RES DE NOU
Ahir, enganxada de cartells, i els primers discursos cinics de tots els partits, res de nou a l’horitzó. De totes maneres jo crec que hi ha limits que es podrien respectar i no caldria posar damunt la taula, encara que fos per dignitat.
Per exemple ahir Oriol Junqueras en l’arrencada de campanya republican parla del PSC com el partit de la Renfe, de la nefasta gestió de Rodalies i de deixar morir milers d’arbres per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Per la part de Trias els anomena una llista que amaga el seu nom farcida de gent que l’estiu del 2017 van abandonar el Govern i el poble de Catalunya per no assumir les responsabilitat d’organitzar el referèndum i situa el seu candidat per evitar la sociovergència.
Parlem del context d’un miting pels seus, però els discursos no es poden basar nomes en el cinisme o les mitges veritats. Titllar els socialistes com a culpables de la gestió dels nostres trens, no deixa de ser veritat, però hauria de dir que tant amb Populars com a Socialistes en el Govern a Madrid el deficit d’inversions ha estat igual, i que el traspàs del Conseller Saura en època de tripartit on Esquerra formava part activa del Govern va ser un engany de grans proporcions, com no aniria malament dir que si son culpables de tot, com es que tenen el seu suport incondicional a Madrid i han votat tots els pressupostos. Crec que no es una dada menor i caldria posar-ho en relleu.
Pel que fa la llista de Trias, li dono la raó sota el tema d’amagar el nom del partit, de fet ho vaig criticar ahir per opacitat davant l’electorat, però el tema de la fugida de l’estiu, un dard contra per exemple Neus Munté, crec es injustificat. Un cop s’acostava la data de donar el pas al referèndum, ho considero una decisió encertada del President Puigdemont de donar oportunitat a qui no es volia arriscar en el seu Govern com va ser el cas de Munté, un acte de coherència i que cal respectar. Curiós que ho digui una persona que quan va arribar el moment va fer marxa enrere com la resta del Govern, i que posterioment es va entregar a la Justícia espanyola blanquejant un judici farsa com va ser el cas, no hi veig cap dignitat amb això, i també s’ha de dir.
Nomes es un exemple, però en una campanya com aquesta en trobarem en totes direccions i em sembla un democràcia de baixa qualitat, res de nou.