NEWSWEEK I EL RECORD COLONIAL
La revista americana Newsweek, en una article titulat La carrega de l’imperi, ens diu que l’Estat Espanyol encara conserva set colònies en el seu territori amb tres milions d’habitants.: Illes Canàries, Ceuta, Melilla, Illes Balears, Illes Xafarines, Penyal de Vélez de la Gomera i Penyal d’Alhucemes, tot hi que apareixen en el gràfic, el text només parla de Ceuta i Melilla, i trobem a faltar altres territoris.
L’Autor del text ens diu que els imperis, vistos a si mateixos com a conquistadors, ocupants llibertadors, forces de pacificació o constructors de nacions, són paranys que consumeixen una enorme quantitat de recursos militars, econòmics i polítics i , en moltes ocasions parteix del prestigi d’aquells que el construeixen. Ens parla dels vestigis antics dels imperis.
De fet el colonialisme segons el diccionari, es la doctrina i actitud que defensen la colonització amb raonaments racials, ètnics, econòmics, polítics o morals. Se’ns dubte aquestes actituds son les pròpies de l’Estat Espanyol amb Catalunya, i altres nacions com Euskadi.
La visió de la revista americana no analitza segurament la definició que trobem al diccionari, i no inclou aquests territoris on les raons econòmiques amb un espoli fiscal sense comparació a tota la Unió Europea, i on sistemàticament li son negats els recursos necessaris, on fins hi tot quan hi ha una llei a complir com es el cas actual, resulta que es paper mullat, i quan en nom de la falsa solidaritat s’escanya un territori en benefici d’altres que acaben tenint més serveis que el primer, i amb la idea de ser la locomotora de l’estat que en un món global com l’actual no significa absolutament res, i es una limitació del propi territori. Pel que fa als raonaments polítics i morals son molt clars, ja què el poder cedit es totalment fictici, ja que be donat per un ens superior que a més te la potestat de interferir en aquesta subentitat quan li convingui. Tanmateix els raonament racials o ètnics també hi tenen cabuda, i només cal veure els atacs constants a la llengua que es menystinguda constantment per deixar-la en un pla residual, i qualsevol avenç per normalitzador que sigui, ràpidament es criticat en benefici del que ells anomenen llengua comuna.
Per tant, podríem afirmar què quan hi ha una diferencia de tracte tant gran, un component ètnic evidentment es decisiu, i el caràcter de Castella tradicionalment agressiu, i poc donat a comprendre realitats diferents dins el seu territori conquerit, la colonització es evident.
Aquest fet explica l’origen de moltes mentalitats, en particular en els nostres polítics adaptats hàbilment a la situació, i com a components essencials en qualsevol colònia, no volent arriscar ni una engruna per no perdre els privilegis adquirits per la seva lleialtat. Això també es un fet normal en totes les cultures colonitzades durant molt de temps com es el nostre cas i que cal superar primer amb pedagogia, i ara toca amb fets.