ALBERT CORTES MONSERRAT

Els catalans som un cas, que un bon psicoanalista pot estudiar, i fer tot una tesi doctoral, som un poble que es deixa robar i espoliar constantment, i no passa res, que es enganyat constantment amb les seves lleis, inversions i promeses i no passa res, que la seva cultura i identitat es menyspreada i atacada i no passa res, i ara l’objectiu espanyol es l’únic punt que pot desfer tota una identitat col·lectiva, com es la nostra llengua, rebutgen la seva oficialitat europea i espanyola, es expulsada i dividida al País Valencià i les Illes, i ara al mateix territori del principat ataquen la immersió lingüística, aquelles petites victòries com es el cas de l’etiquetatge per afeblir-la encara més, i la classe política catalana fent veure que no va amb ells, més o menys com la sentència de l’Estatut.

Avui mateix, l’eurocambra ha rebutjat l’esmena catalana per preservar el català a l’etiquetatge de productes, i ha obert la porta perquè el govern espanyol imposi que tots els articles hagin d’estar etiquetats com a mínim en castellà.  Evidentment socialistes i populars han vetat l’esmena, i la nova normativa permetrà als estat obligar a  etiquetar almenys en una llengua oficial europea. Els eurodiputats catalans Tremosa, Junqueras i Romeva, ja han explicat que aquesta negativa junt amb la de la passada setmana per demanar la oficialitat del català a Europa per part espanyola ,nomes farà que certificar que aquesta Europa es la dels estats, i no la de les realitats nacionals. En aquest cas hi ha un article de la nova normativa que diu clarament que si un estat fa us d’una llengua oficial a les etiquetes, l’ús exclusiu d’un altra llengua no seria possible, i així futurs governs espanyols podrien deixar sense aquesta exclusivitat al català. En definitiva una nova demostració de la falsedat de l’estat espanyol plurilingue.

 

Efectivament, la teràpia de xoc per fer desaparèixer o convertir en una anècdota la nostra llengua, segurament una peça clau de la nostra identitat col·lectiva, i la nostra consciència nacional, es una realitat. Malauradament nomes amb un estat darrere les llengües tenen una protecció, i ara per ara, la nostra no en te cap, i per acabar-ho d’embolicar, el que teòricament tindria, es el principal enèmic, i el primer interessat en la seva desaparició. Un estat on sota una capa de pluralitat, s’amaga una sola idea i una sola llengua, el demes molesta i s’ha de combatre. El català amb prop de 13 milions de parlants esta indefens, qualsevol normativa ideada per protegir-lo es ràpidament atacada per la caverna, i a cop d’imposició es ofegada, i així tenim una reculada en molts àmbits, i una clara desavantatge en molts altres. La Unió Europea podia ser la taula de salvació, però malauradament aquesta nomes escolta els estats, i evidentment l’estat espanyol ja ha negat, i rebutjat qualsevol intenció de demanar-ne la oficialitat amb una única veu com un sol home de socialistes i populars, sempre disposats a treballar plegats per les seves causes comunes. Ara amb aquesta nova normativa no trigarem massa a veure com articles que ara nomes s’etiquetaven en català, menys dels que tots voldríem, cal dir-ho, ja no seran possibles, i els nostres drets com a poble i com a cultura pròpia quedaran trepitjats amb una llengua que sempre ha estat d’imposició, contradient les paraules del monarca espanyol, des del decret de Nova Planta, passant per la dictadura franquista i ara per la falsa democràcia espanyola, centenars de lleis per protegir una sola llengua, i convertir la resta en anècdotes en el temps.

 

A pesar de tot això, la societat catalana i la seva classe política segueixen impassibles veient com la nostra identitat es dilueix.  La Unió Europea, es l’Europa dels estats, el demes no val per res, cal dir-ho clar, i nosaltres en necessitem un i amb urgència, i recuperar la dignitat i la normalitat com a poble, no crec que sigui tant difícil d’entendre.