Pols d'estels

Arriba l’agost i, per fi, també el bon oratge per observar el cel. Encara que les temperatures estan desbocades i no et deixen dormir, el cel va arrasant-se per deixar veure les meravelles del cel nocturn de l’estiu. Les constel·lacions estiuenques de l’Escorpí i Sagitari emmarquen la Via Làctia i ens deixen admirar nombroses nebuloses i cúmuls estel·lars que podem explorar fins i tot amb prismàtics. També les constel·lacions de Perseu, Andròmeda i Pegàs tenen les seues gràcies amagades que us invitem a descobrir.

El mes d’agost ens oferirà la bellesa dels planetes gegants Júpiter i Saturn, una vegada perduda la visió de Mercuri i Venus, devorats per la lluïssor solar. També podrem veure dues superllunes, el primer  i el 31 d’agost. No us perdeu les boniques vistes de la lluna plena eixint per la mar mirant a l’est, en el moment de la posta de Sol, a l’oest.

Finalment, enguany, la pluja d’estels dels Perseids pot ser realment espectacular en no haver pràcticament lluna al cel. Aprofiteu i busqueu un lloc ben fosc per aprofitar l’avinentesa.

Planetes

Els planetes interiors Mercuri i Venus s’han pogut veure durant el passat mes de juliol ben baixos a l’horitzó oest. Mercuri continuarà separant-se del Sol encara un dies més fins assolir el 3 d’agost el punt més alt en la seua aparició vespertina. Per contra, Venus desapareixerà de la vesprada/nit. El 13 d’agost Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir Venus s’alinearà amb el Sol, i arribarà així al final de la seua aparició vespertina. A partir del dia 14 serà ja un objecte matutí, ja que se situarà a la dreta del Sol. Caldrà veure’l llavors abans de l’alba per l’est.

Mart continua sent un punt brillant insignificant en la constel·lació de Leo. No tracteu de buscar-lo. Vindran dies millors.

Els planetes gegants encara s’han de veure de matinada. Saturn és més matiner ja que el podrem observar sortir del mar a partir de les 23:30. Amb telescopis menuts encara és un objecte petit amb un anell pràcticament vist de perfil. Busqueu telescopis més grans per gaudir-lo.  La nit del 3 d’agost la Lluna i Saturn estaran en conjunció en Aquari. El 30 d’agost la Lluna tornarà a situar-s’hi prop. Bons moments per trobar-lo al cel. El 27 d’agost Saturn estarà en oposició al Sol, és a dir alineat amb la Terra i el Sol. Quasi al mateix temps estarà en perigeu, punt més pròxim a la Terra. Comença la temporada d’observació astronòmica del planeta.

Júpiter eixirà ja de matinada durant el mes d’agost. Situat a la constel·lació d’Àries eixirà per l’horitzó est a la 1:30 a principi de mes i a les 23:30 a finals. Es prepara, per tant, una tardor amb els planetes gegants al cel al capvespre. La nit del 8 d’agost la Lluna i Júpiter estaran en conjunció, un prop de l’altre, amb la Lluna a uns 3° al nord del planeta. Bon moment per trobar-lo al cel.

El cel de l’estiu

El cel nocturn d’aquests dies és especialment interessant ja que a banda de les constel·lacions de l’Escorpí i Sagitari, de les quals ja he parlat més amunt, caldria també destacar les constel·lacions del triangle d’estiu, Lira, Cigne i Àguila, tractades en el mes de juliol passat. Un cas apart són les constel·lacions circumpolars de Cassiopea, Perseu i Andròmeda. Entre les dues primeres no ens hem de perdre el doble cúmul de Perseu, visible a ull nu, una nit ben fosca.

Pluges d’estels

Agost és també el moment de la més famosa i intensa, a vegades, pluja d’estels dels Perseids. El 2023 serà un any excel·lent per observar-les ja que el màxim es produirà tres dies abans de la lluna nova (el noviluni tindrà lloc el 16 d’agost). La màxima activitat de la pluja està prevista entre els dies 12 i 13 d’agost. Afortunadament, la fina lluna decreixent oferirà excel·lents condicions per a l’observació durant tota la nit. La taxa màxima observable podria arribar a ser de 150 meteors per hora, sempre que ens desplacem a un indret lliure de contaminació lumínica. El radiant, o zona del cel d’on semblen provindre els meteors,  es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. Així que els meteors no seran visibles fins que la constel·lació no isca en direcció nord-est a partir de les 1:00 h. El cos celeste responsable de la pluja dels Perseids s’ha identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle.

La Lluna

Aquest mes tenim dues superllunes. Aquest fenomen ocorre quan la Lluna arriba a la fase de plena ben prop del punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim de la Terra, el perigeu.

La primera superlluna serà el primer d’agost. La distància a la Terra serà llavors de 357 505 km cosa que farà que la grandària aparent del nostre satèl·lit siga de 33,4 minuts d’arc, una mica més que la mitjana. Això serà així perquè només 11,5 hores després, el 2 d’agost, la Lluna estarà en el perigeu, punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim a la Terra.

La segona superlluna serà la nit del 31 d’agost. Lluna plena del 31 d’agost a 357 313 km i una grandària angular de 33,4 minuts d’arc amb el perigeu unes hores abans, el 30 d’agost.

Així que tindrem dues llunes plenes a l’agost, el primer d’agost i el 31 d’agost. Aquest fet, no tan estrany, els nord-americans li solen dir lluna blava.

Espereu l’eixida de la Lluna per la mar que pot ser espectacular.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- Durant vuit dies cada juny, els visitants i residents del parc del Gran Canyó del Colorado exploren les meravelles del cel nocturn a la vora sud del parc nacional del Grand Canyon amb la Tucson Amateur Astronomy Association i a la vora nord amb el Saguaro Astronomy Club de Phoenix.

Astrònoms aficionats de tot el país ofereixen voluntaris la seva experiència i ofereixen programes d’astronomia nocturns gratuïts i visualització gratuïta amb telescopis. NPS/M.Quinn. 7 de juny de 2016, 20:28:09

2.- 4  Stellarium.

Aquest estiu s’estan preparant nombroses activitats per gaudir sota la llum de les estrelles. Us recomane Reta 2023, la Reunió Europea de Telescopis Astronòmics, que es farà a Arcos de la Salinas, comarca de Gúdar-Javalambre, Aragó. Del 21 al 23 de juliol ens reunirem al complex de divulgació astronòmica Galàctica per parlar de telescopis, d’observacions i per refermar amistats reals i virtuals.

Ah! El 6 de juliol de 2023 a les 22:06 la Terra passarà per l’afeli de l’òrbita al voltant del Sol. La Terra estarà a una distància de 1,0167 unitats astronòmiques del Sol. Aquest és el punt més allunyat entre la Terra i el Sol. Això és un missatge per a la gent que encara creu que l’estiu arriba a l’hemisferi nord perquè estem més prop del Sol! L’estiu és conseqüència de la inclinació de l’eix de la Terra!

Planetes

Aquest mes hi ha una certa espera dels grans planetes Júpiter i Saturn que es veuran a hores vespertines en els pròxims mesos. Ara cal conformar-se amb els planetes Venus i Mart amb l’arribada sobtada de Mercuri.

El primer de juliol Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Això significa que el planeta ara mateix està passant per darrere del Sol a només 1° 16´d’aquest. I si abans era un planeta matutí, que era visible abans de l’eixida del Sol (a la dreta del Sol) a partir d’avui passarà  a ser un objecte vespertí, visible després de la posta del Sol (a l’esquerra del Sol) . En aquest moment, Mercuri a 1,33 unitats astronòmiques de la Terra.

En la segona quinzena del mes de juliol ja podrem veure el sempre esquiu planeta ben prop de l’horitzó acompanyant Venus i Mart.

Venus és encara l’objecte més brillant del cel vespertí. A la posta de Sol el podem trobar sense dificultat ben alt al cel, prop de Mart i de l’estel Regulus de la constel·lació del Lleó. Tanmateix el seu reialme s’acaba. La darrera setmana de juliol ja estarà molt baix a la posta del Sol. A poc a poc s’anirà submergint en la lluïssor solar per reaparèixer en les pròximes setmanes com a planeta matutí. El 9 de juliol Venus assolirà la major brillantor en l’aparició vespertina de l’any 2023. S’espera que arribe a una magnitud de -4,5.

Mart, sense pena ni glòria, ben lluny de la Terra llueix com una dèbil estrella en la constel·lació del Lleó. Esperarem noves glòries.

Les veritables joies nocturnes seran els planetes gegants Júpiter i Saturn. La llàstima és que encara caldrà esperar a la matinada per admirar-los mirant cap a l’est. Saturn serà més matiner i eixirà per dalt de l’horitzó est a partir de la 1 de la matinada a principis de mes i a partir de les 23 hores a finals.

Júpiter, per contra, està més retardat i fins a les 2 o les 3 de la matinada no es deixarà veure mirant cap a l’est.

Un bon pla per a l’estiu és esperar la seua sortida per l’horitzó marí. Els planetes gegants, ben brillants, clarament visibles enfront de les estrelles eixint per la mar oferiran un espectacle sublim.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capriconi nous deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Pluja d’estels

Pluja de meteors Piscis Austrínids. Màxim el 29 de juliol. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 29, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dóna origen a aqueixa pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors α Capricòrnids. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

La Lluna

Aquest mes tenim superlluna. Aquest fenomen ocorre quan la Lluna arriba a la fase de plena ben prop del punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim de la Terra, el perigeu.

El 3 de juliol serà Lluna plena. La distància a la Terra serà llavors de 361 907 km cosa que farà que la grandària aparent del nostre satèl·lit siga de 33,0 minuts d’arc, una mica més que la mitjana. Això serà així perquè només 35 hores després, el 5 de juliol a la matinada, la Lluna estarà en el perigeu,  punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim a la Terra.

Espereu l’eixida de la Lluna que pot ser espectacular.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Nit estrellada a l’Everest. Els campaments són visibles a la carena nord-est al Camp IV. Altres llums visibles gairebé exactament al “Primer Pas” al llarg de la cresta d’aquesta foto, presumiblement una empenta del cim en curs. El mirador és des del camp base nord / zona del campament turístic al Tibet mirant cap al sud. També és visible el cúmul estel·lar Omega Centauri. Wikimedia Commons.
2.- 5  Stellarium.

El mes de juny comença malament ja que el cel no ens ha donat treva. Aquests darreres dies només ens han ofert cels lleganyosos, en els que els núvols alts dominen les altures i no ens deixen veure l’univers. Massa vegades també han aparegut tempestes, núvols grossos que presagien una nit de trons i de terror. Ja sabeu que en el meu petit país la pluja no sap ploure.

Quan escampe la boira i la mala maror tornarem a veure les estrelles. Mentrestant Venus, la bella, continua brillant ben alt en el capvespre valencià.

Planetes

El planeta Mercuri és actualment un planeta matutí. Caldrà aixecar-se ben d’hora per veure’l ben petit ben prop de l’horitzó una hora abans de l’eixida del Sol. El primer dia de juny serà quan podrem veure el planeta a la màxima altura en el cel matutí. Aprofiteu, doncs, aquests primers dies del mes per trobar-lo. El 4 de juny, Mercuri en veurà en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.

Finalment la nit del 16 juny, es produirà una conjunció de Lluna i Mercuri, passant la Lluna a 4° 18´ al nord de Mercuri. Bon moment per trobar-lo al cel amb l’ajuda de la Lluna.

El planeta Saturn es visible a la matinada mirant cap a l’est. A final de mes eixirà per damunt de l’horitzó després de la una. Per tant, el seu bell anell ens alegrarà les nits de l’estiu que ja s’acosta. La nit del 9 juny, la  Lluna passarà només a 2° 58´ al sud de Saturn. Bon moment per trobar-lo.

El planeta Mart es troba actualment molt lluny de la Terra de manera que amb el telescopi se’n poden veure ben pocs detalls. Tanmateix el seu color rogenc el delata. Aquest mes ens oferirà una bona oportunitat per aconseguir una bona imatge astronòmica ja que la nit del 2 al 3 de juny, al voltant de la mitjanit, el planeta travessarà el cúmul del Pesebre, també conegut per M44, situat enmig de la constel·lació de Càncer. Mart passarà a només 10,4 minuts d’arc del centre del cúmul. El fenomen només serà visible de les 22:00 del 2 juny fins al 00:30. del 3 juliol, ja que més tard Mart i el cúmul es ponen per l’oest.

El planeta Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel, llevat del Sol i la Lluna. Encara es troba bastant alt al cel del capvespre. La nit del 4 de juny Venus es trobarà en dicotomia. el planeta estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada. I com li passà a Venus fa uns dies, la nit del 14 de juny Venus farà un acostament al cúmul obert M44, passant a només 47,9 minuts d’arc d’aquest, enla constel·lació de Càncer. Bon moment fotogràfic.

Aquest nit del 4 de juny, serà el moment de màxima elongació oriental del planeta. Venus aconseguirà la seua major separació del Sol en la seua aparició vespertina.

Pluja d’estels

Màxim 11 juny. Pluja de meteors Ariètids. Activitat entre el 14 d’abril al 24 de juny, amb un màxim el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment serà l’alba del dia 11, però estarà molt prop de l’horitzó, cap a la part nord-est de l’esfera celeste .

Màxim 27 juny. Pluja de meteors Boòtids de juny. Activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, amb un màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà després del vespre del 27, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Solstici d’estiu

Finalment el 21 juny a les 15:57 el Sol se situarà en el punt més al cel, a 23º 27′ per damunt de l’equador celeste, és a dir a uns 72º d’altura en les nostres latituds. Serà el moment del solstici d’estiu. La primavera acaba i torna l’estiu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Es prepara una nit tempesta sobre l’Aula d’Astronomia. 12 de maig 2023. Enric Marco.
2.- Conjunció del planeta Mart amb el cúmul obert del Pesebre en Càncer. 2 de juny 2023 a les 23:00 h. Stellarium.
3.- Triple conjunció de Mart, Venus i la Lluna en el capvespre del 21 de juny del 2023 a les 22:30 h Stellarium.

Les temperatures s’enfilen en els darrers dies de març i el primer d’abril mentre els camps s’omplen de color i d’olor malgrat la sequera. La flaire excelsa de la flor de taronger acaramulla les narius del goig de viure. El cel ja llueix ben blau encara que els núvols alts no ens el mostren totalment. És la primavera finalment estenent les ales per a tothom. Gaudim-la eixint al camp, al bosc, tant de dia com de nit per admirar les estrelles.

Aquest mes els grans planetes ja han deixat de ser els reis de la nit. Ara els petits planetes els han substituts com a fars nocturns. Podrem admirar Venus ben brillant a poqueta nit, mentre que Mart, ben alt al cel nocturn es passeja per la constel·lació dels Bessons. Però fixem-nos en Mercuri, sempre tan esquiu, que farà una entrada triomfal al capvespre.

Els planetes gegants

Júpiter ja fa uns dies que ha deixat de ser visible i la seua direcció al cel s’acosta cada vegada més a la direcció solar. De fet l’11 d’abril, Júpiter en trobarà alineat amb el Sol, el que s’anomena en conjunció solar. El major dels planetes passarà a 1° 03′ de separació angular del Sol. Al mateix temps estarà en apogeu, la separació major a la Terra, a una distancia de 5,95 ua.

Per altra banda, Saturn només serà observable a la matinada, unes hores abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est. El 16 d’abril a la matinada la Lluna minvant estarà en conjunció amb Saturn, a 3° 29´ en la constel·lació d’Aquari.

Els planetes interiors

Com ja he dit, la joia de la nit estarà a càrrec dels planetes interiors. Mart, que no és un planeta interior però en algun lloc l’he de consignar en aquest post, romandrà alt al cel movent-se pels Bessons. El seu color rogenc el fa fàcil de trobar però cada vegada serà més dèbil en allunyar-se més i més de la Terra.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn, amb permís de la Lluna. És ben visible i fàcil de trobar al cel del capvespre, ben alt al cel mirant cap a l’oest. Hi romandrà i anirà guanyant altura al llarg del mes i, per tant, amb més hores de visibilitat. El 23 d’abril la Lluna s’hi situarà ben prop a només 1° 18´ al nord de Venus.

Mercuri, però, serà aquest mes “l’estrella” del firmament. Aquests dies ens oferirà la millor aparició de l’any al cel del capvespre. Els primers dies d’abril el veurem com un petit punt brillant al cel cap a l’oest-nord-oest prop de l’horitzó. Però anirà guanyant altura en passar els dies fins que el capvespre de l’11 d’abril el veurem a la seua màxima elevació. A partir de llavors, baixarà ràpidament en passar els dies. Cal començar a mirar-lo uns 30 minuts després de la posta de Sol però no serà visible més enllà d’una hora ja que es pondrà ràpidament. Imprescindible que l’observeu amb un horitzó lliure d’obstacles com ara muntanyes, arbres o edificis en direcció cap a l’oest.

Pluja de meteors

El 23 d’abril serà el màxim de la pluja de meteors dels Lírids. L’activitat de la pluja es troba entre el 16 i el 25 d’abril mentre que la taxa màxima observable des d’indrets ben foscos s’espera que siga d’uns 18 meteors per hora. El radiant, o zona del cel d’on semblen vindre els meteors, es troba en la constel·lació de la Lira. El responsable de la pluja sembla ser el cometa C/1861 G1 (Thatcher). El màxim serà visible des del vespre del  22 fins a l’alba del dia 23, mirant cap al nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Lluna en quart creixent des de la cúpula principal de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 27 de gener 2023. Enric Marco.
2.- Saturn i la Lluna minvant abans de l’eixida del Sol el 16 d’abril a les 6.30 h. Stellarium.
3.- Mercuri i Venus al capvespre de l’11 d’abril de 2023 a les 2100. Stellarium.
4.- Posició de Mercuri durant el mes d’abril al cel del capvespre. Planétarium Rio Tinto Alcan (Marc Jobin).
5. Cel nocturn del 23 d’abril del 2023 ales 22:00 h. Seran visible Mart en els Bessons mentre que la Lluna estarà en conjunció amb Venus. Stellarium.

De mica en mica deixem enrere les fredorades de l’hivern i arriben dies més càlids i cels més blaus i clars. La primavera ja guaita el cap a finals del mes i les observacions del cel ja seran més fàcils i còmodes.

Després de l’interessant conjunció dels planetes Júpiter i Venus en el cel del capvespre dels últims dies de febrer i els primers de març, els planetes ja van deixant el cel durant la primera part de la nit. Només Mart, ben alt al cel i Venus ben brillant prop de l’horitzó oest ens poden alegrar una mica.

Planetes

El cel del capvespre dels últims dies de febrer i dels primers de març ha estat una festa. Mentre que Venus anava ascendint en altura de dia en dia, Júpiter anava baixant i aproximant-se al Sol. Les imatges de la conjunció de tots dos han estat espectaculars. El segon dia de març els astres es creuaren i ara ràpidament Júpiter perd altura i ja no serà visible a partir de finals de mes.

La Lluna s’unirà al duet planetari del 22 al 24 de març. El dia 22, localitzeu la fina lluna creixent sobre l’horitzó occidental uns 45 minuts després de la posta de sol; també podreu veure el planeta Júpiter just a sota i a la dreta de la Lluna ben prop de l’horitzó. Cerqueu un horitzó oest lliure d’obstacles. El 23 de març al vespre, la lluna estarà per sota de Venus, mentre que al vespre següent, el 24, la Lluna descansarà sobre el brillant planeta.

Abans d’acomiadar-se finalment, Júpiter tindrà encara un encontre breu amb el planeta Mercuri el 27 i 28 de març, pocs minuts després de la posta de sol, cap a l’oest.

Saturn ja és plenament un objecte matutí. Cal matinar per veure’l un hora abans de l’eixida del Sol en direcció cap a l’est.

Només Mart continua present al cel nocturn, ben alt al cel en la constel·lació d’Auriga.

Pluja de meteors

El 15 de març serà el màxim d’una pluja de meteors moderada: la pluja dels γ-Normíds. Mentre que la pluja serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, s’espera que el màxim s’esdevinga en les primeres hores del 15 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Norma. Tanmateix la presència d’una Lluna minvant i la proximitat del radiant a l’horitzó en faran difícil l’observació.

Arribada de la primavera

Finalment l’hivern acabarà el 20 març a les 22:24. El Sol, en el seu camí sobre l’eclíptica, travessarà el pla de l’equador. Serà el moment de l’equinocci de primavera.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Conjunció de Júpiter (dalt) i Venus (dalt) vist des de la cúpula principal de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 28 de febrer 2023. Enric Marco.
2.- Cel del capvespre del 24 de març del 2023 a les 20:30. Stellarium.
3. Conjunció de Júpiter (dalt) i Venus (dalt) vist sobre la segona cúpula de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 28 de febrer 2023. Enric Marco.

El segon mes de l’any 23 comença amb un fred rigorós que ens ha deixat una mica de neu en les muntanyes valencianes. Una frescor que ara maleïm però que hauria de ser d’allò més normal en aquest dies que estrenem any. Acostumats a temperatures de vertigen a finals d’anys ara que tornem a la normalitat, ens sorprenem.

L’arribada del fred hivernal ha vingut acompanyat de cel rasos que ens han permés reprendre les observacions nocturnes. Nits seguides de cels sense núvols ens han deixat continuar les visites nocturnes als telescopis per admirar els planetes (venus, Júpiter i Mart) que decoren aquests dies la volta celeste.

Els darrers dies de l’any passat i els primers d’aquest ens ha portat la presència del cometa C/2022 E3 (ZTF) que ara mateix es passeja per les constel·lacions septentrionals.

Febrer també és el mes de la constel·lació gegant d’Orió sempre vigilat per Taure, protegint les Plèiades. Les tres estrelles alineades, el cinturó d’Orió, la fan molt distingible al cel hivernal.

Planetes

Els planetes Mart en Taure, Júpiter i Venus en Peixos seran les llumeneres de la nit de febrer. Els dos darrers s’aniran buscant per trobar-se finalment el dia 1 de març. Mercuri i Saturn ja no han deixat de ser fàcilment visibles en les llums del capvespre.

Saturn deixarà de ser visible després de la posta de Sol al llarg d’aquest mes. De mica en mica s’ha anat acostant a la direcció del Sol i no s’arriba a veure la seua suau lluentor en la brillantor del cel del capvespre. Ara mateix es troba físicament a l’altra banda del Sol i de fet el 16 de febrer el planeta es trobarà en conjunció solar. Saturn passarà a una distància aparent de només 1° 15´ de la posició del Sol, una distància angular equivalent a un poc més que dues llunes plenes. En aquest moment el planeta estarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 10,81 unitats astronòmiques.  Saturn deixarà de ser un objecte vespertí a ser-ne un de matutí.

A mesura que passen el dies del mes, mirant cap a l’oest i després de la posta del Sol veurem com Venus s’anirà separant de la direcció solar. Per això serà cada vegada més brillant en mostrar més superfície il·luminada cap a nosaltres i, a més a més, la seua presència al cel vespertí serà més i més llarga. El planeta s’anirà acostant cada vegada més a Júpiter per confluir amb ell, formant una bella conjunció el primer dia de març.

Júpiter, ja ben baix en el cel vespertí, encara mostra la seua bellesa observat la telescopi. Tanmateix ja li queda poc de ser el rei de la nit. A mitjan del mes de març estarà ja massa a l’horitzó després de la posta de Sol i deixarà de ser observable. La nit del 22 de febrer una lluna molt fina de 2 dies farà trio amb Júpiter i Venus. Un bon moment per fer-ne una foto.

Finalment Mart, en Taure, és encara prou brillant per agafar el relleu com a rei planetari en el cel nocturn quan Júpiter ens abandone en març.

Mercuri, ara mateix és un planeta matutí. El podrem veure en Sagitari poc abans de l’eixida del Sol cap al sud-est però només durant la primera quinzena del mes.

El cometa C/2022 E3 (ZTF)

El cometa C/2022 E3 (ZTF) s’aproxima actualment a la Terra. Molts aficionats ja li han fet belles fotografies. El primer de febrer farà la màxima aproximació a la Terra, a una distància de 0,28 ua, i a 1,16 ua del Sol. Serà  visible a ull nu (en llocs molts foscos sense presència de llum artificial nocturna) amb una magnitud m = 6,3. Josep Maria Trigo de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE – CSIC) ens ho conta en El cometa verde ZTF ha aumentado su magnitud y ya se puede ver a simple vista.

A continuació podeu veure una carta celeste amb la posició del cometa fins a mitjan mes de febrer. A destacar el dia 6 de febrer quan se situarà al costat de l’estrella brillant Capella de la constel·lació d’Auriga. Bon moment per tractar de buscar-lo amb els prismàtics. El problema serà la Lluna que ara comença a créixer i que el dia 6 serà pràcticament plena.

La localizació actual del cometa en el cel nocturn pot veure’s en la carta celeste oferida per The Sky Live.

Pluja de meteors

En febrer només tenim una pluja interessant, la dels α-Centàurids. Amb una activitat llarga, de quasi un mes, entre el 28 de gener i el 21 de febrer, el màxim serà el 8 de febrer. La taxa màxima de meteors visible és tanmateix baixa, de només d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Centaure. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-la serà la matinada del dia 8 mirant cap al sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:

1.- C2022 E3 (ZTF)- Alessandro Bianconi, 27 January 2023,  CC BY-SA 2.0

Comença l’any 2023. Deixem enrere l’any més càlid des que es tenen registres. El 2022 s’ha caracteritzat per dies amb temperatures massa elevades. Des del punt de vista astronòmic em fa la sensació que hi ha hagut pocs dies de cel ras, que hagen permés la contemplació completa de la nit. El canvi climàtic avança sense aturador.

El primer mes de l’any ens continuarà mostrant tots els planetes visibles poc després de la posta del Sol, llevat de Mercuri que passarà ràpidament a ser un planeta matutí.

Com a esdeveniments especials podrem gaudir de la primera pluja de meteors important de l’any, els Quadràntids, la conjunció ben pròxima de Venus i Saturn el 22 de gener i el cada vegada més brillant cometa C/2022 E3 (ZTF).

Al final de la primera setmana de gener Mercuri deixarà de ser visible després de la posta de Sol i en pocs dies passarà a ser un planeta matutí. El 26 de gener, Mercuri assolirà el seu punt més alt en el cel matutí. La configuració serà difícil d’observar, ja que el planeta apareixerà a només 20° sobre l’horitzó est. El 30 de gener, Mercuri arribarà a la seua major elongació cap a l’oest poc abans de l’albada. Això vol dir que Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Saturn, ja molt prop de l’horitzó sud-oest en fer-se fosc, és cada vegada més difícil d’observar.  El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest.

Venus, ben visible a la posta del Sol, anirà pujant i allunyant-se de l’horitzó sud-oest.

Júpiter i Mart son, ara mateix els objectes més brillants del cel. Venus en guanyar altura també es farà més brillant.

El 3 de gener a fer-se de nit la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a només 0° 32´ al sur de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure. Aquesta separació és equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Del 22 al 26 de gener la Lluna anirà passant prop de tots els planetes per assenyalar-los. El 22 i 23  de gener una Lluna fina passarà prop de Saturn i Venus. La matinada del 26 de gener passarà a 1° 48´ al sud de Júpiter. El 31 de gener a la matinada, la Lluna passarà a 0° 06´ al sud de Mart, en la constel·lació de Taure.

Cometa C/2022 E3 (ZTF)

A principis de març de 2022, els astrònoms van descobrir el cometa C/2022 E3 (ZTF) amb la càmera de camp ampli de la Zwicky Transient Facility del Telescopi P48 de Mount Palomar en California (EEUU). Des d’aleshores, el nou cometa de període llarg ha augmentat considerablement la lluminositat; actualment en la constel·lació septentrional Corona Borealis i s’ha de veure abans de l’alba. Encara és massa dèbil per ser vist sense telescopi però s’espera que augmente de brillantor i d’altura al llarg del mes de gener. Tots esperem que es puga veure a ull nu i siga espectacular.

Distància mínima al Sol

El 4 de gener, a les 17:17, la Terra seguint la seua òrbita el·líptica al voltant del Sol passarà pel periheli. Serà el moment de la mínima aproximació al Sol. En aquest moment el nostre planeta estarà a 0,9833 unitats astronòmiques (147,1 milions de km) del Sol. Al començament de l’hivern resulta que estem més prop del Sol. Evidentment les baixes temperatures son conseqüència de la inclinació de l’eix terrestre que en aquestes dates ens dona raigs solars molt inclinats.

Conjunció entre Venus i Saturn

El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest. A les 20:36, ja sota l’horitzó i, per tant no visible, l’aproximació de Venus arribarà a només 0° 21´ al sud de Saturn.

Pluja d’estels

Gener també presenta una pluja d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja. El millor moment per a observar-les serà unes hores abans de l’alba del dia 4 de gener, quan el radiant s’eleve per damunt de l’horitzó nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:
Un meteor de Camelopardalis en Prades. Miquel González Page. 24 maig 2014. (CC BY-NC-ND 2.0).

El darrer més de la tardor comença amb una baixada important de les temperatures juntament amb passos constants de fronts de núvols. Tot això ens fa difícil l’observació del cel nocturn.

I és una llàstima ja que el firmament presentarà aquest mes un espectacle d’allò més divers i interessant.

Primerament, els planetes continuen presents al cel. Els gegants Júpiter i Saturn hi continuen però ja s’aboquen cap a l’oest les primeres hores de la nit. A poc a poc els perdrem a partir del final del mes de desembre.

Venus i Mercuri ja són visibles cap al sud-oest poc després de la posta del Sol. Estaran molt prop de l’horitzó, així que caldrà buscar indrets amb l’horitzó oest lliure d’obstacles. Al voltant del dia de Nadal seran ben observables. El 29 de desembre Venus i Mercuri estaran en conjunció a només 1° 24´ entre ells.

El protagonista del cel és ara mateix el planeta Mart que brilla intensament al cel de l’est poc després de la posta del Sol. El 8 de desembre el planeta estarà en oposició, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol, amb la Terra al mig. Al mateix temps també estarà en el perigeu de la seua òrbita respecte al Sol. Per tot això serà el moment de la màxima aproximació a la Terra.

Ocultació de Mart per la Lluna

Entrada de Mart a les 6.22:48 del 8 de desembre 2022. Els punts brillants xicotets són Deimos i Fotos. El punt brillant gros és una estrela.

Mart es trobarà en oposició just el 8 de novembre i, per això, actualment és molt brillant. Mart estarà alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra.

Encara que la conjunció entre els dos astres serà visible des de tot l’hemisferi nocturn de la Terra, l’eclipsi només serà observable des d’Amèrica del Nord, Groenlàndia i Europa Occidental.

Per observar el fenomen seria interessant fer servir un telescopi amb una focal llarga ja que Mart té una mida angular petita en comparació amb la Lluna. Amb teleobjectiu o prismàtics només veurem Mart com un punt vermell brillant. L’ocultació també necessita focals molt llargues per obtenir una bona fotografia. No obstant això, la Lluna estarà en fase de plena i, per això, la diferència de brillantor entre ella i Mart serà molt gran. Si volem fotografiar bé Mart, la Lluna quedarà sobreexposada. Per treure els dos ben exposats, necessitarem una càmera amb un alt rang dinàmic o bé fer múltiples exposicions i combinar després les imatges.

Eixida de Mart a les 7:7.45 del 8 de desembre 2022.
Durant l’ocultació la Lluna estarà molt prop de l’horitzó oest. Per a observar el succés no hem de tindre obstacles cap a l’Oest. Per a la Safor, els valors aproximats del moment d’entrada i eixida de Mart i altura de la Lluna durant l’eclipsi marcià són:

entrada: 6.22:48             altura: 21º
eixida: 7:7.45                 altura: 12º
eixida completa: 7:8.18 altura: 12º

Barcelona: entrada: 6:17; eixida: 7:7
Palma: entrada: 6:21; eixida: 7:8

Pluja d’estels

Desembre també presenta dues pluges d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

7 desembre. Pluja de meteors Púpids – Vèlids. Activitat entre el primer i el 15 de desembre, amb màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà d’almenys de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Vela. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. La llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.

Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i al 17 de desembre, amb un màxim en la matinada del 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’asteroide (3200) Phaethon és el responsable d’aquesta pluja. El millor moment serà durant la matinada i vespre del 14 de desembre, malgrat la lluentor de la Lluna, potser pot veure algunes fugaces molt brillants, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Leònids Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i 4 de febrer, amb un màxim el 20 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Leo Menor. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 20 de desembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i el 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. El cometa 8P / Turttle és l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

El 21 desembre a les 22:48 el Sol assolirà el seu punt més baix respecte a l’equador celeste. Per tant, el camí al cel i la durada del dia el 21 i 22 de desembre seran els més curts de l’any. Serà el moment del solstici d’hivern. El final de la tardor i el començament de l’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Més informació sobre l’ocultació de Mart per la Lluna. Ocultación de Marte por la Luna el 8 de diciembre. Cielos Boreales.

Imatges:

Entrem en el mes de novembre amb unes altes temperatures totalment inusuals, impròpies de la meitat de la tardor. De moment no hi ha hagut cap dia de fred. Aquests dies se celebra la castanyada i podem veure com anaven vestides les persones anys enrere. Ben abrigats. Res de manega curta com ara mateix. El canvi climàtic ja és ací.

Respecte al cel portem uns 15 dies de cels nuvolosos i calitja de manera que l’observació de cel només l’hem poguda fer en els pocs dies en que momentàniament les boires s’han aclarit.

El cel nocturn presenta aquest dies les belleses planetàries de Júpiter, Saturn i Mart. De mica en mica, els planetes gegants, en passar els dies, van amagant-se cada vegada més aviat per l’oest i romanen més poques hores visibles. Mart, per contra, es veu cada vegada més temps a la nit. Només queda un mes per a l’oposició del planeta, quan el Sol, la Terra i Mart estaran alineats, el 8 de desembre de 2022.

Planetes

El cel nocturn de novembre estarà dominat encara pels planetes gegants que, en fer-se fosc, després de la posta del Sol es trobaran situat en la zona sud de la volta celeste.

Júpiter en la constel·lació de Peixos, com un estel molt brillant, destaca en una zona sense estrelles destacables.  Per si en tenim dubtes, la nit del 4 de novembre una Lluna creixent se situarà ben a prop, a només 2° 23´ al sud del planeta.

Saturn, situat més cap a l’oest en Capriconi, brilla ben poc i podria confondre’s amb una estrella brillant però la Lluna s’hi situarà al costat la nit del primer de novembre i del 28 i 29 del mes.

Finalment Mart eixirà una mica més tard per l’est, una o dues hores després de la posta del Sol. El trobareu en la constel·lació de Taure, rivalitzant en rojor amb les estrelles Betelgeuse i Aldebaran, estels gegants rojos, que algun dia, d’ací milers d’anys, esclataran com a supernoves. La nit del 10 al 11 de novembre la Lluna el visitarà i serà un bon moment per situar-lo al cel si no l’havíeu trobat abans.

Els altres planetes Venus i Mercuri estan ara mateix en la direcció del Sol i, per tant, seran inobservables durant el mes.

Pluja d’estels

Novembre també presenta dues pluges d’estels interessants, una d’elles la segona més important de l’any. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

La pluja de meteors del Tàurids Boreals tindrà el màxim la nit del 12 de novembre, encara que la seua activitat s’estendrà durant quasi dos mesos, des del  20 d’octubre al 10 de desembre. La taxa màxima observable és baixa, de només 5 meteors per hora en zones fosques. El radiant, o zona celeste on els meteors incideixen en l’atmosfera, es troba en direcció de la constel·lació de Taure. Donat que la Lluna  La Lluna amb un 70% de fase estarà situada en la constel·lació de Bessons i, per tant, provocarà una interferència ben significativa. Les Tàurides són una pluja de meteors anual, associada al cometa Encke. Els Tàurids són en realitat dues pluges separades, amb un component sud i un component nord. Les Tàurids del Sud es van originar al cometa Encke, mentre que les Tàurides del Nord o Boreals es van originar a partir de l’asteroide 2004 TG10, possiblement un gran fragment d’Encke ja que tenen els paràmetres orbitals similars.

La pluja de meteors del Leònids tindrà el màxim el 17 de novembre. Després de la pluja dels Perseids d’agost pot arribar a ser la segona pluja més activa de l’any. Activa entre el 6 i el 30 de novembre, la taxa màxima observable serà enguany de 15 meteor per hora. Tanmateix cada 33 anys, els Leònids mostren un gran pic d’activitat, ja que la pols del cometa Tempel-Tuttle, el seu progenitor,  no està repartit homogèniament al llarg de la seua òrbita. L’any 1999 es van arribar a mesurar taxes de 1000 meteors per hora. El radiant, com el seu nom indica, se troba en direcció de la constel·lació de Leo. La Lluna en quart minvant provocarà una interferència ben important.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Lluna Plena del 20 Octubre 2021 (07:00h) fent trànsit al penell La Bruixa, Av. de La Vall d’Albaida a Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), són penells més ornamentals que funcionals (no donen precisió de la component vent). Josep Emili Arias.

Potser hem passat l’estiu més calorós de les nostres vides, estiu que ara ja s’està esgotant. Les nits tropicals, els dies xafogosos continus deixen pas a fenòmens explosius, tempestes violentes, pedregades fortes i esclafits secs. El canvi climàtic està ací i, es manifesta ben clarament.

Mentrestant el cel nocturn, envaït per llums públiques i privades de carrers, anuncis i d’aparadors comercials es deixa veure una mica millor per les tímides mesures contra el balafiament energètic. Les meravelles del cel són ara més visibles.

Les constel·lacions estiuenques van avançant en el cel en passar els mesos. Les constel·lacions de la tardor són ja visibles a la matinada. Sobre aquest llençol d’estels naveguen de fa mesos els planetes Saturn, Júpiter, Mart i també Venus. I, en setembre, la Lluna, en el viatge mensual al voltant de la Terra, visitarà cadascun dels planetes i, d’aquesta manera ens ajudarà a trobar-los.

Planetes

En fer-se de nit, una hora després de pondre’s el Sol, ja podem veure els planetes Saturn en Capricorn i Júpiter en Peixos. Cap a les 22 h, mirant a l’est, les llums intenses d’aquests planetes destaquen sobre el fons estel·lar.

La Lluna, quasi plena, s’acostarà a Saturn la nit del 8 de setembre, mentre que la nit de l’11 de setembre visitarà el planeta Júpiter.

Júpiter, a causa del moviment relatiu del planeta i la Terra es trobarà en oposició la nit del 26 setembre. El planeta gegant estarà alineat en aquell moment amb la Terra i el Sol i alhora estarà en perigeu, és a dir a la mínima separació amb la Terra. A una distància de 3,95 unitats astronòmiques, en el moment de l’oposició arribarà a una magnitud màxima -2.9, per la qual cosa serà ben visible a simple vista la major part de la nit i, amb uns binoculars o un petit telescopi, s’arribaran a observar els quatre satèl·lits galileans.

El fenomen més interessant del mes serà la nit del 14 al 15 de setembre quan hi haurà una ocultació del planeta Urà per la Lluna. El nostre satèl·lit en el seu camí d’oest a est (o de dreta a esquerra) al cel passarà per damunt d’Urà durant aproximadament una hora. Per a Barcelona les hores de l’esdeveniment seran els que figuren en les imatges següents. En la resta del país les diferències seran d’uns 2 o 3 minuts abans o després.

14 setembre 2022 23:08:00 Principi ocultació d’Urà	15 setembre 2022 00:04:30 Final ocultació d’Urà

L’ocultació d’Urà és interessant ja que es podrà observar amb petits telescopis o fins i tot amb prismàtics. Però l’observació no serà fàcil per la gran diferència de brillantor entre els dos cossos celestes. Urà té magnitud 5,7, suficient per veure-la amb prismàtics però sobre tot en el moment de la sortida.

Mart, actualment situat en la constel·lació de Taure, eixirà més tard per l’horitzó est, ja molt avançada la nit. La matinada del 17 de setembre la Lluna li farà una visita. La proximitat de Mart i Aldebaran, estel gegant roig de Taure, dues lluminàries ben roges, és actualment un panorama ben interessant de veure.

Finalment comentar que el 23 de setembre Mercuri en trobarà en conjunció solar inferior. Mercuri passarà per la direcció solar i,  a partir d’aquest moment deixarà de veure’s després de la posta del Sol per a passar a ser un objecte matutí.

Pluja d’estels
El primer de setembre és el màxim de la pluja de meteors α Aurígids. La pluja és activa entre el 28 d’agost i el 5 de setembre amb un màxim l’1 de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció a la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja de les α Aurígides ha estat identificat com el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà poc abans de l’alba del dia 1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

El 9 setembre és el màxim de la pluja de meteors ε Perseids. La pluja és activa entre el 5 i el 21 de setembre, amb un màxim del 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà a la matinada del 9 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Equinocci de tardor
L’estiu acabarà el 23 setembre a les 03:03. Serà el moment de l’equinocci de Tardor. Benvinguda Tardor.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Menorca, 24 d’agost 2022. Núria Marco.
2.6.- Stellarium

L’agost comença amb una calor infernal. Dies i dies amb la temperatura per damunt de 35 graus i nits tropicals per damunt dels 25. La Mediterrània, més calenta que mai, acumula energia per soltar-la de colp en la tardor si les condicions meteorològiques son llavors propicies. I de moment, el cel nocturn no millora. Calima, núvols i tempestes no ens deixen gaudir les meravelles del cel estiuenc. On son l’Escorpí, Sagitari i Capricorn amagats sota les brumes baixes? Esperem que, en passar els dies, la cosa millore.

Durant el mes d’agost continuarem gaudint dels planetes durant la matinada. Però, tanmateix, les coses van canviant. Saturn i Júpiter ja es veuen cap al sud-est al voltant de la mitjanit mentre que per veure Mart i Venus caldrà esperar a la matinada. Només el planeta Mercuri farà la seua aparició celeste en el cel vespertí, cap a l’oest, poc després de la posta de Sol.

Recordem també que agost és el mes de la millor pluja d’estels de l’any, la dels Perseids. Tanmateix el pic de la caiguda de meteors ocorrerà enguany durant nits de lluna plena, de manera que només en seran visibles els més brillants.

El cel d’agost està dominat per la presència de la Via Làctia que aquest mes presenta una aparença vertical durant les primeres hores de la nit. A la dreta de la Via Làctia, prop de l’horitzó sud, podrem veure la sempre espectacular constel·lació de l’Escorpí, monstre mític satisfet després d’haver abatut el gegant caçador Orió per ordre de la deessa Àrtemis. El seu ull rogenc, l’estel Antares, és un estel gegant roig. La seua mida exacta roman incerta, però si fora col·locat al centre del sistema solar arribaria a ocupar fins més enllà de l’òrbita de Mart. Es calcula que la seua massa és 12 vegades la del Sol.

A l’esquerra de la Via Làctia trobarem la constel·lació del Sagitari, amb una forma de caseta ben característica. En aquesta zona del cel se situa el centre de la Galàxia i el forat negre supermassiu Sgr A*.

Els planetes Saturn i Júpiter seran el més matiners a presentar-se en el cel d’agost. El primer ja guaitarà per l’horitzó est a partir de les 22 h, mentre que per veure el rei dels planetes caldrà esperar fins les 12 de la nit. L’hora per veure’ls anirà rebaixant-se en passar els dies del mes. Al final de mes, per exemple, eixiran dues hores més prompte. De tota manera per veure’ls bé, sense massa turbulències atmosfèriques, cal esperar que estiguen més alt al cel.

Del 12 al 15 d’agost la Lluna plena farà acte de presència per visitar els planetes. La nit de l’11 al 12 el nostre satèl·lit se situarà en les proximitats de Saturn mentre que les nits del 15 i del 16 estarà ben prop de Júpiter. Mentrestant, el 14 d’agost Saturn estarà en oposició. El planeta, la Terra i el Sol estarà alineats i, per tant, Saturn serà a la distància més curta a la Terra. Serà aleshores el millor moment per veure’l pel telescopi.

Els altres planetes, Mart i Venus, eixiran més tard per l’horitzó est. Mart serà visible a partir de la una de la matinada mentre que Venus, ja molt prop de l’horitzó, només serà visible una hora abans de l’eixida del sol.

La nit del 12 al 13 d’agost serà el màxim de la pluja de meteors Perseids. Amb una activitat entre el 17 de juliol i el 24 d’agost la pluja presenta una taxa màxima observable d’uns 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. La pluja tindrà el seu màxim al voltant de les 21 hores del 12 d’agost en eixir la constel·lació de Perseu per l’horitzó nord-est. Enguany, però, el màxim d’activitat de la pluja coincidirà malauradament amb la lluna plena d’agost i, per tant, la brillantor del cel només permetrà veure els meteors més brillants. La pluja és provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas.

Com he dit i es pot veure a la figura adjunta, els planetes es podran veure tots, ben alineats poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix, de mica en mica, els planetes ja van ensenyant la cara a hores més agradables.  Saturn serà el planeta més matiner. Ja les primeres nits del mes guaitarà per l’horitzó est només passar la mitjanit. Per veure Júpiter caldrà encara esperar uns 15 dies. A partir del dia 15, a partir de la 1:00 h Júpiter es farà visible per l’horitzó est i acompanyarà a Saturn al cel.

Per als altres planetes cal esperar molt més, fins quasi l’alba.

La Lluna, com sempre, farà la preceptiva visita planetària per ajudar a trobar els planetes al cel. La matinada de la nit del 18 al 19 de juliol una lluna minvant passarà prop del planeta Júpiter, mentre que dos dies més tard, les nits del 21 i del 22, el nostre satèl·lit passarà fregant Mart.

Mercuri abandonarà molt aviat la posició matutina. El 16 de juliol a les 21:44 el planeta se situarà en conjunció solar superior, és a dir, s’alinearà amb el Sol vist des de la Terra. A partir d’aquest moment el planeta se situarà a l’esquerra del Sol i passarà a ser un objecte vespertí. En pocs dies el podrem veure uns minuts abans de la posta del Sol.

Mentrestant el 4 de juliol a les 9:10 la Terra arribarà al punt de màxima separació al Sol. La Terra, situada l’anomenat afeli de l’òrbita, estarà en aquest moment a una distancia de 1,0167 ua (152 505 000 km) del Sol. Com ja vaig contar l’altre dia, el responsable de les estacions és la inclinació de la Terra respecte al pla de la seua òrbita. La distància al Sol només juga un paper molt secundari en la quantitat de la radiació solar que arriba a la Terra.

Pluges d’estels

Aquests mes podrem gaudir de tres pluges de meteors, però només una d’elles serà important.

El 29 juliol serà el màxim de la pluja de meteors Píscids australs. El seu període d’activitat es troba entre el 15 de juliol i el 10 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. La taxa màxima observable serà d’uns 5 meteors per hora. L’estrella més propera al punt radiant de la pluja és Fomalhaut, alfa de la constel·lació del Peix Austral. L’objecte precursor d’aquesta pluja no és encara conegut.

El dia següent, el 30 de juliol serà el màxim de la pluja de meteors δ-Aquàrids australs (delta Aquàrids australs) amb una activitat entre el 12 de juliol i el 23 d’agost. La taxa màxima observable serà d’uns 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dóna origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per observar-les serà a la matinada del dia 30.

Finalment el 30 de juliol tindrem el màxim de la pluja de meteors α-Capricòrnids, l’activitat de la qual ocorre entre el 3 de juliol i el 15 d’agost. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169P/NEAT.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Grand Canyon Night Sky. 2015:03:10 (CC BY 2.0)

El mes de juny comença amb unes calorades pròpies de la canícula de l’estiu. La calor extrema fora de temporada, les pluges fortes fora de temps, tot ens indica que l’oratge està desbocat i que el canvi climàtic avançat sense aturador. Però encara que la calor estiuenca ja ha arribat, el cel clar, lliure de núvols, no és encara present. Aquestes nits fosques, tot ple d’estrelles tan desitjades, es fan esperar. Aquests dies de lluna nova, sempre amb algun núvol al cel, no podem gaudir plenament del cel estrellat.

Respecte a quins objectes celestes veure, estem com estàvem els mesos passats. Tots els planetes s’han aliat per concentrar-se a la matinada. Només passades les dues de la matina podem començar a albirar Saturn per l’est i que serà visible dues hores abans ja a final del mes. El 18 i 19 de juny una lluna minvant s’hi situarà ben a prop i ens permetrà identificar-lo en la constel·lació de Capricorn.

Saturn romandrà tot l’estiu sobre aquesta constel·lació i, per tant, no s’elevarà massa i ens haurem de conformar a veure’l prop de l’horitzó sud. Això dificultarà l’observació astronòmica. Per altra banda, Saturn s’encamina cap al seu equinocci, moment en que l’equador saturnià i el pla de l’òrbita, l’eclíptica, coincideixen. Això farà que la inclinació dels anells no siga massa gran i no tan espectaculars com en altres anys.

Per contra, Júpiter, que eixirà més tard a la nit, a la 3 a principis de mes i a la 1 a finals, es troba situat a la constel·lació de Peixos que assolirà una major alçada a l’estiu per la qual cosa l’observació del planeta serà millor. La nit del 22 de juny, la Lluna en quart minvant, visitarà el planeta i, podrem conèixer fàcilment la seua posició al cel.

Tots els altres planetes s’hauran de veure a la matinada, prop de l’hora de l’eixida del Sol.  Fins i tot Mercuri no es perdrà la cita planetària. La matinada del 17 de juny, poc abans de l’alba, Mercuri haurà assolit la màxima separació angular del Sol, cap a l’oest, uns 27º. Així que al voltant d’aquests dies serà quan el podrem veure més temps al cel matutí en Taure.

Com que els planetes van sobre les seus òrbites segons les lleis de la mecànica orbital, tindrem la sort que a final del mes es posen en línia d’acord amb la seua distància al Sol: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Una bella coincidència que cal aprofitar. Us invite a admirar-ho i, si pot ser, fotografiar.

Mart no destacarà massa ja que només presenta magnitud 1, no com una estrella brillant. Tanmateix la zona de la constel·lació dels Peixos on es troba actualment no conté estels destacables així que la brillantor rogenca del planeta ens el farà veure bé.

La temporada de les constel·lacions estiuenques ja comença. A finals del mes i passades les 12 de nit, ja podem admirar la constel·lació de l’Escorpí. És ben fàcil de reconéixer amb les urpes per davant, l’ull rogenc d’Antares i la cua arronsada. Just al final de la cua podem veure el cúmul estel·lar M7, anomenat Cúmul de Ptolomeu. En nits fosques es pot veure a ull nu si us esteu bona estona buscant-lo.

Comença l’estiu

Juny és el darrer mes de la primavera. El 21 de juny a les 11:13 el Sol assolirà la màxima altura sobre l’equador celeste, cosa que farà que, que al nostre país, a migdia solar (cap a les 14:00 h) els rajos solars caiguen amb una inclinació d’uns 72º

Pluges d’estels

Aquests mes podrem gaudir de dues pluges importants de meteors.

La primera serà la pluja de meteors dels Ariètids. Amb una activitat llarga que dura des d’abril fins a finals de juny, el  màxim serà el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora, sempre observant des de zones fosques. Com el seu nom indica, el radiant, la zona del cel des d’on incideixen en l’atmosfera terrestre, es troba en la direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment per a observar-los serà la matinada del 10 de juny, quan isca la constel·lació a la part nord-est de l’horitzó.

La segona pluja de meteors seran els Bòotids de juny. L’activitat està distribuïda entre el 22 de juny i el 2 de juliol, amb el màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora, només des de zones ben fosques. Per tant és imprevisible, ja que pot ser una pluja excel·lent o ben pobra. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà després del capvespre del 27, cap a la part nord-est del cel.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- La conjunció de divendres 27 de maig 2022, la Lluna molt minvada -il·luminada un 10%-, amb el nostre planeta veí Venus, qui orbita més proper al Sol que nosaltres. Foto d’este matí (06:15h), Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), a la torreta del penell/campana de les hores i els quarts. Josep Emili Arias.

En aquest temps d’incerteses la Terra segueix el seu camí habitual i, quasi sense adonar-nos-en, la primavera avança i ja tenim ací el mes de maig. A la posta del Sol s’amaguen finalment les constel·lacions hivernals, Orió, Ca Major i Menor i Taure per l’oest mentre per l’est comencen a guaitar tímidament les constel·lacions estiuenques, com l’Escorpí o Lira. Entremig les constel·lacions Lleó, Virgo o Copa són ara les reines de la nit.

Tanmateix darrerament l’oratge no ha ajudat les observacions nocturnes que han estat sistemàtiques ajornades a un moment més adient, tot i esperant que arribe l’estiu. Mentrestant, tapat per núvols gruixuts massa vegades, el cel nocturn ens prepara bells espectacles que mereixen ser contats.

Com ja passa des de fa uns mesos, els planetes es troben tots a la dreta del Sol i, per tant, només es poden veure a la matinada. Només Mercuri ens farà una visita fugissera al cel del capvespre.

Aquest primers dies del mes de maig, Mercuri, tan esquiu a les mirades humanes, es deixarà veure durant els primers 10 dies del mes sempre prop de l’horitzó oest, pot després de la posta de Sol. Només amb un horitzó sense obstacles i abans de les 21:45 podreu veure’l com un puntet brillant. El dia 2 de maig, una fina lluna s’hi situarà al seu costat i ens ajudarà a identificar-lo. Un detall interessant és que el cúmul d’estrelles de les Plèiades es podrà veure també a la dreta del planeta. Un bonic trio celeste que mereix una foto.

Mentrestant tots els altres planetes es troben a la dreta del Sol i, per tant, només es poden veure a la matinada. Cal aixecar-se ben d’hora per gaudir de l’espectacle celeste. Ara mateix quatre planetes es podeu veure alineats a l’horitzó est poc abans de l’eixida del Sol: Venus, Júpiter, Mart i Saturn. El planetes aniran movent-se al llarg del mes i rebran la visita de la Lluna decreixent.

A més a més, els dos primers, Venus i Júpiter, es troben ben pròxims un a l’altre des de fa uns dies, una configuració que s’anomena conjunció. Venus i Júpiter es troben en conjunció i llueixen com dos ulls brillants al cel. L’amic Josep Emili Arias els fotografià el passat dissabte 30 d’abril a les 6:10 en el pont del Raval de Gandia (la Safor). Us deixe la magnífica foto que va fer.

Els planetes matutins seguiran omplint l’horitzó de la matinada per a gaudi dels més matiners. No deixeu de veure l’alineació planetari que us permetrà d’un colp d’ull admirar la grandesa del nostre sistema solar.

Finalment assenyalar que la Lluna s’afegirà a la festa celeste al final del mes. Durant uns dies, del 22 al 27 de maig la Lluna visitarà cadascun dels planetes arribant, fins i tot, a acostar-se molt a alguns d’ells. La major aproximació la farà una finíssima lluna minvat la matinada del 27 de maig  quan s’arribe a acostar a 0° 12´ al sud de Venus, si fa no fa com el que ocupa mitja lluna plena.

Aquests balls de planetes produeixen configuracions ben curioses. La Lluna farà un bonic trio celeste junt amb Júpiter i Mart dos dies abans, la matinada del 25 de maig. La figura formada s’assemblarà molt a un triangle rectangle en el que cada lluminària determina un vèrtex. A més a més s’hi produirà una altra conjunció entre Júpiter i Mart la matinada del 29 de maig, en la que se situaran només a 0° 38´ (com una lluna plena de separació) l’un de l’altre.

Un mes intens d’observació planetari se’ns presenta per davant. Tractem d’aprofitar-lo si els núvols i la pluja ens ho permeten. Ja em direu.

Eclipsi de Lluna del 16 de maig

L’espectacle astronòmic del mes, però, serà l’eclipsi de Lluna del 16 de maig. La nit del diumenge 15 al dilluns 16 la Lluna plena s’anirà situant a poc a poc dins de l’ombra de la Terra. Entre las 03:32 i les 08:51 es produirà tot el fenomen. A les 03:32 el disc lunar entrarà en la penombra terrestre (P1) i començarà a enfosquir-se. A les 04:28 el disc lunar entrarà en l’ombra i començarà a adquirir la típica coloració rogenca (U1). L’eclipsi tindrà el màxim entre les 05:29 (U2) i les 06:54 (U3), essent el punt mitjà de l’eclipsi a les 06:12. L’eclipsi s’acabarà completament a les 08:51 (P4) però donat que el Sol eixirà a les 06:48, el fenomen deixarà de ser visible cap a les 6:15 i no s’arribarà a veure eixir la Lluna de l’ombra terrestre. Reconec que les hores d’observació són incòmodes però la natura no té mai pietat pels observadors terrestres.

Aquest mes de maig tindrem també una pluja de meteors. La pluja d’estels dels η-Aquàrids presenta activitat entre el 19 d’abril i el 28 de maig. A diferència de la majoria de pluges de meteors, no hi ha un pic màxim d’activitat concentrat en un sol dia, sinó que la màxima activitat és d’aproximadament una setmana al voltant del 6 de maig. La taxa màxima observable serà d’uns 40 meteors per hora, sempre situat-se per observar-la en un indret fosc. La zona del cel per on semblen vindre els meteors, el radiant, es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari.  El cometa 1P/Halley és l’objecte que causa la pluja ja que ha anat deixant residus (pols, trossets de gels) al llarg dels passos que ha fet per la zona interna del sistema solar que la Terra aquests dies recollirà en passar. El millor moment per observar la pluja serà la matinada del 6 de maig, mirant cap a l’est de l’esfera celeste. Mireu les diverses imatges d’aquest text on es troba assenyalat el radiant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Dark Sky Milky Way. 9 juny 2019. John Fowler (CC BY 2.0).
2.3.4.6.7.8 Captures de Stellarium.
5.- Conjunció de Venus (dalt) amb Júpiter, fregant una de les esferes armil·lars que ornamenten el pont del Raval de Gandia. 30 d’abril 2022 a les 6:10. Josep Emili Arias.
9.- Seqüència de l’eclipsi de Lluna de la matinada del 16 de maig del 2022. Observatorio Nacional.
10. Eclipsi parcial de Lluna 16 juliol 2019.  22:04. Enric Marco.

Mentre la guerra continua a Ucraïna amb milions de desplaçats i milers de morts, la primavera comença a traure el nas en aquesta part de la Mediterrània. Després de 15 dies de pluja intensa que ha amarat els camps, ara la natura rebrota resplendent com aquestes acàcies florides a Paterna. El cel, però, encara està ple de núvols que, de tant en tant, ens regala alguna pluja fina.

Aquest mes d’abril el cel nocturn continua sense planetes visibles al capvespre. Fa temps que aquesta buidor planetària vespertina no es veia. Sempre hi havia algun planeta per amanir la nit, per ensenyar als nouvinguts un tast de les meravelles celestes sense tindre que fer grans matinades. Ara, en fer-se de nit, només podem veure les darreres alenades de les constel·lacions hivernals. Orió, Taure, els Bessons ja davallen en l’horitzó oest en fer-se de nit i, en passar aquest mes, no tornaran a fer-se visibles fins a les acaballes de l’estiu, poc abans de l’alba.

Els planetes podreu veure’l mirant a l’est, poc abans de l’eixida del Sol. Allí, entre les 6 i les 7 del matí, podrem admirar el potent llum del planeta Venus, acompanyat per Saturn i Mart, mentre Júpiter guaita prop de l’horitzó. Una fila ben alineada de planetes que ens dibuixaran de manera aproximada l’eclíptica, el camí que segueix el Sol sobre el cel.

L’espectacle del mes se’ns presenta la nit del 4 al 5 d’abril.  Durant la matinada els planetes Mart i Saturn tindran un encontre aparent en el cel. Saturn passarà a només 19´ al nord de Mart (una separació equivalent a mitja lluna plena), en la constel·lació de Capricorn. Aquesta conjunció es podrà veure un poc abans de l’eixida del Sol, ja el 5 d’abril, cap a les 6 o 7 del matí, mirant al sud-est. 

La causa d’aquesta conjunció és un efecte d’alineament planetari observat des de la Terra. Com es pot veure al diagrama adjunt, el dia 5 d’abril els planetes Venus i Mart estaran situats en la direcció de Saturn, vistos des de la Terra. En particular Mart estarà pràcticament damunt de Saturn, a només una separació equivalent a mitja lluna plena.

Tindrem un altre encontre còsmic encara més espectacular. El matí del 30 d’abril, Venus s’acostarà a mig grau de Júpiter. Els dos planetes més brillants del cel formaran llavors una parella de llumeneres sobre l’horitzó oriental un poc abans de l’alba, aproximadament una hora abans de l’eixida del Sol. Tindrem un parell d’ulls brillants que ens miraran intensament a la nit!

En el mes d’abril podrem gaudir de la pluja de meteors dels Lírids. Aquesta és activa entre el 16 i el 25 d’abril però el màxim de producció de meteors serà el 22 d’abril. La taxa màxima pot arribar a ser de fins a 18 meteors per hora, però només des de llocs foscos. El radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa Thatcher 1861 G1 és l’objecte que origina la pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 fins a la matinada.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Acàcia porpra en flor. Paterna, l’Horta. R. Marco. 30 març 2022.
2.-4. Diverses imatges del cel d’abril 2022. Stellarium.
5.- Posició dels planetes del Sistema Solar el 5 d’abril de 2022. in-the-sky.org. Dominic Ford.
6.- Imatge conjunció Júpiter-Venus. Stellarium.