La sessió oferirà totes les claus per a entendre i gaudir d’aquest fenomen únic.
La ponència serà a càrrec d’Enric Marco, doctor en Física, tècnic superior del Departament d’Astronomia i Astrofísica, i responsable de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.
L’eclipsi del 12 d’agost de 2026 marcarà una fita històrica: serà el primer eclipsi solar total visible des de la península ibèrica en més d’un segle. La franja de totalitat de l’ombra creuarà directament les comarques valencianes, la qual cosa permetrà als assistents presenciar com el dia es converteix breument en nit en ple estiu. Alpuente serà una població privilegiada en trobar-se en la zona central de la totalitat i on la durada de la foscor durarà 1 minut i 27 segons.
Durant la trobada s’abordaran temes fonamentals com: El factor horitzó: En ocórrer a última hora de la vesprada, és crucial comptar amb un horitzó oest lliure d’obstacles (muntanyes o edificis) per a veure el sol ocultant-se ja eclipsat. Seguretat ocular: Consells pràctics sobre l’ús de filtres i ulleres homologades per a evitar riscos de salut visual.
L’esdeveniment està organitzat amb el suport de l’ajuntament d’Alpuente y la Universitat Politècnica de València
Vaig tindre el goig de ser invitat per a parlar de l’eclipsi del 12 d’agost a l’Espai Ciència, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. El passat dimecres 17 a la sala Àtic del Centre, presentat per l’amic Juli Peretó, vaig fer un repàs al món dels eclipsis: qué són, el perquè són tan escassos i com veure’ls de manera segura. Sense oblidar la fascinació que la seua observació ens produeix a tots.
Amb una sala plena de gom a gom, la gent va poder entendre el procés pel qual la Lluna es pot situar davant del Sol i oferir-nos la nit en ple dia. Casualitat de la natura és que la Lluna i el Sol ocupen la mateix grandària angular al cel, de manera que l’ocultació solar siga perfecta, que el procés d’ocultació passe només dues vegades a l’any de manera canviant i la gran sort que justament nosaltres ens troben sota l’ombra de la Lluna en el moment exacte. La sort és important a la vida.
L’observació d’aquest eclipsi no serà fàcil. A només 4º d’altura o elevació del Sol i la Lluna i a mitja hora abans de la posta de Sol, qualsevol obstacle cap a l’oest pot malbaratar l’eclipsi que estem esperant des del 30 d’agost de 1905. Així que la cerca de llocs a València o ben a prop per poder gaudir del fenomen es fa imprescindible. D’això en parlàrem al final de la xarrada. El lloc oficial de la platja de les Arenes (no la de la Malva-rosa) és un bon lloc: una platja ampla, prop de la mar, permet veure l’eclipsi sobre els edificis del passeig marítim. Però també hi ha d’altres. Indrets sense arbres ni edificis mirant cap a l’oest, a l’azimut solar de 285º, n’hi ha uns quants.
La xarrada s’allargà fins quasi les 21 h per les interessants preguntes del públic que demanava aclariments sobre aspectes de la xarrada. Espere haver satisfet tots els dubtes i il·lusionat el públic per voler estar sota l’ombra de la Lluna el pròxim 12 d’agost. En definitiva un encontre magnífic amb la gent fidel del Octubre CCC. Agraesc la invitació a l’Espai Ciència per poder parlar d’aquest eclipsi de les nostres vides.
Dimecres passat, el 20 de maig vaig impartit una conferència en el Centre Internacional de Gandia sobre l’històric eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026. Davant d’una audiència d’unes 30 persones vaig abordar què es veurà en el cel, com observar el fenomen amb seguretat i sobretot l’emoció de l’esdeveniment.
Vaig oferir claus fonamentals que preparen per l’eclipsi: detalls del fenomen, que s’ha de veure i quins problemes poden haver relacionats amb la mobilitat. Cal recordar que és el primer eclipsi total visible en la península Ibèrica en més de 100 anys i no tenim consciència dels milions de persones interessades en aquests tipus de fenòmens que vindran a la península Ibèrica.
A Gandia l’eclipsi serà parcial. Traduïda per IA. Enterboliment és enfosquiment.
També vaig remarcar la importància d’una observació segura. Vaig explicar com usar filtres certificats (ISO 12312-2) per a no danyar la vista durant les fases de parcialitat de l’eclipsi.
L’elecció de la ubicació és important donada la baixa altura del Sol quan la Lluna el tape prop de l’hora del capvespre. A València l’eclipsi s’esdevindrà a només 4.4º d’altura. Per això es recomana fer simulacres (tractant d’observar el Sol a la posta) per a verificar que els edificis, els arbres o les muntanyes en ens bloquegen la visió.
Si t’agradaria saber més sobre la trajectòria exacta de la totalitat en la zona de la Safor o conèixer els tipus d’ulleres i filtres homologats necessaris per a veure-ho, pots informar-te en canals oficials com el Trio de eclipses o els visualitzadors d’eclipsis del IGN.
Títol: El gran eclipsi total de 2026. Què veurem el 12 d’agost?
Enric Marco, departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València
Lloc: Centre Internacional de Gandia UV
Dia: Dimecres 20 de maig 2026, 19 h
Resum:
El dia de l’eclipsi de Sol s’acosta, com una cita única amb l’univers. El capvespre del 12 d’agost no serà un més: el cel canviarà davant nostre en un espectacle que fa més de 100 anys que no es veu a la península Ibèrica. Per a molts, serà una primera vegada inoblidable.
Què sentirem sota l’ombra de la Lluna? Com canviarà la llum, el silenci? Quins detalls no t’hauràs de perdre? I com podem observar el Sol amb seguretat sense perdre cap detall d’aquest moment màgic?
Intentaré respondre aquestes preguntes sense oblidar el més important: l’emoció d’un fenomen que no només es mira, sinó que es viu.
Convidat per Carmen Cabanes, directora d’Estudis d’ESO i Batxillerat de l’IES Consuelo Aranda d’Alberic, vaig participar ahir a la Setmana de la Ciència per parlar dels efectes de la llum artificial nocturna sobre la salut i el medi ambient.
En l’escenari de la biblioteca del centre vaig fer una marató d’activitats durant tot el matí.
Dos xarrades, després els dos tallers
1a sessió xarrada: de 9:50 a 10:45, a la biblioteca, amb 3r ESO A, C i E (un total de 65 alumnes, si venen tots).
2a sessió xarrada: de 11:15 a 12:10, a la biblioteca, amb 3r ESO B i D (un total de 51 alumnes). El pati 10:45 a 11:15.
1a sessió del taller: de 12:10 a 13:05, al pati, amb 3r ESO A, C i E.
2a sessió del taller: de 13:05 a 14:00, al pati, amb 3r ESO B i D.
Primerament vaig parlar de com la llum artificial no és percebuda com a agent contaminant i com envaeix zones naturals, ciutats, les nostres cases i arriba a afectar-nos la salut. Vaig començar per mostrar exemples de mal enllumenat en el poble d’Alberic: cartell a l’entrada del poble, poliesportiu enllumenat a altres hores de la nit, gasolineres, etc. Vaig insistir molt per conscienciar els estudiants de no usar dispositius mòbils a l’hora de dormir per l’afectació sobre la secreció de la melatonina. Insomni, depressió, mal estat d’ànim, i fins i tot, augment del risc d’alguns tipus de càncer. Molts alumnes feren preguntes ben interessants. El còmic Il·lumina el teu rellotge va agradar prou.
Després del descans del pati vaig els dos tallers sobre la llum previstos. Primerament vaig mostrar els diferents tipus de làmpades que hi ha: incandescents, fluorescents i de leds, amb diferents temperatura de color, amb la nostra caixa de llums. Tots els leds no són iguals i diferenciar entre els càlids i freds que són més contaminants és essencial.
Seguidament vaig fer diversos experiments amb làsers per veure com la seua llum es reflexa en l’aigua. Finalment vaig usar la maleta òptica per mostrar com funciona un ull i conèixer l’ull miop i hipermetròpic.
El dia de l’eclipsi s’acosta sense aturador i cal explicar que veurem el capvespre del 12 d’agost i com tindre’n una experiència inoblidable. Fa més de 120 anys des del darrer eclipsi total de sol al País Valencià i, per tant, la gent no té l’experiència de l’observació d’aquest esdeveniment còsmic. La societat encara no és conscient de la problemàtica que ens ve a nivell de mobilitat i d’habitatge en la zona de totalitat i és responsabilitat de l’administració, tant estatal com autonòmica, minimitzar les afectacions que es produiran. Com a científics, a nosaltres ens toca fer visible la part científica i tècnica, així com la gens menyspreable part emocional del fenomen.
I anit, dimecres 18 de març, a la biblioteca Carme Miquel de Gata de Gorgos, vaig aclarir alguns conceptes sobre eclipses en general, mesures de seguretat oculars bàsiques i quins son els fenòmens que veurem el 12 d’agost.
Amb una sala plena de gom a gom, amb 56 assistents, l’acte va començar amb la presentació del número 30 de la revista Daualdeu. Josep Lluís Doménech, president de l’associació Meridià Zero, va fer un repàs als diferents articles de la revista, dedicada aquesta vegada als eclipsis que vindran. Però, és clar també va fer referència als articles dels col·laboradors habituals com J.M. Mulet, Joan Borja, Josep Lluís Doménech, Daniel Climent i molts altres. La revista la poder llegir online ací. Be s’ho val, com totes les revistes anteriors.
Seguidament a la xarrada, a partir de les idees sobre els eclipsis que es tenien en l’antiguitat, vaig parlar sobre alguns eclipsis valencians interessants, per acabar centrant-me en les particularitats dels eclipsis totals de sol, com observar-los de manera segura, per acabar parlant del pròxim eclipsi de sol del 12 d’agost. Aquest eclipsi té el gran hàndicap de produir-se ben prop de la posta de sol i, per tant, a molt baixa altura (a 4-2 graus d’altura, segons el lloc). És per aquesta raó que cal elegir molt bé el lloc d’observació amb temps per poder gaudir de l’espectacle celeste amb garanties.
Moltes gràcies a l’associació Meridià Zero, especialment al seu president, per convidar-me a escriure a la revista i per poder fer la xarrada en la magnífica biblioteca de Gata de Gorgos dedicada a la estimada Carme Miquel. Gràcies a la bibliotecària. Gràcies al públic assistent que m’acompanyà i per les preguntes posteriors.
El dia de l’eclipsi s’acosta sense aturador i és feina nostra tractar d’explicar que veurem el capvespre del 12 d’agost i de quina manera ho hem de fer per tindre una experiència inoblidable. Fa més de 120 anys des del darrer eclipsi total de sol al País Valencià i, per tant, la gent no té l’experiència de l’observació d’aquest esdeveniment còsmic. I, a més a més, la societat encara no és conscient de la problemàtica que ens ve a nivell de mobilitat i d’habitatge en la zona de totalitat. La part científica i tècnica ja tractem de presentar-la nosaltres.
L’Associació Meridià Zero és l’entitat que agrupa persones amb interés per la divulgació científica en l’àmbit de la comarca de la Marina Alta. El principal objectiu de Meridià Zero és realitzar activitats per tal de divulgar i comunicar la ciència entre la ciutadania. Vol també promoure el debat i la reflexió en la societat al voltant d’aspectes científics. Publica la revista DAUALDEU amb articles de diversos autors i centrats en un tema principal. L’última revista ha estat dedicada a l’eclipsi del 12 d’agost de 2026 en la qual he participat, juntament amb altres astrònoms de la Universitat de València.
Dimecres 18 de març, a la biblioteca Carme Miquel de Gata de Gorgos tractaré d’aclarir alguns conceptes sobre eclipses, que veurem el 12 d’agost i com veure’l de manera segura. Abans farem la presentació de la revista número 30 dedicada als eclipsis.
L’eclipsi de Sol que ens espera el mes d’agost interessa a molts veïns i veïnes, i ahir van demostrar l’interés que tenen per saber-ne tots els detalls. Així ho demostra la seua gran presència a la xarrada “L’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026. Com podem veure’l de manera segura”, a càrrec d’Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i veí del poble, amb una sala d’actes del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna completament plena. La conferència és una de les activitats de l’actual Setmana Muntanyera del CETV.
Marco explicà detalladament el fenomen astronòmic d’aquest pròxim estiu i el descriví com el millor espectacle que ens ofereix la natura. Des de fa més de 110 anys no s’ha observat mai un eclipsi solar total a la península Ibèrica. Per això és tan interessant que la nostra generació l’observe i gaudesca de l’eclipsi, ara que el podem veure des del País Valencià.
Un eclipsi solar (parcial o total) succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i cobreix totalment o parcialment el Sol vist des d’un punt concret de la superfície terrestre. En el cas de l’eclipsi total, que serà visible a una part del territori peninsular, l’ombra de la Lluna enfosquirà una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre on la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada “banda de totalitat” que pot tindre milers de quilòmetres de llargària. Doncs estem de sort, ja que just en uns mesos, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre País Valencià es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de sol.
Geometria d’un eclipsi total de Sol. Sagredo – Treball propi. Wikipedia Commons.
Enric Marco tot seguit es va centrar en les característiques de l’eclipsi de 12 d’agost. La banda fosca formada per l’ombra de la Lluna entrarà per Galícia, passarà per Castellà-Lleó i Aragó fins arribar a la costa mediterrània. Ací la banda de totalitat de l’eclipsi abastarà des de Vilanova i la Geltrú al nord fins a Cullera al sud, amb la línia central en Peníscola. Només dins d’aquesta banda es farà de nit, en eclipsar la Lluna al Sol. Per tant, com remarcà Marco, a Tavernes no es veurà l’eclipsi, encara que estiga ben prop de Cullera.
A Tavernes la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol però eixe petit percentatge que falta és el que fa que no gaudirem d’un eclipsi completament total i, al punt màxim del fenomen vorem una finíssima línia del disc solar però suficient perquè no es faça de nit. Per tant a Tavernes no hi haurà eclipsi total de Sol com entenen els astrònoms. Si volem veure’l, haurem d’anar més al nord.
Dins d’un context més històric de divulgació científica, va explicar la percepció que tenien les civilitzacions antigues quan el Sol desapareixia tapat per la Lluna, amb els seus mites i explicacions del fenomen. Així, a l’antiga Xina, per exemple, es deia que un drac celeste s’havia engolit el Sol i calia fer molt de soroll perquè l’expulsara i tornara la llum.
Igualment va explicar com es produeixen els eclipsis solars i per què son tan rars. Com a metodologia d’explicació, i com si fos una classe d’astronomia, va fer servir un model a escala del sistema Terra-Lluna i Sol per a descriure les moviments que s’hi donen i les circumstàncies òptimes per a que la Lluna siga capaç de tapar el Sol.
També va explicar els mètodes segurs per veure el Sol sense danyar-se la vista i des de quins llocs seria millor desplaçar-se per poder gaudir del millor espectacle de la natura.
Tornem al Parc Natural del Túria en una de les xarrades habituals que fem als Parcs Naturals valencians per parlar de la llum artificial nocturna i el seu impacte sobre la vida silvestre. Ara ens hem desplaçat a Vilamarxant, a la Casa de la Cultura, on una magnífica sala d’actes ens acull. Trenta persones s’han apuntat a l’activitat divulgativa que constava d’una xarrada de conscienciació ambiental sobre el problema de la contaminació lumínica i una observació astronòmica posterior en un indret del Parc.
La contaminació lumínica s’ha definit de moltes maneres al llarg dels anys. Abans es definia com la llum desaprofitada o excessiva de l’enllumenat de les ciutats però actualment s’utilitza una definició més general i molt més clara. Entenem la contaminació lumínica com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de la llum artificial nocturna. Així que encendre un llum a la nit produeix sempre una alteració de la nit, i per tant, contamina. L’agent contaminant és, clarament, la llum artificial nocturna.
Després de parlar de les propietats de la contaminació lumínica i del paper fonamental de l’atmosfera en la seua propagació, hem repassat els efectes sobre el canvi climàtic, l’astronomia i la seguretat vial i personal d’una manera breu. Ens hem allargat més en parlar de l’efecte de la llum artificial nocturna sobre la salut humana i sobre el medi ambient.
Malauradament l’observació posterior no s’ha pogut fer. La previsió de l’oratge era ja dolenta però confiàvem que s’obrira una escletxa entre els núvols gruixuts i que es veiés com a mínim la Lluna. Tanmateix això no ha passat. A mesura que ha avançat la vesprada l’acumulació de núvols ha estat cada vegada major i cap objecte celeste s’ha deixat veure. Amb decepció dels assistents que comptaven amb fer tota l’activitat, s’ha ajornat l’observació per al divendres 26 de setembre quan la Lluna ja camine cap al quart creixent.
Gràcies al tècnic del parc del Túria, Isaac, i a l’ajuntament de Vilamarxant per les facilitats que ens han donat per a fer l’activitat.
Posta de sol des de l’església de Sant Jaume de Coratxà. 2 d’agost 2025. 20:30. Enric Marco
Durant els primers dies d’agost hem continuat la nostra ruta estival pels parcs naturals valencians per conscienciar els visitants i l’administració de la necessitat de protegir el cel nocturn de les zones naturals dels efectes nocius de la contaminació lumínica.
Així que la vesprada del 2 d’agost de 2025 arribarem a Coratxà, el cor del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, per fer una xarrada de conscienciació a un grup de visitants, observar els astres amb un telescopi i recórrer les constel·lacions amb les històries mitològiques dels antics grecs.
Com sempre ens allotjarem en l’Hostatgeria Sant Jaume de Coratxà, poble que just celebrava un sopar popular. Tanmateix la festa no afectà les nostres activitats posteriors ja que la xarrada s’havia de celebrar a l’església de Sant Jaume, situada sobre un promontori a uns 200 metres del nucli urbà. Es tracta d’un temple d’estil Reconquesta, la construcció del qual està datada entre el 1240 i el 1260.
Abans de la xarrada programada a les 21 h, poguérem observar la bellesa de la posta de Sol que ens demostrà que l’explanada en pendent davant de l’església pot ser un bon lloc d’observació de l’eclipsi total de Sol de l’any que ve.
Aquesta vegada, a la xarrada n’eren pocs ja que alguns dels visitants apuntats a l’activitat ja l’havien sentida la setmana passada a Penyagolosa però, així i tot, volien participar en l’observació. Sembla que ja tenim un grup de fans!
L’església de Sant Jaume és un indret magnific per fer xarrades, menut, recollit i sense gran finestres que enlluernen la pantalla de projecció. Marivi, la tècnica del Parc, ens presentà, i recordà que ja fa anys que venim cada estiu al Parc (des del 2014) i que, per tant, som ja una de les activitats clàssiques de l’estiu del Parc.
Durant la xarrada recordàrem que la llum artificial nocturna és un contaminant ambiental al que hem de tractar com als altres contaminants. Cal posar-los límits i tractar-los amb cura. Utilitzar la llum artificial durant la nit just on, quan i quant de temps siga necessària. Tanmateix en la vida diària ens trobem amb aberracions lumíniques com ara poliesportius que enllumenen tot el barri, projectors al cel en totes les festes, enllumenat vial que impacta en les façanes dels habitatges (intrusió lumínica), llums sobre les platges i la làmina d’aigua, aparcaments buits enllumenats tota la nit o llums de seguretat excessives.
Pàrquing de nit amb boira el 7 febrer 2019. Oak Hill Fairfax County Virginia. EUA. Wikipedia Commons.
La contaminació lumínica afecta a la vida silvestre i a la salut humana. Com a exemples dels problemes que comporta la llum artificial nocturna, podríem destacar en aquests moments:
En un article publicat fa poc s’ha demostrat que les fulles dels arbre ixen abans i cauen més tard en els nuclis urbans que en les zones rurals. Això pot tindre conseqüències sobre la pol·linització i sobre la resistència contra les gelades primerenques. A més a més els insectes voladors, que s’orienten a la nit per la diferència de la dèbil lluminositat de la Lluna i les estrelles amb la foscor del terra i la vegetació, són capturats per les lluminàries que troben en el seu camí i moren envoltant-les fins l’esgotament.
La salut humana se’n ressent per la intromissió dels llums dels carrers, l’anomenada intrusió lumínica, que pot provocar diverses patologies com insomni, estrés, depressió, i en casos extrems augment d’alguns tipus de càncer.
També parlarem de l’etern mite que associa seguretat i llum. Els experts de la seguretat són els criminòlegs i són ells els que propugnen que la seguretat està més associada a la visibilitat: veure i ser vist. Veure qui tens al teu voltant i ser vist pels altres és un dels principals principis de la seguretat personal. Així que omplir una ciutat de llums blancs ultrapotents no soluciona els problemes delinqüencials. Només hem de veure que ha passat amb les autoritats de la ciutat britànica de Leeds que canviaren l’antiga il·luminació de llum de sodi (groga) per 80000 LED blancs amb la pretensió de reduir la delinqüència un 20%. Deu anys després aquesta realment ha baixat un 3% +/- 5%, és a dir s’ha quedat com estava. Que no ens venguen solucions fàcils als problemes sense estar avalades pels experts.
Després de la xarrada i amb el telescopi muntat, ens dedicàrem a veure el quart creixent de la Lluna, la nebulosa anular de la Lira, el doble cúmul de Perseu, la doble estrella d’Albireo, etc. mentre jo contava històries mitològiques dels disbarats del déu Zeus amb les dones mortals i immortals. Durant aquests activitats la rabosa Lucy es passejà sense vergonya ni por entre els visitants, per a goig sobretot dels xiquets presents.
Els núvols acabaren ocupant tot el cel.
Llàstima que aquesta vegada el cel nocturn de Coratxà no ens acompanyà com calia. Cap a mitjanit els núvols que s’havien mantingut més o menys estables cap al sud, acabaren invadint tot el cel. Gràcies a Marivi, tècnica del Parc i a Carles Martínez de la Hostatgeria Sant Jaume. per ser tan amables amb nosaltres.
El cel de Penyagolosa, el Maestrat. 26 juliol 2025. Ángel Morales-Rubio.
Retornem enguany al meravellós Parc Natural de Penyagolosa. Si l’any passat tot fou un desastre per les pluges en el primer intent per agost i després pels núvols en el segon intent en setembre, enguany el cel es comportà i poguérem gaudir d’un cel espectacular, amb la Via Làctia eixit del Penyagolosa i sota la mirada amenaçant de l’Escorpí.
Presentats per la tècnica del Parc, Herme, unes quinze persones foren presents en la nostra xarrada La nit és necessària, durant la qual tractem de conscienciar sobre la preservació de la nit com a bé cultural, científic però sobretot per protegir el medi ambient nocturn i la salut humana.
La llum artificial nocturna, com a agent contaminant, s’escampa cap al cel, s’estén a gran distància envaint zones naturals d’especial protecció i té una afecció important en els ritmes circadiaris humans a causa de la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina que ens incita al son.
Potser molts creuen que la llum artificial durant la nit és el preu que hem de pagar els humans per tindre una societat moderna, per ampliar les hores per socialitzar-nos i per estar més segur per la nit. A més a més ens fan creure que els LED, el nou sistema d’enllumenat que s’instal·la actualment a les ciutats, són eficients i sostenibles. Aquestes afirmacions són mites que es poden demostrar que són falses. L’alt nivell d’intensitat que tenen els llums dels carrers no són necessaris per a la visió nocturna. De fet els ulls s’adapten de manera molt eficient a nivells molt baixos d’intensitat. Per això és tan fàcil caminar per la nit només amb la llum de la lluna plena.
Els LED potser són eficients en convertir electricitat en llum però no són sostenibles. Per a complir els criteris de la sostenibilitat caldria que no malbarataren recursos (tenen una electrònica que s’ha de llençar quan ja no funcionen), ni danyaren el medi ambient i la salut humana.
Respecte al mite recorrent d’associar llum i seguretat, la criminologia destaca que un dels principals factors per augmentar la seguretat personal és el criteri de la visibilitat: veure i ser vist. Una zona molt enllumenada enmig d’unes àrees foscos, sense gent al seu voltant, és intrínsecament insegura.
Fa uns dies es publicà l’article: To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City, escrit pels matemàtics estadístics Paul R Marchant i Paul D Norman. Aquest estudi confirmatori estima l’efecte sobre els delictes registrats per la policia d’un programa de canvi d’enllumenat que va instal·lar unes 80.000 làmpades LED de llum blanca, substituint predominantment les de color taronja antigues de sodi d’alta pressió, entre els anys 2005 i 2013, a tota la ciutat de Leeds, al Regne Unit. Les autoritats afirmaven que aquest canvi de llums reduirien els delictes en un 20%. Els resultats mostren realment que, durant el període, es va estimar un augment del 2% en els delictes nocturns ajustats a la llum del dia associats amb el canvi de llums amb un interval de confiança (IC) del 95% (−3% a +7%). En resum, els delictes no va variar gens per canvi d’enllumenat però la ciutat disposa actualment d’uns llums blancs molt contaminants.
La Via Làctia ix del cim del Penyagolosa. Amb mòbil. 26 juliol 2025. Enric Marco.
Acabada la xarrada ens desplaçarem al camp d’observació on ja estava preparat el telescopi per veure una lluna molt prima, amb només 2 dies des de la lluna nova. Havent sopat i contestat nombroses preguntes sobre enllumenat i astronomia en general, tornàrem al telescopi per fer la ronda estel·lar per les constel·lacions, estrelles, cúmuls, com Messier 7, el cúmul de Ptolemeu en l’Escorpí i nebuloses. Gaudírem d’una nit serena, sense núvols, que ens mostrà el Penyagolosa nocturn, amb la Via Làctia eixint del seu cim, mentre els darrers excursionistes davallaven el Gegant de pedra.
Observació. 26 juliol 2025. Ángel Morales-Rubio.
El passeig pel cel continuà amb l’explicació de les constel·lacions, a partir de l’Óssa Major, cap a l’estrella polar, continuant fins a Cassiopea. Després vingué el grup del triangle d’estiu amb Vega (Lyr), Deneb (Cyg) i Altair (Aql) seguit per l’Escorpí i Sagitari, protectors de la Via Làctia. Tot amanit per històries perverses dels deus de l’Olimp.
Xodos, el Maestrat. 27 juliol 2025. Enric Marco
Acabada la visita al PN de Penyagolosa, vàrem aprofitar el cel nocturn seré i ja sense lluna per fer ruta de mesura del cel per la comarca: PN de Penyagolosa, Vistabella, Xodos, Atzeneta del Maestrat i Vistabella. La majoria de la ruta amb un cel nocturn de qualitat.
Gràcies a les educadores del Parc per la rebuda i l’atenció durant l’activitat.
La Tinença de Benifassà és un lloc privilegiat per a l’observació d’estreles a causa de l’escassa il·luminació de l’entorn. Enguany, com tots els estius, ens desplacem fins a Coratxà per a comprovar aquest magnífic cel, en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria i Cel Fosc, mitjançant una activitat on descobrirem quins problemes i bones pràctiques existeixen en l’ús de la llum artificial nocturna.
L’activitat consistirà en una xarrada impartida pel Dr. Ángel Morales Rubio, pertanyent al Departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco Soler del Departament d’Astronomia i Astrofísica, ambdós de la Universitat de València. Posteriorment realitzarem una observació astronòmica del cel amb l’ajuda de telescopis.
Vine a observar el cel de la Tinença
Dia: dissabte, 2 d’agost de 2025
Lloc: Coratxà
Horari: 21:00 h. Xarrada
22:00 h. Observació astronòmica
Duració de l’activitat: 4 h. Aproximadament
Inscripció: L’activitat és gratuïta, però les places són limitades. Reserva la teua indicant nom, telèfon mòbil, població i nombre de persones (especificant menors en el seu cas) en: 964 715 720 / 650 412 497 – parque_tinenbenifassa@gva.es
Recomanacions: Portar calçat còmode, llanterna (preferiblement de llum roja) i cadira plegable o tovallola per a seure.
Prepara’t per a una nit astronòmica en el Parc Natural de Penyagolosa! Començarem amb una xarrada de l’associació Cel Fosc sobre contaminació lumínica, els seues efectes sobre el medi ambient i les persones. Després, si l’oratge ens ho permet, gaudirem d’un sopar sota les estreles.
Data: 26 juliol 2025
Horari i lloc d’inici: 20.00h centre d’interpretació Parc Natural de Penyagolosa
Duració de l’activitat: 4h aprox.
Imprescindible: roba d’abric, sopar i aigua
AVÍS: places limitades, inscripció obligatòria.
Inscripcions: parque_penyagolosa@gva.es (preferiblement) o 96 476 08 38 (de dimarts a diumenge de 9.30 a 14h)
Per a la inscripció serà necessari proporcionar les següents dades:
– Nom complet
– Localitat de procedència
– Número de telèfon
– Correu electrònic
Una Lluna de 2 dies es pon al cel de Bugarra. A l’esquerra els llums de Gestalgar i el seu Castell. 27 juny 2025. Ángel Morales-Rubio.
Ha arribar l’estiu, els núvols han marxat i les activitats en defensa de la nit s’han reactivat en l’entorn dels parcs naturals valencians. I, enguany, el primer parc visitat ha estat el Parc Natural del Túria que tant malparat ha quedat pels efectes de la gota freda del 29 d’octubre passat.
Divendres passat, 27 de juny, fórem invitats a la població de Bugarra, la Serrania. Aquesta població castellanoparlant situada en la conca del riu Túria, en el vessant nord de la serra de Xiva, forma part del Parc Natural del Túria. Lluny de l’àrea metropolitana de València ja permet veure un cel nocturn d’una certa qualitat. En aquesta població no era la primera vegada que hi estàvem. A Bugarra ja hi vam estar fa uns anys, el 28 de juny de 2019, abans de la pandèmia, i, com ara, també hi férem una xarrada i una observació.
Amb moltíssima calor al carrer, ens situàrem a la sala de plens de l’ajuntament on de mica en mica s’hi acostava el personal interessat pel problema ambiental que produeix la llum artificial nocturna. Presentats pel tècnic del parc, parlàrem de la importància de la preservació del cel per qüestions de patrimoni cultural, de protecció del medi ambient i també de millora de la salut humana. La llum no natural en la nit és un agent contaminant que pertorba els ecosistemes. Férem referencia al treball publicat fa uns dies en que es demostra com s’avança la primavera i es retarda l’hivern per a la vegetació de les àrees urbanes a causa de la contaminació lumínica.
Wang, L., Meng, L., Richardson, A.D. et al. Artificial light at night outweighs temperature in lengthening urban growing seasons. Nat Cities (2025). https://doi.org/10.1038/s44284-025-00258-2
Finalment la xarrada acabà explicant com la contaminació lumínica afecta al Parc Natural del Túria, sobretot a les àrees més pròximes a València. Un cas d’escàndol són els llums d’Aigües Potables de València amb llums blanques de 6000 K enmig del parc natural. Aigües amunt del riu el cel nocturn millora per la baixa densitat de població i per les fortes campanyes de conscienciació i les declaracions de zones Starlight.
Una vegada acabada la xarrada ens dirigirem a una pista forestal que voreja la muntanya que domina la població pel nord, l’Altico del Palomo. A l’est la població de Pedralba, a l’oest llunyà Gestalgar i el seu castell enllumenat i on estiguérem l’any passat. Tanmateix, sota la muntanya on ens trobàvem una nau industrial envia llum a la muntanya, però un parc fotovoltaic amb tres reflectors de llum de seguretat intensíssims n’envia molta més. L’Altico del Palomo sempre resta enllumenat mentre desenes d’avions fan el gir sobre el poble quan s’enfilen cap a l’aeroport de Manises.
Mentre sopàvem tots plegats sota la llum de la Lluna, conversàrem sobre contaminació lumínica i astronomia. L’observació del nostre satèl·lit amb un tall il·luminat de només 2 dies agradà tothom. Després veiérem el cúmul globular M13 en Hèrcules i la nebulosa anular de la Lira. I com solem fer, mentre la gent mirava pel telescopi, vaig contar històries mitològiques de Zeus gravades en les constel·lacions del cel.
Assenyalant la posició de la nebulosa de la Lira amb un làser. Ángel Morales-Rubio
Ja cap a la una de la matinada la gent començà a marxar. Però estàvem integrats per una llum potent cap a l’est, que vista pel telescopi era una creu flamejant (segurament causada per les turbulències). En tornar veiérem la creu enllumenada al cim d’una muntanyeta prop de Vilamarxant.
Zona industrial de Bugarra amb un parc fotovoltaic amb tres potents reflectors que il·luminen la muntanya. Enric Marco.
Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.
