BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Per Nadal també hi hagué sortida i força nombrosa. Crec que la que més gent ha congregat d’ençà que sortim en aquesta diada. Començàrem pel veïnat de sant Jaume, can Castells, Rovell de l’Ou fins l’Aiguanaf.

(més…)

Per Joan Lladó

Molta gana de bici i molta assistència de corriolaires a la plaça. Els veïns ho han de notar per força: n’hi ha que no callen ni que els matin. Si jo fos al seu lloc, els trinxava el cap amb la bicicleta. També n’hi ha que fa temps que no volten per Burriac i ho troben a faltar. Cap allà anem.

Per Joan Lladó

La sortida del diumenge va ser multitudinària: dotze corriolers ens trobàrem a la plaça. A la majoria, el fred no ens espanta. Entre riallades i comentaris passats de volum, amb el perill de rebre una gallerada d’aigua, decidírem d’anar cap a llevant. Objectiu: esmorzar a Torrentbò.

Per Joan Lladó

El divendres, tot i tenir pont, al matí vaig anar a treballar una estona per no perdre el costum. En arribar a casa li dic a la dona: “Què et sembla si ens n’anem al País Basc?” Preparades les bosses i carregada la bici i el gos al cotxe, a les quatre marxem amunt. Diumenge al matí me’n vaig anar amb la bici a pujar al cim de la Sierra de Kodes, el Ioar de 1.416 m., que es troba a cavall de Nafarroa i Araba.

(més…)

Per Joan Lladó

Vam arribar a la plaça amb la idea premeditada d’anar cap al descens que es disputà el diumenge anterior a la zona de can Bordoi. S’havia de tastar.
Vam sortir tard per una avaria d’en Martí i mentrestant ell anava a casa a adobar-la, nosaltres ens glaçàvem al D’Ara. Hi feia un ventet molt fi que venia de la riera i ens obligà a arrecerar-nos. Durant aquella estona veiérem molts més ciclistes del que és habitual. Podia ser per l’hora car, passaven de les vuit i en aquell punt de trobada hi sol haver força “giro”.

Per Joan Lladó

El cap de setmana passat es celebraren els dos dies Guak de bici de muntanya a Llinars. Diumenge, tota la família vam decidir d’anar a veure el descens que començava a sobre de can Bordoi. Hi participaven en Luca i en Raül de Dr. Bike. I com no podia ser d’una altre manera, vam coincidir amb el papa Leonardi fent les oportunes gravacions del nen. Per cert, en la primera mànega, el petit Leonardi, intentant de reconduir la bici en un tram trinxat al principi del descens, va topar amb un arbre que de poc no el tomba.

(més…)

Per Joan Lladó

Molt bonic i rodó itinerari el que vam fer diumenge. Vam tenir l’ensopegada però, de passar per una propietat privada sense tancar, els amos de la qual s’havien llevat amb el peu esquerra. Us ho explicaré.

Per Joan Lladó

Caram, caram! En Pep s’ha enganxat al vici de la bici. Doncs benvingut!!! Sense tenir massa vent a la flauta i sense por, ha tornat a la colla. Això si, com deia en la crònica de la nocturna i pel que fa a material, restà al segle XX. No així pel que fa al seu estat físic, que és excel·lent. Si els reis porten màquina nova, no hi haurà qui l’aturi. Per molts anys.

Per Joan Lladó

Ja hem paït el sopar de divendres i tornem a ser damunt la bicicleta. Hom decideix d’anar cap a ponent per ser més a prop de l’aglomeració. Doncs som-hi. Al Cros hi ha dubtes per on pujar: Cabrils o Cabrera. Guanya Cabrera. Passem doncs per Can Duran, després per Santa Elena, pel cementiri i per evitar el Turó d’en Punsola, ens encigalem fent marrades a la urbanització la Pineda sense trobar sortida cap al poblat ibèric, fet que ens obliga a baixar al poble i per la pista pujar a la font i a la Creu de l’Avellà.