Pols d'estels

Tornem al Parc Natural del Túria en una de les xarrades habituals que fem als Parcs Naturals valencians per parlar de la llum artificial nocturna i el seu impacte sobre la vida silvestre. Ara ens hem desplaçat a Vilamarxant, a la Casa de la Cultura, on una magnífica sala d’actes ens acull. Trenta persones s’han apuntat a l’activitat divulgativa que constava d’una xarrada de conscienciació ambiental sobre el problema de la contaminació lumínica i una observació astronòmica posterior en un indret del Parc.

La contaminació lumínica s’ha definit de moltes maneres al llarg dels anys. Abans es definia com la llum desaprofitada o excessiva de l’enllumenat de les ciutats però actualment s’utilitza una definició més general i molt més clara. Entenem la contaminació lumínica com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de la llum artificial nocturna. Així que encendre un llum a la nit produeix sempre una alteració de la nit, i per tant, contamina. L’agent contaminant és, clarament, la llum artificial nocturna.

Després de parlar de les propietats de la contaminació lumínica i del paper fonamental de l’atmosfera en la seua propagació, hem repassat els efectes sobre el canvi climàtic, l’astronomia i la seguretat vial i personal d’una manera breu. Ens hem allargat més en parlar de l’efecte de la llum artificial nocturna sobre la salut humana i sobre el medi ambient.

Malauradament l’observació posterior no s’ha pogut fer. La previsió de l’oratge era ja dolenta però confiàvem que s’obrira una escletxa entre els núvols gruixuts i que es veiés com a mínim la Lluna. Tanmateix això no ha passat. A mesura que ha avançat la vesprada l’acumulació de núvols ha estat cada vegada major i cap objecte celeste s’ha deixat veure. Amb decepció dels assistents que comptaven amb fer tota l’activitat, s’ha ajornat l’observació per al divendres 26 de setembre quan la Lluna ja camine cap al quart creixent.

Gràcies al tècnic del parc del Túria, Isaac, i a l’ajuntament de Vilamarxant per les facilitats que ens han donat per a fer l’activitat.

Durant els primers dies d’agost hem continuat la nostra ruta estival pels parcs naturals valencians per conscienciar els visitants i l’administració de la necessitat de protegir el cel nocturn de les zones naturals dels efectes nocius de la contaminació lumínica.

Així que la vesprada del 2 d’agost de 2025 arribarem a Coratxà, el cor del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, per fer una xarrada de conscienciació a un grup de visitants, observar els astres amb un telescopi i recórrer les constel·lacions amb les històries mitològiques dels antics grecs.

Com sempre ens allotjarem en l’Hostatgeria Sant Jaume de Coratxà, poble que just celebrava un sopar popular. Tanmateix la festa no afectà les nostres activitats posteriors ja que la xarrada s’havia de celebrar a l’església de Sant Jaume, situada sobre un promontori a uns 200 metres del nucli urbà. Es tracta d’un temple d’estil Reconquesta, la construcció del qual està datada entre el 1240 i el 1260.

Abans de la xarrada programada a les 21 h, poguérem observar la bellesa de la posta de Sol que ens demostrà que l’explanada en pendent davant de l’església pot ser un bon lloc d’observació de l’eclipsi total de Sol de l’any que ve.

Aquesta vegada, a la xarrada n’eren pocs ja que alguns dels visitants apuntats a l’activitat ja l’havien sentida la setmana passada a Penyagolosa però, així i tot, volien participar en l’observació. Sembla que ja tenim un grup de fans!

L’església de Sant Jaume és un indret magnific per fer xarrades, menut, recollit i sense gran finestres que enlluernen la pantalla de projecció. Marivi, la tècnica del Parc, ens presentà, i recordà que ja fa anys que venim cada estiu al Parc (des del 2014) i que, per tant, som ja una de les activitats clàssiques de l’estiu del Parc.

Durant la xarrada recordàrem que la llum artificial nocturna és un contaminant ambiental al que hem de tractar com als altres contaminants. Cal posar-los límits i tractar-los amb cura. Utilitzar la llum artificial durant la nit just on, quan i quant de temps siga necessària. Tanmateix en la vida diària ens trobem amb aberracions lumíniques com ara poliesportius que enllumenen tot el barri, projectors al cel en totes les festes, enllumenat vial que impacta en les façanes dels habitatges (intrusió lumínica), llums sobre les platges i la làmina d’aigua, aparcaments buits enllumenats tota la nit o llums de seguretat excessives.

La contaminació lumínica afecta a la vida silvestre i a la salut humana. Com a exemples dels problemes que comporta la llum artificial nocturna, podríem destacar en aquests moments:

En un article publicat fa poc s’ha demostrat que les fulles dels arbre ixen abans i cauen més tard en els nuclis urbans que en les zones rurals. Això pot tindre conseqüències sobre la pol·linització i sobre la resistència contra les gelades primerenques. A més a més els insectes voladors, que s’orienten a la nit per la diferència de la dèbil lluminositat de la Lluna i les estrelles amb la foscor del terra i la vegetació, són capturats per les lluminàries que troben en el seu camí i moren envoltant-les fins l’esgotament.

La salut humana se’n ressent per la intromissió dels llums dels carrers, l’anomenada intrusió lumínica, que pot provocar diverses patologies com insomni, estrés, depressió, i en casos extrems augment d’alguns tipus de càncer.

També parlarem de l’etern mite que associa seguretat i llum. Els experts de la seguretat són els criminòlegs i són ells els que propugnen que la seguretat està més associada a la visibilitat: veure i ser vist. Veure qui tens al teu voltant i ser vist pels altres és un dels principals principis de la seguretat personal. Així que omplir una ciutat de llums blancs ultrapotents no soluciona els problemes delinqüencials. Només hem de veure que ha passat amb les autoritats de la ciutat britànica de Leeds que canviaren l’antiga il·luminació de llum de sodi (groga) per 80000 LED blancs amb la pretensió de reduir la delinqüència un 20%. Deu anys després aquesta realment ha baixat un 3% +/- 5%, és a dir s’ha quedat com estava. Que no ens venguen solucions fàcils als problemes sense estar avalades pels experts.

Després de la xarrada i amb el telescopi muntat, ens dedicàrem a veure el quart creixent de la Lluna, la nebulosa anular de la Lira, el doble cúmul de Perseu, la doble estrella d’Albireo, etc. mentre jo contava històries mitològiques dels disbarats del déu Zeus amb les dones mortals i immortals. Durant aquests activitats la rabosa Lucy es passejà sense vergonya ni por entre els visitants, per a goig sobretot dels xiquets presents.

Llàstima que aquesta vegada  el cel nocturn de Coratxà no ens acompanyà com calia. Cap a mitjanit els núvols que s’havien mantingut més o menys estables cap al sud, acabaren invadint tot el cel. Gràcies a Marivi, tècnica del Parc i a Carles Martínez de la Hostatgeria Sant Jaume. per ser tan amables amb nosaltres.

Retornem enguany al meravellós Parc Natural de Penyagolosa. Si l’any passat tot fou un desastre per les pluges en el primer intent per agost i després pels núvols en el segon intent en setembre, enguany el cel es comportà i poguérem gaudir d’un cel espectacular, amb la Via Làctia eixit del Penyagolosa i sota la mirada amenaçant de l’Escorpí.

Presentats per la tècnica del Parc, Herme, unes quinze persones foren presents en la nostra xarrada La nit és necessària, durant la qual tractem de conscienciar sobre la preservació de la nit com a bé cultural, científic però sobretot per protegir el medi ambient nocturn i la salut humana.

La llum artificial nocturna, com a agent contaminant, s’escampa cap al cel, s’estén a gran distància envaint zones naturals d’especial protecció i té una afecció important en els ritmes circadiaris humans a causa de la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina que ens incita al son.

Potser molts creuen que la llum artificial durant la nit és el preu que hem de pagar els humans per tindre una societat moderna, per ampliar les hores per socialitzar-nos i per estar més segur per la nit. A més a més ens fan creure que els LED, el nou sistema d’enllumenat que s’instal·la actualment a les ciutats, són eficients i sostenibles. Aquestes afirmacions són mites que es poden demostrar que són falses. L’alt nivell d’intensitat que tenen els llums dels carrers no són necessaris per a la visió nocturna. De fet els ulls s’adapten de manera molt eficient a nivells molt baixos d’intensitat. Per això és tan fàcil caminar per la nit només amb la llum de la lluna plena.

Els LED potser són eficients en convertir electricitat en llum però no són sostenibles. Per a complir els criteris de la sostenibilitat caldria que no malbarataren recursos (tenen una electrònica que s’ha de llençar quan ja no funcionen), ni danyaren el medi ambient i la salut humana.

Respecte al mite recorrent d’associar llum i seguretat, la criminologia destaca que un dels principals factors per augmentar la seguretat personal és el criteri de la visibilitat: veure i ser vist. Una zona molt enllumenada enmig d’unes àrees foscos, sense gent al seu voltant, és intrínsecament insegura.

Fa uns dies es publicà l’article: To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City, escrit pels matemàtics estadístics Paul R Marchant i Paul D Norman. Aquest estudi confirmatori estima l’efecte sobre els delictes registrats per la policia d’un programa de canvi d’enllumenat que va instal·lar unes 80.000 làmpades LED de llum blanca, substituint predominantment les de color taronja antigues de sodi d’alta pressió, entre els anys 2005 i 2013, a tota la ciutat de Leeds, al Regne Unit. Les autoritats afirmaven que aquest canvi de llums reduirien els delictes en un 20%. Els resultats mostren realment que, durant el període, es va estimar un augment del 2% en els delictes nocturns ajustats a la llum del dia associats amb el canvi de llums amb un interval de confiança (IC) del 95% (−3% a +7%). En resum, els delictes no va variar gens per canvi d’enllumenat però la ciutat disposa actualment d’uns llums blancs molt contaminants.

Seguidament parlàrem dels efectes de la contaminació lumínica sobre la vida silvestre, en especial sobre els insectes, base de la cadena tròfica, i de com els arbres en un entorn urbà enllumenat avancen la primavera i retarden la tardor a causa de l’enllumenat públic.

Acabada la xarrada ens desplaçarem al camp d’observació on ja estava preparat el telescopi per veure una lluna molt prima, amb només 2 dies des de la lluna nova. Havent sopat i contestat nombroses preguntes sobre enllumenat i astronomia en general, tornàrem al telescopi per fer la ronda estel·lar per les constel·lacions, estrelles, cúmuls, com Messier 7, el cúmul de Ptolemeu en l’Escorpí i nebuloses. Gaudírem d’una nit serena, sense núvols, que ens mostrà el Penyagolosa nocturn, amb la Via Làctia eixint del seu cim, mentre els darrers excursionistes davallaven el Gegant de pedra.

El passeig pel cel continuà amb l’explicació de les constel·lacions, a partir de l’Óssa Major, cap a l’estrella polar, continuant fins a Cassiopea. Després vingué el grup del triangle d’estiu amb Vega (Lyr), Deneb (Cyg) i Altair (Aql) seguit per l’Escorpí i Sagitari, protectors de la Via Làctia. Tot amanit per històries perverses dels deus de l’Olimp.

Acabada la visita al PN de Penyagolosa, vàrem aprofitar el cel nocturn seré i ja sense lluna per fer ruta de mesura del cel per la comarca: PN de Penyagolosa, Vistabella, Xodos, Atzeneta del Maestrat i Vistabella. La majoria de la ruta amb un cel nocturn de qualitat.

Gràcies a les educadores del Parc per la rebuda i l’atenció durant l’activitat.

La Tinença de Benifassà és un lloc privilegiat per a l’observació d’estreles a causa de l’escassa il·luminació de l’entorn. Enguany, com tots els estius, ens desplacem fins a Coratxà per a comprovar aquest magnífic cel, en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria i Cel Fosc, mitjançant una activitat on descobrirem quins problemes i bones pràctiques existeixen en l’ús de la llum artificial nocturna.

L’activitat consistirà en una xarrada impartida pel Dr. Ángel Morales Rubio, pertanyent al Departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco Soler del Departament d’Astronomia i Astrofísica, ambdós de la Universitat de València. Posteriorment realitzarem una observació astronòmica del cel amb l’ajuda de telescopis.

Vine a observar el cel de la Tinença

Dia: dissabte, 2 d’agost de 2025
Lloc: Coratxà
Horari: 21:00 h. Xarrada

22:00 h. Observació astronòmica

Duració de l’activitat: 4 h. Aproximadament
Inscripció: L’activitat és gratuïta, però les places són limitades. Reserva la teua indicant nom, telèfon mòbil, població i nombre de persones (especificant menors en el seu cas) en: 964 715 720 / 650 412 497 – parque_tinenbenifassa@gva.es
Recomanacions: Portar calçat còmode, llanterna (preferiblement de llum roja) i cadira plegable o tovallola per a seure.

Xarrada i observació astronòmica.

Prepara’t per a una nit astronòmica en el Parc Natural de Penyagolosa! Començarem amb una xarrada de l’associació Cel Fosc sobre contaminació lumínica, els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.  Després, si l’oratge ens ho permet,  gaudirem d’un sopar sota les estreles.

Data: 26 juliol 2025

Horari i lloc d’inici: 20.00h centre d’interpretació Parc Natural de Penyagolosa

Duració de l’activitat: 4h aprox.

Imprescindible: roba d’abric, sopar i aigua

AVÍS: places limitades, inscripció obligatòria.

Inscripcions: parque_penyagolosa@gva.es (preferiblement) o 96 476 08 38 (de dimarts a diumenge de 9.30 a 14h)

Per a la inscripció serà necessari proporcionar les següents dades:

– Nom complet
– Localitat de procedència
– Número de telèfon
– Correu electrònic

Ha arribar l’estiu, els núvols han marxat i les activitats en defensa de la nit s’han reactivat en l’entorn dels parcs naturals valencians. I, enguany, el primer parc visitat ha estat el Parc Natural del Túria que tant malparat ha quedat pels efectes de la gota freda del 29 d’octubre passat.

Divendres passat, 27 de juny, fórem invitats a la població de Bugarra, la Serrania. Aquesta població castellanoparlant situada en la conca del riu Túria, en el vessant nord de la serra de Xiva, forma part del Parc Natural del Túria. Lluny de l’àrea metropolitana de València ja permet veure un cel nocturn d’una certa qualitat. En aquesta població no era la primera vegada que hi estàvem. A Bugarra ja hi vam estar fa uns anys, el 28 de juny de 2019, abans de la pandèmia, i, com ara, també hi férem una xarrada i una observació.

Amb moltíssima calor al carrer, ens situàrem a la sala de plens de l’ajuntament on de mica en mica s’hi acostava el personal interessat pel problema ambiental que produeix la llum artificial nocturna. Presentats pel tècnic del parc, parlàrem de la importància de la preservació del cel per qüestions de patrimoni cultural, de protecció del medi ambient i també de millora de la salut humana. La llum no natural en la nit és un agent contaminant que pertorba els ecosistemes. Férem referencia al treball publicat fa uns dies en que es demostra  com s’avança la primavera i es retarda l’hivern per a la vegetació de les àrees urbanes a causa de la contaminació lumínica.

Però també esmentarem el mite d’associar llum i seguretat, fent referència al darrer article de Paul Marchant (To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City) que detalla com la ciutat de Leeds canvià unes 80000 lluminàries a LED blancs amb l’argument que baixaria la delinqüència un 20% i, després d’uns anys, l’estudi demostrà que la davallada dels delictes ha estat pròxima a zero.  No, instal·lar més llum no implica estar més segurs al carrer.

Finalment la xarrada acabà explicant com la contaminació lumínica afecta al Parc Natural del Túria, sobretot a les àrees més pròximes a València. Un cas d’escàndol són els llums d’Aigües Potables de València amb llums blanques de 6000 K enmig del parc natural. Aigües amunt del riu el cel nocturn millora per la baixa densitat de població i per les fortes campanyes de conscienciació i les declaracions de zones Starlight.

Una vegada acabada la xarrada ens dirigirem a una pista forestal que voreja la muntanya que domina la població pel nord, l’Altico del Palomo. A l’est la població de Pedralba, a l’oest llunyà Gestalgar i el seu castell enllumenat i on estiguérem l’any passat.  Tanmateix, sota la muntanya on ens trobàvem una nau industrial envia llum a la muntanya, però un parc fotovoltaic amb tres reflectors de llum de seguretat intensíssims n’envia molta més. L’Altico del Palomo sempre resta enllumenat mentre desenes d’avions fan el gir sobre el poble quan s’enfilen cap a l’aeroport de Manises.

Mentre sopàvem tots plegats sota la llum de la Lluna, conversàrem sobre contaminació lumínica i astronomia. L’observació del nostre satèl·lit amb un tall il·luminat de només 2 dies agradà tothom. Després veiérem el cúmul globular M13 en Hèrcules i la nebulosa anular de la Lira. I com solem fer, mentre la gent mirava pel telescopi, vaig contar històries mitològiques de Zeus gravades en les constel·lacions del cel.

Assenyalant la posició de la nebulosa de la Lira amb un làser. Ángel Morales-Rubio

Ja cap a la una de la matinada la gent començà  a marxar. Però estàvem integrats per una llum potent cap a l’est, que vista pel telescopi era una creu flamejant (segurament causada per les turbulències). En tornar veiérem la creu enllumenada al cim d’una muntanyeta prop de Vilamarxant.

Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

Dijous passat, el 5 de juny de 2025, va ser el Dia Mundial del Medi Ambient. Aprofitant l’efemèride s’organitzà l’activitat De costa a costa, coordinada pel CSIC, amb 21 xerrades divulgatives simultànies a 19 ciutats de l’estat amb l’objectiu de conscienciar el públic sobre l’amenaça creixent de la contaminació lumínica.

Fins fa poc, la llum artificial nocturna es percebia exclusivament com un símbol de progrés i benestar. Tot i això, en els últims anys s’ha començat a reconèixer la seua altra cara: la contaminació lumínica, un tipus de contaminació ambiental silenciosa però cada vegada més preocupant. A diferència d’altres contaminants àmpliament coneguts, com els gasos d’efecte hivernacle o els residus tòxics, la llum artificial nocturna s’havia lliurat de l’escrutini públic pels beneficis aparents. Avui sabem que el seu ús excessiu i mal dirigit no només afecta greument l’observació astronòmica, sinó que també té un impacte directe a la salut humana, altera els ritmes biològics i desestabilitza els ecosistemes. La contaminació lumínica es perfila així com un dels desafiaments ambientals emergents del segle XXI.

Nosaltres participàrem en la iniciativa i impartirem a l’hora fixada una xarrada en un indret ben particular i interessant, la seu de la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises, a la comarca de l’Horta Sud. Des de la Universitat de València i des de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, així com des de la Coordinadora en defensa de los bosques del Turia donàrem suport a aquesta iniciativa per tal que la societat prenga consciència dels problemes que causa la llum artificial nocturna.

En la nostra xarrada, després de definir el problema i de caracteritzar la llum artificial nocturna com un agent contaminant, passàrem a parlar com la llum no natural a la nit es dispersa per l’atmosfera, molt més si és blanca, i com aquesta arriba molt més lluny de la zona que vol enllumenar. Aquestes zones remotes, moltes vegades parcs naturals, reben una llum no desitjada que distorsiona la nit natural i afecta a la vida silvestre nocturna. El desplaçament, la reproducció, la pol·linització i la depredació queden greument alterats.

També queda alterada la salut humana en entorns urbans cada vegada més enllumenats, en ciutats amb llum contínua. La melatonina, hormona que incita al son, no s’arriba a produir en ambients amb llum i és quan es produeix un procés de cronodisrupció. La nit ja és tan brillant com el dia i la primera conseqüència és l’insomni. I més endavant, si la pertorbació lumínica continua, podem arribar a produir-se altres tipus de malalties com augment del risc de patir hipertensió, diabetis, o del nivell de colesterol en sang. També s’han comprovat riscs de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment prematur.

L’augment de la seguretat en zones molt il·luminades és un gran del grans mites de la societat moderna. Realment els estudis científics ben fets no avalen aquesta relació de llum-seguretat. L’exemple de Chicago i els estudis de 300000 apagades no va fer augmentar la delinqüència en aquests carrers. Amb la iniciativa francesa Villes et Villages etoilés s’apaguen els llums d’uns 12000 pobles de 23:00 a 6:00 h sense cap problema de seguretat.

Al final de la xarrada jugàrem amb la nostra caixa de llum per demostrar que els LEDs no són tots iguals. Els LEDs molts freds són més contaminants i molesten la visió mentre que els càlids són més agradables a la vista.

Acabarem amb l’usual ronda de preguntes.

“Confiem que aquesta iniciativa pionera haja arribat per quedar-se, perquè som conscients que la solució a aquest problema no depèn només de la tecnologia o del coneixement científic -que ja tenim-, sinó d’un canvi en la nostra percepció de la llum artificial. Només així podrem començar a demanar sistemes d’enllumenat molt més sostenibles“, conclou en la nota de premsa del CSIC, Alicia Pelegrina (IAA-CSIC) i una de les coordinadores del projecte.

Gràcies a la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises per la invitació.

L’explicació dels problemes que causa la contaminació lumínica s’estén a poc a poc com una taca d’oli. Dijous passat, invitat per l’amiga Amparo Giménez i el bar restaurant MonaBurguer d’Alberic vaig tornar al meu poble per parlar de l’enllumenat nocturn, de com s’instal·la malament i de manera abusiva i com ens afecta als humans i al medi ambient.

La sala estava plena de gom a gom, amb amics, familiars i gent interessada del poble que esperava que els explicara com la llum artificial nocturna és un contaminant silenciós.

Després de definir el problema de la contaminació lumínica vaig fer un passeig visual per les aberracions lumíniques d’Alberic, des de llum ornamental oberta tota la nit, el poliesportiu de la Muntanyeta vella tot enllumenat i invasió de llums blanques en tot el municipi. Res en principi diferent de molt pobles valencians, de fet. Molts municipis encara no han entès que més llum, sobretot blanca, no significa més seguretat, millor visió ni millor benestar, sinó tot el contrari. I, per això, cal més informació, més divulgació del problema.

Després d’explicar com la llum artificial nocturna afecta l’observació del cel i obliga els astrònoms a buscar cel lliures de llums cada vegada més lluny, el problema de l’afecció sobre la salut humana va interessar molt el públic. La llum a la nit, sobretot si és blanca, via la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina, pertorba els cicles circadiaris, produeix insomni, depressió, obesitat, o augment del risc de patir càncer de mama en dones o de pròstata en homes com demostrà fa uns anys uns estudis de l’Institut de Salut Global de Barcelona.

Fa uns anys participàrem en un projecte d’un còmic europeu on s’explicava molt didàcticament la influència de la llum artificial sobre la salut. Una manera ben innovadora d’arribar al públic, no només infantil. El resultat el poder llegir ací: Il·lumina el teu rellotge, com el teu cos et diu l’hora.

El tema llum i seguretat és un dels temes més interessants. Des de fa molt de temps s’ha associat més llum al carrer amb més seguretat vial i personal. Tanmateix els estudis no ratifiquen aquesta percepció. Per exemple un famós estudi sobre les conseqüències de 300.000 apagades en Xicago no va fer augmentat els delictes sinó que els va disminuir. Els delinqüents van fugir a zones més enllumenades i en les zones fosques va baixar la delinqüència. Per això calen estudis de criminologia que expliquen de manera clara com fer minvar els delictes. Una de les claus és la vigilància natural, veure i ser vist, eliminar obstacles a la vista, fer enllumenat homogenis i sense ombres.

L’efecte de la contaminació lumínica sobre la biodiversitat és devastador. Els insectes són els que més en pateixes ja que queden xuclats per les làmpades, sobretot de llum blanca, exposats a ser depredats per rat-penats oportunistes. Però també afecta els ocells en les seues migracions, els amfibis, els mamífers, etc.

Finalment, mitjançant els mapes de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS d’Alejandro Sánchez de Miguel, vaig fer una visió des de l’espai de com s’enllumenen els diferents municipis de la Ribera Alta.

Com es veure en la imatge adjunta, algunes municipis conserven total o parcialment de moment l’enllumenat càlid com Alzira, Sueca, Tavernes o Tous. S’hi veuen clarament els carrils bici d’Alzira, Tavernes o Alberic. Finalment es veu com Alberic ha canviat totalment l’enllumenat a LED blanc.

En la imatge adjunta es pot veure l’enllumenat d’Alberic. Es veu com pràcticament tota la llum viaria és blanca llevat del polígon industrial.

La xarrada acabà amb un interessant torn de preguntes.

La visita a la comarca de l’Horta Sud, devastada per la gota freda del 29 d’octubre, és un exercici d’humilitat front la força de la natura però també d’admiració per la resiliència de la població. Ho he comprovat aquest dies en visitar Aldaia per parlar dels problemes de la contaminació lumínica i dels avanços recents en astrofísica.

Convidat pel departament de Física i Química de l’IES Salvador Gadea d’Aldaia i des de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, el passat dimarts 17 de desembre vaig poder comprovar in-situ els efectes de l’aiguat en un equipament educatiu. Per sort, allí l’aigua i el fang només arribaren a mig metre d’alçada, per sota de les taules, amb la qual cosa la major part del material informàtic se salvà. Així que els alumnes i professors continuen la seua feina, malgrat el desastre present a tot arreu.

A les 11:30 h, davant d’una expectant audiència de l’alumnat de 4t d’ESO Taller d’Aprofundiment de Laboratori de Física i Química, la professora Mónica Pallardo em presentà. Cares alegres i interessades m’animaven a parlar d’un tema important però, ara mateix, controvertit donat que part del poble encara no ha restablert l’enllumenat públic.

La contaminació lumínica és la pertorbació de la foscor natural del medi nocturn causada per la llum artificial. Malgrat que sembla invisible per a gran part de la població, és una contaminació real com ho són els gasos de combustió emesos a l’atmosfera o els abocaments industrials llençats al riu. Causen danys al medi ambient i a la salut, i, per tant com aquests, han de tindre una limitació en la seua emissió.

Nombrosos estudis científics certifiquen que la llum artificial nocturna altera hàbitats, poblacions i individus en molts àmbits del medi natural: migració, alimentació, reproducció, caça i camuflatge, etc.

La contaminació lumínica també afecta la salut humana, ja que la secreció de l’hormona melatonina queda aturada davant la presència de llum en horari nocturn. Així que l’ús de mòbils, ordinadors o aparells electrònics a la nit abans de dormir no és recomanable perquè pot provocar insomni i altres problemes. El mateix passa amb l’enllumenat excessiu, sobretot de llum blanca, amb forta presència de blau, que penetra en els habitatges per les finestres com a intrusió lumínica.

També vaig parlar de la contaminació lumínica amb perspectiva de gènere. Front a la creença infundada que més llum al carrer augmenta la seguretat de les persones, cal estudiar millor l’entorn nocturn i mentre que la presència humana s’ha revelat com la millor seguretat.

Una anàlisi sorprenent de Globe at Night conclou que les estrelles estan desapareixent de la vista humana a un ritme sorprenent. L’estudi descobreix que, per als ulls humans, la il·luminació artificial ha enfosquit el cel nocturn més ràpidament del que indiquen les mesures per satèl·lit. L’estudi mostra les contribucions úniques que els científics ciutadans poden fer en camps essencials de recerca. Aquest gràfic il·lustra com com més gran sigui la quantitat de contaminació lumínica i, per tant, la resplendor del cel, menys estrelles són visibles. L’escala numèrica de la imatge és similar a la que fan servir els participants de Globe at Night.

Per acabar vaig parlar de diverses accions realitzades per estudiar els efectes de la riuada en la comarca relacionades amb la manca i la recuperació progressiva de l’enllumenat públic.

Acabada la xarrada, vaig anar a la classe del 2n Batxillerat de Física i de Ciències Generals per parlar d’un tema totalment diferent, els descobriments astronòmics del segle XXI.

Amb només 45 minuts vaig tindre temps de parlar d’alguns d’aquests descobriments de manera breu.

Així vaig explicar el descobriment de les tres varietats dels neutrinos que expliquen les discrepàncies en la teoria de la fusió nuclear solar, l’aparició de l’asteroide  1I/ʻOumuamua, primer objecte extra-solar conegut que visita el sistema solar, la missió Europa Clipper a Europa, el descobriment de les ones gravitatòries i la primera imatge del forat negre supermassiu de la galàxia M87, entre molts altres temes. Les preguntes dels alumnes foren d’allò més interessants.

Al final, amb els que es quedàrem, vàrem observar amb espectroscopis les làmpades de la meua caixa de llums.

Un matí molt complet a l’IES Salvador Gadea d’Aldaia. Gràcies per convidar-me.

L’Ajuntament de Quart de Poblet, a través de l’àrea de Desenrotllament Urbà Sostenible, està redactant la nova Ordenança sobre Contaminació Lumínica i Salut Ambiental per a racionalitzar l’ús de l’enllumenat públic, optimitzar el consum energètic i millorar la salut ambiental del municipi.

L’alcaldessa, Cristina Mora, ha destacat que “l’elaboració d’esta ordenança, que convertirà a Quart de Poblet en un dels municipis pioners de la seua grandària a tindre una norma d’este tipus, és un compromís que vaig adoptar personalment, arran d’una proposta que va sorgir en col·laboració amb l’associació Quart és Ciència”. A més, Mora ha posat en valor “l‘esforç que estem fent i que continuarem fent des d’este equip de govern perquè Quart de Poblet continue sent un municipi pioner en el camí cap a la màxima sostenibilitat ambiental, reduint al màxim l’impacte que es produïx en el medi ambient”.

La creació de la nova Ordenança sobre Contaminació Lumínica s’emmarca en l’Agenda Urbana Verda, inclosa, al seu torn, en l’Estratègia Urbana Integrada, amb la qual es posa en marxa una sèrie d’iniciatives per a canviar el paradigma urbà cap a un futur 100% sostenible. En este camí és essencial la implicació dels veïns i les veïnes, de manera que s’ha obert un procés de participació ciutadana amb una enquesta en línia. En el qüestionari, que va estar disponible fins el 30 de setembre, es demanava opinió i suggeriments, sobre la incidència i afeccions de la il·luminació nocturna.

Una iniciativa tan interessant com aquesta pot ser incompresa o malinterpretada ja que la llum artificial nocturna no és popularment vista encara com una contaminació o amenaça. Per això és indispensable conscienciar a la ciutadania amb diverses accions, la primera de les quals va ser  una conferència informativa que es fa fer el dijous 3 d’octubre, a les 19.00 hores, en la sala d’actes del consistori.

Com a ponents intervingueren experts del Ministeri de Ciència i Innovació, Francisco Colomer, el tècnic superior d’Astronomia en el Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, Enric Marco, i Ángel Morales, del departament de Química Analítica de la Universitat de València.

Amb una sala plena de gom a gom, la ponència constà d’una primera part informativa per part dels experts, en la que s’explicaren detalladament les causes del problema de la contaminació lumínica, els efectes sobre la salut humana i sobre els ecosistemes terrestres i marins, amb nombrosos exemples de males pràctiques de l’enllumenat dels carrers de Quart de Poblet.  En la segona part les associacions locals convidades i ciutadania van aportar les seues peticions i suggeriments. Impactants quedàrem per un ciutadà que protestà per l’enllumenat nocturn exagerat d’una coneguda immobiliària i pels arbres de Nadals municipals amb llums intermitents. Casos com aquests són la demostració clara que ens cal encara fer molt de treball per conscienciar a particulars i administracions que la llum nocturna sense control contamina i és molesta.

Gràcies a l’alcaldessa Cristina Mora, al regidor d’Urbanisme Obert, Bartolomé Nofuentes i a la tècnic Irene per organitzar la conferència i per defensar un enllumenat més sostenible per a Quart de Poblet.

A partir de la notícia de l’ajuntament de Quart de Poblet: Quart de Poblet implica a la ciutadania en la creació de la nova Ordenança contra la Contaminació Lumínica

Imatges:

Fotos de l’ajuntament de Quart de Poblet, Paco Colomer i Enric Marco.

L’estiu s’acaba i amb ella la ronda d’activitats en defensa de la nit en els parcs naturals valencians. La nostra darrera aturada ha estat, com l’any passat, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.

Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 7 de setembre per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació del Parc per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica.

No era el nostre primer intent de l’estiu de parlar-hi sobre el problema de la contaminació lumínica i d’admirar el cel nocturn del parc natural. La cita inicial de l’activitat era prevista per a la nit del 14 d’agost. A banda de la preceptiva xarrada es pretenia observar les estrelles i nebuloses en un cel ben fosc a l’ombra del Penyagolosa però també albirar part dels meteors de la pluja d’estels dels Perseids d’enguany. Malauradament res de tot això va ser possible ja que l’avís de tempestes generalitzades va obligar a suspendre la visita.

La nova cita amb el Parc es programà prop del nou quart creixent lunar, el dissabte 7 de setembre, amb l’esperança d’un cel més amigable amb l’observació astronòmica. Però les nostres esperances s’esvaniren com aigua en cistella, com explicaré més endavant.

Amb el cel mig ennuvolat per núvols alts, però encara útil per a l’observació de la Lluna i Saturn, arribarem una hora abans de l’hora fixada. Amb temps i encara de dia, era factible muntar el telescopi per estar preparats per veure el cel tan bon punt acabara la xarrada. Sense massa esforç, el telescopi es muntà i, fins i tot, un assistent a la xarrada muntà el seu prop del nostre. Si tot anava bé tindríem doble oferta d’observació celeste.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, entre ells alguns xiquets, explicàrem els problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Un fet fonamental que sempre remarquem és que cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Fa pocs dies s’ha trobat, fins i tot, relacions amb un augment del risc de patir Alzheimer, especialment en gent més jove.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Una vegada acabada la xarrada el panorama celeste havia canviat totalment. Ja no hi havia espai al cel per observar ja que els núvols havien envaït tot el firmament i, a més a més, s’havien espessit. No res més es podia fer, ni esperar que escampara ja que la previsió de l’oratge era pèssima.

Quedàrem a sopar en les tauletes de davant del Centre d’Interpretació mentre parlàrem de tot un poc. De mitologia celeste amb les aventures libidinoses de Zeus/Júpiter, de la física dels forats negres o de com denunciar agressions lumíniques…

I, poc a poc, havent sopat la gent anà marxant ja que poc més s’hi podia fer. Enguany l’oratge no ens ha acompanyat. L’any vinent esperem que serà millor.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Herme, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada, malgrat els núvols.

Imatges: Enric Marco i Ángel Morales-Rubio.

No és un secret que el Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un indret singular. No només per la seua biodiversitat, els paisatges agrests, els camins de la muntanya, els llocs per descobrir dels que tan bé tenen cura els tècnics del Parc. Cal destacar també la qualitat del seu cel nocturn, ben fosc fora dels nuclis de població. Llevat dels dies de Lluna plena, la Via Làctia és visible sense esforç a tot arreu del Parc i la visió dels estels ens deixa bocabadat. La nit encara existeix a la Tinença.

De la necessitat de la nit i de la preservació del cel fosc al Parc Natural en parlàrem el passat 10 d’agost, invitats pels tècnics del Parc. Ja fa uns anys que, en arribar agost, ens hi acostem per xarrar de la nit i de les seues amenaces per culpa de l’enllumenat excessiu, en especial amb leds blancs. Enguany hem estat a Bel, un nucli de població del parc que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell. A una altitud de 953 m i una superfície de 17,09 km², Bel és un dels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà, una subcomarca històrica declarada parc natural.

El petit poble ens acollí al bar situat a l’únic carrer del poble i allí explicàrem les generalitats del problema de la contaminació lumínica, com la societat actual ens fa creure que més llum a la nit és signe de més riquesa, més seguretat, més hores d’estar amb la família i amics. Tanmateix la majoria són mites ja que més llum a la nit, no necessària massa vegades, implica més malbaratament energètic, no ens fa més segur sinó només ens dona alguna sensació de seguretat i, sobretot ens causa pèrdua d’hores de son. La llum artificial nocturna actua inhibint la secreció de l’hormona melatonina i la seua manca és la causa de moltes malalties relacionades amb la son, com l’insomni, depressió, problemes cardíacs i augment del risc d’alguns tipus de càncer.

I això sense tindre en compte que la llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat. Actualment s’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració, malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Per altra banda destacàrem el meravellós cel nocturn del Parc Natural. Tanmateix els nuclis de població no sempre tenen la consciència de preservar la nit i instal·len intensos llums led de llum blanca, sobretot en les zones monumentals. Amb  l’ajut del mapa del projecte RALAN-Map EU, que ha aconseguit un mapa calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit SDGSAT-1 posàrem l’exemple de Rossell, que vist des del satèl·lit, s’observa que sembla que disposa de potents projectors en la zona monumental nord del poble.

En acabar la xarrada ens aturarem per parlar uns minuts de l’eclipse de Sol del 12 d’agost del 2026 que en el Parc Natural serà total. El gran problema serà que la totalitat esdevindrà a les 20:30 amb el Sol a només 4º d’alçada, ben arran de les muntanyes.

Després de sopar ens retrobàrem en el mirador del final del poble que es troba orientat cap al nord. Amb la llum del poble apagada el cel nocturn era espectacular. La Lluna creixent, cap al sud, sobrevolava lleugerament les teulades del poble i va ser difícil d’observar en algun moment. L’eixida de Saturn amb l’anell de gaidó i l’obtenció de la imatge de la galàxia del Remolí o M51 va emocionar al públic present. I mentre la gent esperava el seu torn per mirar pel telescopi o mentre tractava de captar algun traç d’un meteor dels Perseids vàrem contar les històries mitològiques de la Via Làctia, l’Escorpí, el triangle d’estiu i la saga de Cassiopea.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Vanesa, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i a la gent que ens acompanyà per gaudir de la nit amb nosaltres.

Enguany, convidat per la responsable de Cultura del Jardí Botànic Eva Pastor, hem participat en una nova experiència, gaudir de les excel·lències del Jardí mentre parlem del cel estrellat i descobrim les muntanyes i els cràters de la Lluna amb un telescopi.

Amb l’arribada de l’estiu, les nits es fan més agradables i conviden a gaudir de l’aire lliure. És el moment perfecte per contemplar el cel nocturn i descobrir els seus secrets. Per això us convidem a una experiència única que no us podeu perdre: dues ponències sobre nomenclatura lunar i mitologia dels estels i la posterior observació astronòmica, i tot en l’entorn únic del Jardí Botànic.

Fernando Ballesteros, de l’observatori Astronòmic de la Universitat de València va oferir la primera de les ponències el dimarts 16 de juliol, titulada Nombres de la Luna. I és que La Lluna està poblada de noms: científics, poetes, exploradors, éssers mitològics… donen nom a les seues muntanyes, valls, cràters o “mars”. Però qui va decidir això i des de quan? En aquesta xarrada vam fer un breu repàs a la història de la nomenclatura lunar i els cartògrafs que la van estudiar.

El dimecres 17 de juliol fou el torn d’Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. La ponència portava el títol de La mitologia dels estels. Tots sabem que les històries mítiques de l’antiga Grècia es troben representades en la pantalla immensa del cel nocturn. De fet, podríem considerar les constel·lacions com un llibre on es descriu la cultura clàssica abans de l’invent de l’escriptura i ara de la mà d’Enric vam redescobrir aquesta connexió entre la ciència i la mitologia.

A més a més, després de les ponències vam tindre l’oportunitat de fer una observació astronòmica i un passeig per les constel·lacions en el preciós entorn del Jardí Botànic, on podrem gaudir de la màgia del cel estival.

Les nits d’estiu al jardí es convertiren en una experiència inoblidable, envoltats de natura i acompanyats d’una brisa càlida que invita a explorar el cel nocturn. Va ser una oportunitat única per aprendre i gaudir sota les estreles.

El municipi de Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar) es troba a la comarca de la Serrania, abans els Serrans. El riu Túria travessa el terme encanonat ben prop del poble arreplegat a la vessant de la muntanya on es troba el  Castell de Los Murones. D’origen islàmic, conserva originals una torre i part de la muralla oest i est, així com restes de dues torres.

Des del 2021 Xestalgar està inclòs en el Parc Natural del Túria, juntament amb Xulilla i Bugarra.

Ja fa un muntó d’anys que en arribar l’estiu realitzem una activitat de conscienciació ambiental al voltant de la contaminació lumínica. El divendres passat, 21 de juny, tornàrem a ser invitats pel Parc Natural per parlar de la plaga de l’enllumenat irresponsable, de l’intent de la nostra societat de fer de la nit dia, tant siga en el centre de les ciutats com en l’entorn dels parcs naturals.

Una vintena de veïns del poble s’aplegaren a la Casa de la Cultura del poble per escoltar-nos. Parlàrem dels mites de l’enllumenat LED, que ni és sostenible ni eficient i de com l’excés de llum, sobretot de llum blanca amb un alt component de blau, té un efecte catastròfic en el medi ambient. Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.

Vivim en un planeta que està girant i que ha proporcionat la cadència dia i nit des de fa milers de milions d’anys.  La vida s’ha adaptat a aquest ritme de llum i foscor i ha engegat diversos mecanismes metabòlics en tots els animals i plantes per a, en el cas dels animals diürns, estar actius durant el dia i descansar durant la nit. Tanmateix l’enllumenat nocturn, massa vegades excessiu, tant al carrer com a l’interior dels habitatges, ha trencat aquest ordre natural. Ara la nit té llum i el cervell no sap si cal estar en alerta o en repòs. Es produeix l’anomenada cronodisrupció, o desajust circadiari. Les conseqüències poden ser insomni, depressió, obesitat, dificultat per l’aprenentatge o augment d’alguns tipus de càncer com de mama en dones i pròstata en homes.

I com està la situació en el Parc Natural del Túria? Doncs, malament en les zones pròximes a l’àrea metropolitana de València amb aberracions lumíniques com les instal·lacions d’Aigües Potables però amb indrets reeixits com el terme de Riba-roja de Túria que ha fet un gran esforç per instal·lar LED de 2200 K, una llum molt càlida i molt sostenible. En les zones altes del riu la baixa densitat de població és la causa d’un cel nocturn de qualitat que permet observar la Via Làctia. Tot això ho poguérem veure a partir del primer mapa de contaminació lumínica calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit xinés SDGSAT-1.

Amb aquest mapa hem pogut saber que el Castell del poble està enllumenat tota la nit, segurament amb projectors. Aquest intrusió lumínica en l’entorn del Parc Natural s’hauria de corregir.

Les preguntes es dirigiren en com denunciar les agressions lumíniques en la ciutat i com saber quins són els nostres drets ambientals relacionats amb la contaminació lumínica i la intrusió de llum als habitatges.

La segona part de l’activitat es realitzà en una zona apartada del poble, ben prop del km 9 en direcció a Bugarra. Allí muntàrem un telescopi i càmeres per observar el cel nocturn. Veiérem com eixia la primera lluna plena de l’estiu, ben gran i bonica però també ben brillant que arribà a eclipsar els altres astres. Així i tot observàrem la nebulosa anular de la Lira (M57) i férem un repàs a les constel·lacions visibles: Cigne, Lira, Àguila, Escorpí, Ossa major i menor, Cassiopea i el Boier.

Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

Fa uns dies, convidats per l’Associació de Veïns Camp de Túria a la Pobla de Vallbona, poguérem xarrar i reflexionar sobre la contaminació lumínica i els seus efectes perniciosos sobre la contemplació del cel, però també el seu impacte sobre els animals, els ecosistemes i la salut de les persones. Un bon grapat de veïns s’acostaren al Club Social per aprendre quin tipus d’il·luminació s’ha de tenir a les nostres llars i a qui hem de reclamar per les agressions lumíniques en les nostres àrees urbanes. Així com comprendre els perills de la llum blanca per als ritmes del son.

Per posar la cirereta al pastís vàrem poder gaudir també d’una meravellosa vetllada d’observació astronòmica malgrat la nuvolositat inicial. Al camp de tenis proper, amb tres telescopis portats per nosaltres i els veïns, hem admirat la bellesa de l’anell del planeta Saturn i les bandes acolorides del planeta Júpiter. La llàstima va ser que la nit començà amb núvols i no poguérem veure la fina tallada de llum de la Lluna. Ah! I els més atent van poder meravellar-se d’un bòlid que enllumenà durant uns segons el cel en direcció nord. Potser era un meteor de la pluja dels Leònids.

Fotos de l’Associació de Veïns Camp de Túria i d’Enric Marco.