Pols d'estels

Nosaltres, urbanites, acostumats a viure sota una nit crepuscular eterna a causa de l’enllumenat excessiu de les ciutats, ja no som conscients de com és el cel nocturn de veritat.

Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim per sobre de nosaltres és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem arribat al Parc Natural de Penyagolosa. Fa realment poc que hi venim cada any. Només des del 2023 hi hem fet estada, invitats pel Parc Natural, per explicar les bondats d’aquest indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre i devastador per a la salut humana.

Podríem considerar la visió de la Via Làctia com un indicador de la qualitat de la nit. I, a l’estiu, quan ens acostem al Centre d’Interpretació, la nit del PN de Penyagolosa destaca per la foscor, amb la banda galàctica que s’aixeca directament sobre el Gegant, com un glop d’estrelles que ixen d’un imaginari volcà. Aquesta consciència d’observar la Galàxia sempre impressiona els visitants que ens acompanyen. La banda de llum i pols estel·lars, plena d’estrelles, ix pel sud des de la muntanya mateix, travessa la volta celeste, passant per la constel·lació del Cigne i acaba a l’altra part del cel, en la constel·lació de Cassiopea. La contemplació d’aquesta meravella celeste permet situar el nostre egocentrisme en la justa mesura. No som res front a l’immens univers.

Aquests pensaments del que som realment els humans ens envaeixen especialment en indrets com aquest parc natural, en el qual podem mirar i veure el cel nocturn tal com és, lliure d’intromissions lumíniques artificials. Hem de reconèixer que som uns afortunats de gaudir d’aquesta experiència, ja que segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.

El Parc Natural de Penyagolosa manté encara una nit ben fosca malgrat que les zones pròximes a l’horitzó en direcció sud brillen per la llum artificial de les ciutats llunyanes com ara Castelló de la Plana, l’Alcora, Onda i Sagunt.

Per altra banda, hi ha una nombrosa fauna nocturna que viu al Parc. Des d’aus rapinyaires com el duc, el xot i l’òliba; mamífers terrestres com la rabosa, el teixó i la geneta; mamífers voladors com el rat-penat de bosc i la rata penada orelluda daurada, així com també amfibis com eltòtil. Aquest a la nit, molt sovint, emet el seu cant, que és d’un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d’un a tres segons. Aquest cant aflautat és molt semblant al que fa el xot, amb el qual de vegades es confon. Per a totes les espècies nocturnes la nit és un refugi, amb temperatures més suaus, i que els permet amagar-se millor de les seues preses o dels seus depredadors.

És per això que la més lleugera introducció de llum artificial nocturna en els seus hàbitats afecta greument els seus comportaments, com ara els desplaçaments, la cacera, el camuflatge o la reproducció.

Tanmateix, els principals perjudicats per la contaminació lumínica són els insectes nocturns com ara les arnes. En volar en la foscor, es guien per la diferència de lluminositat: el cel, il·luminat per les estrelles i la Lluna, és més brillant, mentre que la terra és més fosca. Quan en el seu trajecte troben una llum artificial, aquesta els atrau de manera irresistible i inicien un vol circular al seu voltant, intentant mantenir-la per dalt d’ells. Aquest comportament, repetit sense descans, sovint acaba portant-los a la mort per esgotament.

Així doncs cal que evitem els llums artificials permanents als espais naturals, però també a les zones rurals fora de les poblacions, ja que aquests sempre alteraran els ecosistemes nocturns.

Enguany, en acabar l’activitat nocturna amb els visitants, férem una ruta nocturna amb fotòmetres per les carreteres de la comarca i vam arribar fins Atzeneta del Maestrat, passant per Vistabella i Xodos, i comprovàrem la meravellosa foscor del cel nocturn i com es mantenia al llarg del camí. Els pobles pròxims de la comarca del Maestrat i de l’Alcalatén destaquen per la foscor del cel nocturn a causa de la poca població, pobles menuts i algunes actuacions de canvi d’enllumenat encertades com els LED supercàlids, poc contaminants, instal·lats a Xodos, per exemple.

La nit és necessària. És fonamental per a la vida silvestre i per a la nostra salut com a humans. No permetem que ens la furtem. No volem viure en una contínua nit crepuscular. Salvem la nit.

Publicat a la Revista el Gegant. INFO quadrimestral del Parc Natural de Penyagolosa i Monument Natural Camí dels Pelegrins de les Useres Número 25 maig-agost 2025

Gràcies als tècnics per animar-nos a escriure a la revista on expressem la nostra admiració pel cel nocturn de Penyagolosa.

Tornem al Parc Natural del Túria en una de les xarrades habituals que fem als Parcs Naturals valencians per parlar de la llum artificial nocturna i el seu impacte sobre la vida silvestre. Ara ens hem desplaçat a Vilamarxant, a la Casa de la Cultura, on una magnífica sala d’actes ens acull. Trenta persones s’han apuntat a l’activitat divulgativa que constava d’una xarrada de conscienciació ambiental sobre el problema de la contaminació lumínica i una observació astronòmica posterior en un indret del Parc.

La contaminació lumínica s’ha definit de moltes maneres al llarg dels anys. Abans es definia com la llum desaprofitada o excessiva de l’enllumenat de les ciutats però actualment s’utilitza una definició més general i molt més clara. Entenem la contaminació lumínica com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de la llum artificial nocturna. Així que encendre un llum a la nit produeix sempre una alteració de la nit, i per tant, contamina. L’agent contaminant és, clarament, la llum artificial nocturna.

Després de parlar de les propietats de la contaminació lumínica i del paper fonamental de l’atmosfera en la seua propagació, hem repassat els efectes sobre el canvi climàtic, l’astronomia i la seguretat vial i personal d’una manera breu. Ens hem allargat més en parlar de l’efecte de la llum artificial nocturna sobre la salut humana i sobre el medi ambient.

Malauradament l’observació posterior no s’ha pogut fer. La previsió de l’oratge era ja dolenta però confiàvem que s’obrira una escletxa entre els núvols gruixuts i que es veiés com a mínim la Lluna. Tanmateix això no ha passat. A mesura que ha avançat la vesprada l’acumulació de núvols ha estat cada vegada major i cap objecte celeste s’ha deixat veure. Amb decepció dels assistents que comptaven amb fer tota l’activitat, s’ha ajornat l’observació per al divendres 26 de setembre quan la Lluna ja camine cap al quart creixent.

Gràcies al tècnic del parc del Túria, Isaac, i a l’ajuntament de Vilamarxant per les facilitats que ens han donat per a fer l’activitat.

Durant els primers dies d’agost hem continuat la nostra ruta estival pels parcs naturals valencians per conscienciar els visitants i l’administració de la necessitat de protegir el cel nocturn de les zones naturals dels efectes nocius de la contaminació lumínica.

Així que la vesprada del 2 d’agost de 2025 arribarem a Coratxà, el cor del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, per fer una xarrada de conscienciació a un grup de visitants, observar els astres amb un telescopi i recórrer les constel·lacions amb les històries mitològiques dels antics grecs.

Com sempre ens allotjarem en l’Hostatgeria Sant Jaume de Coratxà, poble que just celebrava un sopar popular. Tanmateix la festa no afectà les nostres activitats posteriors ja que la xarrada s’havia de celebrar a l’església de Sant Jaume, situada sobre un promontori a uns 200 metres del nucli urbà. Es tracta d’un temple d’estil Reconquesta, la construcció del qual està datada entre el 1240 i el 1260.

Abans de la xarrada programada a les 21 h, poguérem observar la bellesa de la posta de Sol que ens demostrà que l’explanada en pendent davant de l’església pot ser un bon lloc d’observació de l’eclipsi total de Sol de l’any que ve.

Aquesta vegada, a la xarrada n’eren pocs ja que alguns dels visitants apuntats a l’activitat ja l’havien sentida la setmana passada a Penyagolosa però, així i tot, volien participar en l’observació. Sembla que ja tenim un grup de fans!

L’església de Sant Jaume és un indret magnific per fer xarrades, menut, recollit i sense gran finestres que enlluernen la pantalla de projecció. Marivi, la tècnica del Parc, ens presentà, i recordà que ja fa anys que venim cada estiu al Parc (des del 2014) i que, per tant, som ja una de les activitats clàssiques de l’estiu del Parc.

Durant la xarrada recordàrem que la llum artificial nocturna és un contaminant ambiental al que hem de tractar com als altres contaminants. Cal posar-los límits i tractar-los amb cura. Utilitzar la llum artificial durant la nit just on, quan i quant de temps siga necessària. Tanmateix en la vida diària ens trobem amb aberracions lumíniques com ara poliesportius que enllumenen tot el barri, projectors al cel en totes les festes, enllumenat vial que impacta en les façanes dels habitatges (intrusió lumínica), llums sobre les platges i la làmina d’aigua, aparcaments buits enllumenats tota la nit o llums de seguretat excessives.

La contaminació lumínica afecta a la vida silvestre i a la salut humana. Com a exemples dels problemes que comporta la llum artificial nocturna, podríem destacar en aquests moments:

En un article publicat fa poc s’ha demostrat que les fulles dels arbre ixen abans i cauen més tard en els nuclis urbans que en les zones rurals. Això pot tindre conseqüències sobre la pol·linització i sobre la resistència contra les gelades primerenques. A més a més els insectes voladors, que s’orienten a la nit per la diferència de la dèbil lluminositat de la Lluna i les estrelles amb la foscor del terra i la vegetació, són capturats per les lluminàries que troben en el seu camí i moren envoltant-les fins l’esgotament.

La salut humana se’n ressent per la intromissió dels llums dels carrers, l’anomenada intrusió lumínica, que pot provocar diverses patologies com insomni, estrés, depressió, i en casos extrems augment d’alguns tipus de càncer.

També parlarem de l’etern mite que associa seguretat i llum. Els experts de la seguretat són els criminòlegs i són ells els que propugnen que la seguretat està més associada a la visibilitat: veure i ser vist. Veure qui tens al teu voltant i ser vist pels altres és un dels principals principis de la seguretat personal. Així que omplir una ciutat de llums blancs ultrapotents no soluciona els problemes delinqüencials. Només hem de veure que ha passat amb les autoritats de la ciutat britànica de Leeds que canviaren l’antiga il·luminació de llum de sodi (groga) per 80000 LED blancs amb la pretensió de reduir la delinqüència un 20%. Deu anys després aquesta realment ha baixat un 3% +/- 5%, és a dir s’ha quedat com estava. Que no ens venguen solucions fàcils als problemes sense estar avalades pels experts.

Després de la xarrada i amb el telescopi muntat, ens dedicàrem a veure el quart creixent de la Lluna, la nebulosa anular de la Lira, el doble cúmul de Perseu, la doble estrella d’Albireo, etc. mentre jo contava històries mitològiques dels disbarats del déu Zeus amb les dones mortals i immortals. Durant aquests activitats la rabosa Lucy es passejà sense vergonya ni por entre els visitants, per a goig sobretot dels xiquets presents.

Llàstima que aquesta vegada  el cel nocturn de Coratxà no ens acompanyà com calia. Cap a mitjanit els núvols que s’havien mantingut més o menys estables cap al sud, acabaren invadint tot el cel. Gràcies a Marivi, tècnica del Parc i a Carles Martínez de la Hostatgeria Sant Jaume. per ser tan amables amb nosaltres.

Retornem enguany al meravellós Parc Natural de Penyagolosa. Si l’any passat tot fou un desastre per les pluges en el primer intent per agost i després pels núvols en el segon intent en setembre, enguany el cel es comportà i poguérem gaudir d’un cel espectacular, amb la Via Làctia eixit del Penyagolosa i sota la mirada amenaçant de l’Escorpí.

Presentats per la tècnica del Parc, Herme, unes quinze persones foren presents en la nostra xarrada La nit és necessària, durant la qual tractem de conscienciar sobre la preservació de la nit com a bé cultural, científic però sobretot per protegir el medi ambient nocturn i la salut humana.

La llum artificial nocturna, com a agent contaminant, s’escampa cap al cel, s’estén a gran distància envaint zones naturals d’especial protecció i té una afecció important en els ritmes circadiaris humans a causa de la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina que ens incita al son.

Potser molts creuen que la llum artificial durant la nit és el preu que hem de pagar els humans per tindre una societat moderna, per ampliar les hores per socialitzar-nos i per estar més segur per la nit. A més a més ens fan creure que els LED, el nou sistema d’enllumenat que s’instal·la actualment a les ciutats, són eficients i sostenibles. Aquestes afirmacions són mites que es poden demostrar que són falses. L’alt nivell d’intensitat que tenen els llums dels carrers no són necessaris per a la visió nocturna. De fet els ulls s’adapten de manera molt eficient a nivells molt baixos d’intensitat. Per això és tan fàcil caminar per la nit només amb la llum de la lluna plena.

Els LED potser són eficients en convertir electricitat en llum però no són sostenibles. Per a complir els criteris de la sostenibilitat caldria que no malbarataren recursos (tenen una electrònica que s’ha de llençar quan ja no funcionen), ni danyaren el medi ambient i la salut humana.

Respecte al mite recorrent d’associar llum i seguretat, la criminologia destaca que un dels principals factors per augmentar la seguretat personal és el criteri de la visibilitat: veure i ser vist. Una zona molt enllumenada enmig d’unes àrees foscos, sense gent al seu voltant, és intrínsecament insegura.

Fa uns dies es publicà l’article: To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City, escrit pels matemàtics estadístics Paul R Marchant i Paul D Norman. Aquest estudi confirmatori estima l’efecte sobre els delictes registrats per la policia d’un programa de canvi d’enllumenat que va instal·lar unes 80.000 làmpades LED de llum blanca, substituint predominantment les de color taronja antigues de sodi d’alta pressió, entre els anys 2005 i 2013, a tota la ciutat de Leeds, al Regne Unit. Les autoritats afirmaven que aquest canvi de llums reduirien els delictes en un 20%. Els resultats mostren realment que, durant el període, es va estimar un augment del 2% en els delictes nocturns ajustats a la llum del dia associats amb el canvi de llums amb un interval de confiança (IC) del 95% (−3% a +7%). En resum, els delictes no va variar gens per canvi d’enllumenat però la ciutat disposa actualment d’uns llums blancs molt contaminants.

Seguidament parlàrem dels efectes de la contaminació lumínica sobre la vida silvestre, en especial sobre els insectes, base de la cadena tròfica, i de com els arbres en un entorn urbà enllumenat avancen la primavera i retarden la tardor a causa de l’enllumenat públic.

Acabada la xarrada ens desplaçarem al camp d’observació on ja estava preparat el telescopi per veure una lluna molt prima, amb només 2 dies des de la lluna nova. Havent sopat i contestat nombroses preguntes sobre enllumenat i astronomia en general, tornàrem al telescopi per fer la ronda estel·lar per les constel·lacions, estrelles, cúmuls, com Messier 7, el cúmul de Ptolemeu en l’Escorpí i nebuloses. Gaudírem d’una nit serena, sense núvols, que ens mostrà el Penyagolosa nocturn, amb la Via Làctia eixint del seu cim, mentre els darrers excursionistes davallaven el Gegant de pedra.

El passeig pel cel continuà amb l’explicació de les constel·lacions, a partir de l’Óssa Major, cap a l’estrella polar, continuant fins a Cassiopea. Després vingué el grup del triangle d’estiu amb Vega (Lyr), Deneb (Cyg) i Altair (Aql) seguit per l’Escorpí i Sagitari, protectors de la Via Làctia. Tot amanit per històries perverses dels deus de l’Olimp.

Acabada la visita al PN de Penyagolosa, vàrem aprofitar el cel nocturn seré i ja sense lluna per fer ruta de mesura del cel per la comarca: PN de Penyagolosa, Vistabella, Xodos, Atzeneta del Maestrat i Vistabella. La majoria de la ruta amb un cel nocturn de qualitat.

Gràcies a les educadores del Parc per la rebuda i l’atenció durant l’activitat.

La Tinença de Benifassà és un lloc privilegiat per a l’observació d’estreles a causa de l’escassa il·luminació de l’entorn. Enguany, com tots els estius, ens desplacem fins a Coratxà per a comprovar aquest magnífic cel, en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria i Cel Fosc, mitjançant una activitat on descobrirem quins problemes i bones pràctiques existeixen en l’ús de la llum artificial nocturna.

L’activitat consistirà en una xarrada impartida pel Dr. Ángel Morales Rubio, pertanyent al Departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco Soler del Departament d’Astronomia i Astrofísica, ambdós de la Universitat de València. Posteriorment realitzarem una observació astronòmica del cel amb l’ajuda de telescopis.

Vine a observar el cel de la Tinença

Dia: dissabte, 2 d’agost de 2025
Lloc: Coratxà
Horari: 21:00 h. Xarrada

22:00 h. Observació astronòmica

Duració de l’activitat: 4 h. Aproximadament
Inscripció: L’activitat és gratuïta, però les places són limitades. Reserva la teua indicant nom, telèfon mòbil, població i nombre de persones (especificant menors en el seu cas) en: 964 715 720 / 650 412 497 – parque_tinenbenifassa@gva.es
Recomanacions: Portar calçat còmode, llanterna (preferiblement de llum roja) i cadira plegable o tovallola per a seure.

Xarrada i observació astronòmica.

Prepara’t per a una nit astronòmica en el Parc Natural de Penyagolosa! Començarem amb una xarrada de l’associació Cel Fosc sobre contaminació lumínica, els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.  Després, si l’oratge ens ho permet,  gaudirem d’un sopar sota les estreles.

Data: 26 juliol 2025

Horari i lloc d’inici: 20.00h centre d’interpretació Parc Natural de Penyagolosa

Duració de l’activitat: 4h aprox.

Imprescindible: roba d’abric, sopar i aigua

AVÍS: places limitades, inscripció obligatòria.

Inscripcions: parque_penyagolosa@gva.es (preferiblement) o 96 476 08 38 (de dimarts a diumenge de 9.30 a 14h)

Per a la inscripció serà necessari proporcionar les següents dades:

– Nom complet
– Localitat de procedència
– Número de telèfon
– Correu electrònic

Ha arribar l’estiu, els núvols han marxat i les activitats en defensa de la nit s’han reactivat en l’entorn dels parcs naturals valencians. I, enguany, el primer parc visitat ha estat el Parc Natural del Túria que tant malparat ha quedat pels efectes de la gota freda del 29 d’octubre passat.

Divendres passat, 27 de juny, fórem invitats a la població de Bugarra, la Serrania. Aquesta població castellanoparlant situada en la conca del riu Túria, en el vessant nord de la serra de Xiva, forma part del Parc Natural del Túria. Lluny de l’àrea metropolitana de València ja permet veure un cel nocturn d’una certa qualitat. En aquesta població no era la primera vegada que hi estàvem. A Bugarra ja hi vam estar fa uns anys, el 28 de juny de 2019, abans de la pandèmia, i, com ara, també hi férem una xarrada i una observació.

Amb moltíssima calor al carrer, ens situàrem a la sala de plens de l’ajuntament on de mica en mica s’hi acostava el personal interessat pel problema ambiental que produeix la llum artificial nocturna. Presentats pel tècnic del parc, parlàrem de la importància de la preservació del cel per qüestions de patrimoni cultural, de protecció del medi ambient i també de millora de la salut humana. La llum no natural en la nit és un agent contaminant que pertorba els ecosistemes. Férem referencia al treball publicat fa uns dies en que es demostra  com s’avança la primavera i es retarda l’hivern per a la vegetació de les àrees urbanes a causa de la contaminació lumínica.

Però també esmentarem el mite d’associar llum i seguretat, fent referència al darrer article de Paul Marchant (To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City) que detalla com la ciutat de Leeds canvià unes 80000 lluminàries a LED blancs amb l’argument que baixaria la delinqüència un 20% i, després d’uns anys, l’estudi demostrà que la davallada dels delictes ha estat pròxima a zero.  No, instal·lar més llum no implica estar més segurs al carrer.

Finalment la xarrada acabà explicant com la contaminació lumínica afecta al Parc Natural del Túria, sobretot a les àrees més pròximes a València. Un cas d’escàndol són els llums d’Aigües Potables de València amb llums blanques de 6000 K enmig del parc natural. Aigües amunt del riu el cel nocturn millora per la baixa densitat de població i per les fortes campanyes de conscienciació i les declaracions de zones Starlight.

Una vegada acabada la xarrada ens dirigirem a una pista forestal que voreja la muntanya que domina la població pel nord, l’Altico del Palomo. A l’est la població de Pedralba, a l’oest llunyà Gestalgar i el seu castell enllumenat i on estiguérem l’any passat.  Tanmateix, sota la muntanya on ens trobàvem una nau industrial envia llum a la muntanya, però un parc fotovoltaic amb tres reflectors de llum de seguretat intensíssims n’envia molta més. L’Altico del Palomo sempre resta enllumenat mentre desenes d’avions fan el gir sobre el poble quan s’enfilen cap a l’aeroport de Manises.

Mentre sopàvem tots plegats sota la llum de la Lluna, conversàrem sobre contaminació lumínica i astronomia. L’observació del nostre satèl·lit amb un tall il·luminat de només 2 dies agradà tothom. Després veiérem el cúmul globular M13 en Hèrcules i la nebulosa anular de la Lira. I com solem fer, mentre la gent mirava pel telescopi, vaig contar històries mitològiques de Zeus gravades en les constel·lacions del cel.

Assenyalant la posició de la nebulosa de la Lira amb un làser. Ángel Morales-Rubio

Ja cap a la una de la matinada la gent començà  a marxar. Però estàvem integrats per una llum potent cap a l’est, que vista pel telescopi era una creu flamejant (segurament causada per les turbulències). En tornar veiérem la creu enllumenada al cim d’una muntanyeta prop de Vilamarxant.

Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

L’estiu s’acaba i amb ella la ronda d’activitats en defensa de la nit en els parcs naturals valencians. La nostra darrera aturada ha estat, com l’any passat, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.

Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 7 de setembre per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació del Parc per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica.

No era el nostre primer intent de l’estiu de parlar-hi sobre el problema de la contaminació lumínica i d’admirar el cel nocturn del parc natural. La cita inicial de l’activitat era prevista per a la nit del 14 d’agost. A banda de la preceptiva xarrada es pretenia observar les estrelles i nebuloses en un cel ben fosc a l’ombra del Penyagolosa però també albirar part dels meteors de la pluja d’estels dels Perseids d’enguany. Malauradament res de tot això va ser possible ja que l’avís de tempestes generalitzades va obligar a suspendre la visita.

La nova cita amb el Parc es programà prop del nou quart creixent lunar, el dissabte 7 de setembre, amb l’esperança d’un cel més amigable amb l’observació astronòmica. Però les nostres esperances s’esvaniren com aigua en cistella, com explicaré més endavant.

Amb el cel mig ennuvolat per núvols alts, però encara útil per a l’observació de la Lluna i Saturn, arribarem una hora abans de l’hora fixada. Amb temps i encara de dia, era factible muntar el telescopi per estar preparats per veure el cel tan bon punt acabara la xarrada. Sense massa esforç, el telescopi es muntà i, fins i tot, un assistent a la xarrada muntà el seu prop del nostre. Si tot anava bé tindríem doble oferta d’observació celeste.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, entre ells alguns xiquets, explicàrem els problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Un fet fonamental que sempre remarquem és que cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Fa pocs dies s’ha trobat, fins i tot, relacions amb un augment del risc de patir Alzheimer, especialment en gent més jove.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Una vegada acabada la xarrada el panorama celeste havia canviat totalment. Ja no hi havia espai al cel per observar ja que els núvols havien envaït tot el firmament i, a més a més, s’havien espessit. No res més es podia fer, ni esperar que escampara ja que la previsió de l’oratge era pèssima.

Quedàrem a sopar en les tauletes de davant del Centre d’Interpretació mentre parlàrem de tot un poc. De mitologia celeste amb les aventures libidinoses de Zeus/Júpiter, de la física dels forats negres o de com denunciar agressions lumíniques…

I, poc a poc, havent sopat la gent anà marxant ja que poc més s’hi podia fer. Enguany l’oratge no ens ha acompanyat. L’any vinent esperem que serà millor.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Herme, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada, malgrat els núvols.

Imatges: Enric Marco i Ángel Morales-Rubio.

No és un secret que el Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un indret singular. No només per la seua biodiversitat, els paisatges agrests, els camins de la muntanya, els llocs per descobrir dels que tan bé tenen cura els tècnics del Parc. Cal destacar també la qualitat del seu cel nocturn, ben fosc fora dels nuclis de població. Llevat dels dies de Lluna plena, la Via Làctia és visible sense esforç a tot arreu del Parc i la visió dels estels ens deixa bocabadat. La nit encara existeix a la Tinença.

De la necessitat de la nit i de la preservació del cel fosc al Parc Natural en parlàrem el passat 10 d’agost, invitats pels tècnics del Parc. Ja fa uns anys que, en arribar agost, ens hi acostem per xarrar de la nit i de les seues amenaces per culpa de l’enllumenat excessiu, en especial amb leds blancs. Enguany hem estat a Bel, un nucli de població del parc que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell. A una altitud de 953 m i una superfície de 17,09 km², Bel és un dels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà, una subcomarca històrica declarada parc natural.

El petit poble ens acollí al bar situat a l’únic carrer del poble i allí explicàrem les generalitats del problema de la contaminació lumínica, com la societat actual ens fa creure que més llum a la nit és signe de més riquesa, més seguretat, més hores d’estar amb la família i amics. Tanmateix la majoria són mites ja que més llum a la nit, no necessària massa vegades, implica més malbaratament energètic, no ens fa més segur sinó només ens dona alguna sensació de seguretat i, sobretot ens causa pèrdua d’hores de son. La llum artificial nocturna actua inhibint la secreció de l’hormona melatonina i la seua manca és la causa de moltes malalties relacionades amb la son, com l’insomni, depressió, problemes cardíacs i augment del risc d’alguns tipus de càncer.

I això sense tindre en compte que la llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat. Actualment s’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració, malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Per altra banda destacàrem el meravellós cel nocturn del Parc Natural. Tanmateix els nuclis de població no sempre tenen la consciència de preservar la nit i instal·len intensos llums led de llum blanca, sobretot en les zones monumentals. Amb  l’ajut del mapa del projecte RALAN-Map EU, que ha aconseguit un mapa calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit SDGSAT-1 posàrem l’exemple de Rossell, que vist des del satèl·lit, s’observa que sembla que disposa de potents projectors en la zona monumental nord del poble.

En acabar la xarrada ens aturarem per parlar uns minuts de l’eclipse de Sol del 12 d’agost del 2026 que en el Parc Natural serà total. El gran problema serà que la totalitat esdevindrà a les 20:30 amb el Sol a només 4º d’alçada, ben arran de les muntanyes.

Després de sopar ens retrobàrem en el mirador del final del poble que es troba orientat cap al nord. Amb la llum del poble apagada el cel nocturn era espectacular. La Lluna creixent, cap al sud, sobrevolava lleugerament les teulades del poble i va ser difícil d’observar en algun moment. L’eixida de Saturn amb l’anell de gaidó i l’obtenció de la imatge de la galàxia del Remolí o M51 va emocionar al públic present. I mentre la gent esperava el seu torn per mirar pel telescopi o mentre tractava de captar algun traç d’un meteor dels Perseids vàrem contar les històries mitològiques de la Via Làctia, l’Escorpí, el triangle d’estiu i la saga de Cassiopea.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Vanesa, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i a la gent que ens acompanyà per gaudir de la nit amb nosaltres.

Invitats per l’ajuntament, fa uns dies tornàrem al Corral de Rafel, una casa de camp situada al terme de l’Alcúdia (la Ribera Alta), que fa de centre mediambiental del municipi. Transcric, amb alguns afegits, la bonica crònica que ens ha fet a Facebook Vicent Boix, el tècnic mediambiental i l’organitzador de l’activitat.
—————El Corral de Rafel, paratge natural emblemàtic del terme de l’Alcúdia, ha acollit aquest cap de setmana passat més de 100 persones en la Nit d’Observació Astronòmica organitzada per l’Ajuntament.

Mentre s’anava fent de nit la gent anava arribant mentre els tècnics de l’ajuntament paraven les taules i els membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor muntaven un telescopi que apuntava a una bella Lluna minvant que començava a enllumenar el paratge. A més també penjaren una gran Lluna artificial amb llum interior que va ser la delícia dels xiquets.

L’acte començà a les 21:30 amb el sopar a la fresca, que incloïa beguda i una picadeta i on cada assistent portava l’entrepà de casa.

En acabar de sopar, Enric Marco, astrònom de la Universitat de València, va començar la projecció i la xarrada: “Mirant de prop l’origen de l’Univers amb el telescopi espacial Webb”.

Abans de començar la xarrada Isabel Madramany, regidora de Medi Ambient, va fer el lliurament al professor d’un detall de part de l’ajuntament per tal d’agrair la seua presència i intervenció i es va comprometre a repetir-la l’any que ve.

Enric ens va parlar del nou telescopi espacial James Webb (JWST), de les seues característiques, en especial la seua capacitat per detectar les lleugeres emissions de radiació infraroja de l’Univers. I és que l’objectiu principal del JWST és l’estudi de les primeres estrelles i galàxies de l’Univers que es troben totalment enrogides per la seua antiguitat i per l’expansió de l’Univers. En finalitzar la xarrada un centenar d’oients expectants formularen multitud de preguntes sobre l’origen de l’Univers, forats negres, el futur del Sol i de l’Univers.

La nota discordant va ser que l’oratge no acompanyà. La nit començà amb núvols i clars, en que l’observació de la Lluna era possible. Però en avançar la nit els núvols guanyaren la partida al cel ras i ja no poguérem veure res. Una pena no poder observar amb el telescopi que l’Agrupació va muntar.

Ara bé tinguérem un visitant especial, una jove guineu passà la nit amb nosaltres, i aconseguí atraure l’atenció de grans i menuts.
Aquesta és una de les moltes activitats que té preparades l’Ajuntament de l’Alcúdia per a l’espai natural.
—————

Vull expressar el meu agraïment, a l’ajuntament de l’Alcúdia, a Isabel Madramany, regidora de Medi Ambienta, a Vicent Boix, tècnic mediambiental, i a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Imatge: de Vicent Boix, tècnic mediambiental, Ajuntament de l’Alcúdia.

Acabem la ronda d’estiu d’activitats en defensa de la nit en un indret nou, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 19 per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica. El centre s’hi troba just una mica més amunt del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, ara en obres després de l’adquisició per la Generalitat Valenciana. L’indret és espectacular: ben dins del bosc, sense cap lluny artificial a molts quilòmetres a la redona i, a més, en aquell moment, amb el cel impol·lut de núvols cosa que presagiava una nit ben aprofitada.

Cap al sud, guaita, el cim de Penyagolosa. En trobar-nos ja a prou altura la muntanya no sembla tan imponent. Tanmateix, des del cim la mirada s’escampa per totes les terres valencianes i fins i tot, més ella, al Pirineu. Però la seua alçada permet veure-la des de ben lluny, des del Benicadell, a la Vall d’Albaida, o des de la Serra de Tramuntana a Mallorca. El Gegant de Pedra és, en certa mesura, el protector petri dels valencians.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, expliquem les problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

 
El Parc Natural del Túria té un interés espacial per a nosaltres. És un indret natural a tocar de la ciutat de València i, per tant, per proximitat a la feina, és on hi hem pogut treballar més fàcilment. Tanmateix, per aquest mateix motiu és un parc natural molt afectat per l’acció antròpica. Entre les afectacions més importants cal destacar la contaminació lumínica: llum de les urbanitzacions, de les infraestructures (Aigües de València, aeroport), rotondes, carrils-bici, pedreres, poliesportius, municipis, etc, que donat l’estretor de la zona protegida la llum artificial nocturna arriba a moltes zones sensibles.

 
Això és així, sobretot en la part baixa del parc. Ara, però, des del 6 d’agost de 2021,  pujant riu Túria amunt, s’hi han incorporat noves zones naturals dels municipis de Benaguasil, Llíria, Pedralba, Bugarra, Gestalgar i Chulilla ja a la comarca dels Serrans. Chulilla és conegut pels senderistes i alpinistes per les rutes com la dels ponts penjats o la del Charco Azul. També per les vies ferrates sobre els penya-segats al voltant del riu Túria.

Seguint les nostres activitats estiuenques, divendres 18 d’agost passat vàrem ser convidats pels tècnics del parc i per l’ajuntament de Chulilla per parlar de contaminació lumínica i de com donar valor a la nit estrellada en un entorn natural com aquest.

 
La xarrada de conscienciació es va fer al Saló de Plens de l’Ajuntament de Chulilla. Després de la presentació d’Ismael, el tècnic del parc, explicàrem la problemàtica de l’enllumenat nocturn. Encara que moltes vegades s’oblida, la contaminació lumínica també té incidència en el canvi climàtic. La International Dark-Sky Association calcula que, a nivell mundial, l’energia utilitzada per generar llum que s’escapa a l’espai és almenys l’1% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. L’aplicació per a mòbil Electricity Maps detalla país per país l’impacte de l’ús de diverses fonts de l’electricitat sobre el canvi climàtic. A l’estat espanyol la falta de producció d’energia fotovoltaica a la nit és substituïda per l’ús de gas en les centrals de cicle combinat. Per això, quan a la nit engeguem un llum superflu, enllumenem monuments, o hiperil·luminem camps d’esports contribuïm al canvi climàtic.

No és, però, només un problema d’estalvi energètic. És, sobretot un problema per a la fauna i flora nocturnes que viu sota la manta de la llum artificial nocturna. La llum creada pel humans que envaeix els territoris naturals, que haurien de ser foscos, causa problemes en l’orientació, depredació, reproducció, alimentació dels animals nocturns.

 
La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, en diversos panells i codi QR per poder-se’ls baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

 
Després de la xarrada marxàrem a l’Àrea Recreativa de Pelma, un indret de fàcil accés i allunyat de la població prop de la CV395 en direcció a Vanacloig. Allí, mentre sopàvem, observàrem  el pas d’un tren de satèl·lits Starlink llençats un dies abans. Una nova mostra de la contaminació lumínica que ens espera en els pròxims anys.

 
El cel nocturn no es presentà amb el seu millor aspecte divendres a la nit. Una capa de núvols alts cobria la volta celeste que permetia de tant en tant observar les estrelles brillants. En avançar la nit ja s’aclarí una mica i les constel·lacions aparegueren. Ja poguérem contar les històries mitològiques associades als estels, Andròmeda i Perseu, Asclepi/Esculapi i Quiron,  Cigne i Leda, …. Ja prop de les 12 de la nit, Saturn ja lluïa amb tot l’esplendor i, amb el telescopi, mostrà l’anell, molt poc inclinat actualment i que sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅

Gràcies al Parc Natural del Túria per convidar-nos, a Ismael, tècnic del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i a l’alcalde Vicente G. Polo per acollir-nos.

Imatges: La imatge inicial és una composició de 60 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles. En la part superior centre es veu un meteor de la pluja d’estels, potser, dels Perseids. L’estrella central és l’estrella polar i les taques marronoses  són núvols que passaven. Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i de Vicente Segarra de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Túria.

Hem tornat  al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per  gaudir del seu cel nocturn meravellós, del seu paisatge espectacular que sembla dels Pirineus i, sobretot per parlar de la defensa de la nit amb la seua gent tan amable i orgullosa de la seua terra.

Passat el renovat port de Querol de camí a Morella, una carretera estreta que serpenteja per la muntanya durant 24 km ens mena a la vila de Vallibona, situada a la zona sud del parc natural.  El poble s’assenta sobre la vessant d’una muntanya damunt del llit escarpat que ha excavat el riu Cérvol al llarg dels milenis. Una vegada fet l’ingrés a l’hostal La Carbonera ens arribarem al local de les Antigues Escoles on ja ens esperaven per a la xarrada prevista de divulgació sobre el problema de la contaminació lumínica.

I, és que la vesprada/nit del dia 14 d’agost, convidats pel Parc Natural, férem una xarrada sobre contaminació lumínica i els seus efectes negatius sobre el medi ambient i la salut. I, després si la previsible boira nocturna ens ho permetia, trauríem els telescopis, gaudiríem del cel nocturn de la Tinença i, amb sort, veuríem encara algun estel fugaç dels Perseids.

Després de ser presentats per Ana, tècnica del Parc, durant un poc més d’una hora Ángel Morales i jo mateix repassàrem tots els problemes associat a la llum artificial nocturna i com pertorba l’economia, contribueix al canvi climàtic, i, més evident encara, afecta el medi ambient i la salut humana.

Del medi ambient i de la salut m’hem parlat a bastament en aquest bloc, ací i ací també, però de la contribució a l’augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle se n’ha parlat poc. El comunicat de Cel Fosc, arran de les mesures d’estalvi energètic del govern central de fa un any, per mitjà del Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost ho explicava clarament:

Si ens fixem en les diverses fonts de producció d’electricitat a Espanya al llarg del dia, cosa que es pot fer fàcilment amb l’ús de diverses aplicacions de mòbil, es veu que en arribar la nit, quan els parcs d’energia solar deixen de funcionar i la velocitat del vent minva, es produeix un pic de demanda d’electricitat: estem a casa, s’encén la llum dels comerços, s’il·luminen monuments, etc. Per a cobrir aquesta demanda sobtada d’energia és necessari posar en marxa les centrals de cicle combinat que cremen gas, i que produeixen diòxid de carboni amb el que es contribueix al canvi climàtic. Per això, a més de l’apagada de llums supèrflues de comerços sense activitat i edificis sense públic a altes hores de la nit, les mesures del govern central d’agost de l’any passat anaven en la direcció correcta de disminuir la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle, al que Espanya s’ha compromès. I es diu poc, però aquestes restriccions energètiques també contribueixen a baixar el preu de l’electricitat perquè, d’aquesta manera, el gas no entraria en el mercat marginalista tan sovint.

I, evidentment, més endavant de la xarrada, es van repartir alguns exemplars del còmic Il·lumina el teu rellotge, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan, tots dos neurobiòlegs especialitzats en l’estudi del nostre rellotge circadiari i dels problemes que causa sobre la salut humana l’exposició a la llum artificial nocturna i traduït per Rosa Magraner i jo mateix dins d’un projecte europeu.

En la part final de la conferència donàrem a conèixer la meravella del cel de la Tinença amb mapes obtinguts dels de l’espai. A mitjan camí entre la brillant costa amb poblacions tan contaminants lumínicament com Vinaròs o Benicarló i l’interior amb una brillant Morella, els pobles de la Tinença han mantingut, per ara, un enllumenat moderat, potser causat per la poca població de l’entorn, malgrat el desgraciat canvi a llum blanca, amb fort component blau, de fa uns anys i, per tant molt contaminant. Per la nit, durant l’observació astronòmica, comprovaríem la negror de la nit de Vallibona, mentre tractàvem de veure els Perseids.

El cel de la Tinença, com es pot veure al mapa que correspon a l’any 2022, es troba prou lliure de contaminació lumínica. Seria interessant que es protegira però també seria interessant promocionar aquest cel per fer-hi activitats relacionades amb l’astroturisme, amb les visites nocturnes al parc per admirar al mateix temps el cel i la terra.

En acabar de sopar muntarem els telescopis en la zona del poliesportiu. Però com ja ens avisaren, poc després de la posta de Sol, les boires ja començaren a llepar el cim del El Turmell (1276 m) cap al sud-est. No desapareixen finalment sinó que les boires es convertiren en núvols intermitents que anaren cobrint a estones el cel. Apareixien i marxaven però, ací i allà, tapaven parcialment el triangle d’estiu, Sagitari i Saturn i esborraven la Via Làctia que es percebé només al final de la nit.  Però, de tota manera nens i majors encara pogueren  admirar l’anell de Saturn, Albireo i el doble cúmul de Perseu, entre d’altres. Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la vida desgraciada d’Asclepi, deu de la medicina, i enviat al cel per Zeus per formar la constel·lació del Serpentari o Ofiüc, on representa un home portant una serp al voltant.

També es tractà de veure els últims meteors del pic de la pluja del Perseids. En veiérem uns pocs, alguns d’ells ben lluminoses i duradors que causaren admiració. També veiérem el trens de la última remesa dels 22 satèl·lits de la constel·lació Starlink que com un cuc lluminós desfilà silenciós pel cel de la Tinença.

La nit començà a aclarir-se cap la una de la matinada. Molta gent ja havia marxat encara que els més joves s’esperaren per veure el gegant Júpiter i la seua cort de satèl·lits eixir per darrere de les muntanyes.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Ana, tècnica del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i a l’alcalde Juanjo Palomo per acullir-nos.

Imatges:  La imatge inicial és una composició de 90 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles. En la part superior dreta es veu un meteor de la pluja d’estels dels Perseids.  L’estrella central és l’estrella polar i la taca marronosa és un núvol que passava. Totes les fotos són d’Ángel Morales-Rubio.

Els dies de finals de la tardor van ser ombrívols, plujosos, invitaven a romandre en casa per llegir pausadament aquell llibre que deixares a mitges. Hem tingut, però, algun dia perdut en que el Sol eixia de darrere els núvols i, llavors et reconciliaves amb la natura i has pogut sortir per explorar el paisatge.Un d’aquests dies primaverals en ple desembre vàrem emprendre el camí cap a la Marina Baixa per conèixer la Serra Gelada, un indret natural situat a vora mar entre Alfàs del Pi i Benidorm.

Els valors d’aquesta serra són tan interessant que la muntanya i l’entorn marí – les badies d’Altea i Benidorm, que des del 2005 gaudeixen de la màxima protecció ambiental en ser declarades Parc Natural de la Serra Gelada, el primer parc natural maritimoterrestre del País Valencià.

Nosaltres exploràrem una petita part del Parc, la del camí que porta des de l’aparcament fins al far de l’Albir. Un recorregut de només 2,5 km amb una pendent suau, quasi plana, en la que veurem sempre la mar des de les altures, a més d’aus, plantes i arbres adaptats a un entorn molt particular.

Deixem el cotxe a l’apartament situat a l’entrada del parc, al municipi d’Alfàs del Pi, a la platja de l’Albir. Ja és tard al matí. Un fotimer de persones, amb motxilla o sense, en parella o solitaris, baixen ja del far. Des d’aquest indret ja elevat es veu, cap a l’oest entre núvols, la serra del Puig Campana, la població de l’Alfàs, Ponoig, Serrella, Aixortà i Bèrnia i seguint la costa cap al nord Altea, amb la característica església encimbellada dalt d’un turó al mig del poble i allà lluny la mole gegantina del Penyal d’Ifac.

El primer que troben és una zona de descans i menjador que vendria bé per dinar en tornar. El camí al far és asfaltat així que fa bo de caminar. Aquesta fàcil ruta al far va ser construïda el 1961. Fins llavors  per arribar-hi calia resseguir una perillosa però espectacular senda paral·lela al mar.

Anem pujant a poc a poc i ens trobem envoltats d’una pineda. Realment no és el bosc original de la Serra ja que fou plantat durant els anys 40 i 50 del segle passat en un pla franquista de repoblació forestal. En aquell moment els bancals delimitats amb pedra seca amb els antics cultius d’ametllers, garroferes i figues cametes, una variant de la figuera ja estaven pràcticament tots abandonats.

Arriben a un mirador d’on podem admirar la badia d’Altea. Les barques de veles llisquen sobre la mar quieta mentre d’altres de pesca es mouen a motor fins a una gran piscifactoria situada allà lluny. Cal recordar que el parc és també marítim i, per tant, les aigües estan protegides.

Una gran roca situada a la dreta ens mostren restes fòssils de Condrodonts, mol·luscs bivalves ja extingits, semblants a les actuals nacres que es podien trobar al fons marí fa uns 100 milions d’anys a partir del qual es formà la Serra Gelada.

Travessem un petit tunel de només 20 metres i sempre admirant el mar des de dalt d’uns penya-segats grandiosos arribarem a veure la Cala de la Mina, al final d’un barranc que haurem d’envoltar. Al bell mig unes boies permeten a les embarcacions amarrar sense llençar l’ancora. Senyal que el fons marí està ple de posidònia, planta aquàtica de la Mediterrània amenaçada.

Estem en la solana per això la vegetació és escassa. Manca aigua i els pins son cada vegada més esparsos. Els esparts i timons dominen aquest espai. També podem trobar espígol dentat, cues de gat i timons de la flor llarga. L’espart s’utilitzava per a multitud d’objectes com cordes, estores, cistelles o cabassos. La cala Amerador, situada prop del pàrquing, rep el nom per ser la zona on posaven a amerar les garbes d’espart.

Però també s’explotaven altres recursos de la Serra. Al fons del barranc encara es veuen les restes de la mina d’ocre. Era coneguda com la Mina de la Verge del Carme i va estar en marxa des de mitjan segle XIX fins a principis del segle XX. Encara es conserva l’habitatge del capatàs i una línia de pilars que baixen pel barranc que servien de suport als raïls de les vagonetes que portaven el mineral fins a la riba, per a ser embarcat i transportat per mar.

En l’extrem de la volta al barranc de la cala de la Mina, descobrim allà dalt una immensa obertura a la muntanya. És la cova de la Balena, en recordar un cetaci amb la boca oberta. Dins podríem trobar estalactites i estalagmites, però en estar oberta al públic sense restriccions els vàndals han deixat la seua empremta.

Durant la nostra estada curta a la Tinença de Benifassà d’enguany hem recorregut un camí nou, acabat d’arreglar segons ens han dit a l’Hostaleria Sant Jaume de Coratxà on hi hem estat allotjats.Preteníem arribar al mas de la Cova, també conegut com a Mas de Vilalta. La senda està acabada de desbrossar, s’endinsa en el bosc i arriba al mas en uns tres quilòmetres de recorregut. El desnivell és molt baix (50 m)  ja que el camí és pràcticament pla. El problema és que el camí encara no està molt ben senyalitzat, sobretot cap al final.

Ben proveïts d’aigua i barrets ja que el sol pica a aquestes alçades de 1200 m hem eixit de Coratxà per la carretera que porta al Boixar. Un poc després del senyal del nom del poble, trobem un cartell gran de la diputació de Castelló, a la dreta baixant. Just al costat s’endevina el començament d’una senda. L’agafem, Va pujant suaument i és, de moment, paral·lela a la carretera.

Durant uns minuts seguim la senda, ben segada, encara amb senyals dels treballs fets amb petits trossos de plàstic roig i blanc.  Es troba a la vessant sud del turó que té al cim l’ermita de Coratxà. Una paret de pedra seca a la part de dalt ens acompanya durant aquest tros de camí.

Finalment arribem a una bifurcació de camins. Cap a l’esquerra el camí baixa cap a la carretera, davant tenim una tanca per al bestiar que barra el pas cap al bosc. Aquest és el camí que ens han recomanat. Hi ha, però un altre camí a la dreta que mena directament al cim del turó per trobar l’ermita de Sant Jaume de Coratxà. Des d’aquesta bifurcació de camins, mirant cap al nord, es veuen els camps on pasturen les vaques i el camí que seguírem fa dos anys que va cap a l’ermita de Sant Cristòfol.

Passem sota la tanca per a bestiar i ens endinsem en el bosc. Els pins negres ens protegeixen del sol i, ara, el camí es fa més agradable, més ombrienc. Avancem més ràpid, la senda s’eixampla. Alguns arbres caiguts ens avisen de la rigorositat de l’hivern. Unes molses d’un verd intens atrauen la nostra atenció. De sobte, notem la presència d’animals propers. Són les vaques dels prats del nord que s’han acostat al bosc buscant menjar i l’ombra dels arbres. Una vaca ben propera ens mira insistentment. No seria convenient baixar ara al prat.

Ens trobem, per tant, a la zona nord del bosc, cosa que vol dir que hem perdut la senda que ens havia de menar cap al mas. Ara els arbres escassegen i, apareixen multitud de parets de pedra seca. Seguim durant una estona un camí que transcorren entre dues parets però com que es dirigeix cap al nord-oest ben segur que no va en la direcció correcta.

Deixem doncs aquest rumb i, seguint el mapa del mòbil trenquem cap al sud-oest camp a través, sense seguir cap senda. El problema és que la cobertura del mòbil és escassa en aquest indret i la informació que ens dona és lenta i potser no fiable.

Passem amb cautela al costat d’uns ruscos i encarem cap a la perifèria del bosc per buscar la senda correcta. Trobem una senda que seguim. Per tot arreu, les parets de pedra seca de dècades enllà mostren que aquestes terres van estar cultivades per mans expertes amb cereals per a consum humà o animal. Ara només queda l’esquelet dels camps, les parets que delimitaven propietats.

La senda fa ziga-zaga per baixar un gran desnivell. Cal anar en compte ací. Perdem o desapareix la senda. Ens hem perdut? Estem en un pla envoltat de muntanyes sense cap mas a la vista. Cap a l’oest hi ha un turó i arbres aïllats. Un d’ells, el més gran de tots, domina el paisatge. Potser des del seu costat podrem albirar finalment el mas del Clot. Seguint una pared de pedra seca, a poc a poc arriben dalt del turó. Però, com sempre passa, des d’allí es veu una altra muntanya. Cap mas a la vista. Sé que està ben prop, segons que dir el mapa del mòbil. Però ja és la una i ens esperen per dinar a les 14 h a l’hostaleria. I encara no sabem com tornar!

Per sort, en aquest indret tinc cobertura. El mapa m’indica que el Mas està a 500 m en línia recta però ja no tenim temps d’anar-hi. També veiem que una pista forestal passa ben prop d’on som. Així que la busquen i la trobem. Cap a la dreta aniríem al mas. Cap a l’esquerra a Coratxà. Deixarem el mas per a una altra ocasió.

Entrem en una arbreda ben espessa.  Per aquest camí podem passar cotxes 4×4. A l’esquera veiem el massís despoblat del qual havíem recorregut la seua vessant nord, plena d’arbres. Arriben a un encreuament de camins on trobem el camí de la Rogativa, de ve de Vallibona i arriba a Pena-roja de Tastavins, a la Matarranya. Cada 6 anys per aquest camí venen peregrins que van a Pena-roja per donar les gràcies per les parelles que trobaren després de la pesta de 1347.

Finalment arribem a la carretera que mena a Coratxà. Passem el pont que salva el torrent de l’avellanar i el barranc de Monjies i pots metres després trobem la senda a l’esquerra que deixa la carretera i, a poc a poc ens porta a la cruïlla de camins del principi. A partir d’ací ja tornem a la senda original fins arribar a l’entrada del poble.

Una caminada plaent que ens ha dut pels boscos de la Tinença. No hem aconseguit arribar al mas però durant unes tres hores ens ha tret de la rutina de la vida diària passejant per aquest parc natural valencià tan preciós.

Imatges: Enric Marco