El cel de setembre de 2023
L’últim mes de l’estiu comença i de mica en mica les constel·lacions estiuenques deixen pas a les tardorals. L’Escorpí s’amaga ben prompte mentre que els Peixos i la Balena, el monstre de la saga d’Andròmeda, guaiten per l’horitzó est passada la mitjanit.
Els planetes gegants Saturn i Júpiter es veuen cada vegada millor i a hores més assequibles mentre que Venus ja brilla en el cel de l’alba.
Dues o tres pluges d’estels no massa importants ens poden alegrar la nit sempre que busqueu un lloc fosc allunyat de les ciutats.
Tot té un final i l’estiu astronòmic també. Aquest acabarà oficialment el 23 de setembre. Serà el dia en que el Sol, en el camí aparent que segueix al cel per l’eclíptica, travessarà el cercle de l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de tardor.
Finalment tornarem a tindre una superlluna a finals de setembre. Recordeu, però, que això només és un fenomen astronòmic sense cap transcendència sobre els humans.
Planetes
Els planetes gegants Júpiter i Saturn ja llueixen resplendents en el cel cap a l’est i sud-est abans de la mitjanit. La seua brillantor i llum fixa els fa clarament distingibles del fons dels estels. Mentre que Saturn ja és visible en pondre’s el Sol, Júpiter ix per l’est a partir de les 23:15 a principis de mes i a les 21:15 a finals. Uns prismàtics agafats amb unes mans fermes o col·locats en un trípode ens permetrà observar els anells de Saturn i les petites llunes de Júpiter, com un collar de perles que l’acompanya.
Cal tenir en compte que Saturn presenta actualment l’anell amb molt poca inclinació així que potser la visió us sorprenga. L’anell quasi perpendicular a la línia de visió sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅
La nit del 4 al 5 de setembre la Lluna passarà prop al nord del planeta Júpiter. Una bona ajuda per trobar-lo al cel. La Lluna també assenyalarà Saturn la nit del 26 al 27 de setembre, cosa que permetrà una millor identificació.
Venus i Mercuri s’observen de matinada. El planeta Venus és l’objecte més brillant al cel a la matinada. A partir de les 5:30 el podreu veure eixir per l’horitzó est els primers dies del mes en la constel·lació de Leo mentre que a finals del mes eixirà abans, cap a les 4:30. El 18 de setembre Venus assolirà la brillantor màxima amb una magnitud astronòmica de – 4,5 , durant l’aparició matutina.
Mercuri, per contra, sempre és més difícil de veure i només guaitarà per l’est a partir de les 6:30 durant la segona quinzena de setembre. El 22 de setembre el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó i també el punt de la màxima elongació oriental. Serà el moment de la màxima visibilitat del planeta. Teniu present que només serà observable durant 45 minuts abans que la lluïssor de l’alba enllumene el cel matutí.
Pluges d’estels
Pluja de meteors ε Perseids. 9 de setembre. Activitat entre el 5 i el 21 de setembre, amb un màxim el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. L’objecte responsable de la pluja no ha sigut completament identificat. El millor moment serà en el capvespre del 9 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Pluja de meteors Sextàntids diürns. 28 de setembre. Activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre, amb un màxim el 28 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora, però indica el seu nom indica, la pluja ocorrerà durant el dia i, per tant, impossible d’observar, llevat que utilitzeu detectors de ràdio.
Equinocci de tardor
L’estiu astronòmic s’acaba oficialment el 23 de setembre. El Sol, en el camí aparent al cel seguint l’eclíptica, travessarà el cercle de l’equador celeste a les 8:50. Serà el moment de l’equinocci de tardor.
La Lluna
Aquest mes tindrem també una superlluna. Com que la matinada del 28 de setembre a les 2:58 la Lluna passarà pel perigeu de l’òrbita, el punt més pròxim a la Terra, i, se situarà llavors a una distància de 359 899 km, la grandària aparent de la Lluna plena de la nit següent (28-29 de setembre) serà d’un 12-14% més gran, amb una grandària angular de 33,0 minuts d’arc.
Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:
| Fase | Mes | Dia | Hora |
| Quart minvant | Setembre | 07 | 00 21 |
| Lluna nova | Setembre | 15 | 03 39 |
| Quart creixent | Setembre | 22 | 21 32 |
| Lluna plena | Setembre | 29 | 11 57 |
Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.
Imatges:
1.- Cel estelat sobre el Roine és una pintura de Vincent van Gogh, realitzada cap a la fi de setembre de 1888, representant Arle a la nit, ciutat on llavors vivia el pintor. Tanmateix la posició d’aquesta constel·lació en aquest indret només és una representació artística, ja que l’Ossa Major que se situa cap al nord de l’esfera celeste no està en la direcció del corrent del Roine (Sud-oest), com apareix al quadre. Musée d’Orsay, Paris
2.- 5. Stellarium.