ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LLISTA UNITÀRIA O SEPARADA

La clau de volta d’aquestes eleccions autonòmiques amb caràcter plebiscitari, es si la llista de forces sobiranistes es presenta conjunta o cada partit amb la seva propia llista i un o uns punts programàtics comuns.

Res es perfecte, i segurament trobaríem pros i contres en les dues opcions. De totes maneres jo aposto per la unitària, tot hi la dificultat per dur-la a terme. Els experts ens diuen que per separat el nombre de diputats podria ser major, però crec es més important l’impacte i la netedat d’una llista conjunta i generosa entre partits i indepedents de la societat civil que un grapat de diputats més o menys.

La unitat definiria sense embuts i clarament a nivell internacional les nostres intencions i que el procés ha aconseguit deixar de costat les actituds partidistes i ideològiques dels partits en benefici del país. Aquest clic la societat civil ja fa temps que l’ha fet, i així ha estat possible la creació d’entitats transversals com l’ANC que han fet d’aquesta peculiaritat la clau del triomf.

Tanmateix aquesta llista evitaria enfrontaments entre partits sobiranistes durant la campanya, que de segur sortirien a la llum, i que serien aprofitats pel bloc de partits que ignorarien l’específic d’aquestes eleccions i posarien l’accent en temes socials per crear aquestes divisions que podrien confondre al mateix electorat.

Entenc que aquesta llista hauria d’estar formada pels caps destacats dels partits i persones destacades de la societat civil com independents, i amb la clara missió de declarar la independència i pilotar durant el període de transició amb l’impuls a les estructures d’estat i el reconeixement internacional fins la declaració formal.

Ara toca generositat, i alçada de mires. No tenim dret a mirar-nos el malic, i exigim a la classe política que faci el mateix, que demostri el seu compromís més enllà de les legitimes aspiracions personals, però que ara queden en segon pla. No volem defensar un model concret de país, sinó les línies generals d’un país nou i engrescador que un cop assolit ja posarà negre sobre blanc en la seva forma final i amb una majoria que hi doni suport com mana qualsevol democràcia normal.

Per cert, si no he comentat res de la compareixença del President espanyol d’ahir, es senzillament perquè no hi ha res a comentar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.