ALBERT CORTES MONSERRAT

Finalment, el poble ha parlat, un missatge clar al món, i a Europa en particular, un anhel de llibertat d’un poble que ja ha dit prou. Els seus partits polítics han quedat superats per la societat, i amb rapidesa intenten situar-se amb camins que fins ara eren prohibits. Una imatge potent d’un futur nou estat d’Europa, i que comença de baix a dalt amb totes les garanties democràtiques que això comporta. Evidentment 1 milió i mig de persones han portat reaccions immediates dels seus dirigents.

Efectivament, el President com no podia ser d’un altra manera ha assegurat l’èxit indiscutible de la manifestació, i el missatge inequívoc per apaivagar aquelles veus cíniques que hem sentit aquests dies interpretant que “Catalunya, nou estat d’Europa” volia dir moltes coses diferents. Coincideixo amb el president en valorar el civisme, i la lliçó al món sencer de la nostra manera de fer les coses, i que ens defineix com a poble. Ha demanat treure dramatisme a un procés normal d’una nació que vol arribar a la seva plenitud nacional, ja era hora que es consideres normal que una nació volgués ser un estat, i que sinó no te dret a dir-se nació ni res semblant. Simplement volem ser normals dins els altres pobles del planeta. Ens diu que tot es possible amb voluntat, majories i capacitat de resistir. La voluntat va quedar ahir ben demostrada i definida, les majories segons enquestes i ara comprovat a la realitat del carrer son tota una gran veritat, i que encara pot créixer a mesura augment el maltractament, i albirem la possibilitat de culminar el procés, i la resistència la portem exercint gairebé des de fa 300 anys i en som uns experts. Diu que institucions i poble han d’anar de la mà, i que s’han de crear estructures d’Estat que no s’han fet aquests darrers 30 anys. Evidentment, com sempre ha dit l’Assemblea, si comença el camí cap a l’Estat propi, ens tindrà al seu darrere, pel que fa a les estructures d’Estat caldria preguntar perquè no hi ha hagut ambició per crear-les, i s’ha construït una nació artificial sense una base sòlida al darrere, segur que amb una aposta en aquest sentit, ara seriem encara molt més aprop. Per la part nacionalment espanyola en Xavier Sabaté del PSC ens diu que no confonem la manifestació amb la voluntat del poble, francament crec que la voluntat d’una societat s’expressa a les urnes o al carrer, i en aquest cas el número de gent es suficient com per afirmar que aquí no hi ha cap fractura, i si que hi ha un clam que ja ocupa la centralitat del país, agradi o no. Per part espanyola, es curiós veure com va ser la cinquena notícia als telenotícies, mentrestant la resta del món obria portades, de totes maneres no esperem evidentment cap col·laboració ni actitud democràtica d’un estat que mai ha mostrat aquestes característiques, i la seva reacció va ser intentar fer creure que seriem expulsats de la Unió Europea, cosa que avui ja ha estat desmentida, i per altra banda demanar responsabilitat per sortir tots junts de la crisi, sense esmentar que precisament la nostra crisi es precisament pel seu tracte amb Catalunya. Res que no poguéssim esperar.

En definitiva, una culminació de les marxes espectacular amb un clam mai vist que també deixa en evidència aquells col·lectius que van menystenir la manifestació, i van preferir mantenir petites concentracions que amb tot el respecte potser es podien canviar per una visió més global, i sumar amb un objectiu comú. Una reacció rapida del President amb un gir interessant, que per començar que s’haurà de refermar el dia 20 quan torni de Madrid amb les mans buides, i iniciar un procés imparable que no serà fàcil, però que cada cop més gent ja veu possible. Com sempre el bloc espanyol sembla que pretén viure en un univers paral·lel inventant falses interpretacions i amagant la veritat, prohibint el dret a decidir de la gent, un fet greu en qualsevol democràcia.

La marxa per Catalunya ha acabat amb un gran triomf, però la feina continua, i no podem aturar-nos fins aconseguir l’objectiu preuat.