ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NOMES 5 DIPUTATS

Sense categoria

Les paraules de Juan Carlos Unzue en l’acte al Congreso de Diputados encara resonen en aquelles parets i retraten un sistema de fer política sense humanitat i d’esquena precisament al que tindria que ser la seva prioritat, la gent.

Aquesta llei per malalts irreversibles com els afectats per ELA tindria que ser una prioritat, i així ho remarca Unzue que ha agafat les regnes per impulsar un objectiu aprofitant la seva popularitat i recursos com el seu darrer objectiu en aquesta vida, cosa que l’honora.

De fet, els diputats son persones escollides per la mateixa societat per gestionar aquesta mateixa societat i per tant no poden viure d’esquena als problemes en aquest cas d’una part de la mateixa. El que anomenem societat del benestar, precisament hauria d’incloure no deixar a ningú enrere com a principal objectiu, i sobretot la paraula humanitat que també hauria de ser important. Quan es fa l’acte i nomes hi ha 5 diputats de 350 fa vergonya aliena i així ho ha expressat Unzue amb ironia i posa en evidència un cop més l’objectiu de molts d’aquests paràsits que viuen d’un sistema polític com a eina de vida i molt lluny de realitzar les seves vertaderes funcions.

El dret a la vida i a una mort digna és la base principal d’aquesta humanitat i els malalts d’ELA una malaltia degenerativa han de poder gaudir dels recursos que molts no poden assumir per seguir la seva vida mentres dura en les millors condicions, i això hauria d’estar garantit, no nomes per quatre privilegiats que es poden permetre tots els aparells i assistència necessàris, sinó per tothom, ja que les vides haurien de ser totes igual d’importants. De fet la imatge dels diputat nomes amb paraules que van de cara l’electorat però sense res darrera és una constant en el metode que utilitzen.

Una vida digne, no s’hauria de demanar, hauria de ser una exigència compartida per tothom, sinó és així no te cap sentit les organitzacions com a societats i els sistemes que les regeixen, que es basen en el sistema públic o col·lectiu per garantir les condicions de totes les persones que les integren.

Ja sabem que les prioritats personals s’han convertit en l’objectiu, i la manera d’aprofitar-se del sistema en benefici propi una constant que veiem cada dia, però això hauria de ser castigat per la societat i pensar en un canvi de model que vertaderament tornes a la gent al centre de tot i l’ajut a les persones que malauradament han de suportar aquesta terrible malaltia és un obn exemple per fer aquest canvi.

Nomes 5 diputats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.