NO HI HA BONS I DOLENTS
Les paraules de Feijoo i la seva proposta a concedir un indult condicionat al President Puigdemont estan portant cua i tornem a veure com des dels Republicans i la seva orbita es torna a criticar parlar amb els Populars amb la distinció falsa de bons i dolents que ens venen.
De fet va fixar unes condicions que seria entrega a la justícia, complir la condemna, demanar mesures de gràcia i una renúncia al referèndum i la independència de Catalunya per la via unilateral. Cal dir que les eleccions gallegues son properes i les majories no es veuen clares. Alhora sabem de les negociacions dels populars prèvies a la investidura de Sanchez amb el President Puigdemont han estat un fet i la trama russa que vol barrejar el President a la mateixa Unió Europea no sembla acabi sent creïble fora de les fronteres, pel seu caràcter esperpèntic. Les queixes del President per aquesta situació segur han fet temer que parles sobre aquestes negociacions que podrien posar més dificultas encara als Populars en terres galleges i també en general pel seu discurs crític amb qualsevol contacte per la part socialista.
Unes paraules que com deia, ja han trobat critiques ja que no lliguen amb el clàssic bons i dolents que ens venen els d’Oriol Junqueras i tot el seu aparell mediàtic. La realitat i des del punt de vista d’un partit que es digui independentista li hauria d’importar ben poc la governabilitat d’Espanya i el partit que l’ostenta, més si es tracta de dos partits muntats des de la farsa de la transició franquista i ben controlats pel règim com son Populars i socialistes. Respecte a Catalunya els dos volen el mateix i en aquest context negociar amb els dos seria el normal. Els dos van aplicar el 155, i els dos ens han enganyat repetidament amb les peticions catalanes fonamentals, i per cert els dos contraris a la democràcia més elemental i el poder de decidir de la societat catalana.
Aquest indult condicional, no te cap sentit en qualsevol Estat normal, ni tampoc amb aquest. Una nova ocurrència en un Estat corrupte on tot es possible en benefici del poder en un sistema tacat. La pantalla ara es l’amnistia i aquesta ja es veu que serà paper mullat i la part judicial no pensa fer les funcions que li corresponen com s’encarrega de demostrar Garcia Castellon per exemple dia rere dia. Aquesta renúncia explicita que demana de fet ja la vam veure el 2017 al no seguir endavant i culminar el vot popular i posteriorment acatar el 155 i tornar a ocupar el seu lloc en el sistema autonomic espanyol, per tant no cal tornar-hi.
Ni bons, ni dolents.