Comunicat de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica
El govern central, per mitjà del Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost, acaba d’aprovar unes mesures d’estalvi energètic que afecten alguns tipus d’enllumenat d’exteriors. A partir d’ara, els senyals, cartells, anuncis lluminosos, enllumenat d’aparadors, mobiliari urbà, marquesines, cabines telefòniques, etc., així com els edificis públics, hauran de romandre apagats a partir de les 22 h.
Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, s’alegra per aquestes mesures pels beneficis per al conjunt de la societat que suposen, en implicar una petita recuperació de la qualitat de la nit. No obstant això aquestes restriccions estaven realment en vigor des de fa 14 anys encara que mai es van aplicar. A més, davant l’alarmisme generat, convé recordar que la disminució de potència lumínica realitzada en nombroses ciutats en els últims anys demostra que l’aplicació d’aquestes mesures no suposarà cap disminució en la seguretat.
En primer lloc, cal destacar que, malgrat la seva relativament avançada legislació, Espanya és el país de la Unió Europea amb major balafiament energètic en matèria d’il·luminació. Això ja va ser reconegut pel govern central l’any 2011 i existeixen diverses normes estatals i autonòmiques per a controlar la despesa supèrflua, independentment del seu impacte mediambiental i de salut sobre les persones. Per això, les noves mesures del govern central no són una novetat, sinó una adaptació de les ja vigents. Es recorda que en el decret de 2008 actualment vigent (Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior), en la seva Instrucció Tècnica complementària ITC-EA-02 Punt 9, s’indica que ha d’establir-se un horari d’il·luminació reduïda per a: enllumenat viari, enllumenat específic, enllumenat ornamental, enllumenat de senyals i anuncis lluminosos.
Gran part de la polèmica actual es deu a l’incompliment sistemàtic d’aquesta norma, en part per la mala redacció d’aquesta. Un defecte d’aquesta norma, i per la qual no està sent eficaç, va ser la no inclusió de dates límit perquè els municipis i comunitats autònomes establissin les eines per al seu obligat compliment. Per exemple, no es va posar límit temporal per a la zonificació del territori en la qual es detalla quin tipus d’il·luminació es permet segons l’ús natural, rural o urbà i la classificació dels carrers segons el trànsit rodat i de persones, així com els horaris d’il·luminació reduïda.
D’altra banda, alguns posen l’accent en que les mesures d’estalvi suposaran un problema de seguretat. Des de la nostra organització, en la qual únicament ens assessorem amb estudis científics i tècnics, sabem que l’aplicació d’aquestes mesures no suposa cap minvament en la seguretat, tal com s’ha demostrat en alguns dels pocs llocs que s’han implementat a Espanya, com són, entre d’altres, els casos dels municipis de Madrid i Màlaga. Per exemple a França, des de fa uns anys, uns 13000 pobles i ciutats apaguen totalment o parcialment les llums dels carrers per a estalviar i veure les estrelles a partir de les 12 de la nit sense cap incidència en la seguretat. També s’han apagat nombrosos pobles a la Gran Bretanya. A Espanya, ens alegrem que es comencin a aplicar les mateixes mesures que a Europa per estalvi energètic encara que desitjaríem també que la ciutadania entengués que aquestes mesures també tindran el seu impacte positiu sobre la preservació de la nit, així com sobre la fauna i flora nocturnes, actualment sotmeses a una invasió lumínica que afecta la seva mobilitat, alimentació, reproducció i pol·linització entre altres aspectes. En l’actualitat està en desenvolupament un nou reglament al qual presentàrem multitud d’al·legacions per a la seva millora. Confiem que les deficiències de l’anterior s’esmenin amb les nostres aportacions, les de nombrosos organismes científics i moltes altres entitats i persones preocupades i compromeses amb la recuperació del cel nocturn i la reducció de la contaminació lumínica.
Des de l’any 2007 no hi ha estadístiques oficials de despesa energètica en enllumenat públic, tan sols estimacions puntuals de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) i d’alguns estudis científics. Aquestes estimacions indiquen que no sembla que s’hagi realitzat una reducció significativa de la despesa en enllumenat públic en els últims anys. Això a pesar que la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, en la seva disposició addicional quarta, exigeix que les Administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, promoguin la prevenció i reducció de la contaminació lumínica. A més la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en el seu annex VI exigeix que els projectes descriguin, en el seu cas, les emissions lumíniques produïdes per l’actuació prevista. Un altre incompliment sistemàtic de la legislació espanyola en l’elaboració d’estudis d’impacte ambiental en matèria de contaminació lumínica. Per això ens sorprèn que els excessos lumínics dels enllumenats nadalencs o de l’enllumenat ornamental, que ben segur que es decideixen sense el preceptiu estudi d’impacte ambiental previ, no siguin inclosos entre les mesures del govern central. No s’entén que, en moments de restriccions energètiques, alguns alcaldes presumeixin dels seus balafiaments, amb efectes nocius sobre parcs naturals pròxims o sobre el descans dels seus conciutadans.
Ja han estat diverses ocasions en les quals els tribunals de comptes autonòmics i l’estatal han cridat l’atenció als municipis espanyols per no dur a terme accions per a la reducció de la contaminació lumínica.
És convenient recordar que en moltes ocasions els ajuntaments espanyols realitzen canvis en la il·luminació que són contraris a la llei, segurament sense ser-ne conscients. Això es produeix en general utilitzant tecnologia LED de llum blanca, que inclou un component blau molt important, molt nociu per al medi ambient. La llei de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera de 2007 obliga les administracions a reduir la contaminació lumínica, la qual cosa no queda garantit en absolut per l’ús d’aquesta mena de tecnologia LED que és, en general, el tipus majoritari de les conversions d’il·luminació a Espanya.
Les mesures d’estalvi energètic tenen la intenció de reduir la dependència del gas. Si ens fixem en les diverses fonts de producció d’electricitat a Espanya al llarg del dia, cosa que es pot fer fàcilment amb l’ús de diverses aplicacions de mòbil, es veu que en arribar la nit, quan els parcs d’energia solar deixen de funcionar i la velocitat del vent minva, es produeix un pic de demanda d’electricitat: estem a casa, s’encén la llum dels comerços, s’il·luminen monuments, etc. Per a cobrir aquesta demanda sobtada d’energia és necessari posar en marxa les centrals de cicle combinat que cremen gas, i que produeixen diòxid de carboni amb el que es contribueix al canvi climàtic. Per això, a més de l’apagada de llums supèrflues de comerços sense activitat i edificis sense públic a altes hores de la nit, les mesures del govern central van en la direcció correcta de disminuir la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle, al que Espanya s’ha compromès. I es diu poc, però les restriccions energètiques també contribueixen a baixar el preu de l’electricitat perquè, d’aquesta manera, el gas no entraria en el mercat marginalista tan sovint.
Encara que importants, les actuals mesures del govern central són tan sols un pegat sobre la legislació existent i esperem que les següents que vindran siguin consultades amb els experts en la matèria per a evitar repetir els errors del passat.
Finalment hem de recordar que la il·luminació exterior té greus impactes en el medi ambient, per exemple en ocells migradors. El nostre país és corredor obligat per a moltes espècies que travessen des d’Europa cap a Àfrica. També afecta greument els insectes, molts d’ells pol·linitzadors. A més la il·luminació exterior té seriosos impactes en la salut pel que aquestes mesures suposaran un alleujament per al descans de molts ciutadans, com han demostrat nombrosos estudis científics.
Existeix una obligació moral de fer costat als nostres veïns europeus. Aquest petit pas actual per a estalviar en despesa energètica supèrflua permetrà que en el futur no calgui reduir energia d’altres àrees més crítiques com pugui ser la calefacció.
9 d’agost 2022. Junta directiva de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica
Web original de Cel Fosc, Sobre les mesures d’estalvi energètic…
Imatge: Madrid de nit. Tom Ek CC BY-SA 2.0