BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Alegria general per la important afluència de corriolaires de les darreres sortides. En la vigília de reis l’assistència també fóu nombrosa i no hi faltà la gatzara, tot i que mancava el més cridaner. Es decideix per unanimitat d’anar a la zona de Burriac per fer el descens de la Bassa del Senglar. Se senten objeccions al respecte que de seguida resten silenciades.

Travessem la riera d’Argentona a can Pitongo i a can Riera prenem el corriol dels Oriols. A la primera marjada a l’alçada del mas, tombem a l’esquerra en direcció a Madà i arran de talús ens dirigim a fer el primer descens per baixadors saulonosos fins la plaça de la pedrera. Igual que marrecs, ja hem fet la nostra primera atzagaiada.

Pel voral esquerra de la pedrera, tornem a guanyar metres resseguint els límits de Madà i poc abans d’arribar als boscos d’Agell, girem a nord per anar a cercar el llom del turó del Oriols i enfilar-lo fins dalt. Les provatures per fer tot el camí sense peus no han estat gaire reeixides degut a la humitat de les arrels i soques, així doncs, no ens entretenim en vans intents i continuem el nostre camí vers la Brolla de l’Abril.

Alguns baixem la trialera fins la cruïlla de la pista i el camí del coll de Burriac que davallem sense massa dificultats. Quan ens agrupem, seguim el camí fins els “ui-ui-uis” i ens prenem un petit descans al mirador de les Bassetes abans de continuar cap a la Font del Llop i la Bassa del Senglar a la Brolla de l’Abril.

Iniciem el descens que, espontàniament i amb respecte els uns als altres, es va fent amb ordre a l’experiència en trialeres. En general anà prou bé, tret del penúltim tram rocallós que es fa realment difícil.

A la pista, ja agrupats, seguim per la mateixa tot enfilant com llampecs i sentint mossegar els alacrans a les cuixes, fins la torre elèctrica de la línia que ve de la Creu de l’Avellà. Recuperem l’alè i pugem fins el Turó de Cirés. Al tram de corriol soc present en un fet insòlit: en Carles, en voler superar una arrel, no tant sols li marxa el peu del pedal, que també li salta la sabata. No ens negarà pas ningú que no ens esforcem…

Al turó truquem a Òrrius per reservar taula car som colla i no voldríem estar separats. Només faltaria.

Abans d’esmorzar ens abandona en Marcel. Vigília de reis: encara hi ha feina.
En l’esmorzar el primer tema comentat: la suspensió del Rally París-Dakar. Pels organitzadors i participants, un gran trasbals. Hem continuat parlant de la propera sortida nocturna. Ja us ho podeu imaginar…

Després d’esmorzar gairebé tothom se’n torna a casa. Ho dèiem abans, corredisses d’última hora.

Els tres que restem, en Jordi, en Martí i jo, anem cap a Riudemeia per cercar la vessant solana de la vall. A l’inici, al polígon, hi fa un fred que pela. Esperem la pujada amb delit. Passem Can Planes, on un gos de la casa ens rep tot cridaner. El tram de corriol que arran d’una casa ens menava a la pista, ens el trobem barrat amb branques i rostolls. Passem igualment a peu per la banda esquerra i sense fer fressa, per mor dels gossos que sentim a prop, arribem a l’altre costat de la pista. Haurem de cercar una alternativa per evitar de passar d’aquesta manera.

Continuem fins a can Vinyamata, on comencem el bonic tram entre alzines fins prop de la pista de la pedrera de Sant Bartomeu i que deixem per endinsar-nos al corriol de la solana de can Riudemeia.

Seguim el camí que va carenejant fins la línia elèctrica. Allí decidim de fer la trialera que per sota mateix de la línia, baixa cap a Riudemeia i ens obliga, per la seva dificultat, a fer-ne un bon tram a peu. Des de la part baixa observem que aquell sector és realment enrevessat.

Quan ja no podem continuar seguint aquest corriol, just damunt d’un gran talús que cau als peus del mas de Can Riudemeia, tornem enrere i seguim la pista que du a la vall i que deixem de seguida per prendre un altre corriol que s’uneix després de fer un bonic repetjó, al descens que en diem de can Roviró i que baixa de Parpers.

Travessem la riera al gual del Fondo de la Gallega. Riera avall fins el torrent de la Reimina que pugem un tros fins l’alçada de can Miliu Cabanyes. Voltem fins la casa per anar a cercar el llom -entre el torrent de la Reimina i el Sot de can Bellatriu- que mica en mica s’enfila fins la pista de llevant. Fem mig quilòmetre d’aquesta en direcció nord fins a trobar la cadena del camí que puja al Turó de can Dori. Enfilem per l’alternativa més dura i que no evitem de posar peus. Seguim per la pista de can Vinardell fins el coll del Turó d’en Dori i uns quatre-cents metres més amunt, girem a dretes per baixar un corriol trialer que en el seu tram més difícil és creuat de biaix per un munt d’arrels i solcat per un bon xaragall. Passat aquest i travessant el camí normal, baixem a la font dels Tres Raigs, fent també una bonica zona trialera de pedra viva.

Seguim per la Riera de can Gener fins a Mataró. A la ronda encara la fem petar tot xerrant de les nostres penes.Fins la propera,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Adrià T., Albert G., Andreu C., Anscari N., Joan LL., Joan V., Jordi C., Marcel T., Martí M., Sergi C. i Valentí T.
Distància recorreguda: 52 km.
Desnivell + acum.: 1430 m.
Les fotos: que les faci un altre.