BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Anscari Nogueras

El Diumenge ens vam trobar vuit corriolaires a la plaça Fivaller amb ganes d’anar un pèl més lluny per canviar dels verals de sempre, després d’uns minuts de discutir a on anàvem, sembla que anirem a Ca la Lola de Vallgorguina (però com comprovareu llegint la crònica, tampoc va ser així).

Un cop decidit el destí final, decidim agafar les cinc sènies per pujar pel Turó Onofre Arnau per, tot seguit, creuar la carretera de Mata per enfilar-nos per les ziga-zagues de pinassa que ens deixaran a Can Flequer. L’ascens és fa ràpid i en un moment la roba fa nosa, però particularment prefereixo pujar per aquesta banda que no per la de Can Noè.

Passem per Sant Martí de Mata per agafar el tram dels escalons de fusta que fan la pujada molt divertida i discreta, després seguirem fent els bonics corriols que ens deixaran al creuament de Santa Mònica. En aquest punt ens trobem amb en Xevi Bertran, que estrena bici, després de dir quatre animalades amb el casteller iniciem la marxa per la Roca Pezonera i la de la Creu per sortir a la pista de la Ferradura, durem poc en ella doncs entrem en el corriol de baixada que ens portarà fins al peu la “cuesta de Enero” a la pista que ens porta al Corredor. Lo nostro no és pista i ni deu metres i entrem al corriol que per la trialera ens deixa a peu de la Roca de la Ferradura).

Un cop recuperats del sinuós descens i de sentir el KE GUAPOOOOOOO unes quantes vegades, decidim canviar el recorregut i per l’hora que és se’ns faria tard anar a Vallgorguina, baixem cap a la creu de Rupit pel corriol que va lateral a la pista i seguit agafarem la pista del Pou de Glaç que, com no, trobem un seguit de ciclistes que pugen per ella.

Arribats a Canyamars anem al Nou Can Miqueló, abans però en Joan Vallmajor ens deixa perquè té convidats a dinar, al esmorzar posem data al sopar de la colla, DIVENDRES 11 DE GENER, la cosa s’anima per moments però ens em d’enfilar a sobre de la bicicleta per continuar la sortida.

Ens despedim d’en Carles per agafar la pista que comença a peu de restaurant, les cames estan adormides de l’aturada i la pujada es fa feixuga per alguns no pas per en Jordi que marca un ritme envejable a la seva edat, visca la joventut¡¡¡

Arribat a Can Bosc , el jove en qüestió ens porta per una sèrie de corriols que van per la part de darrera la pista direcció al Far, alguns no hi haviem passat mai, val la pena la volta per no agafar la pista, enllacem amb algun tram que sí havíem fet com el que puja de les vinyes de Llinars, a peu de pista l’ Andreu i jo ens despedim de la colla, es fa tard, la resta pel que ens han comentat acaben fent tot els corriols que enllacen amb el Castell Vell per anar a Can Bordoi.

Un cop allà aniran a buscar els corriols de descens dels Misser, obligada baixada quan un es troba en aquest punt, els portarà a Dosrius per agafar la riera direcció a casa.

Fins aviat,

Anscari Nogueras.

Els corriolaires: Joan V., Jordi C., Manel T., Carles LL., Giovanni L., Andreu C., Valentí T. i Anscari N.
Distància recorreguda: 48km.
Desnivell+ acumulat: 990m.

Les fotos, cliqueu aquí.