UNA NOVA INDIGNITAT
Finalment ha passat, Esquerra adherida a la manifestació contra la cimera Sanchez-Macron a Barcelona, ens diu que el President Aragonés assistirà a la mateixa convidat per Sanchez i que cap membre del Govern estarà a l’esmentada Manifestació. Poden vendre el relat que vulguin, però això no es acceptable ni aquí, ni a la Xina Popular com deia aquell.
La portaveu del partit Marta Vilalta ens diu que es coherent està a tots els espais i no deixà cap cadira buida i poder defensar allò que vulguem defensar. No tenen cap problema amb la celebració de la cimera i no volen regalar l’espai institucional del país a uns altres. Patricia Plaja, portaveu del Govern monocolor d’Esquerra també es va manifestar en termes semblants i veient totalment compatible la postura acordada. De fet tots els partits han criticat aquesta circumstància de ser a missa i repicant. En la mateixa línia sembla que els presos polítics d’Esquerra demanaran l’absolució en base a la reforma del Codi penal, cosa que ni Cuixart, ni els presos de Junts sembla no faran.
Realment esperpèntic un cop més i la demostració que no hi ha cap tipus d’objectiu de Govern pel país que no sigui el poder pel poder i el partit en primer lloc. Diu que es coherent estar a tots els espais, això no es cert, hi ha espais contradictoris entre si, i per tant no es poden emplenar, a no ser com deia abans que simplement la supervivència del poder sigui l’objectiu. Diu que no es pot deixar cap cadira buida, sense dir que molts cops una cadira buida es molt més sorollosa i efectiva que una plena per simple protocol. No volen regalar espai institucional, quan han fiat tota la legislatura a nivell nacional en una Taula on l’altra part te el poder i la menysprea com vol amb un suport a Madrid a canvi de res. Dir que no hi ha contradicció entre Govern i partit, quan el primer es monocolor del mateix partit es mentir. Ja que en aquest cas les polítiques o objectius per força son els mateixos. Està a favor i en contra de la mateixa cosa mai pot ser coherent i encara més quan el paper del President encara no se sap, però segurament no passarà de ser un segon pla que encara reforçarà més la idea colonial de la cimera i el fi de qualsevol procés legitim.
Pel que fa els presos, demanar ara la revisió en mode absolució, es seguir validant una farsa que mai havia d’haver existit i un cop més comprant el relat d’aquesta Espanya antidemocràtica. En aquest cas son coherents, ja que ho han fet des del minut zero, però no deixa de ser indignant pel que representen.
Una nova indignitat.