UNA GRAN OFERTA
Desprès de l’esperpèntica visita de Sanchez a Catalunya, amb guardaespatlles armats fins les dents com si anes a una zona de Guerra, el seu menyspreu a una part de la societat i el suport nomes als més violents i desfermats, o sigui les hordes policials que ha enviat per reprimir la población, veiem clara l’oferta.
De fet, escoltant a Casado i Rivera per posar dos exemples ho tenim clar, ens ofereixen una Espanya on no hi ha dret d’expressió, ni de reunió. On la policía te el monopoli de la violència sense control i barra lliure per fer i desfer amb la población per damunt de les denúncies per exemple d’Ammistia Internacional. Ja sabem que a Madrid es més violència cremar quatre contenidors que buidar 4 ulls a persones amb bales de goma o detenir i maltractar a persones indiscriminadament. També ens ofereixen que els problemes polítics es tracten amb repressió policial i judicial, mai amb solucions i negociacions, i sobretot que mai es pot dialogar amb l’adversari, en aquest cas la Generalitat i el seu President, ni tant sols per telèfon.
Aquestes i altres perles es la democràcia low cost que ens ofereixen com a solució, on els relats son la clau, insistint amb els problemes de convivència i d’ordre públic enlloc del problema real que reclama una gran part de la societat catalana, i insistint amb la mentida per pintar escenaris imaginaris.
Un conflicte que ha fet esclatar pels aires els nivells democràtics d’un Estat que son sota mínims i on les estructures estatals son hereves del règim anterior sense remei. Davant això nomes la mesquinesa dels nostres partits impedeix una resolució més ràpida que vergonyosament de moment haurà de buscar el carrer sol i sense lideratges.
Un cop aconseguit l’objectiu de decidir el nostre futur caldrà passar comptes també amb molts dels nostres representants que nomes treballen pel seu partit oblidant el programa i la ciutadania que representen amb actittuds vergonyoses que cal denúnciar amb contundència i claredat.
Aquests rumors de contactes de Pere Aragonès amb la cupula socialista fan pudor de socarrim i ara més que mai la fermesa es esèncial per donar respostes, proposar el futur i parlar amb claredat de la violència de les forces policials, de les males praxis dels mossos que haurien de portar al cessament del seu conseller i del pas endavant amb unitat que faria falta abans la Generalitat quedi com un record en el passat per la seva inutilitat per servir al poble.