Pols d'estels

L’estiu s’acaba i amb ella la ronda d’activitats en defensa de la nit en els parcs naturals valencians. La nostra darrera aturada ha estat, com l’any passat, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.

Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 7 de setembre per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació del Parc per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica.

No era el nostre primer intent de l’estiu de parlar-hi sobre el problema de la contaminació lumínica i d’admirar el cel nocturn del parc natural. La cita inicial de l’activitat era prevista per a la nit del 14 d’agost. A banda de la preceptiva xarrada es pretenia observar les estrelles i nebuloses en un cel ben fosc a l’ombra del Penyagolosa però també albirar part dels meteors de la pluja d’estels dels Perseids d’enguany. Malauradament res de tot això va ser possible ja que l’avís de tempestes generalitzades va obligar a suspendre la visita.

La nova cita amb el Parc es programà prop del nou quart creixent lunar, el dissabte 7 de setembre, amb l’esperança d’un cel més amigable amb l’observació astronòmica. Però les nostres esperances s’esvaniren com aigua en cistella, com explicaré més endavant.

Amb el cel mig ennuvolat per núvols alts, però encara útil per a l’observació de la Lluna i Saturn, arribarem una hora abans de l’hora fixada. Amb temps i encara de dia, era factible muntar el telescopi per estar preparats per veure el cel tan bon punt acabara la xarrada. Sense massa esforç, el telescopi es muntà i, fins i tot, un assistent a la xarrada muntà el seu prop del nostre. Si tot anava bé tindríem doble oferta d’observació celeste.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, entre ells alguns xiquets, explicàrem els problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Un fet fonamental que sempre remarquem és que cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Fa pocs dies s’ha trobat, fins i tot, relacions amb un augment del risc de patir Alzheimer, especialment en gent més jove.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Una vegada acabada la xarrada el panorama celeste havia canviat totalment. Ja no hi havia espai al cel per observar ja que els núvols havien envaït tot el firmament i, a més a més, s’havien espessit. No res més es podia fer, ni esperar que escampara ja que la previsió de l’oratge era pèssima.

Quedàrem a sopar en les tauletes de davant del Centre d’Interpretació mentre parlàrem de tot un poc. De mitologia celeste amb les aventures libidinoses de Zeus/Júpiter, de la física dels forats negres o de com denunciar agressions lumíniques…

I, poc a poc, havent sopat la gent anà marxant ja que poc més s’hi podia fer. Enguany l’oratge no ens ha acompanyat. L’any vinent esperem que serà millor.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Herme, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada, malgrat els núvols.

Imatges: Enric Marco i Ángel Morales-Rubio.

No és un secret que el Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un indret singular. No només per la seua biodiversitat, els paisatges agrests, els camins de la muntanya, els llocs per descobrir dels que tan bé tenen cura els tècnics del Parc. Cal destacar també la qualitat del seu cel nocturn, ben fosc fora dels nuclis de població. Llevat dels dies de Lluna plena, la Via Làctia és visible sense esforç a tot arreu del Parc i la visió dels estels ens deixa bocabadat. La nit encara existeix a la Tinença.

De la necessitat de la nit i de la preservació del cel fosc al Parc Natural en parlàrem el passat 10 d’agost, invitats pels tècnics del Parc. Ja fa uns anys que, en arribar agost, ens hi acostem per xarrar de la nit i de les seues amenaces per culpa de l’enllumenat excessiu, en especial amb leds blancs. Enguany hem estat a Bel, un nucli de població del parc que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell. A una altitud de 953 m i una superfície de 17,09 km², Bel és un dels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà, una subcomarca històrica declarada parc natural.

El petit poble ens acollí al bar situat a l’únic carrer del poble i allí explicàrem les generalitats del problema de la contaminació lumínica, com la societat actual ens fa creure que més llum a la nit és signe de més riquesa, més seguretat, més hores d’estar amb la família i amics. Tanmateix la majoria són mites ja que més llum a la nit, no necessària massa vegades, implica més malbaratament energètic, no ens fa més segur sinó només ens dona alguna sensació de seguretat i, sobretot ens causa pèrdua d’hores de son. La llum artificial nocturna actua inhibint la secreció de l’hormona melatonina i la seua manca és la causa de moltes malalties relacionades amb la son, com l’insomni, depressió, problemes cardíacs i augment del risc d’alguns tipus de càncer.

I això sense tindre en compte que la llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat. Actualment s’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració, malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Per altra banda destacàrem el meravellós cel nocturn del Parc Natural. Tanmateix els nuclis de població no sempre tenen la consciència de preservar la nit i instal·len intensos llums led de llum blanca, sobretot en les zones monumentals. Amb  l’ajut del mapa del projecte RALAN-Map EU, que ha aconseguit un mapa calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit SDGSAT-1 posàrem l’exemple de Rossell, que vist des del satèl·lit, s’observa que sembla que disposa de potents projectors en la zona monumental nord del poble.

En acabar la xarrada ens aturarem per parlar uns minuts de l’eclipse de Sol del 12 d’agost del 2026 que en el Parc Natural serà total. El gran problema serà que la totalitat esdevindrà a les 20:30 amb el Sol a només 4º d’alçada, ben arran de les muntanyes.

Després de sopar ens retrobàrem en el mirador del final del poble que es troba orientat cap al nord. Amb la llum del poble apagada el cel nocturn era espectacular. La Lluna creixent, cap al sud, sobrevolava lleugerament les teulades del poble i va ser difícil d’observar en algun moment. L’eixida de Saturn amb l’anell de gaidó i l’obtenció de la imatge de la galàxia del Remolí o M51 va emocionar al públic present. I mentre la gent esperava el seu torn per mirar pel telescopi o mentre tractava de captar algun traç d’un meteor dels Perseids vàrem contar les històries mitològiques de la Via Làctia, l’Escorpí, el triangle d’estiu i la saga de Cassiopea.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Vanesa, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i a la gent que ens acompanyà per gaudir de la nit amb nosaltres.

Enguany, convidat per la responsable de Cultura del Jardí Botànic Eva Pastor, hem participat en una nova experiència, gaudir de les excel·lències del Jardí mentre parlem del cel estrellat i descobrim les muntanyes i els cràters de la Lluna amb un telescopi.

Amb l’arribada de l’estiu, les nits es fan més agradables i conviden a gaudir de l’aire lliure. És el moment perfecte per contemplar el cel nocturn i descobrir els seus secrets. Per això us convidem a una experiència única que no us podeu perdre: dues ponències sobre nomenclatura lunar i mitologia dels estels i la posterior observació astronòmica, i tot en l’entorn únic del Jardí Botànic.

Fernando Ballesteros, de l’observatori Astronòmic de la Universitat de València va oferir la primera de les ponències el dimarts 16 de juliol, titulada Nombres de la Luna. I és que La Lluna està poblada de noms: científics, poetes, exploradors, éssers mitològics… donen nom a les seues muntanyes, valls, cràters o “mars”. Però qui va decidir això i des de quan? En aquesta xarrada vam fer un breu repàs a la història de la nomenclatura lunar i els cartògrafs que la van estudiar.

El dimecres 17 de juliol fou el torn d’Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. La ponència portava el títol de La mitologia dels estels. Tots sabem que les històries mítiques de l’antiga Grècia es troben representades en la pantalla immensa del cel nocturn. De fet, podríem considerar les constel·lacions com un llibre on es descriu la cultura clàssica abans de l’invent de l’escriptura i ara de la mà d’Enric vam redescobrir aquesta connexió entre la ciència i la mitologia.

A més a més, després de les ponències vam tindre l’oportunitat de fer una observació astronòmica i un passeig per les constel·lacions en el preciós entorn del Jardí Botànic, on podrem gaudir de la màgia del cel estival.

Les nits d’estiu al jardí es convertiren en una experiència inoblidable, envoltats de natura i acompanyats d’una brisa càlida que invita a explorar el cel nocturn. Va ser una oportunitat única per aprendre i gaudir sota les estreles.

El municipi de Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar) es troba a la comarca de la Serrania, abans els Serrans. El riu Túria travessa el terme encanonat ben prop del poble arreplegat a la vessant de la muntanya on es troba el  Castell de Los Murones. D’origen islàmic, conserva originals una torre i part de la muralla oest i est, així com restes de dues torres.

Des del 2021 Xestalgar està inclòs en el Parc Natural del Túria, juntament amb Xulilla i Bugarra.

Ja fa un muntó d’anys que en arribar l’estiu realitzem una activitat de conscienciació ambiental al voltant de la contaminació lumínica. El divendres passat, 21 de juny, tornàrem a ser invitats pel Parc Natural per parlar de la plaga de l’enllumenat irresponsable, de l’intent de la nostra societat de fer de la nit dia, tant siga en el centre de les ciutats com en l’entorn dels parcs naturals.

Una vintena de veïns del poble s’aplegaren a la Casa de la Cultura del poble per escoltar-nos. Parlàrem dels mites de l’enllumenat LED, que ni és sostenible ni eficient i de com l’excés de llum, sobretot de llum blanca amb un alt component de blau, té un efecte catastròfic en el medi ambient. Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.

Vivim en un planeta que està girant i que ha proporcionat la cadència dia i nit des de fa milers de milions d’anys.  La vida s’ha adaptat a aquest ritme de llum i foscor i ha engegat diversos mecanismes metabòlics en tots els animals i plantes per a, en el cas dels animals diürns, estar actius durant el dia i descansar durant la nit. Tanmateix l’enllumenat nocturn, massa vegades excessiu, tant al carrer com a l’interior dels habitatges, ha trencat aquest ordre natural. Ara la nit té llum i el cervell no sap si cal estar en alerta o en repòs. Es produeix l’anomenada cronodisrupció, o desajust circadiari. Les conseqüències poden ser insomni, depressió, obesitat, dificultat per l’aprenentatge o augment d’alguns tipus de càncer com de mama en dones i pròstata en homes.

I com està la situació en el Parc Natural del Túria? Doncs, malament en les zones pròximes a l’àrea metropolitana de València amb aberracions lumíniques com les instal·lacions d’Aigües Potables però amb indrets reeixits com el terme de Riba-roja de Túria que ha fet un gran esforç per instal·lar LED de 2200 K, una llum molt càlida i molt sostenible. En les zones altes del riu la baixa densitat de població és la causa d’un cel nocturn de qualitat que permet observar la Via Làctia. Tot això ho poguérem veure a partir del primer mapa de contaminació lumínica calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit xinés SDGSAT-1.

Amb aquest mapa hem pogut saber que el Castell del poble està enllumenat tota la nit, segurament amb projectors. Aquest intrusió lumínica en l’entorn del Parc Natural s’hauria de corregir.

Les preguntes es dirigiren en com denunciar les agressions lumíniques en la ciutat i com saber quins són els nostres drets ambientals relacionats amb la contaminació lumínica i la intrusió de llum als habitatges.

La segona part de l’activitat es realitzà en una zona apartada del poble, ben prop del km 9 en direcció a Bugarra. Allí muntàrem un telescopi i càmeres per observar el cel nocturn. Veiérem com eixia la primera lluna plena de l’estiu, ben gran i bonica però també ben brillant que arribà a eclipsar els altres astres. Així i tot observàrem la nebulosa anular de la Lira (M57) i férem un repàs a les constel·lacions visibles: Cigne, Lira, Àguila, Escorpí, Ossa major i menor, Cassiopea i el Boier.

Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

Fa uns dies, convidats per l’Associació de Veïns Camp de Túria a la Pobla de Vallbona, poguérem xarrar i reflexionar sobre la contaminació lumínica i els seus efectes perniciosos sobre la contemplació del cel, però també el seu impacte sobre els animals, els ecosistemes i la salut de les persones. Un bon grapat de veïns s’acostaren al Club Social per aprendre quin tipus d’il·luminació s’ha de tenir a les nostres llars i a qui hem de reclamar per les agressions lumíniques en les nostres àrees urbanes. Així com comprendre els perills de la llum blanca per als ritmes del son.

Per posar la cirereta al pastís vàrem poder gaudir també d’una meravellosa vetllada d’observació astronòmica malgrat la nuvolositat inicial. Al camp de tenis proper, amb tres telescopis portats per nosaltres i els veïns, hem admirat la bellesa de l’anell del planeta Saturn i les bandes acolorides del planeta Júpiter. La llàstima va ser que la nit començà amb núvols i no poguérem veure la fina tallada de llum de la Lluna. Ah! I els més atent van poder meravellar-se d’un bòlid que enllumenà durant uns segons el cel en direcció nord. Potser era un meteor de la pluja dels Leònids.

Fotos de l’Associació de Veïns Camp de Túria i d’Enric Marco.

Hem tornat  al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per  gaudir del seu cel nocturn meravellós, del seu paisatge espectacular que sembla dels Pirineus i, sobretot per parlar de la defensa de la nit amb la seua gent tan amable i orgullosa de la seua terra.

Passat el renovat port de Querol de camí a Morella, una carretera estreta que serpenteja per la muntanya durant 24 km ens mena a la vila de Vallibona, situada a la zona sud del parc natural.  El poble s’assenta sobre la vessant d’una muntanya damunt del llit escarpat que ha excavat el riu Cérvol al llarg dels milenis. Una vegada fet l’ingrés a l’hostal La Carbonera ens arribarem al local de les Antigues Escoles on ja ens esperaven per a la xarrada prevista de divulgació sobre el problema de la contaminació lumínica.

I, és que la vesprada/nit del dia 14 d’agost, convidats pel Parc Natural, férem una xarrada sobre contaminació lumínica i els seus efectes negatius sobre el medi ambient i la salut. I, després si la previsible boira nocturna ens ho permetia, trauríem els telescopis, gaudiríem del cel nocturn de la Tinença i, amb sort, veuríem encara algun estel fugaç dels Perseids.

Després de ser presentats per Ana, tècnica del Parc, durant un poc més d’una hora Ángel Morales i jo mateix repassàrem tots els problemes associat a la llum artificial nocturna i com pertorba l’economia, contribueix al canvi climàtic, i, més evident encara, afecta el medi ambient i la salut humana.

Del medi ambient i de la salut m’hem parlat a bastament en aquest bloc, ací i ací també, però de la contribució a l’augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle se n’ha parlat poc. El comunicat de Cel Fosc, arran de les mesures d’estalvi energètic del govern central de fa un any, per mitjà del Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost ho explicava clarament:

Si ens fixem en les diverses fonts de producció d’electricitat a Espanya al llarg del dia, cosa que es pot fer fàcilment amb l’ús de diverses aplicacions de mòbil, es veu que en arribar la nit, quan els parcs d’energia solar deixen de funcionar i la velocitat del vent minva, es produeix un pic de demanda d’electricitat: estem a casa, s’encén la llum dels comerços, s’il·luminen monuments, etc. Per a cobrir aquesta demanda sobtada d’energia és necessari posar en marxa les centrals de cicle combinat que cremen gas, i que produeixen diòxid de carboni amb el que es contribueix al canvi climàtic. Per això, a més de l’apagada de llums supèrflues de comerços sense activitat i edificis sense públic a altes hores de la nit, les mesures del govern central d’agost de l’any passat anaven en la direcció correcta de disminuir la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle, al que Espanya s’ha compromès. I es diu poc, però aquestes restriccions energètiques també contribueixen a baixar el preu de l’electricitat perquè, d’aquesta manera, el gas no entraria en el mercat marginalista tan sovint.

I, evidentment, més endavant de la xarrada, es van repartir alguns exemplars del còmic Il·lumina el teu rellotge, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan, tots dos neurobiòlegs especialitzats en l’estudi del nostre rellotge circadiari i dels problemes que causa sobre la salut humana l’exposició a la llum artificial nocturna i traduït per Rosa Magraner i jo mateix dins d’un projecte europeu.

En la part final de la conferència donàrem a conèixer la meravella del cel de la Tinença amb mapes obtinguts dels de l’espai. A mitjan camí entre la brillant costa amb poblacions tan contaminants lumínicament com Vinaròs o Benicarló i l’interior amb una brillant Morella, els pobles de la Tinença han mantingut, per ara, un enllumenat moderat, potser causat per la poca població de l’entorn, malgrat el desgraciat canvi a llum blanca, amb fort component blau, de fa uns anys i, per tant molt contaminant. Per la nit, durant l’observació astronòmica, comprovaríem la negror de la nit de Vallibona, mentre tractàvem de veure els Perseids.

El cel de la Tinença, com es pot veure al mapa que correspon a l’any 2022, es troba prou lliure de contaminació lumínica. Seria interessant que es protegira però també seria interessant promocionar aquest cel per fer-hi activitats relacionades amb l’astroturisme, amb les visites nocturnes al parc per admirar al mateix temps el cel i la terra.

En acabar de sopar muntarem els telescopis en la zona del poliesportiu. Però com ja ens avisaren, poc després de la posta de Sol, les boires ja començaren a llepar el cim del El Turmell (1276 m) cap al sud-est. No desapareixen finalment sinó que les boires es convertiren en núvols intermitents que anaren cobrint a estones el cel. Apareixien i marxaven però, ací i allà, tapaven parcialment el triangle d’estiu, Sagitari i Saturn i esborraven la Via Làctia que es percebé només al final de la nit.  Però, de tota manera nens i majors encara pogueren  admirar l’anell de Saturn, Albireo i el doble cúmul de Perseu, entre d’altres. Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la vida desgraciada d’Asclepi, deu de la medicina, i enviat al cel per Zeus per formar la constel·lació del Serpentari o Ofiüc, on representa un home portant una serp al voltant.

També es tractà de veure els últims meteors del pic de la pluja del Perseids. En veiérem uns pocs, alguns d’ells ben lluminoses i duradors que causaren admiració. També veiérem el trens de la última remesa dels 22 satèl·lits de la constel·lació Starlink que com un cuc lluminós desfilà silenciós pel cel de la Tinença.

La nit començà a aclarir-se cap la una de la matinada. Molta gent ja havia marxat encara que els més joves s’esperaren per veure el gegant Júpiter i la seua cort de satèl·lits eixir per darrere de les muntanyes.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Ana, tècnica del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i a l’alcalde Juanjo Palomo per acullir-nos.

Imatges:  La imatge inicial és una composició de 90 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles. En la part superior dreta es veu un meteor de la pluja d’estels dels Perseids.  L’estrella central és l’estrella polar i la taca marronosa és un núvol que passava. Totes les fotos són d’Ángel Morales-Rubio.

Manzanera és un petit poble al bell mig de la comarca aragonesa de Gúdar Javalambre. Una comarca que té la màxima protecció del cel nocturn, ja que és Reserva Starlight i Destinació Turística Starlight. El que fa especial és l’espenta que la bibliotecària Pilar Alpuente fa de les activitats de foment de la lectura però també, aprofitant la meravella del cel nocturn, de les activitats relacionades amb l’astronomia.

I, enguany, juntament amb Raul Moreno d’AstroAras, tots dos han muntat un interessantíssim programa estival d’activitats amb xarrades, pel·lícules i observacions astronòmiques que us recomane molt. Entre les activitats caldria destacar la xarrada d’Astronomia inclusiva que impartirà Amelia Ortiz, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i les xarrades sobre ciència ficció, donat que la biblioteca té una notable col·lecció d’aquesta temàtica.

Jo vaig ser invitat en la primera sessió del cicle estival parlant de quina manera sabem de que estan fetes les estrelles. Després d’introduir les qüestions més bàsiques d’espectroscòpia, passarem a la part pràctica per veure en directe com diferents gasos calents deixen una marca única en forma de línies d’absorció o d’emissió en la llum que emeten. A partir d’aquestes línies podem determinar, no només la composició química del gas, sinó també la temperatura i la velocitat.

El públic amb xarxes de difracció endevinaven, a l’estil de CSI, quins eren els gasos que els presentava.

Després del sopar, Raul Moreno ens preparà una observació del cel al Mirador de las Estrellas, a les afores del poble. Allí amb una Via Làctia espectacular poguérem gaudir de les nebuloses, galàxies i de l’Estació Espacial que també ens va fer una visita.

Moltes gràcies a Pilar i Raul, així com a l’ajuntament de Manzanera per convidar-me.

Fotos de Rosa Magraner i Raul Moreno.

Fa uns dies varem rebre la petició de l’Ajuntament de València i l’empresa Schréder  per difondre el nostre treball de conscienciació sobre l’ús d’enllumenats responsables a un auditori format per tècnics municipals i comercials de molts indrets de l’estat, des de Madrid, Andalusia i Catalunya.  Les jornades que es van realitzar dimarts 21 i dimecres 22 passats, i, segons el programa de l’organització, es van fer amb el propòsit comú de contribuir a difondre les bones pràctiques en matèria d’enllumenat públic, amb l’objectiu de reduir la contaminació lumínica, conservar el patrimoni mediambiental i optimitzar el consum energètic.

Aquesta va ser, per tant, una ocasió única per compartir experiències dels dos mons, entre el món de la ciència i dels activistes de la protecció del cel nocturn i el món dels encarregats d’il·luminar les poblacions, per crear espais de debat amb els principals experts sobre aquesta matèria. La tecnologia actual posa a disposició les eines necessàries per fer un ús responsable i cada vegada més eficient de l’enllumenat públic a les nostres ciutats i entorns urbans i naturals. Conèixer referències que ens ajudin a planificar les nostres instal·lacions de la forma més responsable, és fonamental per assegurar el benestar present i futur, no només de tot el nostre entorn i ecosistema, sinó també de les ciutadanes i ciutadans com a principals beneficiaris de les instal·lacions públiques.

Les dues jornades sobre les bones pràctiques d’enllumenat públic se celebraren en el Complex Esportiu i Cultural La Petxina a la ciutat de València. L’alcalde Joan Ribó va inaugurar les jornades i destacà que la gestió responsable de les lluminàries és essencial en la lluita contra el canvi climàtic, així com l’estalvi de diners públics.

La regidora de Recursos Públics i encarregada de l’enllumenat de la ciutat, Lluïsa Notari repassà el canvi notable que s’ha realitzat en el nombre i en el tipus de lluminàries així com l’estalvi econòmic que han fet València una ciutat més habitable. Les jornades d’enllumenat públic que s’inauguraven parlarien de contaminació lumínica, eficiència energètica, sostenibilitat, biodiversitat i tecnologia. I aquestes jornades s’han fet a València ja que és un referent en enllumenat públic.

Després de la intervenció de Vicent Mayans, tècnic en cap d’enllumenat de València, que ha explicat les actuacions fetes els darrers 8 anys, per ordenar el parc de lluminàries, reduir potència, instal·lar llums amb el flux hemisfèric superior 0% i usar temperatures de color de 2700 K i ja pensant en llums més càlides com les de 2200 K, ens toca el pas a la taula redona dels astrònoms.

David Galadí de l’Observatori de Calar Alto, Alícia Lozano de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i jo mateix aportarem la nostra visió en la taula redona: Protegir el cel nocturn per recuperar el dret a veure les estrelles.

Vaig començar jo mateix, amb un resum dels temes principals de la defensa de la nit. Com entenem la llum artificial nocturna com una contaminació ambiental a la que cal posar límits, el problema de la llum blava i com la contaminació lumínica afecta a l’observació del cel, a la biodiversitat i a la salut humana.

Alícia Lozano ens parlà de com es perd el cel nocturn per la instal·lació incorrecta de llums amb exemples clars de la seua experiència com a astrofotògrafa.

David Galadí, després d’agrair que se’ns haja invitat en aquest encontre professional que manera que puguen explicar la visió de la ciència, explicà quins requisits haurien de complir les instal·lacions d’enllumenat per protegir la nit. Va fer referència explícita a la manera correcta d’avaluar la presència de llum blava amb l’index G.

A la vesprada la segona taula redona es dedicà al medi ambient: Protegint el patrimoni mediambiental: el Parc Natural de l’Albufera. Paco Collado, cap de secció del Servei Devesa-Albufera, ens feu cinc cèntims de la història d’espoli i degradació de l’espai natural a les acaballes del franquisme. Va ser amb el projecte Ecolight, amb fons de l’ajuntament i europeu (Life) que es va poder descontaminar lumínicament la Devesa. Joanma Bullón, astrònom aficionat i agent mediambiental, ens contà les seues experiències sobre la degradació del cel nocturn amb el programa Horitzons perduts i Vicent Mayans explicar les actuacions realitzades per instal·lar llums respectuoses amb l’entorn: columnes amb llum PC-ambre que baixen potència o s’apaguen completament quan no passa ningú a la nit i que només enllumenen la zona de vianants.

Per la vesprada s’ha fet una visita al Parc Natural de Devesa-Albufera. Després de passar per la Gola de Pujol per contemplar la posta de Sol, s’examinà in-situ la solució pionera que instal·lada a la Devesa per conciliar el benestar veïnal i la protecció mediambiental: unes columnes de llum daurada de PC ambre que enllumena només el carril de pas dels vianants i que incrementa la potència amb el pas de les persones.

Entremig d’aquestes xarrades, diversos tècnics de l’empresa Schréder ens contarem les innovacions tècniques de les smart-city. Finalment una idea recurrent que han transmés al públic assistent: una bona instal·lació lumínica es fa amb tecnologia i amb un bon projecte lumínic. Res de posar llums a la babalà.

Finalment les jornades que han reunit experts tecnològics i mediambientals es clausuraren al migdia del dimecres 22 amb la presència de vicealcalde Sergi Campillo.

Entrevistes À Punt Oratge:

Avui he participat en una activitat de conscienciació ambiental amb uns 40 alumnes de 3r i 4t d’ESO del col·legi La Salle de Benicarló, el Baix Maestrat. Durant un poc més d’una hora els he parlat dels problemes de la llum artificial nocturna i dels seues efectes nocius sobre animals i plantes. En parlar de la disrupció circadiària per causa de la presència de llum blava en horari nocturn, he presentat el còmic “Il·lumina el teu rellotge” escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen, editat per Manuel Spitschan i traduït a la nostra llengua per nosaltres. Sembla que ha agradat.

També he mostrat la caixa de llums per demostrar la diversitat de les llums i quines són les més adequades, amb poc contingut en llum blava, front a les molt més agressives llums molt blancs amb un gran component de llum blavosa. Amb una webcam  i una xarxa de difracció he aconseguit un mar de colors en el que el blau era predominant.

Com sempre que faig aquestes xarrades tracte de personalitzar parcialment el contingut. Llums en excés, massa blanques i afectació a parcs naturals hi ha a tot arreu i el Baix Maestrat no n’és una excepció. Les platges enllumenades, els monuments amb llum tota la nit, excés de lluminàries, la carretera de Peníscola a Benicarló totalment enllumenada amb llum blanca al costat de marjals conformen un paisatge lumínic usual a tot arreu. Tanmateix existeix una altra manera d’enllumenar. Amb la idea clara que tota llum artificial nocturna és contaminant, s’ha d’instal·lar el mínim de lluminàries possible, amb llum de color càlid i poc intensa. Més llum no implica més seguretat ni més ostentació de riquesa.

Com a exemple d’enllumenat dolent, adjunte una imatge del castell de Peníscola totalment enllumenat en la que es veu com la llum s’escampa a tot arreu. La llum inunda el medi marí i arriba també a la platja pròxima. A més a més, nombroses llums blanques intenses es veuen tot al voltant del castell.

L’activitat, una xerrada de Ciències, ha estat organitzada al Centre Octubre Centre de Cultura Contemporània de València per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (ucc+i) de la Universitat de València i per Acció Cultural del País Valencià. Gràcies a Nèstor per l’ajuda.

Després de dos anys fa uns dies tornarem a la Tinença de Benifassà per gaudir del seu cel meravellós, del seu paisatge espectacular que ens recorda els Pirineus i, sobretot per parlar amb la seua gent tan amable i orgullosa de la seua terra.

La vesprada havia omplert el cel de núvols amenaçadors, després una pluja intensa mullà els carrers de Coratxà, on ens hi allotjàvem, però que, per sort, només durà mitja hora. De camí cap a Fredes, pel camí curt que discorre per la part alta de la Tinença, i des d’on s’albira el mar, veiérem l’arc de Sant Martí, amb dos arcs meravellosos, que ens indicaren que potser aquesta nit tindríem bona nit d’observació.

I, és que la vesprada/nit del dia 2 de setembre, convidats pel Parc Natural, férem una xarrada sobre contaminació lumínica i els seus efectes negatius sobre el medi ambient i la salut. I, després si els núvols finalment s’havien enretirat, trauríem el telescopi i gaudiríem del cel nocturn.

La xarrada es feu al Poliesportiu o Centre d’usos múltiples de la Colònia Europa a Fredes. En arribar, algunes persones del públic ja hi eren. Poc a poc una vintena de persones hi seieren, també amb molts xiquets en les primeres files.

Després de la presentació de Vanesa, la tècnica del parc, explicarem la problemàtica de l’enllumenat excessiu, fent referències a les actuals mesures d’estalvi energètic que inclouen l’apagada de llums supèrflues. La contaminació lumínica també té incidència en el canvi climàtic. La International Dark-Sky Association calcula que, a nivell mundial, l’energia utilitzada per generar llum que s’escapa a l’espai és almenys l’1% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.

No és, però, només un problema d’estalvi energètic. És, sobretot un problema per a la fauna i flora nocturnes que viu sota la manta de la llum artificial nocturna. La llum creada pel humans que envaeix els territoris naturals que haurien de ser foscos causa problemes en l’orientació, depredació, reproducció, alimentació dels animals nocturns. Un cas molt important és l’efecte de la llum artificial nocturna sobre la pol·linització de les flors pels insectes nocturns. S’ha observat una forta davallada de les seues poblacions i, en part s’explica per la presència excessiva de llum artificial a la nit. Això pot causar un problema en l’abastiment d’algunes plantes usades en el consum humà.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni és la primera afecció, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Tot això ho podeu llegir al magnífic còmic Enlighten your clock: how your body tells time, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan que vàrem traduir al valencià l’octubre passat com Il·lumina el teu rellotge. i que podeu baixar-vos de franc.

En la part final de la conferència donàrem a conèixer amb mapes obtinguts dels de l’espai la meravella del cel de la Tinença. A mitjan camí entre la brillant costa amb poblacions tan contaminants lumínicament com Vinaròs o Benicarló i l’interior amb una brillant Morella, els pobles de la Tinença han mantingut, per ara, un enllumenat moderat, potser causat per la poca població de l’entorn, malgrat el desgraciat canvi a llum blanca, amb fort component blau, de fa uns anys i, per tant molt contaminant.

El cel de la Tinença, com es pot veure al mapa que correspon a l’any 2021, es troba prou lliure de contaminació lumínica. Seria, per tant, interessant promocionar aquest cel per fer-hi activitats relacionades amb l’astroturisme, amb les vistes nocturnes al parc per admirar al mateix temps el cel i la terra. Seria interessant que es protegira.

Al final de la xarrada i després del torn de les preguntes, el periodista Jordi Maura ens ha fet una petita entrevista per al seu canal de Youtube i mitjà digital.

En acabar de sopar hem muntat el telescopi fora. Els núvols ja marxaven però, ací i allà, encara tapaven parcialment la Lluna, Sagitari i Saturn. Però, a poc a poc, els núvols desaparegueren i, es feu ben present la franja blanquinosa de la Via Làctia travessant des del sud al nord la volta celeste. És quan els nens i els majors miraren admirat la cara de la Lluna, l’anell de Saturn, el cúmul globular M13 d’Hèrcules i el doble cúmul de Perseu, entre d’altres. Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la formació de la Via Làctia causada pel bebè Hèrcules. Encara que la nit era molt humida i era difícil observar, molta gent s’esperà fins al final per veure el gegant Júpiter i la seua cort de satèl·lits.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà i als tècnics del Parc per convidar-nos.

Imatges: Ángel Morales-Rubio.

Convidats pel Parc Natural de la Serra d’Irta al Baix Maestrat, fa uns dies explicàrem al públic que s’acostà a l’Auditori de Santa Magdalena de Polpís (el Baix Maestrat) els problemes que causa sobre el medi ambient un enllumenat ineficient, sobredimensionat i insostenible. En èpoques de retallades energètiques amb la finalitat de disminuir la dependència del gas, és interessant conèixer que l’enllumenat ornamental, vial, nadalenc, d’aparadors i negocis és una font immensa de despesa energètica innecessària. Amb la regulació dels horaris d’encesa i apagada dels aparadors, estant apagats quan no hi ha clients i no competint per tenir instal·lacions de llums de Nadal cada vegada més grans i cares son bones maneres d’estalviar, però també de preservar el medi ambient i la salut humana.

A més a més, la llum artificial nocturna afecta les zones naturals com la Serra d’Irta, incidint en el desenvolupament normal de la vida silvestre. La mobilitat, l’alimentació, la reproducció d’aus i d’insectes i la pol·linització de les plantes se’n ressenten en les àrees il·luminades. La llum artificial nocturna s’hauria de considerar un agent contaminant i, per tant, s’hauria de posar uns límits a l’emissió.

Com que les nostres xarrades sobre contaminació lumínica van sempre acompanyades de demostracions pràctiques, després pujàrem en cotxe a l’Alt de la Bota, situat al bell mig de la Serra d’Irta. Allí faríem l’observació prevista de la Lluna, els planetes i nebuloses i la sessió de fotos del cel. El lloc és un indret magnífic des d’on s’hi veu la mar a l’est, Peníscola i el seu palau-castell al nord-est i Benicarló al nord. El delta de l’Ebre es veu com una costa baixa entrant dins la mar. Tanmateix el vent que bufava en aquest punt ens va obligar a moure’ns una mica més avall, a l’encreuament amb el camí que du al Castell de Polpís.

Des d’aquest punt la vista també era magnífica. Al fons de la mar s’hi veia la llum intermitent del far de les illes Columbretes cap al sud-est i la filera llarga dels vaixells fent cua per a entrar al port de Castelló.

En fer-se de nit, ja amb el telescopi muntat, arribaren els caminadors que després de la xarrada havien emprés el camí del Castell per arribar ací. Les llums de Peníscola i Benicarló pujaven al cel nocturn cap al nord-est mentre que cap al Sud-oest, Torreblanca, Alcossebre embrutaven de llum la volta celeste. El cel nocturn del Parc Natural clarament ha millorar. Així i tot, malgrat la presència de la Lluna en quart creixent, la Via Làctia es veia prou clarament. Caldrà tornar-hi per veure-la sense la presència de la Lluna.

I mentre sopaven un entrepà reparador, pogueren admirar la Lluna, ben prop del quart creixent.  En fer-se cada vegada més fosc, la Via Làctia se’ns mostrava primer amb una presència etèria, després era clarament visible com un núvol blanquinós que partia des de l’horitzó sud, entre les constel·lacions de l’Escorpí a la dreta i Sagitari a l’esquerra. Uns dels presents, astrònoms aficionats, miraren la zona amb prismàtics i descobriren M7, el cúmul estel·lar de Ptolomeu, a la cua de l’Escorpí, que enfocat amb el telescopi apareixia magnífic.

Mentre explicava les constel·lacions del nord celeste, l’Ossa Major, la Menor i Cassiopea, un brillant bòlid travessà la zona, des de l’estrella polar fins al sud de l’Ossa Major. Un meteor dels Perseids, potser. L’observació del cel a ull nu regalà aquestes sorpreses. Més endavant continuàrem amb les històries mitològiques de les sagues de Cassiopea i l’Escorpí.

La nebulosa anular de la Lira (M57) estava fantàstica, quasi en el zenit. El final d’un estel semblant al Sol que ha acabat com una nebulosa planetària amb un estel nan blanc al mig. Però ja era hora de veure Saturn amb els anells, junt amb Tità al nord i Rea al sud.  Finalment poc abans de les 12 de la nit, Júpiter eixí de les aigües del Mediterrani i manifesta la seua presència.

Ja a la una de la matinada la gent començà la baixada cap a Sant Magdalena mentre nosaltres recollíem el telescopi. Baixaríem mesurant la brillantor del cel de la Serra d’Irta amb el detector SQM i després faríem una ruta pel Baix Maestrat fins les 4 de la matinada.

Gràcies a Leonor i Alícia, les tècniques del Parc Natural, per les atencions.

Invitats per l’ajuntament, fa uns dies tornàrem al Corral de Rafel, una casa de camp situada al terme de l’Alcúdia (la Ribera Alta), que fa de centre mediambiental del municipi. Transcric amb alguns afegits la crònica que en va fer a Facebook Vicent Boix, el tècnic mediambiental i l’organitzador de l’activitat.

—————

Més de 120 persones s’hi aplegaren per gaudir d’una vesprada-nit de passejada botànica, sopar de germanor, xarrada per parlar del perquè ens atrauen tant els forats negres d’una nit i observació a la llum de la Lluna.

El passeig botànic va servir per comentar les profundes arrels culturals de les plantes representades pels seus noms científics, així com per relatar les aventures amoroses dels sàtirs o la saviesa del coneixement de les herbes medicinals, la cultura i art del centaure Quiró. També per fer-nos saber fets curiosos com el que contà Vicent Boix de com els fenicis introduïren l’espart a la península ibèrica. Tot d’històries ben conegudes a l’antiguitat i que han inspirat multitud d’obres artístiques.

També va ser molt comentada l’exposició Biodiversitat desenvolupada a totes les escoles de l’Alcúdia sobre la biodiversitat del terme i que es podia veure en una zona coberta del Corral.

Mentre els membre de l’Agrupació Astronòmica de la Safor acabaven de muntar tres telescopis a l’exterior, poguérem gaudir d’un sopar ben bo sobretot pel fet de menjar a la fresca a la llum de la Lluna

En acabar de sopar va ser l’hora de la xarrada. Enric Marco tenia pensat parlar-nos del tema astronòmic de l’any, els forats negres, una vegada li hem pogut veure la cara al que tenim enmig de la Via Làctia. Amb un títol suggeridor: Forats negres: per qué ens atrauen tant? Enric ens feu una dissecció acurada d’aquests objectes tan exòtics i fora de l’experiència humana.

En finalitzar, la regidora de Medi Ambient, Isabel Madramany va entregar dos detalls a Enric per la xarrada i per la seua estima a l’Alcúdia.

La darrera part de la nit astronòmica es va dedicar a observar el cel amb la bateria de telescopis que havíem dut des de la Safor. Els assistents a la vetlada observarem la brillant Lluna en quart creixent, els cràters i les muntanyes. Per veure Saturn val caldre esperar fins les 12 de la nit. Per als que es quedaren s’ho va valdre ja que Saturn es presentà amb l’anell magnífic i el seu satèl·lit Tità sobre el sostre de l’Alcúdia.

———————–

Vull expressar el meu agraïment, a l’ajuntament de l’Alcúdia, a Vicent Boix i a l’Agrupació Astronòmica de la Safor,

Els primers dies de Setmana Santa solen ser dies dedicats a celebrar la Setmana Cultural dels Instituts d’Ensenyament Secundari.  El passat 12 d’abril vàrem ser convidats en la Setmana Cultural de l’IES Ausiàs March de Manises (l’Horta), per introduir el tema del problema de la contaminació lumínica a una classe de 4t d’ESO.

La nostra ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. En aquest aspecte és interessant saber que des de la Fundació Starlight s’està promovent la creació d’un ODS nou, el 18è, per reconèixer la defensa del cel fosc com un objectiu de sostenibilitat.

La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs. Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera. Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

Mentres explicàvem tot això, férem demostracions amb la caixa de llum per fer palès als estudiants de Manises les grans diferències entre les làmpades incandescents, fluorescents i els diversos tipus de LED freds (Temperatura de color alta) i càlids (Temperatura color baixa).

Gràcies a la directiva de l’IES Ausiàs March de Manises per deixar-nos explicar el problema de la contaminació lumínica a l’alumnat.

Dimecres passat 23 de juny vaig participar en la I edició de Catarroja Sostenible i Saludable 2021, invitat per la regidoria de Desenvolupament sostenible de Catarroja.

La meua ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

 

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

 

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs.  Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera.  Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

 

De tot això i més vaig parlar el dimecres 23 de juny a les 18 hores dins el cicle “Catarroja sostenible i saludable” .

Si us interessa podeu veure la xarrada completa en aquest enllaça de Youtube.