Pols d'estels

Pere Horts i Font va ser un filòsof i astrònom català, pioner en la lluita contra la contaminació lumínica. Des de Figueres estant, fundà l’any 1997 l’associació Cel Fosc com un col·lectiu virtual per informar i coordinar-se tots els activistes de Catalunya. Participà en l’elaboració de la Llei de Contaminació de Catalunya del 2001 i del seu reglament. Però a més,  com que diversos grups preocupats per l’enllumenat excessiu començaven a organitzar-se a tot l’estat espanyol, expandí l’any 2005, amb altres activistes, Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, com a organització a nivell estatal.

A principis de l’any passat, el nostre amic i company, va fer vacances i des de llavors s’han fet diversos actes i recordatoris a Catalunya i a Aranjuez. Tanmateix cap d’aquests homenatges havia estat organitzat per l’organització amb la que tant havia lluitat per preservar el cel nocturn.

Aprofitant les Jornades d’Albanyà realitzades conjuntament entre la Xarxa Espanyola d’Estudis de la Contaminació lumínica (REECL) i Cel Fosc, dissabte 8 de març passat finalment s’organitzà un emotiu acte de record a Pere Horts a la sala d’actes del Museu de l’Empordà a Figueres.

Unes 60 persones assistiren en una sala plena de gom a gom, amb la presència de la família i d’amics de Pere, socis de Cel Fosc i regidors de l’ajuntament. El president de l’organització, Enric Marco, presentà l’acte, explicant el sentit de l’aplec que és recordar la figura de Pere i la seua lluita contra el tsunami dels LED i per la recuperació de la nit. Seguidament es passà un vídeo de l’homenatjat en el que explicava les claus de l’activisme en defensa de la foscor de la nit per a una organització com Cel Fosc. La presència de Pere en la pantalla ens el feu molt pròxim, tan elegant en parlar i tan convincent en els seus arguments.

Després vingueren els discursos dels amics i companys de diferents lluites mediambientals. Josep Maria Bosch, antic tresorer de l’organització, astrònom i amic personal, recordà els anys en que amb el programa europeu Comenius voltaren per Dinamarca i Grècia per coordinar-se en programes educatius sobre l’ensenyament de l’astronomia amb altres professors de secundària europeus. Molt emocionat, feu palesa la seua amistat amb Pere en regalar-li, pocs dies abans de la seua mort, el nom d’un asteroide descobert per ell.

Després d’un passi de fotos de l’homenatjat, un altre amic i company, Toni Salamanca, feu el seu discurs recordant Pere. Toni, consultor ambiental i impulsor de l’Associació Amics del Pení-cap de Creus, ens feu cinc cèntims de la lluita mediambiental i social de la comarca i com Pere també li va fer costat. El seu discurs es pot llegir ací baix.

Finalment el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Figueres, Josep Maria Bernils, recordà també Pere com a referent de la ciutat i remarcà que l’ajuntament ja l’havia honorat amb un Diploma de reconeixement ciutadà el 20 d’octubre passat.

En acabar Enric Marco presentà el futur Premi Pere Horts que l’associació lliurarà en reconeixement a la persona o entitat que haja destacat en la lluita contra la contaminació lumínica i la defensa de la nit. D’aquesta manera es recordarà sempre la feina del nostre amic i fundador.

Finalment Maria, la dona de Pere, prengué la paraula per agrair l’homenatge i a Cel Fosc per seguir el camí que ell encetà.

Un acte curt però emotiu que el nostre company mereixia.

Documents i notícies a la premsa:

Homenatge a Pere Horts. Escrit de Toni Salamanca a l’acte.

Bategen un asteroide amb el nom del figuerenc Pere Horts. Setmanari l’Empordà, 18 març 2025

Cel Fosc a l’Empordà. Setmanari l’Empordà, 18 març 2025

Imatges: Totes les fotos, llevat de l’última, són d’Enric Marco.

Tal com estava previst, ahir al capvespre la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, tapà el llunyà planeta Saturn. Per pura geometria celeste els dos astres s’alinearen i, des del nostre país, tinguérem la sort de poder albirar el fenomen.

Aquestes aproximacions i ocultacions són uns dels espectacles més bonics del cel. Que dos astres de grandària, llunyania  i aspecte diferent es troben al cel és d’allò més atractiu i curiós. Però, en les societats antigues també va ser motiu de disquisicions mitològiques o religioses en assignar-li un significat especial a l’encontre celeste.

Simulació de l’ocultació de Saturm del 4 de gener de 2024 amb Stellarium

Comença ocultació		Acaba ocultació
4 de gener 18:15		4 de gener 19:24

Així, per exemple, una de les possibles explicacions de l’estrella de Betlem proposada per Johannes Kepler el 1614 fou la triple conjunció dels planetes Júpiter i Saturn que va ocórrer en el període d’un any, entre els anys 7-6 abans de Crist com ja vaig explicar en un llunyà escrit de Nadal de 2005.

També cal destacar el valor de les conjuncions i ocultacions per fer estudis astronòmics. Cal destacar la gran epopeia del seguiment dels passos de Venus sobre el Sol durant el segle XVIII per mesurar de manera exacta la distància Terra-Sol o l’estudi de la corona solar durant els eclipsis de Sol.

Així que les conjuncions tenen una gran acollida entre els astrònoms, i, per això, anit multitud d’astrònoms tractaren de captar els moments d’entrada i sortida del planeta Saturn de darrere d’una Lluna creixent.

Tots estàvem expectants per captar l’espectacle celeste mentre la Lluna cobria el planeta entre les 18:15 i les 19:20 del 4 de gener 2025 aproximadament com es pot veure en la simulació d’Stellarium de més amunt. Tanmateix les condicions foren ben diferents segons el punt d’observació.

A les comarques centrals del País Valencià el cel estava ras al voltant de les 18:00 i el començament de l’ocultació fou visible sense entrebancs llevat que encara era pràcticament de dia. Així i tot el planeta es va veure ben brillant abans d’ocultar-se en la zona fosca de la Lluna. Després, però, les condicions variaren i els núvols dificultaren, encara que no impediren totalment, l’observació de l’eixida del planeta de darrere de la Lluna.

A Catalunya, amb millor oratge, van aconseguir millor resultats. Així ho podeu constatar en les magnífiques fotografies que m’envia l’amic astrònom Josep Maria Bosch des de Bellpuig (l’Urgell).

Aconseguir captar en una mateixa imatge o vídeo la brillant Lluna i el dèbil Saturn i que isquen bé és una tasca reservada a experts com Josep Maria.

Haver perdut Saturn momentàniament en el cel és ben trist però la reaparició de Saturn ens va tornar l’alegria com es va captar des de Bellpuig. Allí estava altra vegada Saturn, amb el seu anell de gaidó poc visible i un puntet brillant a l’esquerra com es pot veure en la primera imatge de l’apunt. No, no era el gran i misteriós satèl·lit Tità que estava situat més lluny a l’esquerra del planeta sinó un estel de fons,  85 Aqr, de magnitud 6.7

Gràcies a Josep Maria Bosch per les fotos i vídeos.

Pere Horts, amic i company de tantes lluites per preservar la nit del tsunami de llums artificials que ens inunda, ens deixà ara fa tres setmanes. Després d’agrair-li tots els esforços que va fer per crear una consciència mediambiental per a la defensa dels ecosistemes nocturns i de la salut de les persones primer a Catalunya i després a tot l’estat amb la creació i expansió de l’organització Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, cal començar a retre-li homenatge en multitud de llocs i formes.

El primer homenatge ha estat assignar-li el nom a un asteroide. El seu amic i soci de Cel Fosc, antic tresorer de l’entitat, Josep Maria Bosch és un afamat caçador d’asteroides des del seu observatori de Santa Maria de Montmagastrell (l’Urgell) i el 26 de setembre de 2010 descobrí el petit asteroide al qual se li assignà de manera provisional el nom tècnic 2010 SF13. Aquest cos situat entre Mart i Júpiter, amb 2.857 unitats astronòmiques de semi-eix major, de 0.141 d’excentricitat i uns 10 graus d’inclinació orbital, orbita el Sol amb un període de 4.83 anys.

Des de fa uns dies Josep Maria Bosch li ha assignat al petit asteroide el nom del nostre fundador 547508 Perehorts com a homenatge d’amistat i de record que perdurarà en l’espai durant milions d’anys.

Les raons de l’assignació venen explicades en la pàgina de la base de dades dels cossos menors del JPL de la NASA.

547508 Perehorts
Descobert el 26 de setembre de 2010 per Bosch, J. M. a SM Montmagastrell

Pere Horts Font (1956–2024) va ser un divulgador científic català de l’astronomia. Va ser professor de filosofia i astronomia a l’institut Ramon Muntaner, professor d’història de la ciència i cosmologia al Col·legi de Girona, fundador de la Societat Astronòmica de Figueres i cofundador de Cel Fosc, l’associació espanyola contra la contaminació lumínica.

De moment no tenim cap imatge de l’asteroide de Pere. Fins que alguna missió espacial futura passe prop del cos no en podrem tindre una imatge clara.