SORTIDA DE TRÀMIT 24.11.2007
Per Anscari Nogueras
Ens trobem sis corriolaires a dos quarts de vuit als Burots, canviem el lloc de sortida de l’habitual, espero que la « Fivaller » no ens ho tingui en compte. Sortim deu minuts tard perquè esperem l’Andreu que al final no es decideix a venir, ha de fer repòs per l’ endemà. Ens dirigim cap a la riera d’ Argentona i la travessem per sota la C-32 per dirigir-nos a l’alzina de ca l’ Elies, aquest tram es converteix en un campi qui pugui i cadascú busca el seu camí particular, no hi ha vegada que cap corriolaire li posi unes flors al canvi de la seva reina (com diu l’amic Valentí).
Creuem la carretera per trobar el corriol que ens dirigeix per darrera del veïnat de Madà, en aquest tram la roba ja fa nosa i la calor es comença a notar, com diria en Manel es pot fer es pot fer, però hi has de posar tots cinc sentits.
Anem a trobar la pista que puja d’ Argentona per agafar el corriol que ens portarà cap a el Turó dels Oriols, seguim la pista fins al monòlit per baixar per la drecera que ens deixarà al coll que s’anomena del mateix nom que el castell, un cop allà baixem l’estret corriol originat per la vegetació i que en algun lloc no hi passa ni el manillar de la bici, continuem el corriol que ens portarà als Ui-ui-uis, un cop a dalt parada obligada per agafar aire i observar les vistes de la capital del Maresme, continuem direcció a la bassa del senglar però just abans d’arribar-hi trenquem per pujar al Turó d’en Cirés, baixem al coll de Gironella per començar el distret descens de Can Manyana, es una de les baixades que més canvia amb el temps, cada vegada que la fem hi ha un nou regueró, un nou arbre que obliga a fer un petit eslàlom, unes arrels noves que fan la punyeta……en acabar de gaudir, comencem un tram que sempre es fa feixuc, i no pel desnivell que acumula sinó perquè sempre l’agafem amb els pinyons petits per arribar abans a esmorzar al Sant Jordi a Òrrius.
Ben esmorzats, en Valentí ens deixa, té partit del seu hereu, els que restem ens enfilem per Can Guineu, per després agafar el corriol que ens portarà al Turó d’Aquença, i comencem a baixar el bonic descens pel corriol que comença darrera el banc de pedra, variem el final i trenquem pel senderó de les esses, molt ràpid i divertit. En Marcel que anava davant té un ensurt, es troba de cop uns gossos d’uns caminaires que trobem més endevant, i tot queda en això, un ensurt.
Un cop a can Riudemeia, agafem la riera que ens portarà a la Riera d’ Argentona que ens farà de tràmit per portar-nos a casa.
Els corriolaires :Àngel V., Jordi C., Valentí T., Sergi C., Marcel T. i Anscari N.
Desnivell acumulat positiu :700 m.
Distància recorreguda: 29 km.
Fins aviat,
Anscari Nogueras.
M’ imagineu amb una broca del 8 foradant les llantes del anscaring?
Resulta que a la secció "Ideas" de la revista outdoor vaig llegir una cosa que em va deixar bocabadat. Porto dos dies intentant decidir si es tracta d’ una idea seriosa o és una idea de bomber: et donen un mètode per si punxes en una cursa de bicis de muntanya, no perdis temps canviant la càmara.
La cosa va així: es tracta de que a priori muntis dues càmares. El primer que cal fer és un forat amb una broca de 8mm a la llanta, en el costat oposat on ha d’ anar la vàlvula i utilitzar aquest forat per posar-hi la vàlvula de la segona càmara, muntar la coberta de manera normal i finalment inflar només una de les càmares, d’ aquesta manera, si punxes, encara et queda una càmara per inflar!
En fi, el tema em te capficat.