presents al cel nocturn de la primera part de la nit. Poc després de la posta de Sol es pot veure Saturn cap a l’oest, en la constel·lació de Peixos. La nit del 15 al 16 de febrer Saturn es situarà a 54´ minuts d’arc al sud de Neptú.

Júpiter, ben brillant en la constel·lació dels Bessons, ja es veu cap a l’est en fer-se de nit. La nit del 27 de febrer una Lluna quasi plena se situarà ben prop del planeta. Amb les estrelles Càstor i Pòl·lux i la Lluna, Júpiter fa un bell espectacle celeste.

Fenòmens d’interés

La Lluna amb el seu recorregut pel cel nocturn passarà ben prop de dos cúmuls estel·lars.

El primer de febrer la Lluna plena farà una aproximació al cúmul obert M 44 (Preseape, El Pesebre), passant a només 1° 26’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Càncer. La nit del 28 de febrer tornarà a passar-hi prop.

Torna setembre i l’estiu d’enguany fa les darreres passes. El cel encara mostra algunes nits hàbils per a l’observació però, a poc a poc, els núvols seran més presents. Les constel·lacions estiuenques Cigne, Àguila, Lira i l’Escorpí són ben presents però a la matinada ja guaiten les de l’hivern, Orió, Taure i Bessons.

En setembre els planetes s’animen. Saturn ja serà visible abans de la mitjanit, Mercuri torna al capvespre mentre que Venus i Júpiter són els reis de la matinada.

El mes comença amb un eclipsi de Lluna eixint de la mar que pot ser ben interessant. A més el 22 de setembre acaba l’estiu i comença la tardor.

Planetes

La festa dels planetes es troba a la matinada. Els primers dies de setembre, abans de l’eixida del Sol, podrem admirar la fila dels planetes en el cel de l’horitzó est. A les 6:00 del matí podrem veure, de baix a dalt, Mercuri prop de l’horitzó, Venus en la constel·lació del Cranc i més amunt Júpiter en la constel·lació dels Bessons. Júpiter brillarà intensament amb magnitud -2 i estarà ben situat per a observació abans del començar el dia. Venus es desplaçarà ràpidament cap a la constel·lació del Lleó durant els dies de setembre.

Mercuri abandonarà ràpidament el cel de la matinada per passar per darrere del Sol. El  13 de setembre Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 1° 36’ del disc del Sol; al mateix temps, se situarà al punt més distant de la Terra a 1.38 ua. De manera que Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se un vespertí.

Els planetes es mouen i la Lluna encara més, així que hi haurà un moment en que la Lluna minvant es trobe amb Venus. El 19 de setembre es produirà la conjunció de la Lluna i Venus, amb la Lluna a 0° 48´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Leo.

Sense planetes al capvespre després de la posta de Sol, cal mirar cap a l’est on descobrirem un punt brillant en la constel·lació de Peixos. És el planeta Saturn que finalment torna a ser visible abans de la mitjanit. El 8 de setembre a les 22:20 es produirà una conjunció (aproximació) de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 3° 59´ al nord de Saturn. Bon moment per reconèixer el planeta dels anells.

El 21 de setembre, Saturn estarà en oposició. Saturn s’alinearà amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà a la mínima separació de la Terra, a només 8,55 unitats astronòmiques i amb magnitud 0,6, en direcció de la constel·lació de Peixos. Aquests dies que vindran seran els millors per observar-lo pel telescopi.

Eclipsis

El 7 de setembre de 2025 podrem gaudir d’un interessant eclipsi de Lluna. La Lluna s’endinsarà en l’ombra de la Terra i deixarà de rebre llum directa del Sol. L’enfosquiment començarà a les 18:27 i acabarà a les 21:56. Tanmateix, des del nostre país no podrem observar tot el procés ja que la Lluna eixirà per l’horitzó est quan ja estiga eclipsada. Un lloc ideal per observar el fenomen és la platja ja que no hi ha obstacles. El color roig de la Lluna serà un bon objectiu per a les càmeres i telescopis. També es pot veure a ull nu.

A València la Lluna eixirà a les 20:21 ja eclipsada ja que el màxim de l’eclipsi serà a les 20:11. A Barcelona que es troba més a l’est, el màxim de l’eclipsi i l’eixida de la Lluna pràcticament coincidiran a les 20:12.

Equinocci de tardor

Finalment l’estiu acabarà el 22 de setembre a les 20:20 h quan el Sol travesse l’equador celeste. Començarà la tardor en l’hemisferi nord i la primavera en l’hemisferi sud.

Fets notables

El 13 de setembre a les 00:10 la Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 58’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Pluja de meteors

1 de setembre. Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost i el 5 de setembre, amb un màxim l’1 de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja és el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà en l’alba de l’1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

9 de setembre. Pluja de meteors ε Perseids. Activitat entre el 05 i el 21 de setembre, amb un màxim el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà en l’alba del 9 de setembre, amb una Lluna minvant en Peixos, que segurament afectarà el nombre d’estrelles fugaces visibles.

27 de setembre. Pluja de meteors Sextàntids diürns. Activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre, amb un màxim el 27 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Sextant, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte causant de la pluja no ha sigut identificat. El millor moment serà a l’alba del 27 de setembre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Ja som a l’agost i amb les vacances ja tenim més temps per explorar el cel amb el telescopi, gaudir de la bellesa del cel estrellat i d’admirar la grandiositat de la Via Làctia. Les nits són suaus, de vegades refrescants, i animen a restar-hi hores sota la volta celeste ben lluny dels llums de les ciutats. A més, agost és el mes de la pluja dels Perseids, encara que enguany, la lluna quasi plena ens farà la guitza i esborrarà les traces dels meteors més subtils.

Finalment algun planeta tornarà a guaitar per l’horitzó est durant la primera part de la nit. Saturn, finalment, es deixarà veure poc després de la posta de sol.

Planetes

Mart, que actualment està en Verge,  ha deixat de veure’s a l’oest poc després del capvespre. Situat en la seua òrbita actualment a l’altra banda del Sol, ja feia mesos que, vist al telescopi, no és més que un puntet que brilla poc més que una estrella. Caldrà esperar a la pròxima oposició del 19 de febrer de 2027 per tornar a veure’l gran i brillant.

El que ha tornat és Saturn, el planeta dels anells. Ja el podrem veure eixir per l’horitzó est a partir de les 23:30 a principis d’agost, a les 22:30 cap al 15 i a les 21:30 a finals de mes. Encara que els anells continuen estant quasi en la línia de visió i no quasi invisibles, el planeta vist pel telescopi sempre és espectacular.

El 6 d’agost a les 11.51 serà la  conjunció de Saturn i Neptú, amb Saturn passant a 1° 08´ al sud de Neptú, en la constel·lació de Peixos. Encara que el moment de la màxima aproximació serà de dia, podem veure els dos planetes ben junts la nit anterior i posterior. Bon moment per fer-li una foto a Neptú.

Les nits del 12 i 13 d’agost podreu gaudir de la conjunció de la Lluna i Saturn. La Lluna estarà a 4° 02´ al nord de Saturn, en la constel·lació de Peixos. Neptú també estarà en la zona, així que tindrem un trio celeste al cel. Mereix una foto. Coincidirà amb el màxim de la pluja dels Perseids, així que és un al·licient més per gaudir d’aqueixes nits al ras.

Els altres planetes, Mercuri,  Júpiter i Venus s’han de veure de matinada. Cap a les 6:30 els podeu trobar al cel de l’alba en aquest ordre, des de l’horitzó cap al cel, encara que Mercuri es farà visible només a partir de la segona setmana d’agost.

Mercuri pujarà ràpidament i ja el 19 d’agost assolirà la seua major altura respecte de l’horitzó est. Mercuri aconsegueix el seu punt més alt en la seua aparició matutina del 2025, en direcció de la constel·lació de Càncer. També aquest dia el planeta se situarà la màxima elongació oriental. Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

A primeries del mes, Júpiter, més baix, i Venus, més alt, tots dos en la constel·lació de Bessons, seran els astres més brillants de la matinada.  De dia en dia, Venus davallarà i s’anirà acostant a Júpiter fins a quasi “tocar-lo” en una conjunció ben pròxima la matinada del dia 12 d’agost. Venus passarà a 0° 51´ al sud de Júpiter, just l’espai que ocupen dues llunes plenes.

El 19 d’agost una Lluna minvant estarà en conjunció llunyana amb Júpiter i, al cap de poques hores, el dia següent 20 ho estarà amb Venus.

Pluja d’estels

Agost 12. Pluja de meteors del Perseids. Activitat entre el 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost. La taxa màxima observable serà de 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. El cos principal responsable de crear la pluja dels Perseids ha sigut identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle. El millor moment per a veure-les, encara que amb una Lluna minvant, serà en la matinada del dia 12 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Fenòmens curiosos

El 4 d’agost a les 04:09, aproximació de la Lluna i Antares, l’ull de l’Escorpí. La Lluna s’acostarà a l’estrella Antares (α Sco), passant a només uns minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de l’Escorpí, observable al capvespre. Des de casa nostra el fenomen podrà observar-se només fins a la 1:00 de la matinada del dia 4 d’agost.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

L’estiu ha arribat i la calorada continua. Temperatures massa altes per a l’època en que estem mentre la mar Mediterrània acumula cada dia més i més calor. Avui mateix la boia del port de València ja ha assolit el 27,6 graus.

Ens espera una nova gota freda a la tardor en algun lloc del país.

Això sí, l’anticicló continua estable i veiem les estrelles malgrat la contaminació lumínica. La temporada d’observacions nocturnes ja ha començat. La Lluna, Mart i Mercuri són ara visibles en el cel del capvespre, mentre que Venus i Saturn s’han de veure a la matinada, abans de l’alba.

Planetes

Aquests dies de principis de juliol tenim la sort de comptar amb la presència de l’esquiu planeta Mercuri. Poc després de la posta de Sol podrem veure el planeta com un punt no massa brillant prop de l’horitzó oest. Aquests dies el planeta està molt separat del Sol i, per això, és tan visible. El 4 de juliol a les 06:37 es trobarà en la seua màxima elongació oriental, és a dir que, Mercuri assolirà la seua major separació al Sol en la seua aparició vespertina.

A partir d’aquest moment la separació angular del planeta al Sol serà cada vegada menor i, per tant, amb menys temps d’observació. Finalment s’alinearà amb el Sol i deixarà de ser visible. El primer dia d’agost Mercuri se situarà en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 4° 56´ per sota del disc del Sol i, a partir d’aquest moment deixarà de ser un objecte vespertí per a ser un matutí.

Mart, molt baix ja en la posta del Sol, continua en Leo. Està tan lluny que en observar-lo amb un telescopi només s’hi veu un punt rogenc.

Els altres planetes ja s’han de veure a la matinada.

Saturn situat en la constel·lació de Peixos, començarà un moviment retrògrad a partir del 13 de juliol. Saturn detindrà el seu moviment anual habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest. Això es produeix de manera habitual quan la Terra avança a un altre planeta exterior (siga Mart, Júpiter o Saturn) en el seu moviment al voltant del Sol. El planeta Saturn serà visible per l’est a partir de les 2 de la matinada els primers dies del mes però a finals de juliol ja el podrem veure a partir de la mitjanit.

Les matinades del 16 i 17 de juliol la Lluna s’aproximarà molt al planeta Saturn. Bon moment per reconèixer el planeta.

Venus continua sent el planeta més brillant de la matinada. El 5 de juliol, poc abans de l’eixida del Sol, Venus assolirà la seua major altura en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Taure. Serà la reina de la nit. Ben visible sobre l’horitzó marí.

Finalment Júpiter, visible i molt baix a l’horitzó est a partir del dia 10 de juliol, rebrà la matinada del 23 de juliol, la visita de la Lluna amb el nostre satèl·lit passant a 4° 54´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons. A final de més serà ja molt brillant i competirà amb Venus.

Fets notables

Encara que moltes vegades s’oblida, és justament durant el mes de juliol quan ens trobem més lluny del Sol. El 3 de juliol a les 21:54 la Terra se situarà en l’afeli, el punt més allunyat del Sol. En aquest moment el nostre planeta se situarà a una distancia de 1,0166 ua de la nostre estrella.

La matinada del 20 de juliol la Lluna travessarà el cúmul obert M45 (les Plèiades) passant a només 0° 46’, en direcció de la constel·lació de Taure, observable a l’alba.

A més a més durant juliol ja podem meravellar-nos amb l’eixida de la Via Làctia que ens apareix sobre la constel·lació de Sagitari envoltades per les constel·lacions de Capricorn i l’Escorpí.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Pluges d’estels

Juliol 28. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30. Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa P/2008 I 12 (SOHO). S’espera que el millor moment per a observar-les serà des del capvespre del 29 i fins a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30. Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà des del capvespre del 29 i fins a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.
Sagitari, entre l’Escorpí i Capricorni.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Finalment ja som a l’abril, el primer mes complet de la primavera. Les pluges han desaparegut i tornem a admirar el cel nocturn. Però, malauradament, han tornat a canviar l’hora. Ara ja estem a l’horari d’estiu. Més tard per fer-se de nit, l’observació sempre acaba passada la mitjanit.

Planetes

Actualment només dos planetes són visibles en les hores posteriors al capvespre. Júpiter, situat entre les banyes de la constel·lació de Taure, continua brillant mentre que Mart, fent el trio amb Càstor i Pòl·lux en el Bessons, l’acompanya en el cel vespertí.

Els altres planetes, Venus, Mercuri i Saturn ja passaren la conjunció superior, superaren la direcció solar, i se situen ara mateix en el cel de la matinada, observables poc abans de l’eixida del Sol.

El planeta Júpiter serà visitat per la Lluna la nit del 2 al 3 d’abril. La Lluna passarà a 5° 30´ al nord del planeta. Servirà per localitzar-lo.

El planeta Mart, en els Bessons, serà visitat dos dies més tard, per una Lluna en quart creixent la nit del 5 d’abril a 2° 09´ situant-se al nord de Mart. Serà un bon moment per a una foto.

Els altres planetes seran visibles ja a la matinada, abans de l’eixida del Sol.

Venus i Mercuri brillaran molt en el cel est i estaran prou separats del Sol.

La matinada del 21 d’abril, Mercuri assolirà la seua major altura en el cel matutí, arribant a la seua màxima elongació occidental. Serà un moment ideal per descobrir l’esquiu planeta.

El planeta Venus, també serà vist cap a l’est abans de l’eixida del Sol. La matinada del 24 d’abril Venus aconseguirà la seua major lluentor en la seua aparició matutina del 2025; brillant intensament, aconseguirà una magnitud de -4,5. El dia següent una Lluna minvant se situarà a 2° 23´ al sud del planeta.

A les 4:23 de la matinada del 29 d’abril Venus i Saturn es trobaran en conjunció, amb una separació mínima de 3° 43´ en direcció de la constel·lació de Peixos.

Fets notables

La nit del primer d’abril una Lluna fina de 3 dies passarà a només 38,8 minuts del cúmul obert de les Plèiades.

La nit del 16 d’abril una Lluna gibosa minvant passarà a només uns minuts d’arc d’Antares, l’estrella més brillant de la constel·lació de l’Escorpí.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Lírids. Activitat entre el 16 i 25 d’abril, amb un màxim el 22 d’abril. La taxa màxima observable serà fins de 18 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa C/1861 G1 Thatcher és qui origina aquesta pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 i fins a l’alba, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El mes de febrer comença amb pluja però sembla que la pròxima setmana s’esperen algunes nits de cel ras per poder observar el cel. I això és una sort ja que no sempre és possible veure els estels en un món ple de llums artificials a la nit i cada vegada més nuvolós.

Durant el mes de febrer continuarem observant la mal anomenada alineació dels planetes. Tindrem la sort de poder-los observar durant les nits de febrer tot seguint la línia de l’eclíptica, la majoria a ull nu i dos (Urà i Neptú) amb ajuda telescòpica.

Planetes

L’esquiu planeta Mercuri es troba ara mateix en la direcció del Sol per la qual cosa és impossible veure’l. De fet, el 9 de febrer a les 13:19 Mercuri es trobarà exactament alineat amb el Sol, en l’anomenada conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 2° 02’ del Sol. Però com que el pas és per darrere del Sol, en aquest moment el planeta es trobarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 1,39 unitats astronòmiques. A partir d’aquest dia, Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per esdevenir un de vespertí.

Així que el planeta podrà veure’s a final de mes com a astre vespertí però ben a prop de l’horitzó oest.

El 25 de febrer al capvespre Mercuri es trobarà en conjunció amb Saturn. Mercuri estarà a 1° 39´ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Molt difícil de veure ja que Mercuri estarà molt baix en un cel encara brillant després de la posta de Sol.

Venus és ara mateix el més brillant dels planetes. Ben alt i visible cap a l’oest, el podrem observar durant unes dues hores després de la posta del Sol. Amb telescopi podreu veure com no presenta una forma circular sinó que mostra una fase com la Lluna, senyal que es troba entre el Sol i la Terra i que la llum del Sol li arriba per la dreta i que, des del nostra visió des de la Terra, la part de l’esquerra queda a les fosques.

El capvespre del primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb una fina Lluna creixent, amb el nostre satèl·lit a 2° 20´ al sud del planeta, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El 16 de febrer Venus assolirà la seua màxima lluentor. Durant el dia 16, Venus brillarà intensament amb una magnitud de -4,6 en la seua aparició vespertina, en direcció de la constel·lació de Peixos, cap a la part oest de l’esfera celeste.

Mart, que el mes passat va passar per l’oposició, és ben brillant en la constel·lació dels Bessons. De fet, junt amb els estels Càstor i Pòl·lux forma una trio celeste molt vistós. De color rogenc, és visible durant tota la nit.

La nit del 9 de febrer una lluna creixent quasi fregarà el planeta. A les 20:35. Mart i la Lluna es trobarà en conjunció amb la Lluna situada a només 46 minuts d’arc al nord del planeta.

Júpiter, el rei de la nit, brilla moltíssim en la constel·lació de Taure, ben prop de l’estel Aldebaran. Els primers dies del mes el podrem veure pràcticament en el zenit, just dalt del nostre cap.

La nit del 6 al 7 de febrer la Lluna estarà en conjunció amb el planeta amb la Lluna a 5° 29´ al nord de Júpiter.

Saturn, molt dèbil ja, es pot veure baix cap a l’horitzó oest del cel. El primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb la Lluna a 1° 05’ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Fets notables

La nit del 5 al 6 de febrer la Lluna creixent s’aproximarà al cúmul obert d’estrelles de les Plèiades. L’aproximació màxima serà a les 08:17 del 6 de febrer, ja de dia i amb les Plèiades sota l’horitzó oest, quan el nostre satèl·lit passe a només 31,5 minuts d’arc del grup, situat en la constel·lació de Taure. Així que aquest fenomen no serà visible des del nostre país.

Pluges d’estels

El 8 de febrer tindrem el màxim de la pluja de meteors  α-Centàurids, amb activitat entre el 28 de gener i el 21 de febrer. La taxa màxima observable és variable amb almenys 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Centaure. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-los serà a l’alba del dia 8, cap a la part sud de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Comença un nou any, aquesta vegada sota la pluja. Els estels i les nebuloses hivernals ens han deixat momentàniament en unes nits molt fredes que no inviten a l’observació. El firmament retornarà en unes hores però la normalitat no ho farà tan aïnes a l’Horta Sud. Els meus records més profunds als amics i persones de l’Horta Sud que viuen sota la persistència d’una desgràcia que trigarà a curar-se.

Aquest gener la presència de quatre planetes en el cel vespertí ens alegraran una mica les nits mentre que l’ocultació de Saturn per la Lluna i una pluja d’estels important seran visibles al llarg del mes.

Planetes

L’any comença amb el domini absolut del planeta Venus al cel del capvespre. Després de la posta de Sol, la brillantor del planeta és ara mateix molt evident mirant cap a l’oest.

El 3 de gener al vespre una Lluna ben fina s’acostarà a 1° 26´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Bon moment per fer-hi una fotografia.

Uns dies més tard, el 10 de gener, Venus se situarà en el punt de la màxima elongació oriental. És a dir aconseguirà la seua major separació aparent del Sol, en la seua aparició vespertina. Tanmateix, a causa de la inclinació de l’eclíptica, no serà aquest el moment en que Venus es veja més alt al cel. Això ocorrerà uns dies més tard, el 20 de gener. Aquell dia el planeta aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en el cel vespertí, a 45° d’alçada sobre l’horitzó oest, en la direcció de la constel·lació d’Aquari.

No massa lluny de Venus trobarem Saturn al cel del capvespre. En fer-se fosc el podrem veure en la constel·lació d’Aquari. A poqueta nit del 4 de gener podrem gaudir d’un dels espectacles celestes del mes, amb l’ocultació del planeta per la lluna creixent. Entre les 18:15 i les 19:24 el nostre satèl·lit taparà Saturn, com es pot veure en les imatges de més avall.

Però com que Venus va allunyant-se del Sol i Venus apropant-se, és inevitable que es troben. El dia 20 al vespre tindrem, per tant, la conjunció dels dos planetes: Venus se situarà a 2° 31´ minuts d’arc al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

El 16 de gener el planeta Mart torna a estar en oposició, és a dir, en línia amb la Terra i el Sol. El planeta roig, ara amb magnitud -1,4, estarà en la direcció oposada al Sol, amb la Terra al mig, i, per tant serà possible observar-lo la major part de la nit. Quan el Sol es ponga per l’oest, Mart eixirà per l’est, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Com que l’òrbita del planeta no és circular sinó el·líptica no serà aquest el moment de màxima aproximació a la Terra sinó uns dies abans. El 12 de gener Mart estarà en perigeu. El planeta roig realitzarà el seu màxim acostament a la Terra, a una distància de 0,64 ua, en direcció de la constel·lació de Càncer.

Finalment la nit del 13 al 14 de gener la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a 13´ minuts d’arc al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Cap a l’est, en pondre’s el Sol podem veure la brillantor del planeta Júpiter en Taure, prop de l’estrella Aldebaran. La nit del 10 a l’11 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Júpiter, amb la Lluna a 5° 25´ al nord de Júpiter.

Fets notables

El 4 de gener a les 14:28 la Terra passarà pel periheli, el punt de mínima aproximació al Sol. La Terra estarà a 0,9833 ua del Sol.

Les primeres hores de la nit del 4 de gener entre les 18:15 i les 19:24 la Lluna creixent, seguint la seua òrbita al voltant de la Terra, ocultarà el planeta Saturn. Serà un fenomen visible al nostre país.

Comença ocultació		Acaba ocultació
4 de gener 18:15		4 de gener 19:24

Acostament de la Lluna al cúmul M 45 la nit del 9 al 10 de gener. Màxima aproximació a les 02:39. La Lluna estarà realitzant una aproximació al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 19,2’ minuts d’arc, en la constel·lació de Taure.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 semblen ser els responsables d’aquesta pluja, amb el millor moment per observar-les les primeres hores del dia 3, mirant cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El darrer mes de l’any finalment ha arribat amb una millora de l’oratge i la presència de les constel·lacions més esperades de l’any, Orió i la seua saga, Taure, Can Major i Menor… Tanmateix encara sota el dol col·lectiu pels 222 morts de la gota freda al País Valencià, moltes d’elles evitables amb una bona gestió de l’emergència. El canvi climàtic, amb una presència major de fenòmens extrems, al costat d’un comandament de la crisi nul ha estat la combinació perfecta per a la major de les catàstrofes mediambientals del nostre país.

Aquest desembre la presència de tres planetes en el cel vespertí ens alegrarà una mica les nits mentre que algunes pluges d’estels importants seran visibles al llarg del mes. Finalment la tardor acabarà el 21 de desembre per deixar pas a l’hivern.

Planetes

Com ja sabem, Mercuri és un  planeta molt esquiu que es deixa veure poc i sempre ben prop del Sol. A primer de mes ja no serà possible veure’l al capvespre ja que s’ha anat acostant a l’astre rei. El dia 6 Mercuri se situarà en conjunció solar inferior, just en direcció solar, marcant la fi de la seua aparició vespertina, per a passar a ser un objecte matutí.

A partir d’aquest dia s’anirà allunyant a poc a poc del Sol movent dia a dia cap a l’oest, eixint uns minuts abans de l’alba.

El 23 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Sagitari, mentre que el 25 de desembre arribarà a la seua major elongació a l’oest. Mercuri aconseguirà llavors la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Venus, per contra, continuarà brillant ben alt en l’horitzó sud-oest una hora després de la posta de Sol. De fet, és el primer objecte celeste que es veu, llevat de la Lluna, en fer-se fosc.

La nit del 4 de desembre la Lluna i el planeta es trobaran en conjunció (molt pròxims) amb la Lluna a 2° 15´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Sagitari.

El planeta Mart està augmentant de mica en mica la seua lluminositat en aproximant-se a la Terra ja que la pròxima  oposició, quan el planeta, la Terra i el Sol s’alineen, serà el 16 de gener de 2025. El 18 de desembre la conjunció de la Lluna i Mart, amb la Lluna situada a només 0° 54′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Cancer, permetrà descobrir-lo fàcilment.

Júpiter ja està pràcticament en oposició en la constel·lació de Taure i per això brilla tant quan ix per l’est en pondre’s el Sol. El 7 de desembre el planeta es trobarà en oposició, alineat amb la Terra i el Sol; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 4,09 ua, uns 611 milions de quilòmetres, amb una magnitud visual  de -2,8.

El 14 de desembre la Lluna i Júpiter estarà en conjunció, amb la Lluna a 5° 32′ al nord de Júpiter.

Finalment Saturn, situat en la constel·lació d’Aquari, es trobarà amb la Lluna la nit del 8 i del 9 de desembre. Passarà ben prop del planeta, a només 0° 18′.

Pluges d’estels

Desembre 02. Pluja de meteors Feonícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa d’observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Félix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

Desembre 06. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 6 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela, amb coordenades. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 6, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Desembre 19. Pluja de meteors Leonis Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i el 4 de febrer, amb un màxim el 19 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Lleó Menor. L’objecte celeste responsable d’originar-la no està no ha sigut identificat.

Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

La tardor en deixa el 21 de desembre. A les 10:20 serà el solstici d’hivern. Comença l’hivern.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Comença juliol i els cels deixen enrere les nuvolades i s’imposa la calor. Retornaran les nits tropicals i les ponentades però finalment podrem observar les estrelles durant la nit, al poble i sobretot en les estades als Parcs Naturals valencians que ens inviten a fer activitats en defensa de la nit.

El mes de juliol es presenta més animat amb la possibilitat d’observar finalment planetes en la primera part de la nit. Mercuri i Venus es veuran poc després de la posta de sol mentre de Saturn guaitarà per l’est abans de la mitja nit. A més a més algunes interessants pluges d’estels faran acte de presència. Finalment alguns fenòmens curiosos com ocultacions d’estrelles brillants i conjuncions de planetes i la Lluna ens alegraran l’entrada de l’estiu.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capricon no us deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Planetes

Els planetes Mercuri i Venus comencen a veure’s al cel de ponent poc després de la posta de Sol. Com que estan encara molt poc separats de l’astre rei només seran visible durant molt pocs minuts i ben prop de l’horitzó.

Mercuri es veurà més alt que Venus durant tot el mes, però així i tot, a les 22:30 ja s’haurà post. El 16 de juliol serà el dia que assolisca la major altura respecte a l’horitzó, en direcció a la constel·lació de Leo. El 22 de juliol el planeta assolirà el punt de la Màxima Elongació Oriental. Mercuri arriba a la seua màxima separació del Sol, en l’aparició vespertina.

Venus, per contra, es veurà durant el mes molt més baixet que Mercuri encara que més brillant. Es podrà veure ben prop de l’horitzó oest des de la posta de sol, cap a les 21:30 fins a les 22.30.

Dels grans planetes només Saturn serà visible abans de la mitjanit però la segona part del mes. A principi del mes el podrem veure eixir per l’horitzó est en la constel·lació d’Aquari a partir de la 1:30 però cada dia anirà eixint uns pocs minuts abans, de manera que a final de mes ja el podrem admirar a partir de les 23:30.

Els altres planetes, Júpiter i Mart s’han d’observar a la matinada abans de l’eixida del Sol. De fet Saturn, Mart i Júpiter es trobaran alineats, Saturn el més alt, Mart al mig i Júpiter prop de l’horitzó cap a les 6:00. Una lluna minvant visitarà cada planeta els primers dies del mes. La matinada del 3 de juliol la Lluna es trobarà prop de Júpiter.

Durant el mes de juliol el planeta Mart s’anirà acostant a Júpiter fins a l’aproximació màxima o conjunció del 14 d’agost. Mentrestant la matinada del 30 de juliol la Lluna farà un trio celeste amb els dos planetes sobre la constel·lació de Taure.

Pluges d’estels

Juliol 28. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30.  Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30.  Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’Esfera celeste.

Fenòmens curiosos (ocultacions i conjuncions)

Juliol 06, 17.35. Ceres en oposició. El planeta nan Ceres es troba alineat amb la Terra i el Sol, fent una línia recta; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,89 ua. La seua brillantor arribarà a una magnitud màxima de 7,3, i, per tant, necessitarà ser observat amb prismàtics o un petit telescopi. Es  trobarà en la constel·lació de Sagitari prop de l’estrella Ascella.

Juliol 14, 03.40 – 06.58. Ocultació lunar de Spica. La Lluna farà un acostament molt pròxim a l’estrela Spica (α Verge) creant una ocultació lunar visible en Amèrica. Aquesta no serà visible des del nostre país ja que a les 5:58 ja farà hores que Spica i la Lluna s’hauran post.

Juliol 15, 11.32. Conjunció de Mart i Urà, amb Mart passant a 0° 33´ al sud d’Urà, en direcció de la constel·lació de Taure. Caldrà veure-ho abans de l’eixida del Sol, a partir de les 3 del matinada quan ixen per l’est. Com que Mart és visible a simple vista, això permetrà descobrir Urà. Millor si s’utilitzen prismàtics o un telescopi petit.

Juliol 17, 20.07 – 00.30. Ocultació lunar d’Antares. La Lluna tindrà un estret acostament a l’estrella Antares (α Escorpí) que en algunes parts del planeta serà una ocultació lunar.

Juliol 24, 22:45. Conjunció lunar de Saturn. La Lluna s’acostarà a 0° 23´de Saturn. En algunes parts de la Terra la Lluna arribarà a tapar-lo però no serà visible al nostre país.

Màxima separació del Sol

El 5 de juliol la Terra es trobarà en l’afeli, el punt de l’òrbita terrestre més allunyat del Sol. Aquest dia la Terra és trobarà a 1,0167 ua de la nostra estrella. Per tant, al ple de l’estiu és quan la Terra es troba més lluny del Sol.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge:

Santa Eulàlia de Can Serra, de nit. Lladorre, Pallars Sobirà. Ramon Oromí. 2016. CC BY-NC-ND 2.0

Enfilem el darrer mes de la primavera i els primers dies de l’estiu. Sense pluja per ací, llevat d’unes minses gotes que han mullat el carrer, els núvols persistents no ens deixen veure el cel nocturn. Així que tenim de tot el pitjor, sense pluja i sense estrelles a la nit. I tot esperant si torna l’aurora boreal ara que la gran regió activa solar AR3664 ha sobreviscut a la rotació del Sol i torna a ser visible al disc solar.

Respecte a l’observació dels planetes en aquest mes poca cosa podrem veure en la primera part de la nit. Tots els planetes continuen a la dreta del Sol i, per tant, només seran visibles abans de l’alba. Només Mercuri guaitarà per l’horitzó oest els últims dies del mes.

La primavera acabarà el 20 de juny. Serà el dia del solstici d’estiu. Benvingut estiu.

Planetes

L’observació dels planetes serà difícil durant el mes ja que només hi seran visibles en les últimes hores de la nit, poc abans de l’alba, mirant cap a l’est. Formaran un alineament d’objectes, des del més separat del Sol, Saturn, cap a l’oest, fins a Venus i Mercuri molt prop del Sol i de l’horitzó.

Saturn, el més separat de l’horitzó en les hores anteriors a l’eixida del Sol, apareixerà per l’est a partir de les 3 de la matinada els primers dies del mes i a les 2 a mitjan mes. Serà durant les últimes nits de juny quan el podrem veure més aviat, cap a la 1:30 de la matinada. Per tant, durant juliol i agost Saturn serà visible abans de la mitjanit. La matinada del 27 de juny una Lluna minvant s’acostarà al planeta, cosa que permetrà fer-los una bonica foto eixint tots junts per la mar cap a les 1:30.

Els altres planetes Júpiter, Venus i Mercuri es troben molt prop de l’horitzó est i seran molt difícils de veure enmig de la llüissor solar. Els primers dies del mes, els 4 i 5 de juny, Júpiter i Mercuri estaran molt prop però només amb sort podreu admirar-los. Però passats els dies Júpiter s’anirà separant del Sol i cada vegada serà més fàcil veure’l. Al final del mes serà el rei del cel de la matinada.

Entre mig d’aquests dos, Mart serà visitat per la Lluna minvant la nit del 2 al 3 de juny.

El dia 4 de juny Venus se situarà en el punt de conjunció superior solar, és a dir, amb la Terra, el Sol i Venus alineats. Aquell dia el planeta passarà per darrere de la nostra estrella a només 0° 03´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,74 ua.  Venus deixarà llavors de ser un objecte matutí per ser-ne un vespertí. Però no se separarà encara prou del Sol per deixar-se veure durant el mes de juny al capvespre.

Finalment el 14 de juny Mercuri també passarà per darrere del Sol i es trobarà en conjunció superior solar. Mercuri passarà a només 0° 56´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,32 ua. Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a ser-ne un vespertí. El planeta sí que es deixarà veure breument els darrers capvespres del mes si mirem cap a l’oest després de la posta de Sol.

Pluges d’estels

A més tindrem diverses dues pluges d’estels, els Boòtids i els Ariètids.

La pluja d’estels dels Ariètids assolirà el màxim el 10 de juny. Amb una activitat des del 22 de maig al 2 de juliol, la seua taxa de meteors sol ser d’uns 50 meteors per hora. Com el seu nom indica, el radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Àries. La font de la pluja és desconeguda, però els científics creuen que està relacionada amb l’asteroide 1566 Ícar, tot i que l’òrbita pot correspondre també al cometa 96P/Machholz.

La pluja d’estels dels Boòtids assolirà el màxim del 27 de juny. Amb una activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, la taxa de meteors és molt variable. Normalment és molt feble, d’1 o 2 meteors per hora però de vegades s’han observat esclats ocasionals, com el darrer l’any 1998, quan la taxa va arribar a 100. El radiant es troba en la  direcció de la constel·lació del Bover. El cos celeste responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke.

Solstici d’estiu

La primavera acaba el 20 juny a les 22: 40 quan el Sol, en el seu camí aparent sobre l’eclíptica, arribe al seu punt més alt al cel, a 27º 27′ per damunt de l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’estiu. Al migdia solar del 21 de juny el Sol assolirà uns 74º d’alçada a la Safor.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- Gemini North es troba a una altitud d’uns 4.200 metres a Maunakea, Hawaii. Les Cloud Cams nocturnes de Gemini North van poder capturar els extraordinaris fenòmens de llum que es veuen a la part dreta de la imatge. Presenta els fenòmens de llamps anomenats descàrregues super-atmosfèriques vermelles. Es distingeixen pel seu color i també per la direcció en què xoquen. Les llums vermelles i blaves baixen de 50 a 90 quilòmetres cap a la part superior de la coberta dels núvols. És extremadament difícil capturar aquests fenòmens amb la càmera i més encara des d’aquesta perspectiva única. Aquesta imatge va ser presa el 24 de juliol de 2017. Wikipedia Commons.

Comença l’any 2024 amb temperatures de primavera. El cel nocturn ens mostra les constel·lacions de l’hivern, amb l’Orió presidint el firmament, però el fred dur que tenim associat al record d’aquelles sessions astronòmiques de fa dècades ja no hi és.

Les nits de gener permeten veure les constel·lacions més boniques del firmament. Orió, el caçador, amb els gossos Ca Major i Menor, el Taure i Geminis, mentre que cap a l’esquerra la gegantina constel·lació d’Auriga presenta tota la seua bellesa.

El planeta Júpiter continua sent el rei de la nit mentre que Saturn ja només es veu durant les primeres hores de la nit. Venus, ara acompanyat per l’esquiu Mercuri, alegra les matinades abans de l’eixida del Sol.

I com tots els mesos de gener, el dia 3 a les 01:38 la Terra arribarà al periheli, el punt més pròxim al Sol. Llavors el nostre planeta s’hi trobarà a només 0,9833 unitats astronòmiques, és a dir uns 147 milions de quilòmetres.

Planetes

Mercuri es troba ara visible en la part sud-est del cel, una hora abans de l’eixida del Sol. El 10 de gener el planeta assolirà el punt més alt en el cel matutí, 21º sobre l’horitzó sud-est en la constel·lació d’Ofiuc. Dos dies més tard, el 12 de gener Mercuri arribarà a la major separació aparent del Sol, en el punt de màxima elongació oriental.

Venus encara brilla molt a l’horitzó sud-est, abans de l’albada però ha deixat de ser tant brillant com en les setmanes anteriors. El 8 de gener rebrà la visita de la Lluna a 5° 42´ al sud del planeta.

El planetes gegants s’han de veure després de la posta de Sol.

Júpiter és encara el rei de la nit i brilla ben fort en Aries. Present durant la primera part de la nit i gran part de la matinada, rebrà la visita pròxima d’una lluna en quart creixent el 18 de gener. Es produirà una conjunció de la Lluna i Júpiter, situant-se el nostre satèl·lit a només 2° 46´ al nord del gegant gasós.

Saturn, ja de capa caiguda, és troba ara mateix en Aquari i només és visible durant les primeres hores de la nit mirant cap al sud-oest i oest.  El 14 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Saturn, amb una fina Lluna  creixent a 2° 08´ al sud de Saturn.

Objectes notables

Diversos objectes nebulosos o estel·lars seran fàcilment visibles aquest mes. Per a observar-los serà necessari d’ajuda òptica com ara prismàtics per a astres senzills i brillants (M42, M44) però amb altres caldrà utilitzar telescopis.

El cúmul obert M44 o cúmul del Rusc al centre de la constel·lació de Cancer és un objectiu senzill d’observar. La Lluna plena s’hi situarà ben prop la nit del 25 de gener per ajudar a trobar-lo.

La reina de les nebuloses senzilles és la Nebulosa d’Orió  o M 42 en la part central de la constel·lació del mateix nom. La podeu trobar sota les tres estrelles alineades d’Orió.

El Trio de Leo (M65, M66 i NGC 3628) en la constel·lació de Leo, estarà ben visible la major part de la nit. Caldrà un telescopi per veure-ho bé.

Finalment la galàxia Bode o M 81 en la constel·lació de la Ossa Major, és una bonica galàxia espiral. Necessites un telescopi per admirar la seua magnificència.

Pluges d’estels

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 20 de gener. Se situarà a només 0° 45’, una mica més que un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- La Lluna i Júpiter en el cel de la plaça de la Mare de Déu de València. 23 de desembre 2023. Enric Marco.

L’últim mes de l’estiu comença i de mica en mica les constel·lacions estiuenques deixen pas a les tardorals. L’Escorpí s’amaga ben prompte mentre que els Peixos i la Balena, el monstre de la saga d’Andròmeda, guaiten per l’horitzó est passada la mitjanit.

Els planetes gegants Saturn i Júpiter es veuen cada vegada millor i a hores més assequibles mentre que Venus ja brilla en el cel de l’alba.

Dues o tres pluges d’estels no massa importants ens poden alegrar la nit sempre que busqueu un lloc fosc allunyat de les ciutats.

Tot té un final i l’estiu astronòmic també. Aquest acabarà oficialment el 23 de setembre. Serà el dia en que el Sol, en el camí aparent que segueix al cel per l’eclíptica, travessarà el cercle de l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de tardor.

Finalment tornarem a tindre una superlluna a finals de setembre. Recordeu, però, que això només és un fenomen astronòmic sense cap transcendència sobre els humans.

Planetes

Els planetes gegants Júpiter i Saturn ja llueixen resplendents en el cel cap a l’est i sud-est abans de la mitjanit. La seua brillantor i llum fixa els fa clarament distingibles del fons dels estels. Mentre que Saturn ja és visible en pondre’s el Sol, Júpiter ix per l’est a partir de les 23:15 a principis de mes i a les 21:15 a finals. Uns prismàtics agafats amb unes mans fermes o col·locats en un trípode ens permetrà observar els anells de Saturn i les petites llunes de Júpiter, com un collar de perles que l’acompanya.

Cal tenir en compte que Saturn presenta actualment l’anell amb molt poca inclinació així que potser la visió us sorprenga. L’anell quasi perpendicular a la línia de visió sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅

La nit del 4 al 5 de setembre la Lluna passarà prop al nord del planeta Júpiter. Una bona ajuda per trobar-lo al cel. La Lluna també assenyalarà Saturn la nit del 26 al 27 de setembre, cosa que permetrà una millor identificació.

Venus i Mercuri s’observen de matinada. El planeta Venus és l’objecte més brillant al cel a la matinada. A partir de les 5:30 el podreu veure eixir per l’horitzó est els primers dies del mes en la constel·lació de Leo mentre que a finals del mes eixirà abans, cap a les 4:30. El 18 de setembre Venus assolirà la brillantor màxima amb una magnitud astronòmica de  – 4,5 , durant l’aparició matutina.

Mercuri, per contra, sempre és més difícil de veure i només guaitarà per l’est a partir de les 6:30 durant la segona quinzena de setembre. El 22 de setembre el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó i també el punt de la màxima elongació oriental. Serà el moment de la màxima visibilitat del planeta. Teniu present que només serà observable durant 45 minuts abans que la lluïssor de l’alba enllumene el cel matutí.

Pluges d’estels

La Lluna

Aquest mes tindrem també una superlluna. Com que la matinada del 28 de setembre a les 2:58 la Lluna passarà pel perigeu de l’òrbita, el punt més pròxim a la Terra, i, se situarà llavors a una distància de 359 899 km, la grandària aparent de la Lluna plena de la nit següent (28-29 de setembre) serà d’un 12-14% més gran, amb una grandària angular de 33,0 minuts d’arc.

Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- Cel estelat sobre el Roine és una pintura de Vincent van Gogh, realitzada cap a la fi de setembre de 1888, representant Arle a la nit, ciutat on llavors vivia el pintor. Tanmateix la posició d’aquesta constel·lació en aquest indret només és una representació artística, ja que  l’Ossa Major que se situa cap al nord de l’esfera celeste no està en la direcció del corrent del Roine (Sud-oest), com apareix al quadre. Musée d’Orsay, Paris

2.- 5. Stellarium.