BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Comencem, com sempre, a un ritme que fa fàstic, però ja se sap. Parada tècnica al costat del bonic Estany de les Bessines, alguns aprofitem per treure pes i altres per observar el paissatge i a un grup de francesos que varem trobar en varies ocasions al llarg de la jornada.Arribem al la Portella de les Bessines,  ens hem guanyat l’esmorzar, el dia està tapat i ens abriguem. Després d’unes dosis de poesia muntanyenca, consultem la ressenya. Ara comença la veritat. Per sorpresa dels presents, en Gomes, diu que no continua, que s’en va avall (ja ens va advertir que havia tingut una setmana de molta feina, us sona la cantarella?). La resta continuem amunt. Ja equipats convenientment, comencem a grimpar per uns murs de roca retallats per trams de vegetació que no inspira gaire confiança. Els núvols desapareixen i deixant pas a un cel blau i radiant, trobem un primer ràpel, i la cresta agafa ja unes proporcions i textures mes decents, mentre observem un estany que tenim al nostres peus, una forma taronja que deduïm que es en Gomes, estirat com un llangardaix, ara entenem, ha preferit la companyia de les truites abans que la nostra. No sabem quina aberració biològica pot passar en aquelles aigües, però de ben segur qui si es així, sabrem qui és el culpable. Seguint amb la nostra progressió sense gaires complicacions, però sempre alerta, arribem al primer cim, l’Estanhas (2615m), en teoria estem arribant al final de les complicacions, resta un ràpel i poca cosa més. En un tram força esmolat de la cresta trobem un “friend” abandonat, que emprem per desgrimpar ajudats de la corda un tram força exposat. Arribem al ràpel de 20 metres, que ens marca la ressenya, deixem l’aresta cap al sud, fins una zona més transitable i a partir d’aquí les complicacions són, pràcticament, testimonials, un llarg flanqueig ens porta fins als peu del la piràmide que forma el Pic d’Auriol (2.695m), portem ja unes quantes hores i ja ho notem…Foto de rigor al cim i cap avall que fa baixada, o això era el que ens pensàvem. Ens trobem una pendent herbosa de 700 metres de desnivell, d’un caminar desagradable i emprenyador, només el tram de tarteres ens alleugen la baixada. Arribem de nou a l’Estany de les Bessines, agafem al sender de baixada, i ens plantem de nou el cotxe.En Gomes ja ens trobava a faltar…  Al final quasi 10 hores de tute, 20 kms, i 1650m.