BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

El dia abans de la sortida, vaig trobar-me en Mingu i la dona voltant per la Riera. “Què Joan, aneu sortint?” “Si, com sempre. I a vosaltres, com us va la bici?” “Bé, bé. Anem fent al nostre ritme.” “Què et sembla si demà et passem a buscar per ca’s teva i t’ajuntes amb la colla?” “Vinga va! ens veiem demà.”

A les vuit del matí de diumenge, tretze corriolaires ja l’esperàvem al portal de casa seva. Abans d’emprendre carrer Gran amunt, ens hem de trobar amb en Giovanni a la Plaça Nova, que ha hagut d’anar a inflar la suspensió a casa. Per Can Volart i Cal Coix, arran del bosquet i els castanyers de Can Serra, arribem acalorats al capdamunt de l’antiga vinya del mateix mas. Allí ens desfem de la roba que més ens engavanya i continuem amunt travessant el torrent del Collell i el Rocar de Can Serra fins arribar al damunt de la Pedrera del Groc. Fem una curta parada per agrupar-nos i deleitar-nos tot baixant -i caient- la curta, però abrupte i sorrenca rampa de l’inici del camí cap a la Font d’en Quico, ja a la vessant de Clarà.

A la Font del Castanyer tombem en direcció a ponent per anar a cercar el camí de la línia elèctrica i que aprofitarem en un dels seus trams per fer els intrèpids -l’animal- en una rampa que aboca al fons de la torrentera.

Continuem el corriol fins arribar al camí que de Dalipà baixa a la riera de Clarà tot vorejant el Turó de l’Esquei d’en Ros. Aquest camí és tot malmès sobretot pel pas de les motos que han anat cavant un solc que amb prou feines ens deixa tenir els peus damunt els pedals. Ens agrupem a la riera de Clarà i seguim amunt per Can Patota i Can Manyana. En aquesta casa comença l’esportiu i treballós tram que fineix al Coll de Gironella. En Mingu s’ho ha passat de conya.

Seguim per la pista de la cornisa i baixem per la Font de Can Blanc fins la casa. Allí la curta, però sempre divertida trialera que baixa al torrent de Can Blanc. Flanquegem el camí que mena a la pista del cementiri d’Òrrius. Després entre rostolls, baixem a cercar les escales que baixen a la carretera i igual que el diumenge abans, també fem el cafre, gastant amortidors.

Anem a esmorzar a Can Jordi i com que som colla i no hem avisat, ens hem de partir en dues taules. En Carles i jo paguem. Ell fa anys aquest dia i jo el dia abans. Gràcies.